Llengua mochica

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llenguaLlengua mochica
Classificació lingüística
Q5972833
Chimuan languages
Característiques
Sistema d'escriptura alfabet llatí
Codis
ISO 639-3 omc
Glottolog moch1259
UNESCO 631
IETF omc
Modifica dades a Wikidata

El mochica, yunga o yunka (muchik) és una de les llengües que es parlaven en la costa i part de la serra nord del Perú, havent estat una de les llengües generals del país a l'arribada dels espanyols (segle XVI) com ho van anar també el quètxua, l'aimara, el quingnam, el uru i el puquina.

Alfredo Torero va estudiar aquesta llengua, els parlants de la qual van participar activament en el llarg procés civilitzatori en els Andes i que va estar, pel mateix, comunicat amb altres grans llengües de civilització. El mochica exhibeix, no obstant això, moltes característiques radicalment diferents de les llengües quítxues i de les llengües aimares, les dues majors famílies lingüístiques andines, que sí que van intercanviar gran quantitat de lèxics.[1]

La recerca realitzada per Alfredo Torero sobre aquesta llengua té com a font de dades principal la Gramàtica de la llengua yunga que va escriure en 1644 el sacerdot peruà Fernando de la Carrera Daza. De la mateixa manera es pren en compte el Rituale seu Manuale Peruanum de Luis Jerónimo de Vaig orar de 1607 amb només sis pàgines sobre el mochica escrites per un autor anònim (aquest manual era un compendio de resos i sermonaris breus en diverses llengües de l'època). A més es considera la llista de veus mochicas que va elaborar el bisbe Baltazar Martínez Compañón a la fi del segle XVIII i a l'obra de Ernst Middendorf, Das Muchik oder die Chimu-Sprache de 1892.

A inicis del segle XXI, algunes institucions lambaiecanes com el capítol local de l'INC i alguns col·legis de Chiclayo han llançat programes d'ensenyament d'aquesta llengua sobre la base de la bibliografia rescatada pels investigadors, com La Gramàtica de De la Carrera.[2]

Aspectes històrics, socials i culturals[modifica]

Història[modifica]

Abans de l'arribada dels europeus, l'idioma mochica o yunga era una llengua àmpliament difosa i parlat per un nombre elevat d'indígenes muchik i d'altres societats natives. Actualment més de tres segles i mitjà des de la publicació de l'art de la llengua mochica o yunga (1664), escrit per l'espanyol Fernando de la Carrera, dels aproximadament quaranta mil parlants que podien existir d'aquesta llengua a la fi del segle XIX s'ha passat a uns pocs parlants al poble de Eten (l'actual port Eten) de l'actual Regió Lambayeque i en poblats andins de Cajamarca.

Segons la llista del Vicari de Reque i autor de l'Art abans esmentat, Fernando de la Carrera, els pobles que en 1664 parlaven la llengua mochica eren els següents:

  • Al corregiment de Trujillo: Santiago, Magdalena de Cao, Chocope, vall de Chicama, Paiján.
  • Al corregiment de Ferotgia: Sant Pere de Lloc, Chepén, Jequetepeque, Guadalupe, Poble Nou, Eten, Chiclayo, San Miguel, Saint Lucia, Parròquia de Ferotgia, Lambayeque amb quatre cambres, Reque, Monsefú, Ferreñafe, Túcume, Íllimo, Pacora, Mórrope i Jayanca.
  • En el corregiment de Piura: Motupe, Sales (annex de Penachi), Copis (annex d'Olmos),Fredes i Huancabamba.
  • En el corregiment de Cajamarca: Santa Creu, San Miguel de la Serra, Ñopos, Sant Pablo, la doctrina de les basses del Marañón, una parcialitat de Cajamarca, Cachén, Guambos i molts altres llocs de la serra cajamarquina, com la vall de Condebamba.

El vicari de Reque, Fernando de la Carrera afirma:

« En tots els pobles hi haurà més de quaranta mil ànimes, que encara que és veritat que es diferencien alguns d'uns altres en pronunciar els verbs i vocables, en realitat de veritat, la llengua tota és un. La raó perquè en la serra es parla aquesta llengua, tenint-serrans la seva natural, que és la que anomenen la general de l'Inca (*), és perquè quan l'Inca va baixar a conquerir aquestes valls, veient la ferocitat dels seus naturals, per la resistència que li van fer, va treure de tots els pobles quantitat de famílies i les va portar a la serra i va repartir en pobles diferents, prenent-los com els seus ostatges, perquè no s'alcessin aquests a les valls i per disminuir-les forces, com consten en la descripció que de les coses del Perú va fer Garcilaso de la Vega Inca.Estos indis, doncs, que dit Inca va portar de les valls, des d'aquells a aquests temps conserven la seva llengua materna. I encara que saben la serrana, parlaven la seva més d'ordinari que l'altra, i és forçós que el capellà que els doctrine la sàpiga »
— Fernando de la Carrera

Així mateix, l'historiador José Toribio Polo, recolzat en les cròniques de Garcilaso de la Vega, afirma que els idiomes emparentats Mochica i Quingnam també es van parlar a les valls del Rimac, Lurín, Dolenta, Chilca, Cañete i possiblement fins a Chincha. El més probable és que hagin estat mitimaes inques de càstig després de les revoltes chimúes.

()Segons estudis recents la llengua anterior a la conquesta incaica de Cajamarca, va ser la llengua culli.

Explicació lingüística[modifica]

Fonologia[modifica]

La reconstrucció o recuperació de l'inventari de sons del muchik és problemàtica. Els diferents estudiosos que van treballar amb la llengua van usar notacions diferents. Tant Carrera Daza com Middendorf, dues dels principals estudiosos, van dedicar molt espai a justificar el valor fonètic dels signes que van usar, però cap dels dos va tenir un èxit complet a buidar els dubtes d'interpretació d'aquests símbols. De fet les seves interpretacions difereixen notablement, sembrant el dubte sobre alguns sons. Lehman va fer una comparació molt útil de les fonts existents, que va enriquir amb les seves observacions de 1929.[3] Les llargament esperades notes de camp de Brüning de 1904-05 se segueixen conservant en el Museu Etnogràfic d'Hamburg, encara que segueixen inèdites.[4] Una complicació addicional en la interpretació de les ortografies dels diferents estudiosos és el fet que entre el segle XVI i el segle XIX la llengua va experimentar notables precesos fonològics, que fan encara més aventurat usar les dades més recents per entendre els materials més antics.

Vocals[modifica]

El hauria tingut sis vocals simples i sis més allargades: /i, iː, ä, äː, e, eː, ø, øː, o, oː, u, uː/. Carrera Daza i Middendorf donen sistemes no coincidents que poden posar-se en correspondència aproximada:

Carrera Daza a, â e i o, ô u, û œ
Middendorf a, ā, ă e (ē) ī, (i), ĭ ō, (o), ŏ u, ū, ŭ ä, ů

Consonants[modifica]

Evidència lingüística[modifica]

Toponímia Mochica[modifica]

Azkopeuk 'de la part alta' > Azcope (a la vall del Chicama).
An alaec 'casa del Cap' > Cajanleque i Ananleque (a prop a Chiclín).
Pessac an 'la casa dels còndors' (?)> Pisun (un turó proper a Moche).

La tonada del Chimo, l'única cançó en idioma mochica registrada[modifica]

És l'única cançó amb lletra que existeix en idioma mochica. Va ser registrada pel bisbe de Trujillo Baltasar Martínez de Compañón al segle XVIII en un viatge que va fer als territoris de la seva diòcesi. És una cançó d'índole religiosa i constitueix una joia de la música barroca peruana (La "Tonada del Chimo" a dues veus, Baix i tamborí, per baylar cantant):

Ja ya llunch, ja ya lloch
In poc cha tanmuisle pecan
muisle pecan e necam
Ja ya llunch, ja ya lloch
Emenspochifama le qui
ten que consmuifle Cuerpo lens
emens locunmunom chi perdonar moitin ha
Ja ya llunch, ja ya lloch
Chondocolo mechecje su chrifto
po que si ta malli muis le Mey po lem
lo quees aoscho perdonar
Mie ñe fe che tas
Ja ya llunch, ja ya lloch

Oracions catòliques en idioma mochica[modifica]

Senyal de la creu[modifica]
Moxa mic tim, A can sancta Cruçer oc.Muxh.
xllangmuse, much quich, Escon ños moll puc,
Dios much çiec, Ese, Eis, spiritu sancto oquenic. Amen Iesus
Pare nostre[modifica]
Mvches, acazloc, cuçiagnic, çûc, oc licum apmucha, Piycan ños, çugcuçias, eyipmâg, çung, poleng, munmo vzicápuc, cuçiangnic mun, Ayoyneng. ynengo, much xllon, Piycam ños alló molun, ef quecan ños. yxllis, acan mux escó. xllang museyo. much çiómun, Amus tocum ños. Xllangmufe yz puçerenic, namnum, les nan, esco, ños pissin quich. Amen Iesus.
Avemaria[modifica]
Dios lenas los, Maria, anglech, peño chiz quernico. Dios. ale.canglocap çanglen, canpeñas çang. y çec mech cher. querlé quich, Ayecen. campeño, çung, polenquich. tuxllumudo, çung ez, Jefu Chrifto, sancta Maria, Diosieng, locan mucha, yxllis capo much tim, A me xllec, Ayécen, much lu muçerenic Amen Iesus.
Credo[modifica]
Lliquein, en Dios Es, yçéc échéch, ayápuc, cuçia vz, caxcópuc, Ayeçenlliquiñ, oneco. çiornayo çunges, muchciecen Iesu Christo, Canang, pucodo, Spiritu fanctong sapmuno, enge, polénic, na top, sancta Maria, enge, polenquich, pilatong, fapmun, Ronómcec, ñoptop, Cruçer cápuc, que sec top, çiung cápuclumtop, xlláumtop, Altop ynfiernongnic, çoc luner nico, choc top, lumapquer, luch quich, puytop cuçianignie, seltop, ech ech, caxcópuco, ong xllum Ese muchuc, çinche, tacho mux, çiamo, lumudo, chipquer. chiçer temud, llique iñ, en el Spiritu sancto, Ayeçen chopunayo, sâcta Madre-Yglesia (...)

Programa d'ensenyament de l'idioma "muchik" en l'actualitat[modifica]

La Gestió de Cultura de la localitat de Mórrope ha llançat un programa d'ensenyament de la llengua muchik, amb la finalitat de preservar l'antic llegat cultural a la zona. Aquest programa ha estat ben rebut pels pobladors i adoptat per nombrosos col·legis, i a més s'han llançat un altre tipus d'activitats com l'elaboració de ceràmiques, mats, etc.[5]

Referències[modifica]

  1. Paul Heggarty.
  2. El Idioma Muchik - Reportaje llevado al aire por el canal peruano América Televisión
  3. Publicadas por Schumacher de Peña, 1991
  4. Cerrón-Palomino, 1995, pp. 66–7
  5. http://www.youtube.com/watch?v=oBru1X3PDWo

Fonts[modifica]

  • Adelaar, Willem F. H. (1999). Adelaar, Willem F. H.. «Unprotected languages, the silent death of the languages in Northern Peru». A: Anita Herzfeld y Yolanda Lastra. Las causas sociales de la desaparición y del mantenimiento de las lenguas en las naciones de América: Trabajos presentados en el 49° Congreso Internacional de Americanistas, Quito, Ecuador, Julio 7-11, 1997. Hermosillo: USON, 1999. ISBN 968-7713-70-4, ISBN 978-968-7713-70-0. 
  • De la Carrera, Fernando (1939). De la Carrera, Fernando. Arte de la lengua yunga (1644) / Reedición, con introducción y notas por Radamés A. Altieri.. Instituto de Antropología de la Universidad Nacional de Tucumán, 1939. 
  • Cerrón-Palomino, Rodolfo (1995). Cerrón-Palomino, Rodolfo. La lengua de Naimlap (reconstrucción y obsolescencia). Lima: Fondo Editorial de la Pontificia Universidad Católica del Perú, 1995. ISBN 84-8390-986-3, ISBN 978-84-8390-986-7. 
  • Larco Hoyle, Rafael (2001). Larco Hoyle, Rafael. «La lengua». A: Los mochicas. Lima: Fundación Telefónica, 2001. ISBN 9972-9341-0-1, ISBN 978-9972-9341-0-0. 
  • De la Carrera, Fernando (2009). De la Carrera, Fernando. Arte de la lengua yunga (1644) / Reeditado por: Sociedad Ciencia y Cultura Muchik, 2009. 
  • Schumacher de Peña, Gertrud (1991). Schumacher de Peña, Gertrud. El vocabulario mochica de Walter Lehmann 1929, comparado con otras fuentes léxicas, 1991.