Lleterola roja

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula taxonòmicaLleterola roja
Lactarius volemus
Lactarius volemus 54887.jpg
Bolet
Capell

capell convex simple

Himenòfor

làmina

Enganxament de l'himeni

himeni adnat

Comestibilitat

excel·lent comestible

Vel

estípit nuu

Color de les espores

Color blanc

Ecologia

micoriza

Taxonomia
Super-regne Eukaryota
Regne Fungi
Classe Agaricomycetes
Ordre Russulales
Família Russulaceae
Gènere Lactarius
Espècie Lactarius volemus
Modifica dades a Wikidata
Exemplar de lleterola sastre.

La lleterola roja o lleterola sastre (Lactarius volemus, del llatí pirum volemum -mena de pera grossa, que omple tota la ) és, sovint, un bolet que parasita i es descompon aviat.

Morfologia[modifica]

Té un capell que pot assolir el 15 cm de diàmetre, és una mica vellutat i de color marró ataronjat. Presenta les làmines molt juntes, que primer són de color crema i després es tornen fosques.

El peu és massís, dur, del mateix color que el barret. Si li rasquem el peu o el capell secreta un líquid dolç i blanc com la llet que deixa taques terroses.

Té una carn espessa, blanquinosa, que s'enfosqueix en contacte amb l'aire, d'un sabor dolç, amb una olor característica que recorda l'arengada.

Hàbitat[modifica]

Si les pluges han estat favorables, el trobarem des de les darreries de l'estiu fins a la tardor, en boscos de fulla plana, roures, alzines, rarament a les pinedes.

Comestibilitat[modifica]

És comestible però té poc valor culinari. Tot i així, la millor preparació culinària és a la brasa o al forn acompanyant carns.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lleterola roja Modifica l'enllaç a Wikidata