Llepassa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaLlepassa
Xanthium strumarium
Xanthium strumarium-1.JPG
Llepassa (Xanthium strumarium)
Planta
Tipus de fruit aqueni
Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Plantae
Ordre Asterales
Família Asteraceae
Tribu Heliantheae
Gènere Xanthium
Espècie Xanthium strumarium
L., 1753
Nomenclatura
Sinònims Xanthium orientale
Subespècies
  • Xanthium strumarium canadense
  • Xanthium strumarium glabratum
  • Xanthium strumarium strumarium
Modifica dades a Wikidata
Xanthium strumarium

La llepassa (Xanthium strumarium) és una planta del gènere Xanthium de la família Asteraceae. Les llepasses són plantes teròfites. La mata recorda a la mata de l'albergínia per les seves dimensions i aspecte general. La tija no presenta espines i les fulles són glauques, amples, grans i amb llargs pecíols. Els fruits són espinosos i tenen petits ganxos molt durs a la punta de les punxes. Aquests fan que s'enganxin a la roba, els cabells o la pell, lo qual ha causat que s'hagin estès arreu del món portades per viatgers o animals. Aquestes plantes només es poden propagar a través de llavors. Els herbicides aconsegueixen matar la planta però no eliminen la viabilitat de les llavors. L'inventor del velcro es va inspirar en les llavors de les plantes del gènere Xanthium per fabricar el seu producte. El velcro reprodueix el sistema d'adherència de les llavors d'aquestes plantes.

Llavor de la llepassa Xanthium strumarium var. canadense.

Distribució[modifica]

Les llepasses varen ser introduïdes d'Amèrica del Nord a Europa i en general a gran part del món. Als Països Catalans és present a tot el territori fins als 1.300 metres d'altitud, preferint en general sòls secs. Sovint envaeixen els camps de conreu com a mala herba i També poden formar part d'herbassars ruderals.

Usos[modifica]

La llepassa té valor medicinal i certes parts de la planta s'empraven a la medicina tradicional casolana.[1] Hi ha llocs al món a on es mengen les fulles tendres bullides, car crues serien verinoses. Les llavors contenen olis essencials.[2] De les fulles seques es pot obtenir taní. També es pot obtenir un colorant groc.

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Everitt, J.H.; Lonard, R.L., Little, C.R. Weeds in South Texas and Northern Mexico. Lubbock: Texas Tech University Press. (2007). ISBN 0-89672-614-2

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llepassa Modifica l'enllaç a Wikidata