Llengües uru-chipaya

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaLlengües uru-chipaya
Tipusfamília lingüística Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius1.200 Modifica el valor a Wikidata (2000 Modifica el valor a Wikidata)
EstatBolívia Modifica el valor a Wikidata
Chipaya - mapa etnia.svg
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
llengues chimú chipaies Modifica el valor a Wikidata
Codis
Glottologuruc1242 Modifica el valor a Wikidata

Les llengües uru-chipaya són una família lingüística indígena de Bolívia de la que en sobreviuen dos idiomes estretament relacionats. El chipaya té prop de mil parlants i observa un ús vigorós en la seva comunitat nativa, mentre que per a l'any 2000 només quedaven dos parlants de l'uru, per la qual cosa es pot declarar llengua morta. Antigament al Perú es va parlar l'uru de chimú, una llengua presumiblement de la família uru-chiapaya.

Classificació[modifica]

S'ha proposat que podria aquestes llengües podrien tenir relació amb el quingnam del nord del Perú. No tenen cap llengua viva amb relació comprovada, encara que s'ha intentat trobar connexions amb les llengües arawak i les llengües maies. Stark (1972) va proposar una macrofamília maia–yunga–chipaya vinculant les llengües maies amb les Uru–Chipaya i el Yunga (Mochica).[1]

Llengües de la família[modifica]

Comparació lèxica[modifica]

Pronoms[modifica]

A continuació es comparen els pronoms presonales de diverses llengües de la regió andina. Totes aquestes llengües distingeixen en la primera persona del plural una forma inclusiva (jo + tu + [uns altres]) i una forma exclusiva (jo + uns altres, però no tu). La forma dels pronoms no mostra un parentiu pròxim de les llengües uruchipaya amb la resta de famílies que es comparen:

GLOSA Puquina proto-
Uru-chipaya
proto-
Quítxua
proto-
Aimara
1a persona
singular
nisi *wir- *nuqa *naya
2a persona
singular
chuu *am(t) *qam *huma
3a persona
singular
jiru *ni (masc)
*am (fem)
*pay *hupa
1a persona
plural (incl.)
nisinchis *ucum *nuqanchis *hiwasa
1a persona
plural (excl.)
nisiyku *nuqayku *na(naka)
2a persona
plural
chuukuna *amcuk *qamkuna *huma(naka)
3a persona
plural
jirukuna *ninaka (masc)
*ninak (fem)
*paykuna *hupa(naka)

Numerals[modifica]

Els numerals comparats amb les mateixes famílies anteriors són:

GLOSA Chipaya Uru Puquina PROTO-
ARU
PROTO-
QUÍTXUA
1 tsi ši pesk *maya *suk
2 pišk piske so *paya *iškay
3 čep čep kapak *kimsa
4 paxpix
< pax kpik
pácpic sper *pusi *çusku
5 panoqu paanucu takpa *pichqa
6 paqčui pacchui čiču *suqta
7 thoqo tohoro stu *qançis
8 qonqo cohonco kino *pusaq
9 śanqaw sankau čeka *isqun
10 (tunka) kalo skata *çunka

Els termes entre parèntesis són préstecs lèxics d'alguna altra família lingüítica.

Referències[modifica]

  1. Stark, Louisa R. «Maya-Yunga-Chipayan: A New Linguistic Alignment». International Journal of American Linguistics, 38, 2, 1972, pàg. 119–135. DOI: 10.1086/465193. ISSN: 0020-7071.
  2. Ethnologue report for language code - Chipaya
  3. Willem F. H. Adelaar & Pieter Muysken (2004). The Languages of the Andes. Cambridge: Cambridge University Press, pp. 622. ISBN 978-0-511-21050-1.
  4. «Unidades educativas en Uru Chipaya trabajan para que su lengua originaria no». [Consulta: 26 abril 2020].
  5. Ethnologue report for language code - Uru

Bibliografia[modifica]

  • Gordon, Raymond G., Jr. (ed.), 2005. Ethnologue: Languages of the World, Fifteenth edition. Dallas, Tex.: SIL International. Online version: http://www.ethnologue.com/.

Enllaços externs[modifica]