Lleuda de Barcelona

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Naus catalanes del segle XIV amb timó de codast (aleshores anomenats "timons de roda").

La lleuda de Barcelona del 1221 és una llista d’aranzels sobre diverses mercaderies desembarcades a Barcelona per a ser venudes a la ciutat o en trànsit cap a altres destinacions. El document conservat és un acord entre el rei Jaume el Conqueridor i Guillem de Mediona[1] per a repartir-se els ingressos derivats de les mercaderies esmentades.[2]

Importància[modifica]

La prosperitat de la ciutat de Barcelona –i, de retruc, la de tot el principat i la dels regnes governats pels comtes de Barcelona- es va basar durant segles en el seu comerç.[3] El document de la lleuda és important per diversos conceptes. Primerament hi ha una llista de mercaderies que permet analitzar les pròpies mercaderies i la seva terminologia tradicional. En segon lloc hi ha l’impost corresponent a cada producte que indica el valor absolut o el relatiu (segons els casos).

Càrrega, descàrrega, contenidors i embalatges[modifica]

Bastaix representat a l'església de Santa Maria del Mar.

Les operacions de càrrega i descàrrega (platja/vaixell o vaixell/platja) les efectuaven barquers especialitzats de la ciutat (molt aviat agrupats en una confraria) ajudats dels mariners del vaixell (segons regulacions compilades posteriorment en el Llibre del Consolat de Mar). El transport terrestre es feia en carros o a les espatlles dels “Bastaixos de capçana” o “macips de ribera”. Algunes mercaderies exigien un embalatge o un contenidor adequat.

Abast de la lleuda[modifica]

Tal com s'indica a la introducció el document de la lleuda (anomenat lleuda de Barcelona o lleuda de Mediona en diversos estudis) és un acord entre Jaume el Conqueridor i Guillem de Mediona sobre el repartiment dels ingressos derivats de les mercaderies indicades.

Llista de mercaderies[modifica]

A més de les consideracions indicades inicialment, cada mercaderia pot ser estudiada de manera individual (vegeu, en cada cas, l’article corresponent). Una manera d’exposar el tema és oferir una llista de mercaderies seguint el mateix ordre del document de la lleuda. Segueix a continuació.[4]

  • Piperis. Vegeu Pebre.
  • Galae. Vegeu Agalla (botànica).
  • Linum. Vegeu Lli.
  • Catomaplum
  • Falleta. Aparentment era una varietat de cotó.[5]
  • Cumí. Vegeu Comí.
    • Cumí dulce
  • Granae
    • Probablement el terme fa referència a la "grana" o "cotxinilla"[6] emprada pels tintorers.[7][8]
Recipients de coure.
  • Carga de coure. Vegeu Coure.
    • El coure era un dels metalls més importants. Emprat en la fabricació de peces diverses, en forma pura o aliat a altres metalls. A vegades en peces de grans dimensions.[13]
  • Indi. Vegeu Indi (colorant).
  • Allum. Alum.[14] Vegeu Alum de potassi
  • Classa.[15] Vegeu Canyafístula.
  • Omnes alia species ... Fa referència a totes les espècies que no fossin pebre. Havien de tributar com el pebre i els guanys s'havien de distribuir 2/3 al rei i 1/3 a Guillem de Mediona.
  • Cera
  • Seda
  • Corium unumquodque bovís. Pell sencera de bou
  • Unum cent de Cunills. Cent pells de conill
  • Unum cent de boquines. Cent pells de cabra
  • Unum cent de moltonines. Cent pells de moltó.
  • Cent de agnines. Cent pells d'anyell
  • Lana. Vegeu Llana
  • Dotzena de gats. Dotzena de pells de gat.
  • Dotzena de fuine. Dotzena de pells de fagina
  • Pessa de fustani. Peça de fustany.[16]
  • Tela
  • Ргеsetum rubeum & totus Pannus de colore tam pressetum quam salia de colore
  • Pannus albus
  • Petia de bruides
  • Totus pannus de lana
  • Unaquaeque penna de Cunilis
  • Unaquaeque penna de agnels
  • Centum de cabrites
  • Totes tresdosses & colers

Nota: El document continua amb sis pàgines més, canviant la forma de llista i introduint altres conceptes. Es resumirà en l'apartat següent d'aquest article

Taxes, particions i altres[modifica]

Preus i monedes[modifica]

Croat de Pere III. Equivalent a un sou o 12 diners.

Una lliura barcelonina equivalia a 20 sous o 240 diners.

Esclaus sarraïns[modifica]

La lleuda per la venda d’un esclau era de 16 diners, la meïtat per al rei i la meïtat per a Guillem de Mediona. El dret de trànsit (passatge o “pasaticum”) era de 8 diners, a cobrar per Guillem de Mediona.

  • Per a preus d'esclaus vegeu la referència adjunta.[17]

Cavalls[modifica]

Les xifres i repartiments dels impostos per les bésties cavallines són les mateixes que en el cas dels esclaus.

  • Sense que serveixi d’un preu de referència, hi ha un rossí (cavall ordinari) comprat per 900 sous.[18]

Lleudes diverses[modifica]

  • “Corium bovas: donat duos denarios…” Una pell de bou havia de pagar dos diners (1 pel rei i 1 a Guillem de Mediona).
  • La sal, l’oli, la “cieda” (matança?), el sucre i la mel pagaven la vintena parte. Tota per a Guillem de Mediona.
  • Tot el ferro obrat pagava la vintena a Guillem de Mediona.
  • La pega, el quitrà, la fusta que venia per via marítima, canaps (Vegeu cànem), oli de llinosa, la fusta de boix (obrada o en brut), tot vaixell venut (nau, galera, lleny gran o petit), tot el peix salat, tot el sagí, tot el seu, … pagaven la vintena part a Guillem de Mediona.

Altres lleudes[modifica]

Més lleudes[modifica]

  • Sendatum. Vegeu Sendat.
  • Pannus de hostha. Fustany?
  • Purpura & sciclatons
    • Vegeu "tela de porpra".[23]
    • Sciclatons.[24]
  • Alius pannus de seda
  • Paper

Obres semblants[modifica]

Hi ha algunes obres que tracten de mercaderies medievals amb una dedicació especial. També hi ha obres modernes que ofereixen un estudi detallat de les obres indicades. La seva consulta pot solucionar problemes puntuals o informació general sobre el tema. Vegeu algunes de les obres esmentades a continuació.

  • Manual del viatge fet per Berenguer Benet a Romania, 1341-1342: estudi i edició. Daniel Duran i Duelt.[25]
  • La pratica della mercatura scritta da Francesco Balducci Pegolotti.[26]
  • Antoni de Capmany de Montpalau i de Surís va copiar la llista de Balducci i en va oferir una traducció i interpretació (admetent les pròpies mancances).[27]
  • El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Miguel Gual Camarena.[28]
  • Glossari on line. Vocabulario de Comercio Medieval. Legado Gual Camarena. Universidad de Murcia.[29]
  • El llibre de comptes de Nicolau de Mediona. Maria Teresa Ferrer i Mallol.[30]

Referències[modifica]

  1. Orti Gost, Pere. El miedo al Mediterráneo. Editorial CSIC - CSIC Press, 2000, p. 468–. ISBN 978-84-00-07902-4. 
  2. Roser Salicrú i Lluch. El tràfic de mercaderies a Barcelona segons els comptes de la lleuda de Mediona (febrer de 1434). Editorial CSIC - CSIC Press, 1995, p. 5–. ISBN 978-84-00-07515-6. 
  3. Antonio de Capmany Surís y de Montpalau. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona publicadas... y dispuesta por D. Antonio de Capmany y de Montpalau.... En la imprenta de D. Antonio de Sancha, 1779, p. 1–. 
  4. Antonio de Capmany y de Montpalau. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la Antiqua Ciudad de Barcelona .... A. de Sancha, 1779, p. 3–. 
  5. Meritxell Blasco Orellana. Manuscrito hebraicoaljamiado de la Biblioteca Nacional de Cataluña : "Codex Soberanas" (ms. no. 3090, siglo XIV). Edicions Universitat Barcelona, 2003, p. 29–. ISBN 978-84-477-0849-9. 
  6. DCVB: Grana.
  7. Catalunya. Diputació del General. Libre dels quatre senyals del General de Cathalunya: contenint diversos capitols de cort, ordinacions, declaracions, privilegis y cartas reals fahents per lo dit General. de manament de ses senyorias, 1683, p. 222–. 
  8. Nuova collezione delle prammatiche del Regno di Napoli.Tomo 1. [-15.]: 14. stamperia Simoniana, 1805, p. 94–. 
  9. DCVB: Màstic.
  10. DCVB: Laca.
  11. «brasil», Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua
  12. DCVB:Brasil.
  13. Juan Bautista Comes. Libre de algunes coses asanyalades succehides en Barcelona y en altres parts. La Renaixensa, 1878, p. 248–. 
  14. DCVB:Alum.
  15. DCVB:Classa.
  16. DCVB:Fustany.
  17. Josep Hernando i Delgado; Josep Hernando Els esclaus islàmics a Barcelona: blancs, negres, llors i turcs : de l'esclavitud a la llibertat (s. XIV). Editorial CSIC - CSIC Press, 2003, p. 89–. ISBN 978-84-00-08194-2. 
  18. Joaquim Miret i Sans. Itinerari de Jaume I "el Conqueridor". Institut d'Estudis Catalans, 2004, p. 283–. ISBN 978-84-7283-751-5. 
  19. DCVB:Arrop.
  20. Frederic Richard Lees. Essays, historical and critical on the Temperance Question, 1853, p. 3–. 
  21. Pedro Labernia. Diccionario de la lengua castellana con las correspondencias catalana y latina: II. Imprenta de Grau, 1848, p. 974–. 
  22. Pere Torre. Dictionarium, seu, Thesaurus catalano-latinus verborum ac phrasium. ex praelo & aere Antoni Lacaualleria, 1653, p. 30–. 
  23. DCVB:Porpra.
  24. Sciclatons. GUAL CAMARENA, M. Vocabulario del comercio medieval.
  25. Daniel Duran i Duelt. Manual del viatge fet per Berenguer Benet a Romania, 1341-1342: estudi i edició. Editorial CSIC - CSIC Press, 2003, p. 21–. ISBN 978-84-00-08089-1. 
  26. Francesco Balducci Pegolotti. La pratica della mercatura scritta da Francesco Balducci Pegolotti, 1766, p. 295–. 
  27. Antonio de Capmany Surís y de Montpalau. Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona publicadas... y dispuesta por D. Antonio de Capmany y de Montpalau.... En la imprenta de D. Antonio de Sancha, 1792, p. 162–. 
  28. Universitaria de Barcelona. Biblioteca; Miguel Gual Camarena; Raffell Druguer El primer manual hispánico de mercadería (siglo XIV). Editorial CSIC - CSIC Press, 1981. ISBN 978-84-00-04912-6. 
  29. Vocabulario de Comercio Medieval. Legado Gual Camarena. Universidad de Murcia.
  30. Ferrer i Mallol, Maria Teresa; Institut d'Estudis Catalans; Secció Històrico-Arqueològica El llibre de comptes de Nicolau de Mediona: Maria Teresa Ferrer i Mallol ; amb la col·laboració i la revisió de Carles. Institut d'Estudis Catalans, 11 desembre 2018. ISBN 978-84-9965-437-9.