Lliberada Ferrarons i Vives
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 Gravat amb el retrat de Lliberada Ferrarons morts, ca. 1845  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 abril 1803 Olot (Garrotxa) |
| Mort | 21 juny 1842 (39 anys) Olot |
| Sepultura | Església de Sant Esteve (Olot) |
| Activitat | |
| Orde religiós | Tercer Orde Carmelita |
| laica | |
| Celebració | Església catòlica |
| Beatificació | Declarada venerable el 22 de desembre de 2008, per Benet XVI |
| Pelegrinatge | Olot |
| Iconografia | Noia jove amb mocador al cap; amb un teler o llegint un llibre |
Lliberada Ferrarons i Vives (Olot, 19 d'abril de 1803 - 21 de juny de 1842) va ésser una dona olotina, treballadora tèxtil, que va tenir visions i experiències místiques durant una llarga malaltia que la tingué tretze anys al llit. Ha estat proclamada venerable per l'Església Catòlica Romana i està en marxa el seu procés de beatificació.[1]
Biografia[modifica]
Lliberada Ferrarons va néixer en una família pobra, cinquena dels vuit fills de Joan Ferrarons i Trias i Teresa Vives i Coll, i va ser batejada com a Lliberada Margarida Rosa. Vivien al carrer de Sant Miquel d'Olot. El 1816 va morir el pare i ella, que per la mort dels germans era la més gran, va començar a treballar, ja que la família no tenia altres recursos. Va ésser bobinadora a la fàbrica de teixits i filats Roure, Fontcoberta i Batlló, de Sant Joan les Fonts, on es desplaçava diàriament a peu, i hi treballava entre dotze i catorze hores el dia.
El 1820, va començar a treballar a la fàbrica de Domènec Jou, ja a Olot, com a debanadora i en feines de manipulació de cotó, i des de 1823, a la fàbrica d'Antoni Carbó. Llavors ja havia començat a estar malalta i va tenir algunes facilitats d'horari per aquesta causa; tenia un quist hidatídic que li provocava complicacions als sistemes circulatori, digestiu i respiratori. Pel maig de 1829, la malaltia es va agreujar i l'any següent va haver d'enllitar-se de manera definitiva fins al dia de la seva mort, tretze anys més tard.
Molt devota, s'havia fet terciària del Tercer Orde Carmelita i va tenir per darrer director espiritual Joaquim Masmitjà i de Puig. Segons els seus biògrafs, durant els anys de malaltia va tenir visions sobrenaturals i va assistir, en esperit, a diverses manifestacions litúrgiques celebrades a Olot, Madrid i Roma, les quals va descriure davant l'admiració de tothom. Va morir el 21 de juny de 1842, a la casa del número 11 del carrer de la Mosca (actualment carrer de Lliberada Ferrarons), on vivia des del 1839.
Veneració[modifica]
La fama de santedat amb què va morí Lliberada Ferrarons va motivar que pocs mesos després de la seva mort es recopilessin ja tot un seguit de notes i documents biogràfics i testimonials, que va ser enviats a Roma per tal que s'estudiés la possible causa de beatificació. El rector de Sant Esteve, Esteve Ferrer, s'hi va referir com a serventa de Déu ja en 1898, quan es va erigir una làpida en honor seu. El 1942 van celebrar-se a Olot diversos actes religiosos en commemoració del centenari de la seva mort que comportaren incoar el procés canònic de beatificació.
El 19 de juny de 1966, i després de les oportunes proves testimonials i de verificació d'autenticitat, les seves restes van ser traslladades en processó a l'església parroquial de Sant Esteve d'Olot des del cementiri. El procés diocesà de beatificació i canonització es va donar per acabat el 1973, i es va enviar la corresponent documentació a la Sagrada Congregació per a la Causa dels Sants. El 22 de desembre de 2008, el papa Benet XVI en va reconèixer les virtuts heroiques i fou declarada venerable.
Referències[modifica]
- ↑ «El Vaticà aprova el reconeixement de dos catalans com a probables futurs sants». 324.cat, 17-01-2009 [Consulta: 20 juliol 2015].
Enllaços externs[modifica]
- Valeri, Xavier «Lliberada Farrerons, camí de la santedat». Dominical, 14 juny 2015, 14-06-2015, pàg. 2-5. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2015 [Consulta: 20 juliol 2015].
- Díez, Míriam. «Lliberada, relíquies i Dickens». [Consulta: 27 gener 2018].