Llibre de contemplació en Déu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de llibreLlibre de contemplació en Déu
Tipus llibre
Fitxa tècnica
Autor Ramon Llull
Llengua àrab
Publicació dècada del 1270
Sèrie
Part de Llista d'obres de Ramon Llull
Modifica dades a Wikidata

El Llibre de contemplació[1] o Llibre de contemplació en Déu (Liber contemplationis, en llatí) és una de les primeres produccions (1271-1274) i una obra enciclopèdica i mística escrita per Ramon Llull. Ocupa set volums de les Obres Originals de Ramon Llull (ORL) i prop de 1.200 pàgines de tipografia i d'Obres Essencials (OE). Es mostra dividida en diferents seccions on hi consten capítols filosòfics, científics, autobiogràfics, entre d'altres. La finalitat d'aquest llibre és entregar-se a l'objectiu de Déu i la seva obra, alabar-lo i glorificar-lo. Redactada inicialment en àrab, fou traduïda al català (la primera edició és de 1906) i al llatí (la primera edició és del 1505).[2][3]

Estructura i estil[modifica | modifica el codi]

Està dividit en diverses seccións; el contingut dels cinc llibres es basen en les vivences de l'autor, la Bíblia, el cant de la Sibil·la, filosofies gregues i arabigues, l'escolàstica, els Pares de l'Església, la descripció de la realitat natural a través dels sentits externs (vista, oïda, olfacte, gust, tacte) i interns (cogitació, apercebiment, consciència, subtilesa, fervor), etc. El que parla de la Trinitat divina: consta de 365 capítols, un per cada dia de l'any, enllaçat en tres volums, els quals engloben cinc llibres i aquests, quaranta distincions. Cada capítol té trenta paràgrafs numerats, dividits en deu grups. El quart i el cinquè llibres tenen una estructura temàtica menys definida: al quart aborda temes de caràcter filosòfic, com ara necessitat i contingència, sensualitat i intel·lectualitat, fe i raó, o predestinació i lliure albir; al cinquè hi ha quaranta-sis capítols dedicats a l'amor i cinquanta-dos a l'oració, amb intuïcions filosòfiques i projectes relacionats amb el futur desenvolupament de les primeres Arts. La redacció en primera persona fa que l'autor pugui intercalar nombroses referències autobiogràfiques que pertanyen o bé al camp de l'exultació en l'agraïment dels béns rebuts de Déu o bé al de la penitència i el penediment en el record dels pecats de joventut, sobretot del de luxúria. De tota manera cal fer atenció a la insistència de Llull en l'anonimat: quan parla d'ell mateix, ho fa sempre en termes genèrics; amb el pas dels anys s'acceptà la seva imatge pública de "foll d’amor" i de lluitador de l'ideal. En aquest escrit, però, se sent només un "hominitxol pecador". Aquesta tendència a l'automarginació i a l'exultació en una fe vigorosa i d'adquisició recent també es manifesta en la recurrència de les frases exclamatives de lloança de la divinitat; aquestes manifestacions retòriques poden desconcertar el lector contemporani, però estan en la línia de la prosa agustiniana de les Confessions.[3][4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Llull, Ramon. Llibre de contemplació. Barcino, 2005. ISBN 978-84-7226-752-7. 
  2. «Llibre de contemplació». Gran enciclopèdia catalana.
  3. 3,0 3,1 «Llibre de contemplació». Josep E. Rubio, Les bases del pensament de Ramon Llull (València-Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1997), pp. 17-62.. Centre de Documentació Ramon Llull.
  4. Petit, Leonci. «El Llibre de contemplació en Déu. Què aporta Llull a l'home modern?». Ars Brevis, 2007.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]