Llengües lesguianes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaLlengües lesguianes
Parlants
Parlants nadius 882.100
Classificació lingüística
llengua
llengües humanes
llengües caucàsiques
llengües caucàsiques del nord
llengües caucàsiques del nord-est
Modifica les dades a Wikidata

Les llengües lesguianes o llengües daguestaneses sud-orientals, són un grup lingüístic de la família de les llengües caucàsiques del nord-est, que inclou el lesguià (amb 240.000 parlants a Daguestan i uns 170.000 a Azerbaidjan); el tabasaran (uns 90.000); l'agul (uns 12.000); el rútul (uns 15,000); el tsakhur (aproximadament 11,000); l'archi (menys de 1000); el kryz (uns 6.000); el budukh (uns 2.000); el khinalug (uns 1.500); i l'udin (aproximadament 3.700). La majoria de les llengües llegiques es parlen al sud de Daguestan, però algunes d'elles (kryz, budukh, khinalug, udin) es parlen principalment a Azerbaidjan; i un poble de parlans d'udin es troba a Geòrgia. És important assenyalar que a Azerbaidjan, com també a Rússia, tots els dagestanians, inclosos els avars, es referien a si mateixos com a lezguians. Entre les llengües lezigias, només el lezgi i el tabasaran tenen escriptura. L'archi, el khinalug i l'udin són les llengües més divergents de la divisió lezgiana. Es creu que la llengua udin és una de les llengües de l'antiga Albània caucàsica.[1]

Referències[modifica]

  1. Gudava, T.E.; Gamkrelidze, Thomas V. «Caucasian languages: the lezgian languages». Encyclopædia Britannica [Consulta: 16 novembre 2018].

Bibliografía[modifica]