Llengües zapoteques
| Tipus | família lingüística  |
|---|---|
| Distribució geogràfica | Oaxaca,  Mèxic |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües mesoamericanes llengües otomangues | |
| Subdivisions | |
| Distribució geogràfica | |
 | |
| Llengües otomang, les zapoteques són el número 14 | |
| Codis | |
| Codi Glottolog | zapo1436 |
Les llengües zapoteques són un grup de llengües de la família otomang procedents d'un protozapoteca comú parlat pel poble dels zapoteques durant l'era de dominància de Monte Albán.
Classificació[modifica]
El zapoteca es divideix usualment en dues branques les variants zapoteques pròpiament dites, les variants chatins i variants menors com el papabuco i el solteco, que alguns autors consideren llengües zapoteques divergents. Basant-se en l'anàlisi del sistema pronominal i altres innovacions s'ha proposat la següent relació entre les llengües zapoteques: [1][2][3]
| Zapotecano |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Les estimacions glotocronològiques per al temps de diversificació a partir del proto-zapotecano és de 24 segles,[4] és a dir, al voltant d'un mil·lenni més que el temps de diversificació del Zapoteca pròpiament dit. Fora d'aquest agrupament des del segle xix es van reconèixer relacions entre el grup zapotecano i el grup mixteca que formarien la branca oriental de les llengües otomang.
Comparació lèxica[modifica]
El següent quadre mostra els pronoms subjecte en proto-zapoteca, chatino, papabuco i proto-zapotecano:
| GLOSA | proto- zapoteca |
chatino | [5] papabuco | [6] proto- zapotecano[7] |
|---|---|---|---|---|
| 1a persona singular |
*naʔ | ʔnyãã43 | ã | *naʔ |
| 2a persona singular |
*luʔ(i) *nuʔ |
ʔĩĩ21 | ru | *luʔ *nuʔ |
| 3a persona singular (persona) |
*pi | |||
| 3a persona singular (animat) |
*ma(ni) | |||
| 3a persona singular (inanimat) |
*ni | |||
| 1a persona plural inclusiva |
*na | ʔnyãã23 | na | *nã |
| 1a persona plural exclusiva |
*tyiʔu *ya |
ʔwa43 | *yã | |
| 2a persona plural |
*wa | ʔwã³² | *wã | |
| 3a persona plural |
Quant als numerals es tenen les següents temptatives de reconstrucció:
| Variant | un | dos | tres | quatr3 | cinc | sis | set | vuit | nou | deu |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Proto-zapoteca | *tobi | *tjop- | *tson- | *tap- | *gayoʔ | *šopa | *ga'tsi | *šonoʔ | *gaʔ | *tsi |
| Chatino de la zona alta[8] | ska23 | tukwa³² | snã³² | hakwa23 | ki'yu³² | skwa³² | kati21 | snũ23 | kaa² | tii² |
| Proto-zapotecano | *tukw- | *tsna- | *takw- | *kayuʔ | *skwa | *ka'ti | *snu | *kaʔ | *tii |
Referències[modifica]
- ↑ Opstein, 2003, p. 16
- ↑ Suárez, 1977 [1990]
- ↑ Campbell & Cruz, 2010, p. 3
- ↑ "Languages of the World" de la *Encyclopædia Britannica, Macropædia (15th edition), p. 786.
- ↑ Pride & Pride, 1997, pp. 110-113.
- ↑ Juan J. Redón, 1971.
- ↑ Natalie Operstein, 2003.
- ↑ Pride y Pride, Chatino de la zona alta, (1997:155).
Bibliografia[modifica]
- Campbell, Eric W. & Anthony C. Woodbury (2010): "The comparative tonology of Chatino: A prolegomenon"[Enllaç no actiu], Society for the Study of the Indigenous Languages of the Americas, Annual Meeting, at LSA, Baltimore, MD. Handout.
- Natalie Operstein (2003): "Los pronombres personales en zapoteco y zapotecano: un estudio diacrónico" Arxivat 2012-11-08 a Wayback Machine., UCLA.
- Leslie Pride & Kitty Pride (1997): Chatino de la zona alta, oaxaca, en Archivo de lenguas indígenas de México, ed. COLMEX, ISBN 968-12-0701-7.
- Suárez, Jorge A. 1973. "On Proto-Zapotec Phonology", International Journal of American Linguistics, Vol. 39, No. 4 (Oct., 1973), pp. 236-249.
Enllaços externs[modifica]
- Llengües zapoteques Arxivat 2006-10-14 a Wayback Machine.
