Llerona

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Coord.: 41° 38′ 52.37″ N, 2° 17′ 59.73″ E / 41.6478806°N,2.2999250°E / 41.6478806; 2.2999250

Infotaula de geografia políticaLlerona
Llerona-santamaria-6980-01.jpg
Santa Maria de Llerona. Església fortificada del segle X.

Localització

41° 38′ 52″ N, 2° 18′ 00″ E / 41.64788056°N,2.299925°E / 41.64788056; 2.299925
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Vegueria Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca Vallès Oriental
Municipi les Franqueses del Vallès
Modifica dades a Wikidata

Llerona és un nucli de població que forma part de les Franqueses del Vallès, al Vallès Oriental. Té una població de 1055 habitants (xifres d'agost de 2008).

Hi ha diverses versions sobre l'origen del nom Llerona. La més plausible és l'origen íber del mot Lauro que posteriorment a l'època romana va afegir el sufix -ona per a convertir-se en Laurona. D'aquí la grafia ha anat modificant-se fins Llarona i finalment la vigent Llerona. Lauro es creu que era un territori més extens que l'actual terme de Llerona amb prou població i producció agrària com per a tenir moneda pròpia. S'ha trobat moneda ibèrica de bronze, a una cara hi té gravat un rostre i a l'altre un genet amb la inscripció ibèrica del mot Lauro.

És regit pel Consell del poble de Llerona sota les directrius de l'ajuntament de Les Franqueses del Vallès. L'actual edifici del Consell del poble va ser construït per Manuel Raspall per fer d'escola el 1931.

El territori es distribueix en dues zones: Pla de Llerona, a nivell del riu Congost, i Dalt riba en un pla a uns 30 m. per sobre de l'anterior i pel qual transcorre la carretera de La Garriga a Granollers.

Història[modifica | modifica el codi]

De ben segur el fet històric més rellevant ocorregut a Llerona és el desenllaç de la segona guerra de remença. Durant la revolta un grup de mil i escaig remences comandats pel capitost Pere Joan Sala, després d'atacar i saquejar la ciutat de Mataró, el 22 de març de 1485 varen retirar-se cap al Vallès fins a Llerona. Van decidir assetjar l'església parroquial de la població, que era defensada pels seus veïns. El 24 de març arribà també de Mataró una força de relleu mobilitzada per la ciutat de Barcelona. Composta de dos-cents homes a cavall i tres-cents peons comandats pel conseller en cap Jaume Destorrent i amb Francí Guerau de Vallseca com a abanderat, van dispersar els remences amb una violenta càrrega de cavalleria. Pere Joan Sala fou fet presoner i portat a Granollers. Finalment, va ser executat a Barcelona el 28 del mateix mes de març.[1] El conseller en cap i en Vallseca continuaren acomentent grups dispersos de remences fins a l'Empordà. Tornaren el dia 4 de maig a Barcelona per rebre la felicitació entusiasta del Consell de Cent.[2][3]

Patrimoni arquitectònic[modifica | modifica el codi]

Destaca la seva església parroquial romànica de Santa Maria de Llerona del segle X, ubicada al Dalt riba. Va ser fortificada al segle XV, ja que va ser refugi dels remences als volts de 1485.

L'antiga església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria, del segle XI, amb absis rodó, molt modificada al segle XX, està emplaçada a la vora de Can Guilla. Va ser església parroquial fins al 1575, fins que la seu de la parròquia va passar a Santa Maria.

Can Màrgens.

Masos d'interès:

  • Can Tries o Can Riambau, al pla de Llerona, amb finestrals gòtics del segle XVI i reformat al segle XX.
  • Can Santa Digna, documentada al segle XV, si bé l'actual edifici és del XVII amb una capella del segle XII.
  • Can Màrgens, amb barri i una capella dedicada a Santa Margarida, del segle XVI.
  • Altres masos són Ca l'Enrani, Can Rovira del Villar, Can Gorgs, Ca l'Aimeric, Can Turó, el Molí d'en Bou, Can Tomàs, Can Jovany, Can Roig, Can Llampalles i Can Ties.

Entitats[modifica | modifica el codi]

  • El Club Esportiu Llerona és un club esportiu de Llerona que vesteix samarreta blava, pantalons blaus, i mitgetes blaves. Fou fundat l'any 1959 per un grup d'afeccionats i en Josep Marquès al futbol de Llerona, a les Franqueses del Vallès, i a mitjans dels seixanta es va obtenir un terreny de joc amb mides reglamentàries, i en el que en 2009 es va instal·lar gespa artificial.[4] A finals de la dècada del setanta, el primer equip assolia la categoria de 3a Regional, i la temporada 1.983-84 aconseguí el subcampionat de 3a Regional i pujà a 2a Regional, i la temporada 1.992-93 el primer equip assolia el subcampionat i pujava a 1a Categoria Territorial en la qual es mantingué dues temporades.[5] L'any 1989 celebrà el 25è Aniversari i el 2010, el cinquantenari, amb un partit contra el CE Europa i altres activitats.[6]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Alcalá, César. Les guerres remences. Editorial UOC, 2010, p. 86. ISBN 8497889266. 
  2. ROVIRA I VIRGILI, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum VII, pp.44-45.
  3. SAROBE I HUESCA, Ramon. "Els Vallseca, un llinatge barceloní de juristes i patricis il·lustres, segles XIII-XVI", a FERNÀNDEZ I TRABAL, Josep [ed.]. Història dels Llupià (1088-1771) i dels seus llinatges incorporats: Icard, Roger i Vallseca, p.296.
  4. «Dilluns 12 d'octubre s'inaugura la remodelació del camp de futbol de Llerona». Ajuntament de Les Franqueses, 07-10-2009. [Consulta: 29∕8∕2011].
  5. «La història del CE Llerona». CE Llerona. [Consulta: 29∕8∕2011].
  6. «EL CE Llerona celebra el Cinquantenari». El tot Granollers. [Consulta: 29 agost 2011].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Joan J. Vallicrosa Maynou. Santa Maria de Llerona. Un poble amb arrels. Barcelona, Publicacions Abadia de Montserrat, 1990. ISBN 84-7826-189-3.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]