Llengua andi

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaAndi
къIaваннаб мицци
qwavannab micci[1]
Tipusllengua, llengua viva i llengua definitivament amenaçada modifica
Parlants
5.800 (2010)[2] principalment a Daguestan Daguestan
Parlants nadius20.000 modifica
Parlat aRússia Rússia
Autòcton deDaguestan modifica
Classificació lingüística
llengua humana
llengües caucàsiques
llengües caucàsiques del nord
llengües caucàsiques del nord-est
llengües daguestaneses
llengües avar-àndiques
llengües andi modifica
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet ciríl·lic modifica
Nivell de vulnerabilitat3 en perill modifica
Codis
ISO 639-3ani modifica
Glottologandi1255 modifica
Ethnologue.comani modifica
UNESCO1037 modifica
IETFani modifica
Endangeredlanguages.com948 modifica

La llengua andi és una llengua del grup de llengües andi dins de la família de les llengües àvar-andi-dido, del grup de llengües caucàsiques del nord-est parlada per 5.800 andis (2010) al raion de Botlikh (Daguestan). Té dos dialectes dividits en subdialectes, els principals dels quals són munin, rikvani, kvanxidatl, i gagatl, que és una mica divergent. Els seus parlants generalment usen com a llengua literària l'àvar o el rus.[2]

Varietats[modifica]

L'andi és parlat sota dis formes dialectals:

  • L'andi del Nord, amb els subdialectes q'uannu, rikvani, gagatli, zilo o chanko, que comprenen la majoria de parlants.
  • L'andi del Sud amb els subdialectes parlats en els llogarets homònims de Munib i Kvanxidatl.

Vocabulari comparatiu Andi del Nord/Andi del sud:

nord Andi sud Andi
terra ulka ħukmati
aigua łen łłenni
cel rešno rešin
núvol lerčol ġiro
fang ġuzi q̄uviłir
arbre reša rešału
pols q̇exva tsuri

Numeració[modifica]

  • Andi del Nord Andi del Sud
  • 1- себ (seb) севи (sevi)
  • 2- чІегу (c̣egu) чIе (c̣e)
  • 3- лъобгу (łobgu) лъови (łovi)
  • 4- богъгъогу (boġġogu) боо (boo)
  • 5- иншдугу (inšdugu) инщду (inšdu)
  • 6- онлІигу (onkłigu) онлIигу (onkłigu)
  • 7- гьокьугу (ġoq̇ugu) гьокьу (ġoq̇u)
  • 8- бийкьигу (bijq̇igu) бекьи (beq̇i)
  • 9- гьочІогу (ġoč̣ogu) гьочIо (ġoč̣o)
  • 10- гьоцІогу (ġoc̣ogu) гьоцIо (ġoc̣o)

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. Margus Kolga; Igor Tõnurist; Lembit Vaba; Jüri Viikberg. «The Andis». The Red Book of the Peoples of the Russian Empire, 1993.
  2. 2,0 2,1 Llengua andi reference at Ethnologue (16th ed., 2009)

Fonts[modifica]