Vés al contingut

Llengua kali'na

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaLlengua kali'na
Karìna auran [kaɽiʔnia auɽaŋ]
Altres nomsKariña, Galibí
Tipusllengua i llengua viva Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants7.420 (2009)[1]
Parlants nadius10.000 Modifica el valor a Wikidata
Parlat aBarima River (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deBarima-Waini, Pomeroon-Supenaam, Anzoátegui, Bolívar, Monagas i Delta Amacuro Modifica el valor a Wikidata
EstatVeneçuela Veneçuela
Guyana Guyana
Surinam Surinam
Brasil Brasil
Guaiana Francesa
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
indigenous language of South America (en) Tradueix
Llengües carib Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet llatí Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat4 en perill sever, 3 en perill, 4 en perill sever, 3 en perill i 2 vulnerable Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-2car Modifica el valor a Wikidata
ISO 639-3car Modifica el valor a Wikidata
Glottologgali1262 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuecar Modifica el valor a Wikidata
UNESCO683 Modifica el valor a Wikidata
IETFcar Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2114 Modifica el valor a Wikidata

El kali'na (també conegut com a karibe, cariña, Galibí, Kariña, Kalihna, Kalinya, Caribe Galibí, Maraworno o Marworno) es un llengua carib, emparentada amb el pemon, parlat per unes 7.400 kali'na, majoritàriament a Veneçuela, Guyana, Surinam, Guaiana Francesa, i Brasil. La llengua està classificada com a força amenaçada.[2]

Noms

[modifica]

La llengua és coneguda per diversos noms pels seus parlants i pels no parlants. Tradicionalment s'ha conegut com a "Carib" i els seus parlants com a "caribs". És coneguda com a Caribe en espanyol Galina en francès, i Karaïeb en neerlandès. No obstant això, els parlants s'anomenen a si mateixos Kalina o Karìna (escrit de diverses maneres), i anomenen la seva llengua Karìna auran [kaɽiɁnʲauɽaŋ].[3] Altres variants són Kali'na, Kari'nja, Cariña, Kariña, Kalihna, Kalinya; altres noms nadius són Maraworno i Marworno.

Classificació

[modifica]

El kari'nja és classificat com a part de les llengües carib però també com una llengua Guaiana.[4]

Distribució geogràfica

[modifica]

Degut al contacte del kali'na amb les llengües invasores, algunes llengües hi han incorporat paraules kali'na, tot i ser lingüísticament llengües arawak.[5]

Al Surinam, hi ha una zona anomenada Konomerume que és a prop del riu Wajambo. Amb unes 349 persones, la majoria identificats com a ètnicament kali'na i quan el coneixement de la llengua, els adults informaren que almenys en tenien un coneixement digne d'ell. Els majors de 65 anys utilitzen la llengua com a idioma principal entre els membres de la comunitat. Els parlants entre 45 i 65 anys tendeixen a utilitzar la llengua només quan parlen amb els residents d'edat avançada o membres majors de la família, mentre que la major part usen les llengües oficials: neerlandès i sranan tongo. Els adults més joves entre 20 i 40 anys en la seva major part entenen la llengua, però no l parlen, i els nens aprenen rudiments de kali'na a l'escola.[6]

Dialectes

[modifica]

Dialectes carib (amb nombre de parlants indicades entre parèntesis):[7]

  • Carib de Veneçuela (1000)
  • Carib de Guaiana (2000)
  • Carib de Surinam Occidental (500)
  • Surinam oriental i carib de la Guaiana Francesa (3000)
    • Surinam té dos dialectes Kari'nja: Aretyry que es parla a l'oest i el centre del país, i Tyrewuju que és el que usen la majoria dels parlants kari'nja de Suriname.[2]

Alfabet

[modifica]

L'alfabet carib consta de 15 lletres: a, e, i, j, k, m, n, o, p, r, s, t, u, w i y.[8]

Fonologia

[modifica]

En llengua kali'na hi ha quatre patrons de síl·labes: V, CV, VC, CVC; C per a consonants mentre que V per a vocals. Quant als fonemes, les consonants es divideixen en dos grups: les obstruents (oclusives sordes p, t, k) i ressonants (oclusives sonores b, d, g, s).[9]

El kali'na té un sistema típic de 6 vocals després que *ô es fusiona amb *o, essent a e i o u ï. Comparat amb l'antic Kali'na, l'actual ha substituït e en moltes paraules per o.[5]

Gramàtica

[modifica]

Hi ha 17 partícules en kali'na que inclouen el prefix ky- i el sufix -ng.[10]

Vocabulari

[modifica]

Tots els quatre dialectes del kali'na tenen les paraules prestades de l'idioma principal de la zona (Brasil, Surinam, Guyana, Guaiana Francesa). Per exemple, el Kali'na parlat a Surinam té prestades paraules del neerlandès i sranan tongo.[2]

Exemples

[modifica]
Modern Kari'nja
"dos" /oko/
"pedra" /topu/
"mosca" /siko/
"muntanya" /wipi/
"destral" /wïwï/
"persona" /itoto/
‘un que ha estat excavat’ Ø-atoka-apo
‘un que ha estat cremat’ i-tjoroty-ypo

Algunes de les paraules mostren casos en què e ha estat reemplaçada per o en l'actual kali'na.[5] Els dos estats sota de les paraules singulars mostren exemples de dos sufixos.[11]

Referències

[modifica]
  1. Llengua kali'na referència a Ethnologue (16th ed., 2009)
  2. 2,0 2,1 2,2 Carlin, Eithne B.; Léglise, Isabelle; Migge, Bettina; Fat, Paul B. Tjon Sie. In and Out of Suriname: Language, Mobility and Identity (en anglès). BRILL, 2014-11-28. ISBN 9789004280120. 
  3. Courtz, Henk. A Carib Grammar and Dictionary. Magoria Books, 2008, p. 1. ISBN 0978170768 [Consulta: 22 maig 2014]. 
  4. «Did you know Kari'nja is threatened?». [Consulta: 2 maig 2016].
  5. 5,0 5,1 5,2 Gildea, Spike. «The Story of *ô in the Cariban Family», maig 2010.
  6. Yamada, Racquel-María. «Training in the Community-Collaborative Context: A Case Study». University of Oklahoma, 2014.
  7. Courtz, Henk. A Carib Grammar and Dictionary. Magoria Books, 2008, p. 5. ISBN 0978170768 [Consulta: 22 maig 2014]. 
  8. Courtz, Henk. A Carib Grammar and Dictionary. Magoria Books, 2008, p. 16. ISBN 0978170768 [Consulta: 22 maig 2014]. 
  9. Grimes, Joseph. «Languages of the Guianas». Benjamin F. Elson, 1972.
  10. Yamada, Racquel-María «A New Approach to ky- and -ng in Kari’nja: Evidentiality or Something Else?». International Journal of American Linguistics, 77, 1, 01-01-2011, pàg. 59–89. DOI: 10.1086/657328. ISSN: 0020-7071.
  11. «Patient Nominalization > Passive in Panare and Ye’kwana (Cariban)». [Consulta: 4 maig 2016].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]