Llengües mandé

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de família lingüísticaLlengües mandé
Distribució geogràfica Àfrica subsahariana
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües nigerocongoleses
Subdivisions
Dan-Busa (E.)
Codis
Codi Glottolog mand1469
Modifica dades a Wikidata

Les llengües mandé[1][2] són un conjunt d'unes 60 a 70 llengües parlades pels pobles mandé d'Àfrica Occidental, des de Nigèria a Senegal. Entre les llengües mandé estan el malinke (bambara, dioula, malinke, diferents varietats de maninka, kasonga, kagoro, etc.), soninke, bozo, mendé, yacouba, i vai. Té milions de parlants, principalment a Gàmbia, Senegal, Guinea, Guinea Bissau, Mali, Costa d'Ivori, Burkina Faso, Sierra Leone, Libèria, Ghana i Nigèria. Aquest grup lingüístic forma part de les llengües nigerocongoleses.

El terme mandé es deu a Joseph Greenberg. El terme mandinga (sovint anomenat en la literatura lingüística francesa manding o mandingue) actualment es reserva per a un subgrup d'aquestes llengües.

Classificació[modifica]

El grup va ser reconegut per primera vegada en l'obra de Johann Ludwig Christian Koelle, Polyglotta Africana de 1854. Esmenta tretze llengües sota el títol Família Alt Sudan nord-occidental, o Família Mandéga de llengües. En 1901, Maurice Delafosse va diferenciar tots dos grups en el seu Essai de manuel pratique de la langue mande ou mandingue, distingint un grup septentrional mandé-tan i un grup meridional mandé-fu. Aquesta distinció es basa que les llengües del nord utilitzen la forma tan per dir deu, mentre que les del sud utilitzen fu. En 1924 L. Tauxier reelaborà aquesta classificació establint que, almenys, existeix un tercer subgrup al que denomina mandé-bu. En 1950 A. Prost va defensar aquesta classificació i va aportar més detalls. En 1958, Welmers va publicar un article, "The Mande Languages", en el qual divideix les llengües en tres subgrups: nord-occidental, meridional i oriental. Les seves conclusions es van basar en la recerca lexicoestadística. Greenberg segueix aquesta classificació (1963) en The Languages of Africa. Long (1971) i G. Galtier (1980) continuaren usant aquesta classificació en tres grups amb notables diferències.

Les llengües mandé no comparteixen la morfologia característica que tenen la major part de les altres llengües de la família nigerocongolesa, com el seu sistema de gènere gramatical en forma classes nominals. El verb amb prou feines presenta flexió i la conjugació es realitza mitjançant auxiliars invariants que indiquen temps, aspecte i polaritat.

Blench considera el mandé una escissió primerenca de la família. No obstant això, Dimmendaal (2008) afirma que l'evidència per a la seva inclusió dins de la família nigerocongolesa és feble, sense cap nova evidència des que es va proposar aquest parentiu, i per tant argumenta que les llengües mandé són una família independent.[3]

La majoria de classificacions internes es basen en estimacions lexicoestadístiques, i que el resultat de la qual és discutible des del punt de vista filogenètic. La següent classificació de Kastenholz (1996) es basa en innovacions lèxiques i mètode comparatiu; i l'estudi de Dwyer (1989, 1996) del mandé oriental [exposat en Williamson & Blench, 2000].

Mandé 
 Mandé oriental 
 (Dan-Busa) 
Mandé  
sud-oriental
 Mano-Dan 

Mano


 Guro-Dan 

Dan-Tura



Guro-Yaure




 Mwa-Beng 

Mwa-Wan



Gban-Beng




 Bisa-Busa 
 Samo-Busa 

Llengües samo


Lenguas  busa  

Busa-Boko



Shanga-Tyenga





Bissa




Mandé occidental 
Centre-occident 
(Manding-Kpelle)
Mandé central
 Manding-Jɔgɔ 
Jɔgɔ-Jeri

Jeri



Llengües jɔgɔ (Ligbi)



 Manding-Vai 

Vai-Kɔnɔ


 Manding-Mokole 

Llengües mandinga



Llengües mokole






Susu-Yalunka



 Mandé   sud-occidental
 Mende-Loma 

Looma


 Mende-Bandi 

Bandi



Mɛnde-Loko





Kpelle




Nord-oest
(Samogo-Soninke) 
 Nord-occidental  propi
 Soninke-Bobo 

Bɔbɔ


 Soninke-Bozo 

Soninke



Llengües bozo





Llengües samogo








Descripció lingüística[modifica]

Com s'ha suggerit abans la flexió tant nominal com a verbal de les llengües vaig manar és escassa. De fet es tracta de llengües analítiques en alt grau.

Fonologia[modifica]

Les llengües mandé tenen sistemes vocàlics simples formats per cinc timbres vocàlics /i, i; a; o, o/, existint de vegades les seves contrapartides llargues /iː, iː; aː; oː, oː/. Com en altres llengües africanes l'estructura bàsica de la síl·laba és CV o V, no existint codes sil·làbiques o grups de dues consonants seguides. Això sí presenten fonemes prenasalitzats a principi de síl·laba com /mb, nd, ŋg/.

Les llengües mandé sud-occidentals i el soninké exhibeixen un sistema de mutació consonàntica inicial. En algunes llengües, com el sembla, existeixen tons.

Gramàtica[modifica]

Les llengües mandé són altament analítiques, presentant el verb una conjugació principalment per mitjà de verbs auxiliars que indiquen el temps verbal. La seva escassa morfologia usa exclusivament sufixs. També usen preferentment postposicions, ja que són predominantment de nucli final i amb ordre dominant SOV (quan apareixen auxiliars i adverbis l'ordre és S-Aux-O-V-Adv).

Les llengües mandé tenen formes verbals invariants segons persona o temps, encara que algunes tenen flexió de l'arrel verbal per expressar aspecte gramatical. El temps (passat, present, futur), la polaritat i de vegades també l'aspecte, es realitza mitjançant auxiliars. Aquests auxiliars pot considerar-se que encapçalen el sintagma de temps. Alguns exemples presos del soninke:

Afirmativa Negativa
Imperfer (1a) A wa riini
3aPER AUX venir
'ell vé'
(1b) A nta riini
3aPER AUX venir
'ell no vé'
Perfect (2a) A Ø ri
3aPER AUX venir.PERF
'ell ha vingut'
(2b) A ma ri
3aPER AUX venir.PERF
'ell no ha vingut'

També existeixen extensions verbals del tipus bantu, el bɔbɔ té un sistema de canvi de valència que permet que una arrel verbal tingui formes intransitivas, transitives o hipertransitives (causatives).

Les llengües mandé, com altres llengües nigerocongoleses, tenen un sistema de classes nominals similar al conegut sistema de classes de les llengües bantus. Els pronoms possessius distingeixen entre possessió alienable i inalienable, i pronoms personals (inclosos els possessius) té distincions d'inclusivitat.

Comparació lèxica[modifica]

Els numerals en diferents llengües mandé són:

GLOSA Mandé occidental Mandé oriental PROTO-
MANDÉ
Mandé nord-occidental Mandé centre-occidental Mandé sud-occidental Mandé sud-oriental Bisa-Busa
PROTO-
BOBO
PROTO-
BOZO
Soninké Ligbi PROTO-
MANDING
PROTO-
MOKOLE
Vai PROTO-
Sus-Yal
PROTO-
KPELLE
PROTO-
LOOMA
PROTO-
MENDE
PROTO-
MAN-DAN
PROTO-
MWA-BENG
PROTO-
BUSA
PROTO-
SAMO
'1' *tali *sana baːne die-n *kele(ŋ) *keleŋ lɔndɔ *kere(ŋ) *taːŋ *gila-gɔ *ita-ŋ *do *do *do *-ro *do
'2' *pala *fẽⁿde filːo fala *fila *fela fɛʔa *fereŋ *felɛ *fele-gɔ *fele-ŋ *pelɛ *pilɛ *pila *fira *pela
'3' *saː *sik- sikːo seg͡ba *saba *saba sak͡pa *sakaŋ *saːba *sawa-gɔ *sawa-ŋ *ya-ka *ya-ga *ʔaː-gɔ̃ *sa-k͡pa
'4' *naː(ŋ) *nara naɣato naːne *naːni *naːni naːni *naːni *naːŋ *naːni-gɔ *naːni-ŋ *yi-siɛ *sia *siː-ɡɔ̃ *siː *naɣaŋ
'5' *koː
*koro
*kɔlɔ-gɔ kara-go *soːlo *loːlu *loːlu soːʔu *sulu *loːlu *dɔːlu-gɔ *ndɔːlu-ŋ *soli *solu *sɔːro *soːro *sori
'6' *ko-tãli *tu:mi tumu mɔːdo
*ma+die-
*woro(ŋ) *woːro 5+1 *seni *mɛi-da *gɔ-zita
*ŋ-dɔː+gita
5+1 5+1 5+1 *sɔː-do *sɔ-ro *soro-do
'7' *ko-pala *ʤieni ɲeru maula
*ma+fula
*woro(ŋ)-fila *woro-wela
*woro+fela
5+2 *solo-fere *mɛi-felɛ *gɔ-fela
*ŋ-dɔː+fela
5+2 5+2 5+2 *sɔː-pla *sɔː-fra *sori-pele
'8' *koro-sɔː
*koro+saː
*seki seɡu ma-seg͡ba *segi(ŋ) *segiŋ 5+3 *solo-ma-
sakaŋ
*mɛi-saːba *gɔ-sawa
*ŋ-dɔː+sawa
5+3 5+3 5+3 *sɔː-ʔaː-gɔ̃ *sor-sa-k͡pa
'9' *koro-nɔŋ
*koro+naŋ
*k(i)api kabu ma-daːne
*ma+naːne
*kono(n)ton
*kele(ŋ)+taŋ
*kononto
*keleŋ+taŋ
5+4 *solo-ma-
naːni
*mɛi-naːŋ taːwu-gɔ 10-1 5+4 5+4 *kɛ̃n-do-kwi *
'10' *fʊŋ *tãmi tãmu taːn taŋ taŋ taŋ *fu(ː) *puː *pu-gɔ *puː-ŋ *bù *bu *kwi *bu *

Altres cognats són:[4]

GLOSA PROTO-
MANDÉ
manding Kono-Vai Susu Mandé SW. Soninke Sembla Bobo San Busa Mano Dan Guro Mwa
'boca' *da da da la laqqe jo do le le le Di le le, di
'saliva' *da-yi da-ji da- sɛ-ye la-yi laxan-ji jon-fago dibe se le-i le-yi Di-li leri liri
'aigua' *yi je yi yi ya zu jo ji, zio mun i yi yi yi yi
'pit' *n-koŋ sin susu sisi ŋeni konbe kye ɲiŋi ɲo ɲo ɲoŋ ɲoŋ ɲoŋ ɲoŋ
'llet' *n-kon-yi nɔnɔ susu-ji xin-yɛ gen-iya -xatti kye-n-dyo n-yan-niŋi n-yo- n-yoŋ-yi n-yoŋ-yi
'cabra' *bo(re) ba ba ɓoli sugo bi gwa bwe ble bori
'cabró' *bore-guren ba-koro gu-gura ble-sa bɔ-gon bɔ-gon gyagya bɔ-guren
'ovella' *saga saga bara-wa yexe ɓara jaxe sega sɛge sere sa baa bla bera bla
'carner' *saga-guren saga-koro segaba kekyere si-gula da-gu bla-gon bra-gon bla-gure

Noteu que en els cognats anteriors 'saliva' = 'boca'+'aigua', 'llet' = 'pit'+'aigua', 'cabró' = 'cabra'+'mascle/home', 'carner' = 'ovella'+'mascle/home'.

Escriptura[modifica]

Entre el segle XIX i el XX es van desenvolupar un grup d'escriptures per a alguns dels idiomes del grup mandé de Libèria. Entre aquests primers sistemes d'escriptura autòctons podem trobar el sil·labari vai de Libèria, creat aproximadament entre 1820 i 1830 per Mọmọdl. Duwalu Bukẹlẹ, l'escriptura Vah (cap a 1900, probablement), el sil·labari Ki-ca-ku, dels seus veïns geogràfics, els clans mende, desenvolupat per Kisimi Kamára cap a 1921, l'alfabet gola, l'alfabet grebo, l'alfabet kissim, el sil·labari Kpelle de Chief Gbili i el sil·labari lloma de Wido Zobo de Boneketa, aquests últims de la dècada de 1930.

Actualment es tendeix a usar l'alfabet llatí.

Referències[modifica]

  1. «mandé». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «mandé». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Gerrit Dimmendaal, "Language Ecology and Linguistic Diversity on the African Continent", Language and Linguistics Compass 2/5:841.
  4. D. J. Dwyer: "Toward a Proto-Mandé Morphology"

Bibliografia[modifica]

  • Babaev, Kiril (2011): On the reconstruction of some tense/aspect markers in Proto-Mande, Journal of Language Relationship 6:2011, p. 1-24.
  • Delafosse, Maurice (1901) Essai de manuel pratique de la langue mandé ou mandingue. Paris : Leroux. 304 p.
  • Delafosse, Maurice (1904) Vocabulaires comparatifs de plus de soixante langues ou dialectes parlés à la Côte d'Ivoire et dans les régions limitrophes, avec des notes linguistiques et ethnologiques. Paris : Leroux. 285 p.
  • Dwyer, David (1987): "Towards proto mande morphology", Mandenkan 14-15, 1987-88, pp. 139-152.
  • Nazam HALAOUI, Kalilou TERA, Monique TRABI (1983) Atlas des langues mandé-sud de Côte d'Ivoire. Abidjan : ACCT-ILA.
  • Welmers, William E.(1971) Niger-Congo, Mande . In Linguistics in Sub-Saharan Africa (Current Trends in Linguistics,7), Thomas A. Sebeok, Jade Berry, Joseph H. Greenberg et al. (eds.), 113–140. The Hague: Mouton.
  • Gràcia, Ll. y Contreras J. M. (2002): el soninké i el mandinga, Generalitat de Catalunya, ISBN 84-393-6955-7.

Enllaços externs[modifica]