Llengua planificada

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Bandera de les llengües planificades, símbol de la construcció lingüística creat per subscriptors de la llista Conlang de correu electrònic, que representa la Torre de Babel sobre un sol naixent.[1]

Una llengua planificada, dissenyada, artificial o construïda[2] és una llengua la fonologia, la gramàtica i/o el vocabulari de la qual han estat dissenyats de manera conscient, pensada i planificada per un individu o grup, en lloc d'haver evolucionat naturalment. Hi ha diverses raons possibles per construir una llengua: per facilitar la comunicació humana internacional (vegeu llengua auxiliar i codi), per donar a la ficció o a un món construït associat una capa addicional de realisme, per a l'experimentació lingüística, per a la creació artística o per als jocs lingüístics.

Aquest article tracta de les llengües "planificades" o "construïdes" dissenyades per a la comunicació humana. El terme llengua artificial també pot referir-se a les llengües que sorgeixen naturalment fora dels estudis experimentals en el marc de l'evolució del llenguatge artificial implicant màquines, dins de la intel·ligència artificial.

Planificada, construïda, artificial[modifica]

Text escrit en latino sine flexione

Els termes "planificada", "construïda i "artificial" s'utilitzen de manera diferent en algunes tradicions. Per exemple, pocs parlants d'interlingua consideren artificial la seva llengua, ja que afirmen que el seu contingut no és inventat: el vocabulari d'interlingua s'agafa d'un petit conjunt de llengües naturals, i la seva gramàtica està basada estretament en aquests idiomes d'origen, fins i tot incloent-hi un petit grau d'irregularitat; els seus proponents prefereixen descriure el seu vocabulari i gramàtica com estandarditzats en lloc d'artificials o construïts. De la mateixa manera, latino sine flexione és una simplificació del llatí de la qual s'han eliminat les flexions.

Igual que amb interlingua, alguns prefereixen descriure el seu desenvolupament com "planificat" en lloc de "construït". Alguns parlants d'esperanto i ido també eviten el terme "llengua artificial", ja que neguen que hi hagi res d'"antinatural" quant a l'ús de la seva llengua en la comunicació humana.

Per contra, alguns filòsofs han argumentat que tots els llenguatges humans són convencionals o artificials. François Rabelais, per exemple, va declarar: "És impropi dir que tenim una llengua natural; les llengües són per institució arbitràries i convencions dels pobles".

Característiques i classificació[modifica]

Diagrama de blocs en simulink programat amb matlab, molt usat en enginyeria
Article principal: Llenguatge

Les llengües construïdes poden ser creades per a un tipus de comunicació especial, com els llenguatges d'enginyeria o formalismes com la lògica (logillengües o llengües lògiques), o per tal de simplificar la comunicació entre éssers humans (llengües auxiliars) com l'esperanto, la llengua construïda més difosa. Aquests tipus de llengües acostumen a tenir com a base un o diversos llenguatges naturals; tot i que no pertanyen a cap comunitat concreta. Això permet una major igualtat entre els parlants, ja que en contrast amb les llengües franques (com l'anglès) d'entrada no tenen parlants nadius.

D'altra banda també existeixen llenguatges artístics (artillengües), molt freqüents en la literatura fantàstica i la ciència-ficció. En aquests idiomes el que es pretén és crear un plaer estètic en el sentit de reflectir a través de la llengua artificial un tret particular dels presumptes parlants. Alguns aficionats a les obres on apareixen acaben aprenent aquestes llengües.

Les llengües artificials es poden classificar en llengües a priori si són creades de zero en tots els seus components o a posteriori si parteixen d'una llengua ja existent, no confondre amb el pidgin.

Llengües planificades experimentals[modifica]

Alfabet de la lingua ignota (Litterae ignotae) d'Hildegarda von Bingen

Creades amb una voluntat d'un lògic i sovint seguint una visió filosòfica concreta:

Llengües auxiliars planificades[modifica]

Algunes lletres del l'alfabet volapük
Article principal: Llengua auxiliar

Llengües planificades artístiques[modifica]

Dues frases exemple en klingon, la seva transliteració i una traducció a l'anglès

Les llengues planificades no són rares al món artístic, sigui per escrit o parlat, en àmbits incloent la performance, les arts escèniques, les audiovisuals, les sonores, els videojocs, el còmic o la literatura. Alguns dels exemples més coneguts popularment són les llengües de la Terra Mitjana creades per J.R.R. Tolkien com a part d'Arda, un món fictici de la literatura moderna i de les que destaquenles llengües èlfiques, sent el quenya és la més utilitzada; i el klingon, llengua creada per a la sèrie Star Trek.

Referències[modifica]

  1. Adrian Morgan. «Conlanging and phonetics». The Outer Hoard. Fragment: «The colours represent creative energy, and the layers of the tower imply that a conlang is built piece by piece, never completed. The tower itself also alludes to the Tower of Babel, as it has long been a tradition to demonstrate a constructed language by translating the Babel legend. The Conlang flag was decided on by a vote between many competing designs, and one of my own contributions to the conlanging world is that I was the person who facilitated this election. The winning design was drawn by Christian Thalmann, who introduced the layers. The idea of including the Tower of Babel on the flag had been introduced by Jan van Steenbergen, and the idea of placing the sun on the horizon behind it by Leland Paul. The idea of having the rising sun on the flag had been introduced by David Peterson, who saw it as representing the rise of conlanging from obscurity to popularity and notoriety.»
  2. Edwards, John; McPherson, Lynn. Views of constructed languages, with special reference to esperanto: An experimental study (en anglès). University Press of America, 1997, p. 93. ISBN 0761808477. 
  3. Byram, Michael. Routledge Encyclopedia of Language Teaching and Learning. Routledge, 2001, pàg. 464. ISBN 0-415-33286-9
  4. Harrison, Richard H. (2008) Lingua Franca Nova. Invented Languages, 1, pàgs. 30–33

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llengua planificada Modifica l'enllaç a Wikidata