Llengües malaiopolinèsies

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de família lingüísticaLlengües malaiopolinèsies
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües austronèsiques
Subdivisions
llengües borneo-filipines
llengües malaiopolinèsies nuclears
Codis
Codi Glottolog mala1545
Modifica les dades a Wikidata
Principals branques de les llengües malaiopolinèsies.
  •  Borneu-Filipines (no apareix Yami al sud-est de Taiwan)
  •  Sonda-Célebes (no apareix Chamorro al nord-est de Yap)
  •  Malaio-Polinesi Central
  •  Halmahera-Geelvink Bay
  •  les llengües oceàniques més occidentals
  • Les llengües malaiopolinèsies són un subgrup de llengües de la família austronèsia. El subgrup està molt expandit per les illes del sud-est asiàtic i el Pacífic, amb alguns parlants a l'Àsia continental. El malgaix, parlat en Madagascar, n'és una excepció.

    Les llengües malaiopolinèsies tendeixen a la reduplicació (repetició de tot o part d'una paraula) per a expressar el plural i tenen una entropia baixa, és a dir, els textos són bastant repetitius quant a la freqüència dels sons. La majoria no posseïx grups de consonants (com [str] o [mpl]) i té un nombre de vocals limitat, cinc en la majoria dels casos.

    Es divideix en dos grups

    Descobriment i estudi[modifica]

    Sens dubte fou el viatger italià Antonio Pigafetta, que va acompanyar Fernando Magallanes en la seva expedició de 1519-1522, qui va recollir els lèxics més antics de dues llengües malaiopolinèsies: el malai i el malgaix. Pigafetta es va adonar immediatament de la similitud entre els dos idiomes.

    Des de 1706, el filòleg neerlandès Hadrian Reland observà similituds entre llengües tan distants com el malgaix, el malai i el futunià, a partir de llistes de paraules recollides a Futuna per l'holandès Jacob Le Maire. L'existència d'una família que més tard va ser anomenat malaiopolinèsia s'estableix per Lorenzo Hervás y Panduro, al seu Catalogo delle lingue. El 1834 Wilhelm von Humboldt va batejar la futura família de les llengües austronèsies, estesa des de l'Illa de Pasqua, com a malaiopolinèsia a Über die Kawi-Sprache auf der Insel Java (1836 - 1839). El kawi era l'antiga llengua literària de Java. Aquesta obra és considerada com a innovadora en matèria lingüística.

    Llista general de les llengües malaiopolinèsies[modifica]

    ethnologue.com compta 1.248 llengües malaiopolinèsies (sobre un total de 1.268 llengües austronèsies), que es reparteixen entre els grups següents:

    Grup Nombre de llengües Regió
    Balinès-Sasak 3 Bali i Lombok
    Gran Barito 33 Borneo, Madagascar, Filipines (*)
    Central-oriental 708 Indonèsia oriental, Oceania
    Chamorro 1 Guam
    Gayo 1 Nord de Sumatra
    Javanès 5 Java, Nova Caledònia, Suriname
    Kayan-murik 17 Borneo
    Lampung 9 Sud de Sumatra
    Land Dayak 16 Borneo
    Madurès 2 Bawean, Kangean, Madura
    Malai 70 Brunei, Indonèsia, Malàisia, Singapur
    Mesofilipí 61 Filipines
    Nordfilipí 72 Filipines
    Nord-oest 84 Borneo
    Palauès 1 República de Palau
    Punan-nibong 2 Borneo
    Sud Mindanao 5 Mindanao
    Filipí meridional 23 Filipines
    Sondanès 2 Java
    Sulawesí 114 Célèbes
    Sumatrià 12 Enggano, illes Mentawai, Nias, Sumatra
    Gorap (no classificat) 1 Moluques
    Hukumina (no classificat) 1 Moluques
    Katabaga (no classificat) 1 Filipines
    Rejang (no classificat) 1 Sud de Sumatra.

    (*) Les Llengües Gran Barito inclouen el grup de les Llengües sama-bajaw

    Taula comparativa de les diferents llengües malaiopolinèsies[modifica]

    Exemples de vocabulari de base d'algunes llengües malaiopolinèsies

    Català Merina

    (Madagascar)

    Ma'anyan

    (Indonèsia)

    malai

    (Indonèsia, Malàisia)

    Antic javanès

    (Indonèsia)

    Cebuà o visaya

    (Filipines)

    Tagàlog

    (Filipines)

    Futunià

    (Polinèsia)

    Protollengua

    comuna

    Un isa, iray isa, erai satu -sa, tunggal usa isa tasi *esa, *isa
    Dos roa rueh dua rwa, ro duha dalawa rua *duha
    Tres telo telu tiga telu tulo tatlo tolu, toru *telu
    Jo, meu (iz)aho, -ko aku, -ku aku, -ku ako, -ko ako, -ko- akô, akin au, avau, -ku *i-aku
    Tu, teu, teva ianao, -nao hanyu, -nyu engkau, -kau ko, ngko, kowe ikaw, -kaw ikaw, iyo akoe, kee *i-kahu
    Ell, seu izy, -ny hanye, -nye ia, dia, -nya sira siya siya, niya o-ia, ia *si-ia
    Cel lanitra langit langit langit langit idem rangi *langit
    Lluna, mes volana wulan bulan wulan bulan buwan mirama *bulan
    Sol masoandro mateandrau matahari ari adlaw arâw la *ha(n)daw
    Dia andro andrau hari dina adlaw araw ao, aso *qalejaw
    Nit alina (ka)malem malam wengi gab’i gabi bo, poo’uli *bengi
    Any taona taun tahun tahun tu'ig taôn tau *taqun
    Terra tany tane tanah tanah yuta lupa kere, kele *tanaq, *taneq
    Aigua, (llac) rano, (farihy) ranu, (danaw) air, (danau) wway, (ranu) tubig, (lanaw) tubig, (ilog) wvai, (namo) *danum,

    (*wai)

    Pluja orana uran hujan udan ulan ùlan ua *quzan
    Pedra vato watu batu watu bato batô fatu *batu
    Terreny afo apuy api apuy kalayo apôy afi *hapuy
    Fusta, bosc hazo, -kazo, ala kakaw, jumpun kayu, hutan alas lasang kahôy, gubat la’au, 'ara *kayuh, *alas
    Fulla ravina rawen daun ron dahon dahon rau, lau *dahun
    Fruita voa wua buah wwah bunga bûnga fua *buaq
    Corda tady tadi tali tali pisi lubid taula, vava *talih
    Ocell vorona wurung burung manuk langgam ibon manu *manuk
    Nom anarana ngaran (nama) ngaran jeneng ngalan pangalan ingoa *ngayan
    Humà olona ulun orang, (ulun) uwong tawo taò tangata *tau
    Home (lehi)lahy upu laki-laki lanang lalaki lalake tane *laki
    Dona (vehi)vavy wawey bini (épouse) wadon, wedok babaye babae fafine *bahi
    Nen (z)anaka, zaza ia anak anak bata batà tama *anak
    Cap loha ulu' hulu hulu ulo ulô uru, ulu *qulu
    Pèl, cabells volo wulu bulu bulu buhôk balahibo, buhok fulu, furu *buhek
    Pell hoditra kudit kulit kulit panit balât kili, kiri *kulit
    Casa trano, (levo), vala lewu balai (pavillon) bale balay bahay fale *humaq,*balay
    Sostre tafo hapau atap atep atup bùbông ato, inaki *qatep
    Camí lalana lalan jalan dalan dalan daân ala, retu *zalan
    Menjar (mi)hinana, homana kuman makan mangan mokaon kàin kai, omaki *kaen
    Beure misotro, (minona) ngo’ot minum ngombe moinum inòm inu *inum
    Cuinar (ma)handro nandruk (me)masak masak (mag)luto lutò hkavi *tanek,*zakan
    Rostir (mi)tono nutung (mem)bakar tunu sunugon ihaw tungia, tutu *tunu
    Dormir (ma)tory, mandry mandre tidur turu katurog tulog moe, moerua *tidu(r)
    Viure, viu velona belum hidup urip mabuhi mabuhay, buhay mouri *ma-hudip
    Morir, mort maty matey mati mati mamatay mamatay, patay mate *matay
    Matar mamono manuh (mem)bunuh mateni mopatay pumatay jiaka mate *bunuq
    Calent (ma)fana malaing panas mapanas init, alimuot init, banas mafana *ma-panas
    Blanc fotsy mahilak putih putih buti pùti hkengo, tea *ma-putiq
    Negre mainty maintem hitam ireng itum itim uli, uri *ma-qitem
    Nou vao wa’u baru anyar bag'ô bago fou *ma-baqu
    Això, allò ity, iny, iry iti, iru ini, itu iki, iku kini, kana ito, èto tenei, tena *i-ni, *i-na

    Remarques[modifica]

    a) Aquests exemples han estat donats a títol indicatiu i requereixen una major investigació en cada llengua per a un ús veritablement científica.
    b) Així malgrat que l'ortografia utilitzada per a cada llengua és globalment aquella de l'ús corrent i que no reflecteix a vegades la veritable pronunciació, des d'un punt de vista fonètic.
    c) S'han posat entre parèntesis totes les manifestacions particulars, indicant, amb un afix, amb una forma prèviament documentada, amb un terme de significat semblant però no idèntic a l'entrada indicada, o si el terme no té res a veure amb el terme indicat.
    d) L'“antic javanès” correspon aquí a les antigues manifestacions de la llengua, mostrades en els antics manuscrits anteriors al segle XIX. Les formes modernes són sovint un xic diferents.
    e) El proto-malaiopolinesi correspon a una reconstrucció hipotètica (*) obtinguda comparant les diferents llengües integrades en aquesta subdivisió, amb l’exclusió de les llengües més arcaiques del nivell “austronesi” com les del nord de Taïwan-Formosa. L’escriptura és aquí més fonètica (la ‘q’ correspon per exemple al “cop de glotis”) però sense estar veritablement homogeneitzada.

    Bibliografia[modifica]

    • Tryon, Darrell T., ed. 1995. Comparative Austronesian Dictionary. An Introduction to Austronesian Studies. Berlin: Mouton de Gruyter, 1995.
    • Dahl, Otto Christian. 1951. Malgache et Maanjan. Une comparaison linguistique. Oslo: Egede Instituttet.
    • "La subdivision du Barito et la place du malgache." Acta Orientalia, 38.77-134. 1977
    • Wittmann, Henri (1972). "Le caractère génétiquement composite des changements phonétiques du malgache." Actes du Congrès international des sciences phonétiques 7.807-10. La Haye: Mouton.«PDF».

    Vegeu també[modifica]

    • Aklanon, llengua asiàtica de la província d'Aklan, a l'illa de Panay; a l'arxipèlag de les Visayas, una regió de les Filipines

    Enllaços externs[modifica]

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües malaiopolinèsies Modifica l'enllaç a Wikidata