Llengües de les illes Andaman

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Llengua juwoi)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de família lingüísticaLlengües andamaneses
Andamanese comparative distribution.png
Distribució geogràfica Illes Andaman Índia (Índia)
Classificació lingüística
llengües humanes
Distribució geogràfica
Andamanese languages-map.jpg
Modifica dades a Wikidata
Distribució de les llengües andamaneses

Les llengües de les illes Andamán o llengües andamaneses són una família de llengües parlades a les illes Andaman, un territori de l'Índia. Existeixen dues subfamílies reconegudes, les llengües gran andamaneses i les llengües andamaneses del sud. El grup gran andamanés es divideix en els grups central i del nord.

Totes les llengües andamaneses septentrionals, a excepció del Aka-Jeru i les llengües del sud, es van extingir en el segle XX,[1] i actualment molts dels andamanesos són parlants d'hindi. Les llengües meridionals (llengües onganes) han aconseguit sobreviure principalment gràcies a l'aïllament i a l'extrema hostilitat que els seus parlants han mantingut (i en el cas del sentinelès encara mantenen) contra persones de l'exterior.

Classificació interna[modifica]

Les llengües de la família inclouen:[2]

A més cal assenyalar:

  • Sentinelès; possiblement 50 parlants; no hi ha material publicat, ni tan sols una llista de paraules, i per tant no hi ha una classificació segura.

Relacions amb altres llengües[modifica]

Greenberg (1971) col·loca aquestes llengües dins de les anomenades llengües indo-pacífiques, juntament amb les llengües papús i les llengües tasmanes. No obstant això, la majoria de lingüistes rebutja aquesta proposta i considera que aquestes llengües no estan emparentades amb altres grups lingüístics.

Antropologia dels andamesos[modifica]

Si bé els arguments antropològics o culturals no poden constituir una base ferma sobre la qual establir relacions lingüístiques en certes ocasions existeix correlació entre les dades antropològiques i les dades lingüístiques.

Els habitants de les illes Andaman són físicament negritos - de baixa alçada i pell fosca que sobreviuen en petits reductes de l'Àsia tropical i Nova Guinea. De totes maneres, tots els altres grups de negritos d'Àsia continental han adoptat llengües estretament emparentades a pobles no negritos que els envolten. Les llengües de les illes Andaman tampoc mostren similituds amb les llengües de les illes Nicobares. Això ha portat a especular que les llengües andamaneses podrien representar la llengua original (o una de les llengües originals) parlades pels negritos asiàtics abans que altres grups ocupessin la seva àrea d'extensió original, quedant la distribució fragmentada que es veu en l'actualitat.

Descripció lingüística[modifica]

Gramàtica[modifica]

Les llengües andamaneses són més aviat aglutinants, amb un extens sistema de prefixos i sufixos.

Possiblement la característica més distintiva és un sistema de classes de substantius basats en parts del cos. Cada substantiu i adjectiu pot prendre un prefix d'acord amb la part del cos amb la qual està associat. Així, per exemple el aka- al començament dels noms de llengües d'Andaman és el prefix per a objectes relacionats amb la llengua. Un exemple per a un adjectiu ho representa les diverses formes de yop, plegable, tou, en aka-bea: un "coixí" és ot-yop rodó-tou, del prefix per a les paraules relacionades amb el cap o el cor; una "canya" és ôto-yop, plegable amb el prefix per a coses llargues; un "pal" o un "llapis" és aka-yop, punxegut amb el prefix per a llengua; un "arbre caigut" és ar-yop, podrit amb el prefix per a cames o coses erectes. De forma similar beri-nga "bé" resulta en un-beri-nga "llest" (mà-bé), ig-beri-nga "que té bona vista" (ull-bo), aka-beri-nga "que aprèn llengües ràpidament" (llengua-bó).

Una altra peculiaritat quant a les parts del cos és que requereixen imperativament un pronom possessiu: no es pot dir cap sense més, cal dir el meu cap o el seu cap.[6]

Els pronoms bàsics són pràcticament idèntics en totes les llengües del grup gran andamanès. L'aka-bea servirà d'exemple representatiu (els pronoms es donen en la seva forma prefixal bàsica):

jo, el meu d nosaltres, el nostre m
el teu, els teus ng vosaltres, el vostre ng
ell, ella, això, el seu - ells, elles, el seu -

Els pronoms de la subfamília del sud són bastant diferents. Se citen les de l'onge:

jo, el meu el meu nosaltres, el nostre eti
el teu, els teus ngi vosaltres, el vostre ni
ell, ella, això, el seu gi ells, elles, el seu ekwi

Si s'ha de jutjar per les fonts disponibles, les llengües de les illes Andaman només tenen dos nombres cardinals: el "1" i el "2". No obstant això, curiosament, tenen almenys sis nombres ordinals. Aquesta llacuna en el vocabulari s'arranja quan és necessari amb l'ús del llenguatge de signes.

Exemples[modifica]

El següent poema en aka-bea va ser escrit pel cap Jambu després d'haver estat alliberat d'una pena de presó de sis mesos per homicidi.

Original: Transcripció: Traducció a l'anglès: Traducció:

ngô:do kûk l'àrtâ:lagî:ca,
m?:ro el:dt. kâ igbâ:dàla
m?:ro el:mo lê aden:yarà
p?:-t?t läh.

aden:yarà p?:-t?t läh. (tornada)

el teu cor-trist està,
cel-faç a allí mirant mentre,
cel-faç d'ona a mirant mentre,

bambú llança a recolzar-estar.

Thou art sad at heart,
gazing there at the sky's surface,
gazing at the ripple on the sky's surface,

leaning on the bamboo spear.

El teu cor està trist,
mirant allí a la faç del cel,
mirant a l'ona sobre la faç del cel,

recolzat en la llança de bambú.

Nota 1: La traducció a l'anglès és d'I. H. Man (1902).
Nota 2: Tal com és típic en la poesia andamanesa, les paraules i l'estructura de les frases han estat una mica abreujades per a obtenir el ritme desitjat.

Comparació lèxica[modifica]

Els numerals comparats de diferents varietats de llengües andamaneses modernes, junt amb la reconstrucció per la protollengua són:[7]

GLOSA Gran
andamanès
(Aka Jeru)
Ongà
Järawa Önge PROTO-
ONGÀ
[8]
1 ontɔpɔlɔ waya -i-uaiya *waya
2 tɛtabui ~ irʈubui ~
ɲɛrtaɸul / onɟiŋkɔ
naːya -i-naga *naga
3 ondaːfol /
encinkɔ
kaŋitəjile -i-rejidda *-təjida
4 ənə itəjile manyː ilake
5 mala ʈʰuhumə

Referències[modifica]

  1. Radcliffe-Brown, A. R. (1922). The Andaman Islanders: A study in social anthropology. Cambridge: Cambridge University Press.
  2. Manoharan, S. (1983). "Subgrouping Andamanese group of languages." International Journal of Dravidian Linguistics XII(1): 82-95.
  3. «Classificació de la llengua Oko-Juwoi». etnologue.com. [Consulta: 1 juny 2014].
  4. Nordhoff, Sebastian; Hammarström, Harald; Forkel, Robert; Haspelmath, Martin, eds. (2013). "Oko-Juwoi". Glottolog 2.2. Leipzig: Max Planck Institute for Evolutionary Anthropology.
  5. Mor l'últim membre d'una tribu i, amb ell, una llengua i una cultura
  6. Burenhult, Niclas (1996). "Deep linguistic prehistory with particular reference to Andamanese." Working Papers 45, 5-24. Lund University: Department of Linguistics
  7. Andamanese Numerals (E. Chan)
  8. Blevins, Juliette. 2007. "A Long Lost Sister of Proto-Austronesian? Proto-Ongan, Mother of Jarawa and Onge of the Andaman Islands." Oceanic Linguistics, Volume 46, Number 1, June 2007, pp. 154-198.

Bibliografia[modifica]

En anglès:

  • Das Gupta, D., and SR Sharma. A Handbook of the Önge Language. Anthropological Survey of India:Calcutta 1982.
  • E. H. Man, Dictionary of the South Andaman Language, British India Press:Bombay 1923.
  • Manoharan, S. 1997. “Pronominal Prefixes and Formative Affixes in Andamanese Language.” A. Abbi (ed.). The Languages of Tribal and Indigenous Peoples of India. The Ethnic Space. Delhi: Motilal Benarsidass
  • Senkuttuvan, R. 2000. The Language of the Jarawa: Phonology. Calcutta: Anthropological Survey of India, Government of India, Ministry of Culture, Youth Affairs, and Sports, Dept. of Culture.
  • Richard C. Temple. A Grammar of the Andamanese Languages, being Chapter IV of Part I of the Census Report on the Andaman and Nicobar Islands, Superintendent's Printing Press: Port Blair 1902.
  • Yogendra Yadaav. "Great Andamanese, a Preliminary Study". Pacific Linguistics A67, 1985.
  • Zide, Norman Herbert & V. Pandya. “A Bibliographical Introduction to Andamanese Linguistics” JAOS 109:639-51

Enllaços externs[modifica]