Llengua stoney
| Isga iʔabi | |
|---|---|
| Tipus | llengua i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 3.155 (2010)[1] |
| Autòcton de | Alberta |
| Estat | Canadà |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies Hoka-Sioux llengües siouan llengües Siouan de la Vall del Mississipí llengües dakota | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
| Codis | |
| ISO 639-3 | sto |
| Glottolog | ston1242 |
| Ethnologue | sto |
| UNESCO | 2384 |
| IETF | sto |
| Endangered languages | 1449 |
El stoney, també anomenat nakoda o assiniboine d'Alberta, és una llengua sioux dakota de les Planes del Nord, parlada per 3.155 individus de la Primera Nació Nakoda a Alberta. És estretament relacionada i comparteix trets distintius amb la llengua assiniboine, encara que és gairebé més intel·ligible amb aquesta que amb el dakota. El seu territori és a les muntanyes Rocoses entre Calgary i Edmonton.
Fonologia
[modifica]El stoney és el més divergent fonològicament de tots els dialectes dakota. No és mútuament intel·ligible amb la llengua assiniboine.[2] Es diferencia d'altres dialectes dakota per una sèrie d'innovacions fonològiques:[3]
- Les oclusives i l'africada glotalitzades, pʼ, tʼ, kʼ, t͡ʃʾ, s'han fos en una sèrie d'aspirades.
- Les fricatives s i z passen a θ i ð.
- Les fricatives velars, ɣ i x, esdevenen faringals.
- La contracció de síl·labes.
- Tendència a la desnasalització de vocals.
- Canvis d'accentuació.
Vocabulari
[modifica]- Un — Wazhi
- Dos — Nûm
- Tres — Yamnî
- Quatre — Ktusa
- Cinc — Zaptâ
- Home — Wîca
- Dona — Wîyâ
- Sol — Wa
- Lluna — Hâwi
- Aigua — Mini
Diferències fonètiques d'altres idiomes dakotes
[modifica]La següent taula mostra algunes de les principals diferències fonètiques entre els dos idiomes nakota (Stoney i assiniboine) i els tres dialectes (lakota, Yankton-yanktonai i Santee-Sisseton) de la llengua dakota, amb la que està estretament relacionada, però ja no són mútuament intel·ligibles amb stoney o assiniboine.[4][5]
| Lakota | Assiniboine | Stoney | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Lakota | Dakota occidental | Dakota oriental | glossa | ||||
| Yanktonai | Yankton | Sisseton | Santee | ||||
| Lakȟóta | Dakȟóta | Dakhóta | Nakhóta | Nakhóda | autodesignació | ||
| lowáŋ | dowáŋ | dowáŋ | nowáŋ | cantar | |||
| ló | dó | dó | nó | asseveració | |||
| čísčila | čísčina | čístina | čúsina | čúsin | petit | ||
| hokšíla | hokšína | hokšína | hokšída | hokšína | hokšín | noi | |
| gnayáŋ | gnayáŋ | knayáŋ | hnayáŋ | knayáŋ | hna | enganyar | |
| glépa | gdépa | kdépa | hdépa | knépa | hnéba | vomitar | |
| kigná | kigná | kikná | kihná | kikná | gihná | calmar | |
| slayá | sdayá | sdayá | snayá | snayá | engreixar | ||
| wičháša | wičháša | wičhášta | wičhášta | wičhá | home | ||
| kibléza | kibdéza | kibdéza | kimnéza | gimnéza | recuperar la sobrietat | ||
| yatkáŋ | yatkáŋ | yatkáŋ | yatkáŋ | yatkáŋ | beure | ||
| hé | hé | hé | žé | žé | que | ||
Referències
[modifica]- ↑ Llengües ameríndies segons el cens de 2010
- ↑ Parks et DeMallie, 1992, p. 249 per als que no és un idioma emergent.
- ↑ Parks et DeMallie, 1992, p. 249.
- ↑ Ullrich, Jan. New Lakota Dictionary (Incorporating the Dakota Dialects of Yankton-Yanktonai and Santee-Sisseton). Lakota Language Consortium, 2008, p. 4. ISBN 0-9761082-9-1. Per ser precís, Ullrich diu que el Stoney "és completament inintel·ligible als parlants de lakota i dakota", mentre que l'assiniboine no els és comprensible, "llevat que hagin estat en contacte durant un temps" (p. 2).
- ↑ Parks, D. R.; DeMallie, R. J. «Sioux, Assiniboine, and Stoney Dialects: a Classification». Anthropological Linguistics, 34, 1-4, 1992.
Enllaços externs
[modifica]
| Llengües catawba |  | ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Llengües sioux occidentals |
| ||||||||
