Llengua amahuaca

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaLlengua amahuaca
Tipusllengua, llengua viva i llengua severament amenaçada Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants nadius310 Modifica el valor a Wikidata (2000 Modifica el valor a Wikidata)
Autòcton deEstat d'Acre, Departament de Madre de Dios i Departament d'Ucayali Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil i Perú Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengües ameríndies
llengües pano-tacanes
llengües pano Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3amc Modifica el valor a Wikidata
Glottologamah1246 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologueamc Modifica el valor a Wikidata
UNESCO752 Modifica el valor a Wikidata
IETFamc Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages674 Modifica el valor a Wikidata

L' amahuaca, conegut també com a Yora, és una llengua de la família pano, caracteritzada per la seva ergativitat com a tret tipològic principal i l'ocurrència del verb al final de l'oració, com a tret morfosintàctic notable. El seu inventari fonològic es correspon íntegrament amb el de tota la família pano; empra 26 grafies i no hi ha tret específic que diferencia la llengua de les seves filiantes.[1]

Amb 247 persones censades en 1993; en l'actualitat han de ser prop de 300 persones; més els recents nuclis de Santa Rosa de Serjalí (Cuzco), i els itinerants per les capçaleres del riu Inuya i el corredor Fizcarraldo, és possible que es pugui parlar d'una població de 400 persones. El Centre Pio Aza[2] informa que a Brasil existeixen prop de 300 amawaka, i no hi ha informació de la seva presència a Bolívia. A Perú es postula l'existència de no més de 500 persones en cinc comunitats establertes, un petit grup de migrants als pobles criolls de la selva del Baix Urubamba i el Ucayali i, l'Alt Mare de Déu, més un grup indeterminat, encara que petit, d'itinerants. Les comunitats són dues en el departament de Mare de Déu, tres en el de Ucayali i una en el del Cuzco.[3] És una llengua d'alt risc d'extinció; doncs el seu potencial demogràfic és baix i la seva vulnerabilitat sociocultural molt alta. Les recents explotacions d'hidrocarburs en la selva sud peruana posen en major risc la desaparició d'aquesta llengua altament complexa.

Referències[modifica]

  1. Instituto Nacional de Estadística e Informática. 2017. Censos Nacionales 2017: XII de población, VII de vivienda y III de comunidades indígenas. https://www.inei.gob.pe/estadisticas/censos/ Accessed: 2019-02-01
  2. Pàgina dels missioners dominicos del Perú
  3. Fleck, David. 2013. Panoan Languages and Linguistics, Anthropological Papers of the American Museum of Natural History #99

Enllaços externs[modifica]