Llengües semítiques

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de família lingüísticaLlengües semítiques
Família lingüística llengües afroasiàtiques
Subdivisions
Codis
ISO 639-2 sem
Modifica dades a Wikidata
Llengües afroàsiatiques. Les llengües semítiques estan marcades amb el color taronja.

Les llengües semítiques són la subfamília nord-oriental de les llengües afroasiàtiques, de les quals són l'única família que es parla a l'Àsia. Es parlen al Pròxim Orient i al nord d'Àfrica.

Família[modifica | modifica el codi]

Entre les llengües semítiques es troben les llengües parlades a l'antiga Mesopotàmia fa més de 3.000 anys. Són, per tant, les llengües documentades més antigues, tot i que fins al 1532 no van ser reconegudes com a família lingüística pròpiament dita (per part de Guillaume Postel).

El terme semítiques per a aquestes llengües és etimològicament incorrecte en l'aspecte que fa referència a la descendència mitològica de Sem, ja que algunes tribus d'aquesta descendència parlaven llengües no semítiques i algunes llengües semítiques eren parlades per tribus descendents de Cam, germà de Sem.

S'agrupen en diverses branques:

Les llengües semítiques més comunes avui dia són l'àrab, l'amhàric, l'hebreu i el tigrinya.

Altres llengües semítiques ja extintes importants són l'ugarític. Cal esmentar també el maltès, oficial a la Unió Europea.

Característiques comunes[modifica | modifica el codi]

Les llengües semítiques tenen gran abundància de sons fricatius. És difícil reconstruir les vocals de les llengües no parlades avui dia, ja que la majoria d'aquests idiomes no les escriuen i els canvis en l'arrel dels mots en formar derivats fan que sigui difícil aventurar la pronúncia exacta de moltes paraules antigues. Sembla, però, que l'inventari vocàlic és relativament breu en la majoria d'idiomes de la família. Es distingeix sovint entre vocals llargues i breus.

La majoria de llengües col·loquen el complement al final de la frase, probablement perquè el proto-semític del qual deriven totes era una llengua VSO, com encara ho són les llengües clàssiques. Els substantius presenten flexió de cas, tot i que amb tendència a la simplificació o pèrdua. Es poden flexionar en tres nombres: singular, dual i plural.

Els verbs es conjuguen afegint prefixos i sufixos i presenten concordança de persona, gènere i nombre amb el subjecte. La principal distinció temporal rau entre el passat i la resta de temps. Les arrels verbals, igual que els lexemes nominals i adjectivals, acostumen a tenir tres consonants (que poden ser simplificades a dues o ampliades a quatre) que es conjuguen amb l'addició de nous morfemes i sons inserits entre elles.

Classificació de les llengües semítiques[modifica | modifica el codi]

Família Llengües Semítiques
Esquema en forma d'arbre mostrant la genealogia de les llengües semítiques i la seva distribució temporal. Cliqueu el gràfic per ampliar-lo

Semític oriental[modifica | modifica el codi]

Semític occidental[modifica | modifica el codi]

Semític central[modifica | modifica el codi]

Semític nord-occidental[modifica | modifica el codi]
Llengües aràbiques[modifica | modifica el codi]

Semític meridional[modifica | modifica el codi]

Semític meridional occidental[modifica | modifica el codi]
Semític meridional oriental[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengües semítiques Modifica l'enllaç a Wikidata