Llengua kali'na

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de llenguaKariña, Kali'na, Galibí
Karìna auran [kaɽiʔnia auɽaŋ]
Parlants
7.420 (2009)[1]
Parlat a Veneçuela Veneçuela
Guyana Guyana
Surinam Surinam
Brasil Brasil
Flag of French Guiana.svg Guaiana Francesa
Kalina.png
Classificació lingüística

Llengües carib

  • Carib de Guaiana
  • kali'na
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet llatí
Dialectes Tyrewuju, Aretyr
Codis
ISO 639-2 car
ISO 639-3 car
Glottolog gali1262
UNESCO 683
IETF car
Modifica dades a Wikidata

El kali'na (també conegut com a karibe, cariña, Galibí, Kariña, Kalihna, Kalinya, Caribe Galibí, Maraworno o Marworno) es un llengua carib, emparentada amb el pemon, parlat per unes 7.400 kali'na, majoritàriament a Veneçuela, Guyana, Surinam, Guaiana Francesa, i Brasil. La llengua està classificada com a força amenaçada.[2]

Noms[modifica]

La llengua és coneguda per diversos noms pels seus parlants i pels no parlants. Tradicionalment s'ha conegut com "Carib" i els seus parlants com a "caribs". És coneguda com a Caribe en espanyol Galina en francès, i Karaïeb en neerlandès. No obstant això, els parlants s'anomenen a si mateixos Kalina o Karìna (escrit de diverses maneres), i anomenen la seva llengua Karìna auran [kaɽiɁnʲauɽaŋ].[3] Altres variants són Kali'na, Kari'nja, Cariña, Kariña, Kalihna, Kalinya; altres noms nadius són Maraworno i Marworno.

Classificació[modifica]

El kari'nja és classificat com a part de les llengües carib però també com a una llengua Guaiana.[4]

Distribució geogràfica[modifica]

Degut al contacte del kali'na amb les llengües invasores, algunes llengües hi han incorporat paraules kali'na, tot i ser lingüísticament llengües arawak.[5]

Al Surinam, hi ha una zona anomenada Konomerume que és a prop del riu Wajambo. Amb unes 349 persones, la majoria identificats com a ètnicament kali'na i quan el coneixement de la llengua, els adults informaren que almenys en tenien un coneixement digne d'ell. Els majors de 65 anys utilitzen la llengua com a idioma principal entre els membres de la comunitat. Els parlants entre 45 i 65 anys tendeixen a utilitzar la llengua només quan parlen amb els residents d'edat avançada o membres majors de la família, mentre que la major part usen les llengües oficials: neerlandès i sranan tongo. Els adults més joves entre 20 i 40 anys en la seva major part entenen la llengua, però no l parlen, i els nens aprenen rudiments de kali'na a l'escola.[6]

Dialectes[modifica]

Dialectes carib (amb nombre de parlants indicades entre parèntesis):[7]

  • Carib de Veneçuela (1000)
  • Carib de Guaiana (2000)
  • Carib de Surinam Occidental (500)
  • Surinam oriental i carib de la Guaiana Francesa (3000)
    • Surinam té dos dialectes Kari'nja: Aretyry que es parla a l'oest i el centre del país, i Tyrewuju que és el que usen la majoria dels parlants kari'nja de Suriname.[2]

Alfabet[modifica]

L'alfabet carib consta de 15 lletres: a, e, i, j, k, m, n, o, p, r, s, t, u, w, and y.[8]

Fonologia[modifica]

En llengua kali'na hi ha quatre patrons de síl·labes: V, CV, VC, CVC; C per a consonants mentre que V per a vocals. Quant als fonemes, les consonants es divideixen en dos grups: les obstruents (oclusives sordes p, t, k) i ressonants (oclusives sonores b, d, g, s).[9]

El kali'na té un sistema típic de 6 vocals després que *ô es fusiona amb *o, essent a e i o u ï. Comparat amb l'antic Kali'na, l'actual ha substituït e en moltes paraules per o.[5]

Gramàtica[modifica]

Hi ha 17 partícules en kali'na que inclouen el prefix ky- i el sufix -ng.[10]

Vocabulari[modifica]

Tots els quatre dialectes del kali'na tenen les paraules prestades de l'idioma principal de la zona (Brasil, Surinam, Guyana, Guaiana Francesa). Per exemple, el Kali'na parlat a Surinam té prestades paraules del neerlandès i sranan tongo.[2]

Exemples[modifica]

Modern Kari'nja
"dos" /oko/
"pedra" /topu/
"mosca" /siko/
"muntanya" /wipi/
"destral" /wïwï/
"persona" /itoto/
‘un que ha estat excavat’ Ø-atoka-apo
‘un que ha estat cremat’ i-tjoroty-ypo

Algunes de les paraules mostren casos en què e ha estat reemplaçada per o en l'actual kali'na.[5] Els dos estats sota de les paraules singulars mostren exemples de dos sufixos.[11]

Referències[modifica]

  1. Llengua kali'na reference at Ethnologue (16th ed., 2009)
  2. 2,0 2,1 2,2 Carlin, Eithne B.; Léglise, Isabelle; Migge, Bettina; Fat, Paul B. Tjon Sie. In and Out of Suriname: Language, Mobility and Identity (en en). BRILL, 2014-11-28. ISBN 9789004280120. 
  3. Courtz, Henk. A Carib Grammar and Dictionary. Magoria Books, 2008, p. 1. ISBN 0978170768 [Consulta: 22 maig 2014]. 
  4. «Did you know Kari'nja is threatened?».
  5. 5,0 5,1 5,2 Gildea, Spike. «The Story of *ô in the Cariban Family», maig 2010.
  6. Yamada, Racquel-María. «Training in the Community-Collaborative Context: A Case Study». University of Oklahoma, 2014.
  7. Courtz, Henk. A Carib Grammar and Dictionary. Magoria Books, 2008, p. 5. ISBN 0978170768 [Consulta: 22 maig 2014]. 
  8. Courtz, Henk. A Carib Grammar and Dictionary. Magoria Books, 2008, p. 16. ISBN 0978170768 [Consulta: 22 maig 2014]. 
  9. Grimes, Joseph. «Languages of the Guianas». Benjamin F. Elson, 1972.
  10. Yamada, Racquel-María «A New Approach to ky- and -ng in Kari’nja: Evidentiality or Something Else?». International Journal of American Linguistics, 77, 1, 01-01-2011, pàg. 59–89. DOI: 10.1086/657328. ISSN: 0020-7071.
  11. «Patient Nominalization > Passive in Panare and Ye’kwana (Cariban)».

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]