Llengua andi
| къIaваннаб мицци qwavannab micci[1] | |
|---|---|
.jpg)  | |
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 5.800 (2010)[2] |
| Parlants nadius | 20.000 |
| Autòcton de |  Daguestan |
| Estat |  Rússia |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües caucàsiques llengües caucàsiques del nord-est llengües daguestaneses llengües avar-andi-tsez llengües avar-àndiques llengües andi | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet ciríl·lic |
| Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
| Codis | |
| ISO 639-3 | ani |
| Glottolog | andi1255 |
| Ethnologue | ani |
| UNESCO | 1037 |
| IETF | ani |
| Endangered languages | 948 |
La llengua andi és una llengua del grup de llengües andi dins de la família de les llengües àvar-andi-dido, del grup de llengües caucàsiques del nord-est parlada per 5.800 andis (2010) al raion de Botlikh (Daguestan). Té dos dialectes dividits en subdialectes, els principals dels quals són munin, rikvani, kvanxidatl, i gagatl, que és una mica divergent. Els seus parlants generalment usen com a llengua literària l'àvar o el rus.[2]
Varietats
[modifica]L'andi és parlat sota dis formes dialectals:
- L'andi del Nord, amb els subdialectes q'uannu, rikvani, gagatli, zilo o chanko, que comprenen la majoria de parlants.
- L'andi del Sud amb els subdialectes parlats en els llogarets homònims de Munib i Kvanxidatl.
Vocabulari comparatiu Andi del Nord/Andi del sud:
| nord Andi | sud Andi | |
|---|---|---|
| terra | ulka | ħukmati |
| aigua | łen | łłenni |
| cel | rešno | rešin |
| núvol | lerčol | ġiro |
| fang | ġuzi | q̄uviłir |
| arbre | reša | rešału |
| pols | q̇exva | tsuri |
Numeració
[modifica]- Andi del Nord Andi del Sud
- 1- себ (seb) севи (sevi)
- 2- чІегу (c̣egu) чIе (c̣e)
- 3- лъобгу (łobgu) лъови (łovi)
- 4- богъгъогу (boġġogu) боо (boo)
- 5- иншдугу (inšdugu) инщду (inšdu)
- 6- онлІигу (onkłigu) онлIигу (onkłigu)
- 7- гьокьугу (ġoq̇ugu) гьокьу (ġoq̇u)
- 8- бийкьигу (bijq̇igu) бекьи (beq̇i)
- 9- гьочІогу (ġoč̣ogu) гьочIо (ġoč̣o)
- 10- гьоцІогу (ġoc̣ogu) гьоцIо (ġoc̣o)
Vegeu també
[modifica]Notes
[modifica]- ↑ Margus Kolga; Igor Tõnurist; Lembit Vaba; Jüri Viikberg. «The Andis». The Red Book of the Peoples of the Russian Empire, 1993.
- ↑ 2,0 2,1 Llengua andi referència a Ethnologue (16th ed., 2009)
Fonts
[modifica]- Wixman, Ronald. The Peoples of the USSR: An Ethnographic Handbook. (Armonk, New York: M. E. Sharpe, Inc, 1984) p. 11
- Церцвадзе Ил. Андийский яз. Тб., 1965 (на груз. яз.);
- Алексеев М. Е. Андийский язык // Языки мира. Кавказские языки. М., 1999.
- Этимология 1539 андийских слов в БД «StarLing database server» Сергея Старостина
