Llibre d'Ezequiel
(hbo) יְחֶזְקֵאל  | |
|---|---|
 | |
| Nom curt | Hes i Ez |
| Tipus | text sagrat i llibre de la Bíblia |
| Autor | Ezequiel |
| Llengua | hebreu bíblic |
| Format per | 48 |
| Gènere | Llibres profètics |
| Personatges | |
| Sèrie | |
| Part de | Neviïm, Antic Testament i profetes majors |
| Neviïm | |
 | |
El llibre d'Ezequiel és un llibre bíblic de l'Antic Testament que forma part dels llibres profètics. Pels jueus és al Tanakh entre els Neviïm ("Profetes"), a la Bíblia Protestant s'ubica entre les Lamentacions i el llibre de Daniel, en la Bíblia Catòlica es troba entre Baruc i Daniel. El seu missatge va dirigit sobretot als exiliats, encara que a l'autor també li preocupa la situació de Judea i de Jerusalem, ciutat que el profeta va visitar moltes vegades en visions extàtiques segons explica el llibre.
S'ha discutit la data en què es va escriure, i es considera que en essència conté els escrits d'Ezequiel. S'acostuma a dividir en dues, tres o quatre parts, segons els comentaristes. La divisió en tres parts presenta:
a) Entre el 593 i el 587 aC, des de la crida per Jehovà d'Ezequiel, fins a la caiguda de Jerusalem i el captiveri de Babilònia. Són profecies amb les quals el profeta intenta que els deportats per Nabucodonosor no perdin la fe en Déu i que no la facin dependre de l'existència de Jerusalem i del seu temple.
b) Entre el 586 i el 585 aC, on anuncia la salvació dels deportats si es converteixen a Déu.
c) Del 585 en endavant, on profetitza la salvació dels jueus i vaticina el culte futur a Jehovà.[1]
Contingut
[modifica]Alguns dels aspectes més destacats del llibre són les "visions" del profeta:
- La "visió" que va desencadenar la vocació del profeta, quan va veure "quatre vivents" que sostenien el tron de Jehovà, inspirats probablement en la iconografia babilònica, i eren transportats en un carro que tenia rodes amb innumerables ulls que miraven en totes direccions, símbol de l'omnisciència i l'omnipresència. (Ezequiel 1, 4-10.)
- La «visió del tron», on Ezequiel veu a Déu entronitzat al Temple entre les cohorts celestials que es dirigeix a ell i li defineix la seva missió. Déu estén una mà cap el profeta, on porta un pergamí, que al llegir-lo veu que tot eren lamentacions i que sembla referir-se a la destrucció del temple i del regne de Judà. (Ezequiel 1, 10-28.)
- La «visió del temple», on Ezequiel veu a Déu abandonant el Temple per les abominacions que s'hi practiquen (és a dir, l'adoració d'ídols en lloc del veritable Déu de Judà) (Ezequiel 8, 1-16.)
- Imatges d'Israel, en les quals es veu al poble escollit com una esposa prostituta, entre altres coses. (Ezequiel 15-19.)
- La «vall dels ossos secs», on el profeta veu que els morts de la casa d'Israel ressusciten. (Ezequiel 37, 1-14.)
- La destrucció de Gog i Magog, on Ezequiel veu als enemics d'Israel destruïts, i l'establiment d'un nou període de pau. (Ezequiel 38-39.);
- La "visió final del temple" on Ezequiel veu una nova comunitat al voltant d'un nou Temple a Jerusalem, de vegades anomenat Tercer Temple, on hi ha tornat la Shekhinah (Presència Divina).(Ezequiel 40-48.).
Del capítol 33 al 48 el missatge del profeta canvia: després del saqueig de Jerusalem per l'exèrcit de Nabucodonosor i l'arribada a Babilònia de nous deportats (586 aC) la seva doctrina és d'esperança. Conté promeses de salut dirigides a Israel, la restauració del regne i del seu poble i la victòria definitiva sobre els enemics. Els capítols 40-48 que tanquen el llibre, no semblen, pel seu estil, escrits pel profeta. Anuncien el Nou Temple i el nou culte a Jehovà.[1]
Referències
[modifica]- 1 2 Montero, Santiago. Diccionario de adivinos, magos y astrólogos de la antigüedad. Valladolid: Trotta, 1997, p. 145-147. ISBN 8481641618.
Vegeu també
[modifica]
