Llengües zapoteques

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de família lingüísticaLlengües zapoteques
Distribució geogràfica Oaxaca, Mèxic Mèxic
Classificació lingüística
llengües humanes
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
llengües otomangues
Subdivisions
Distribució geogràfica
Otomanguean Languages.png
Llengües otomang, les zapoteques són el número 14
Modifica dades a Wikidata

Les llengües zapoteques són un grup de llengües de la família otomang procedents d'un protozapoteca comú parlat pel poble dels zapoteques durant l'era de dominància de Monte Albán.

Classificació[modifica]

El zapoteca es divideix usualment en dues branques les variants zapoteques pròpiament aquestes, les variants chatins i variants menors com el papabuco i el solteco, que alguns autors consideren llengües zapoteques divergents. Basant-se en l'anàlisi del sistema pronominal i altres innovacions s'ha proposat la següent relació entre les llengües zapoteques: [1][2][3]

Zapotecano 
Chatino

Zezontepec


Costaner

Tataltepec



Oriental




Zapoteca


Solteco


Zapoteca N.

Serrano



Villalta



Rincón



Zapoteca C.

Valls



Istme





Zapoteco S.



Papabuco




Les estimacions glotocronològiques per al temps de diversificació a partir del proto-zapotecano és de 24 segles,[4] és a dir, al voltant d'un mil·lenni més que el temps de diversificació del Zapoteca pròpiament dit. Fora d'aquest agrupament des del segle XIX es van reconèixer relacions entre el grup zapotecano i el grup mixteca que formarien la branca oriental de les llengües otomang.

Comparació lèxica[modifica]

El següent quadre mostra els pronoms subjecte en proto-zapoteca, chatino, papabuco i proto-zapotecano:

GLOSA proto-
zapoteca
chatino [5] papabuco [6] proto-
zapotecano[7]
1a persona
singular
*naʔ ʔnyãã43 ã *naʔ
2a persona
singular
*luʔ(i)
*nuʔ
ʔĩĩ21 ru *luʔ
*nuʔ
3a persona singular
(persona)
*pi
3a persona singular
(animat)
*ma(ni)
3a persona singular
(inanimat)
*ni
1a persona plural
inclusiva
*na ʔnyãã23 na *nã
1a persona plural
exclusiva
*tyiʔu
*ya
ʔwa43 *yã
2a persona
plural
*wa ʔwã32 *wã
3a persona
plural

Quant als numerals es tenen les següents temptatives de reconstrucció:

Variant  un   dos   tres   quatr3   cinc   sis   set   vuit   nou   deu 
Proto-zapoteca *tobi *tjop- *tson- *tap- *gayoʔ *šopa *ga'tsi *šonoʔ *gaʔ *tsi
Chatino de la zona alta[8] ska23 tukwa32 snã32 hakwa23 ki'yu32 skwa32 kati21 snũ23 kaa2 tii2
Proto-zapotecano *tukw- *tsna- *takw- *kayuʔ *skwa *ka'ti *snu *kaʔ *tii

Referències[modifica]

  1. Opstein, 2003, p. 16
  2. Suárez, 1977 [1990]
  3. Campbell & Cruz, 2010, p. 3
  4. "Languages of the World" de la *Encyclopædia Britannica, Macropædia (15th edition), p. 786.
  5. Pride & Pride, 1997, pp. 110-113.
  6. Juan J. Redón, 1971.
  7. Natalie Operstein, 2003.
  8. Pride y Pride, Chatino de la zona alta, (1997:155).

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]