Llibre de bons amonestaments

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de llibreLlibre de bons amonestaments
Tipus obra literària
Autor Anselm Turmeda
Modifica dades a Wikidata
Primera pàgina d'una edició de 1822 dels Llibre de bons amonestaments de Fra Anselm Turmeda

El Llibre de bons amonestaments, datat a l'abril de 1398, és la més coneguda i famosa de les obres d'Anselm Turmeda. En el seu proemi es diu que aquest Llibre fou compost en Tunis per frare Anselm Turmeda, en altra manera apellat Abdal·là.

«

Açò fo fet al mes d'abril,
temps de primavera gentil;
noranta-vuit tres-cents e mil,
llavors corríem.

»
— Anselm Turmeda, Llibre de bons amonestaments

Llengua, mètrica i versificació[modifica | modifica el codi]

Turmeda empra un català viu i planer, de regust popular, d'acord amb la intencionalitat de l'escriptor, que és la d'arribar a un públic senzill i nombrós.

«

Aquest llibre io t'he dictat
per ço que, si est demanat
d'algun fet, sies informat
de la resposta.
E no l'he dictat en llatí
per ço que el vell e lo fadrí,
lo estranger e lo cosí
entendre el puixen.

»
— Anselm Turmeda, Llibre de bons amonestaments, versos 405-412

L'obra consta de cent set estrofes de tres versos octosíl·labs seguits d'un tetrasíl·lab. Els versos octosíl·labs tenen rima consonant i el tetrasíl·lab queda lliure de rima. Aquest tipus d'estrofa li aporta una cadència molt marcada.

Contingut[modifica | modifica el codi]

Turmeda al proemi diu que tracta de bons ensenyaments, jatsia que ell mai los haja seguits, emperò pensa'n haver algun mèrit de divulgar-los. El llibre, inspirat en moltes de les seves estrofes en una obreta italiana, la Dottrina dello Schiavo de Bari,[1] dóna diversos consells morals, des del baptisme cristià fins al judici després de la mort. Pretén ser un conjunt rimat de bons consells, plenament d'acord amb les concepcions cristianes. Martí de Riquer s'estranya del que anomena immoralitat del llarg fragment referit al diners (musicat i cantat per Raimon), tot referint-se a què no fan més que repetir un tòpic molt freqüent a l'Edat Mitjana, present en els goliards i a l'Arxiprest d'Hita.

En alguns moments el llibre pren un cert to sarcàstic envers frares i clergues, fet d'altra banda present en autors com Eiximenis o Sant Vicent Ferrer. Turmeda al·ludeix als dominicans (preïcadors) i als carmelitans, que sols canten per diners. Abans ha aconsellat que hom escolti els sermons a l'església però que es comporti altrament del que diuen,

«

Ço que oiràs dir faràs,
e ço qu'ells fan esquivaràs:
d'aicells ho dic qui lo cap ras
porten, e barba.

»
— Anselm Turmeda, Llibre de bons amonestaments

Es tracta, per tant, d'una recopilació de consells dirigits als fidels cristians, escrits amb una certa ironia i cinisme vers les estructures eclesials, i amb alguns consells que es mouen plenament dins l'escepticisme i el racionalisme, però que assumeix clarament la doctrina cristiana, com no podia ser d'altra manera si volia assolir difusió. 

Els amonestaments[modifica | modifica el codi]

Joaquim Juan-Mompó i Rovira[2] diu que Turmeda aconsella certa mena de conducta no en funció de la seva categoria moral o de consideració del pròxim, sinó en funció del profit que, més avant, se'n puga assolir. Turmeda escriu: mas en cas de necessitat/pots dir falsia (versos 251-251).

Però la majoria dels amonestaments volen comunicar regles de sentit comú. Així es propugna la discreció: lo poc parlar / és saviesa (versos 23-24); Si ab negú vols contrastar / pensaràs ço que vols parlar; / car paraula no pot tornar, / pus que és dita (versos 85-88); Si no seràs bon raonador / jamai sies gran parlador (versos 124-126); E si segur viure volràs / lo teu secret amagaràs (versos 117-118); Beure lo vi ab mesura, / car lo secret mai no dura, / on lo vi regna (versos 202-204).

La contenció sexual: De àvol fembra amistança / no prengues, car tot es cansa, / e mai llur privadança / no umple bossa (versos 53-56) (àvol fembra = 'dona de conducta sexual escandalosa'; privadança = 'tracte íntim').

L'austeritat: Segons l'entrada fé lo despès (vers 33); Si tu ets ric e hac molts béns / no et vulles fiar de bon temps. / Tinent mesura estreny les dents / can vols despendre (versos 325-328); No menjs gallines ne capó / menja llegums e algun peixó (versos 329-330).

Hi ha consells que propugnen l'acceptació de l'ordre social: usar no vulles ab traïdor, / ne contrastar a ton major; / té lleialtat a ton senyor (versos 65-67).

Després hi ha consells de conducta assenyada: Savi és l'home qui pot trempar / la sua ira (versos 183-184); LLeixar via vella per nova / és modorria (versos 107-108); als pares, no els isques mai de manament / pus que just sia (versos 239-240); Garda't qui ha menys que tu / e no hauràs despler negú. / D'açò que Déus dóna a cascú /pagat se tinga (versos 345-348).

Difusió[modifica | modifica el codi]

El llibre va tenir molta difusió a les terres de parla catalana. A més de tres manuscrits del segle xiv, se sap que fou imprès en època incunable (1498, edició només coneguda per documentació indirecta). Del segle xvi en coneixem cinc edicions (1524, 1527, 1557, 1594 –en castellà- i 1584. Del segle xvii se’n coneixen sis edicions, i ja del segle xviii al segle xix se’n coneixen una cinquantena d’edicions. Va ser usat durant segles sencers com un manual per aprendre a llegir els minyons. Se'l conegué popularment com el Franselm. Així, per exemple, quan el 1541 Ferrando de Cansoles es dirigeix als jurats de Mallorca demanant autorització per editar certs llibres escriu: y altres llibres per a principiant, qui són comunament de poch preu, y també estamparà cartes, set salms, Franselms, vesprals.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. DE RIQUER, Martí Història de la literatura catalana vol. 2 Barcelona: Ariel, 1964, p. 275.
  2. JUAN-MOMPÓ I ROVIRA, Joaquim Lectura del "Llibre de bons amonestaments" d'Anselm Turmeda Randa, 37 (1979) 5-15.
  3. AMENGUAL I BATLE, Josep Llengua i catecisme de Mallorca: entre la pastoral i la política Govern Balear: Palma, 1991.