Llengua oneida
| Onʌyotaʔa:ka | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 883 (2000)[1] 200 (2010)[2] |
| Parlants nadius | 55 (2016 ) |
| Parlat a | Nova York |
| Autòcton de | Wisconsin, Ontàrio |
| Estat | Canadà i Estats Units d'Amèrica |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües ameríndies llengües iroqueses | |
| Codis | |
| ISO 639-3 | one |
| Glottolog | onei1249 |
| Ethnologue | one |
| UNESCO | 1535 |
| IETF | one |
| Endangered languages | 1921 |
Oneida oʊˈnaɪdə[3] és una llengua iroquesa parlada principalment pels Oneida als estats de Nova York i Wisconsin, i la província canadenca d'Ontàrio. Hom calcula els parlants nadius en uns 250. S'han posat en marxa esforços de revitalització lingüística. En 1994, la majoria dels parlants oneida vivien al Canadà.[4]
Situació dels oneida[modifica]
Històricament, la tribu oneida es troba a l'estat de Nova York en el que avui és l'àrea d'Utica. Durant la primera meitat del segleXIX grups significatius d'Oneida emigrar a Wisconsin i Ontario com a resultat del desplaçament impulsat per l'Estat de Nova York després de la Guerra Revolucionària Americana [5] Avui la població a Nova York inclou uns 1.100 membres registrats en la atribu,;[6] approximdament 16.000 a la tribu de Wisconsin. La majoria d'aquests individus parlen anglès i utilitzen oneida com a segona llengua, si de cas. Altres oneida viuen a Ontario, a la Reserva de les Sis Nacions.
En 1991, 200 parlants oneida residien a la Nació Thames (Ontario) Nation, i 50 a Wisconsin.[7] Igual que molts pobles amerindis, els Oneida adoptaren i assimilaren individus d'altres tribus capturats en la guerra, i que aprendrien Oneida.[8] Avui dia la gran majoria dels parlants actuals són descendents d'oneida.
Fonologia[modifica]
Les tables presenten els fonemes de l'oneida.[9]
Consonants[modifica]
| Bilabial | Dental | Lateral | Palatal | Postalveolar | Velar | Glotal | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | t t | k k kw kʷ |
ʔ ʔ | ||||
| Fricativa | s s | h h | |||||
| Africada | ts ʦ | ||||||
| Nasal | n n | ||||||
| Líquida | l l | ||||||
| Semivocal | w w | y j |
Al·lòfons[modifica]
L'oneida, com les altres llengües iroqueses, no distingeix pas entre consonants sordes i sonores. Davant d'una vocal la majoria d'oclusives, fricatives i africades, t, k, kw, s, ts esdevenen sonores.[10]
Vocals[modifica]
| Anterior | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Tancada | i i | u ũ | |
| Mitjana | e e | ʌ œ̃ | o o |
| Oberta | a a |
Referències[modifica]
- ↑ Cens dels EUA de 2000, el 89,30% a Wisconsin i el 5,84% a Nova York
- ↑ Llengües ameríndies segons el cens de 2010
- ↑ Laurie Bauer, 2007, The Linguistics Student’s Handbook, Edinburgh
- ↑ Moseley, Christopher and R. E. Asher, ed. Atlas of World Languages (Nova York: Routelege, 1994) p. 7
- ↑ Michelson 4.
- ↑ Wonderley xiii.
- ↑ See Ethnologue's page.
- ↑ Wonderley 14.
- ↑ Lounsbury 1953, p. 27.
- ↑ Lounsbury 1953, p. 28-30.
Bibliografia[modifica]
- Elm, Demus, and Antone, Harvey. 2000. The Oneida Creation Story. Ed. Floyd G. Lounsbury and Bryan Gick. Lincoln, NB: University of Nebraska Press,
- Gregory, Traci. "Breaking down the Ruling on the Nation's Properties," Central New York Business Journal 6 Jun 2008: 3.
- Gregory, Traci. "Six Suits Filed Against Oneida Land-into-Trust Decision." Central New York Business Journal 27 Jun 2008: 5.
- Michelson, Karin. 1988. A Comparative Study of Lake-Iroquoian Accent. Dordrecht, Netherlands: Kluwer Academic Publishers,
- Michelson, Karin E. and Doxtator, Mercy A. 2002. Oneida-English / English-Oneida dictionary. Toronto : University of Toronto Press, 1200 pages. ISBN 0-8020-3590-6
- Wonderley, Anthony. 2004. Oneida Iroquois Folklore, Myth, and History. Syracuse, NY: Syracuse University Press,
Enllaços externs[modifica]
| Iroquès septentrional |  | |
|---|---|---|
| Iroquès meridional | ||
| Grups | |
|---|---|
| História i Cultura | |
| Litigació | |
