Lleterola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Lleterola
Lleterola d'hort o mal d'ulls (Euphorbia helioscopia)
Lleterola d'hort o mal d'ulls (Euphorbia helioscopia)

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Malpighiales
Família: Euphorbiaceae
Gènere: Euphorbia
Espècie: E. helioscopia
Nom binomial
Euphorbia helioscopia
L.

La lleterola, lleteroleta o lleterola d'hort (Euphorbia helioscopia) és una espècie de planta perenne de la família euphorbiaceae.

Distribució i hàbitat[modifica | modifica el codi]

Originària de l'àrea del Mediterrani, es va estendre a tota Europa i parts d'Àsia durant el neolític.

La lleterola és una planta segetal, comuna als camps abandonats. Sovint es troba als horts i camps de conreu, on és considerada una mala herba, d'ací vé el nom de "lleterola d'hort".

Descripció[modifica | modifica el codi]

La lleterola a un hort entre altres plantes.

És una planta herbàcia anual i teròfita que creix fins a una alçada d'entre 15 i 40 cm. Les fulles són de forma oval i regular amb marges finament dentats. La tija creix de forma erecta i vertical i duu poques fulles. Termina amb una corona regular formada per cinc tiges on hi ha les inflorescències o ciatis. Aquesta planta se sembla molt a la lleteresa serrada, pero essent més petita, se la coneix sovint amb el nom de "lleterola".

A l'estiu aquesta planta té la particularitat de conservar un color verd groguenc viu malgrat la sequera. Destaca en els erms i prats assolejats on creix per la seva coloració verda fresca, comparada amb altres plantes o herbes de tons grisencs o ja seques.

El fruit de la lleterola és una càpsula esfèrica de 3 mm de diàmetre que conté les llavors.[1]

Usos medicinals i toxicitat[modifica | modifica el codi]

Inflorescències de la lleterola d'hort.

Com altres espècie similars del gènere eufòrbia la lleterola produeix una resina blanca verinosa, coneguda vulgarment com a "llet" que l'hi ha valgut el seu nom en català. Aquest líquid es coneix amb el nom d'euforbi i conté l'alcaloide euforbina que és altament tòxic i pot irritar la pell i els ulls severament.

Aquesta "llet" tenia aplicacions en l'antiga medicina casolana contre les berrugues i durícies aplicada directament amb cura.

També es feia servir la pols de les llavors i arrels com a laxant. Actualment els ingredients actius de la resina d'aquesta planta s'extraeixen per la indústria farmacèutica.

Noms[modifica | modifica el codi]

El nom llatí "helioscopica" (del grec "helios" = "sol") de la lleterola prové del fet que aquesta planta orienta la seva testa cap al sol o del fet que les bràctees arrodonides i molt amples la base dels radis dels ciatis formen una figura que recorda a una estrella o un sol.[2] El nom "mal d'ulls" prové de les propietats irritants de la "llet" que exuda.

En català aquesta planta es coneix amb molts noms populars.[3] Sovint aquests noms s'intercanvien amb els noms d'altres euforbiàcies similars.

  • Gairebé tots el noms es deriven de la seva facultat de produir "llet", com lleteresa, lletera, lleterola, lleteroleta, lleterola d'hort.
  • Altres noms; mal d'ulls, marcoset, pixaconills.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lleterola