Llibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria

De Viquipèdia
Infotaula d'obra artísticaLlibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria
Livro dos Heróis e Heroínas da Pátria
Panteao e folia zefinha foto Peninha 120.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Tipusreconeixement, memorial i obra escultòrica Modifica el valor a Wikidata
Creació15 novembre 1989
Materialacer Modifica el valor a Wikidata
Localització
MunicipiBrasília (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPanteó de la Pàtria i de la Llibertat Tancredo Neves Modifica el valor a Wikidata

El Llibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria (en portuguès brasiler i oficialment, Livro dos Heróis e Heroínas da Pátria) és un registre de les persones que, individual o conjuntament, van servir al Brasil en la seva defensa i construcció amb excepcional dedicació i heroisme.[1]

Història[modifica]

La Pira de la Pàtria i el Panteó Tancredo Neves.

En finalitzar la dictadura militar al país (1964-1985), el Brasil va iniciar un procés de redemocratització i de posada en valor dels ideals nacionals. L'any 1988 es decideix la construcció a la Plaça dels Tres Poders de Brasília del Panteó de la Pàtria, que rebria el nom oficial de Panteó de la Llibertat i la Democràcia Tancredo Neves. Inaugurat un any després, en el pis superior del recinte s'hi troba el Llibre d'Acer (Livro de Aço), on els Herois de la Pàtria –el desdoblament a "Herois i Heroïnes" es va produir el 2017[1] tenen físicament inscrit el seu nom.[2][3]

Per decret llei, el 15 de novembre de 1989 es va aprovar el nom de les dues primeres persones en formar-ne part: Joaquim José da Silva Xavier (amb motiu del bicentenari de la Conjuració mineira) i Manuel Deodoro da Fonseca (pel centenari de la proclamació de la república).[4] La gravació dels noms en el Llibre va trigar uns anys: el 21 d'abril de 1992 va tenir la cerimònia d'inscripció de Tiradentes (en el bicentenari de la seva execució), mentre que el president Deodoro da Fonseca va haver d'esperar fins el 1997.[5][6] Entre mig d'aquestes dues cerimònies, va registrar-se i gravar-se també el nom de Zumbi dos Palmares.[7]

Amb el pas dels anys, es van anar afegint noms al Llibre sense que hi hagués una reglamentació oficial sobre quins eren els requisits per poder optar-hi. Aquesta es va establir l'any 2007 (ja amb deu noms gravats i dos més aprovats), per mitjà de la Llei Federal nº 11.597. A més dels fets vitals del candidat, es marcava un lapse de 50 anys després de la seva mort, a excepció dels herois morts en el camp de batalla.[8] El mínim de 50 anys es va reduir a 10 l'any 2015,[9] una mesura del govern Rousseff per possibilitar l'admissió de Leonel Brizola.[10]

Tramitació[modifica]

Llei que aprova la inscripció de Pere I del Brasil en el Livro de Aço.

La proposició d'un nom per ser inclòs en el Llibre dels Herois i Heroïnes de la Pàtria pot ser feta per qualsevol Diputat Federal o Senador, o pel mateix President de la República. El projecte de llei ha de ser aprovat per les dues cambres del Congrés Nacional i també per Presidència. En cas de que el cap de l'executiu veti la proposició, aquesta torna a ser votada per diputats i senadors. Si totes dues institucions la validen per majoria absoluta, el projecte esdevé llei.[11][12]

Crítiques al procés[modifica]

Conforme va créixer el nombre d'inscrits en el Llibre d'Acer, la presentació de projectes per afegir-ne de nous s'ha disparat, convertint-se en una mesura electoralista i populista. S'ha discutit també sobre la baixa representació femenina en la llista, sobretot en els primers anys (2 dones entre les primeres 40 personalitats recollides).[2] També hi ha hagut registres molt polèmics, com és el cas del president Vargas, qui va convertir el país en una dictadura autoritària entre 1937 i 1945.[13]

Inscrits[modifica]

En la següent llista s'inclouen totes les persones que han sigut legítimament inscrites en el Llibre d'Acer, mitjançant la publicació d'una Llei Federal en el Diáro Oficial da União. No obstant, la última cerimònia de gravació de noms data de desembre de 2018, motiu pel qual les inscripcions posteriors a aquell mes no s'han materialitzat.

# Nom Naixement
i defunció
Resum biogràfic Nº Llei inscr.[14] Data cerimònia Ref.
1 Joaquim José da Silva Xavier
"Tiradentes"
1746 1792 Alferes, màrtir de la Inconfidência mineira 7919/1989 21 abril 1992 [15]
2 Zumbi dos Palmares 1655 1695 Líder del Quilombo de Palmares 9315/1996 21 març 1997
3 Manuel Deodoro da Fonseca 1827 1892 Mariscal i 1r President de la República 7919/1989 15 novembre 1997
4 SMI Dom Pedro I 1798 1834 Proclamador de la independència del Brasil i primer emperador 9828/1999 5 setembre 1999
5 Luís Alves de Lima e Silva
Duc de Caxias
1803 1880 Oficial en cap de l'exèrcit a les guerres de la Plata i Triple Aliança i Primer Ministre 10641/2003 28 gener 2003
6 José Plácido de Castro 1873 1908 Cap militar en l'annexió de l'Acre i governador d'aquest estat 10440/2002 17 novembre 2004
7 Joaquim Marques Lisboa
Marquès de Tamandaré
1807 1897 Almirall, patró de la Marina del Brasil 10796/2003 13 desembre 2004
8 Francisco Manoel Barroso da Silva
Baró d'Amazonas
1804 1882 Almirall, líder en la batalla naval de Riachuelo 11120/2005 11 juny 2005
9 Alberto Santos-Dumont 1873 1932 Inventor del primer avió enlairat a motor, el 14-bis 11298/2006 26 juliol 2006
10 José Bonifácio de Andrada e Silva 1763 1838 Científic, escriptor i diplomàtic, se'l coneix com el Patriarca de la Independència 11135/2005 21 abril 2007
11 Chico Mendes 1944 1988 Sindicalista i ambientalista assassinat per la seva defensa de l'Amazònia 10952/2004 4 setembre 2012
12 Joaquim da Silva Rabelo
Frare "Caneca"
1779 1825 Religiós, escriptor i republicà, participà de la Revolució pernambucana i la Confederació de l'Equador 11528/2007
13 Manuel Luís Osório
Marquès d'Herval
1808 1879 Mariscal, heroi de la guerra de la Triple Aliança, patró del cos de cavalleria 11680/2008
14 Ildefonso Pereira Correia
Baró de Serro Azul
1849 1894 Empresari i líder civil, màrtir de la defensa de Curitiba durant la Revolució Federalista 11863/2008
15 Antônio de Sampaio 1810 1866 Brigadier, heroi de la guerra de la Triple Aliança, patró del cos d'infanteria 11932/2009
16 Sepé Tiaraju c. 1723 1756 Cacic guaraní, líder de la resistència indígena en la guerra guaranítica 12032/2009
17 Ana Néri 1814 1880 Pionera de la infermeria al Brasil i heroïna a la Guerra de la Triple Aliança 12105/2009
18 Hipólito José da Costa 1774 1823 Diplomàtic, periodista i editor del primer diari brasiler, el Correio Braziliense 12283/2010
19 Sant José de Anchieta 1534 1597 Missioner jesuïta, estudiós de les llengües tupí i cofundador de Rio de Janeiro i São Paulo 12284/2010
20 Getúlio Vargas 1882 1954 14è i 17è President del Brasil 12326/2010
21 João de Deus Nascimento 1799 Màrtirs de la Conjuració Bahiana, també coneguda com Revolta dels sastres 12391/2011
22 Lucas Dantas do Amorim Torres
23 Manuel Faustino dos Santos Lira
24 Luís Gonzaga das Virgens
25 Mário Martins de Almeida 1932 Màrtirs de la Revolució Constitucionalista de 1932 (coneguts amb l'acrònim MMDC) 12430/2011
26 Euclides Bueno Miragaia
27 Dráusio Marcondes de Souza
28 Antônio Américo de Camargo Andrade
29 Júlio César Ribeiro de Sousa 1843 1887 Inventor, precursor de la dirigibilitat aèria 12446/2011
30 Soldats del cautxú Tropes allistades durant la 2GM que van servir en les plantacions de siringa a l'Amazònia 12447/2011
31 Heitor Villa-Lobos 1887 1959 Compositor i mestre d'orquestra 12455/2011
32 Domingos José Martins 1781 1817 Líder màrtir de la Revolució pernambucana 12488/2011
33 José Maria da Silva Paranhos Júnior
Baró de Rio Branco
1845 1912 Patró del cos diplomàtic brasiler, nominat al Nobel de la Pau 12502/2011
34 Roberto Landell de Moura 1861 1928 Mossèn i inventor de prototips de ràdio, telègraf i telèfon 12614/2012
35 Anita Garibaldi 1821 1849 Guerrillera en la guerra dels Farrapos 12615/2012
36 Francisco Barreto de Meneses 1616 1688 Herois de Guararapes: Comandants de les tropes brasileres que lluitaren contra Nova Holanda en la batalla de Guararapes 12701/2012
37 João Fernandes Vieira c. 1610 1681
38 André Vidal de Negreiros 1606 1680
39 Henrique Dias s/d 1662
40 Antônio Filipe Camarão c. 1600 1648
41 Antônio Dias Cardoso s/d 1670
42 Joaquim Nabuco 1849 1910 Polític, diplomàtic i escriptor abolicionista 12988/2014 19 agost 2014
43 Bárbara de Alencar 1760 1832 Comerciant, participà de la Revolució pernambucana i la Confederació de l'Equador, considerada la primera presonera política del país 13056/2014 12 desembre 2018
44 Cândido Rondon 1865 1958 Mariscal, indigenista i explorador del Mato Grosso i la conca amazònica 13141/2015
45 Ruy Barbosa 1849 1923 Jutge i polític, coautor de 1a Constitució Republicana (1891) i membre fundador de l'ABL 13162/2015
46 Leonel Brizola 1922 2004 Líder d'esquerra, ha estat l'únic governador de dos estats diferents 13229/2015
47 Clara Camarão s/d s/d Comandant potiguara d'un esquadró de guerreres indígenes en les batalles contra el Brasil neerlandès 13422/2017
48 Jovita Feitosa 1848 1867 Allistada al cos de Voluntaris per lluitar a la guerra contra el Paraguai, fent-se passar per un home 13423/2017
49 Zuzu Angel 1921 1974 Denunciant de les tortures i asssassinats durant la dictadura, fou assassinada tres anys després 13433/2017
50 Francisco José do Nascimento
"Dragão do Mar"
1839 1914 Mariner i abolicionista, detonant de la prohibició de l'esclavitud al Ceará 13468/2017
51 Joaquim Maria Machado de Assis 1839 1908 Escriptor, primer president de l'ABL 13558/2017
52 Antônio Carlos Gomes 1836 1896 Compositor d'òpera 13579/2017
53 João Pedro Teixeira 1918 1962 Activista polític de les lligues pageses, morí assassinat 13598/2018
54 José Feliciano Fernandes Pinheiro
Vescomte de São Leopoldo
1774 1847 Magistrat i polític, diputat en les Corts Constituents del Brasil independent i primer president de l'IHGB 13599/2018
55 Martim Soares Moreno c. 1586 fl. 1648 Militar, fundador de l'actual estat de Ceará 13613/2018
56 Euclides da Cunha 1866 1909 Escriptor, periodista i diplomàtic 13622/2018
57 Joaquim Francisco da Costa
Germà Joaquim do Livramento
1761 1829 Religiós, recaptava donacions per fundar hospitals, escoles i asils 13623/2018
58 Luís Gama 1830 1882 Escriptor i advocat abolicionista 13628/2018
59 João Francisco de Oliveira
João das Botas
s/d 1833 Oficial de l'armada durant les guerres d'Independència i Cisplatina 13697/2018
60 Maria Felipa de Oliveira s/d 1873 Civil, combatent en els episodis de la Guerra d'Independència que van tenir lloc en la regió de la badia de Todos os Santos
61 Joana Angélica de Jesus 1761 1822 Abadessa, "primera màrtir de la Independència" caiguda defensant el Convent de Lapa, a Salvador
62 Maria Quitéria de Jesus 1792 1853 Alferes, combatent transvestit d'home en la Guerra d'Independència del Brasil
63 Miguel Arraes 1916 2005 Líder socialista, tres cops Governador de Pernambuco, patí presó i exili durant la dictadura 13719/2018
64 Juscelino Kubitschek 1902 1976 21è President de la República, propulsor de la construcció de Brasília 13766/2018 Pendent [16]
65 Ulysses Guimarães 1916 1992 Polític i professor, President de l'Assemblea Nacional Constituent posterior a la dictadura 13815/2019 [17]
66 Dandara dos Palmares s/d 1694 Defensora del Quilombo de Palmares junt amb el seu marit, Zumbi 13816/2019
67 Luísa Mahin s/d s/d Exesclava, participant de la Revolta dels Malês i la Sabinada
68 Antônio Vicente Mendes Maciel
Antônio Conselheiro
1830 1897 Líder de la comuna de Canudos, destruïda per l'exèrcit en la guerra de Canudos 13829/2019 [18]
69 Nelson Carneiro 1910 1996 Advocat i polític, promotor de la llei del divorci al Brasil 13852/2019 [19]
70 Tobias Barreto 1839 1889 Poeta, filòsof, professor i jurista 13927/2019 [20]
71 Osvaldo Aranha 1894 1960 Polític i diplomàtic, president de la 1a sessió de l'Assemblea General de l'ONU i candidat al Nobel de la Pau 13991/2020 [21]
72 Francisco Cândido Xavier 1910 2002 Altruista, divulgador espiritista, dos cops nominat al Nobel de la Pau 14201/2021 [22]
73 Nise da Silveira 1905 1999 Psiquiatra, pionera en l'ús de teràpia artística en el tractament psiquiàtric 14401/2022 [23]

Candidats[modifica]

Hi ha diverses personalitats de les que s'està tramitant la inclusió en el Llibre del Herois i Heroïnes. En destaquen el general Francisco Xavier da Veiga Cabral, cap de la defensa de l'estat d'Amapá durant la intrusió francesa de 1895;[24] el mariscal de l'aire Eduardo Gomes, patró de la Força Aèria Brasilera;[25] João Cândido Felisberto, membre de l'armada i líder de la Revolta de la Fuetada;[26] els científics Vital Brazil i Oswaldo Cruz;[27] el tricampió de Formula 1 Ayrton Senna;[28] els membres de la família imperial Pere II i la princesa Isabel; el músic Luiz Gonzaga, figura capçal del baião i el forró;[29] i Laudelina de Campos Melo, creadora del primer sindicat de treballadores domèstiques.[30]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Lei nº 13.433, de 12 de abril de 2017» (en portuguès). Diário Oficial da União, 13-04-2017.
  2. 2,0 2,1 «O Panteão da Liberdade e da Democracia Tancredo Neves». A: Rabêlo de Almeida, Juniele; Meness, Sônia (coords.). História pública em debate: Patrimônio, educação e mediações do passado (en portuguès de Portugal). São Paulo: Letra e Voz, 2018-05-09, p. 42-50. ISBN 978-85-93467-11-0. 
  3. «Livro de Herois e Heroínas da Pátria, mantido em Brasília, ganha 21 novos nomes» (en portuguès brasiler). G1. Globo, 12-12-2008. Arxivat de l'original el 2020-08-01. [Consulta: 4 agost 2022].
  4. «Lei nº 7.919, de 11 de dezembro de 1989» (en portuguès). Diário Oficial da União, 12-12-1989.
  5. Veiga, Edison. «Tiradentes: como um herói 'sem rosto' acabou ganhando uma representação quase religiosa» (en portuguès brasiler). Negócios. Globo, 20-04-2022. [Consulta: 31 juliol 2022].
  6. «Panteão da Pátria: os 43 heróis e heroínas do Brasil» (en portuguès brasiler). UOL, 04-07-2018. [Consulta: 31 juliol 2022].
  7. Sotto Maior Neto, Olympio de Sá; Seifert Bazzo, Mariana. «Ref. Of. n. 37/2017 - Instituto Brasil & África» (en portuguès brasiler). Centro de Apoio operacional das Promotorias de Justiça de porteção aos Direitos Humanos. Ministério Público do Estado do Paraná, 03-07-2017. [Consulta: 31 juliol 2022].
  8. «Lei nº 11.597, de 29 de novembro de 2007» (en portuguès). Diário Oficial da União, 30-11-2007.
  9. «Lei nº 13.229, de 28 de dezembro de 2015» (en portuguès). Diário Oficial da União, 29-12-2015.
  10. «Dilma altera lei e declara Brizola como "herói da pátria"» (en portuguès brasiler). GZH, 29-12-2015. [Consulta: 31 juliol 2022].
  11. Nublat, Johanna; Iglesias, Simone. «Novas leis transformam Anchieta e Hipólito da Costa em heróis nacionais» (en portuguès brasiler). Folha de S.Paulo, 07-07-2010. [Consulta: 31 juliol 2022].
  12. Peixoto Lima, Carlito. «Congresso derruba veto de Bolsonaro e confirma Nise da Silveira como heroína da Pátria : Tribuna do Sertão» (en portuguès brasiler). Tribuna do Sertão, 06-07-2022. [Consulta: 31 juliol 2022].
  13. Guimarães Mueller, Izis; Silva de Sousa, Maria Aparecida «O problema do herói Getúlio Vargas: O tempo da escrita e seus interesses na atualização de personagens históricos» (en portuguès). Revista de Literatura, História e Memória, 16, 27, 06-08-2020, pàg. 61–82. DOI: 10.48075/rlhm.v16i27.24794. ISSN: 1983-1498.
  14. «Legislação Federal Brasileira» (en portuguès brasiler). Presidência do Governo.
  15. «Lista completa dos heróis e heroínas da Pátria inscritos no Livro de Aço do Panteão da Pátria e da Liberdade Tancredo Neves» (PDF) (en portuguès brasiler). Centro Cultural Três Poderes. Secretaria de Estado de Cultura e Economia Criativa do Distrito Federal, 31-12-2018. [Consulta: 30 juliol 2022].
  16. «Senado inclui Juscelino Kubitschek no Livro dos Heróis da Pátria» (en portuguès brasiler). Correio Braziliense, 28-11-2018. [Consulta: 4 agost 2022].
  17. «Livro dos Heróis terá Ulysses Guimarães, Dandara dos Palmares e Luiza Mahin» (en portuguès brasiler). Câmara dos Deputados, 29-04-2019. [Consulta: 4 agost 2022].
  18. «Antônio Conselheiro será incluído no Livro dos Heróis e Heroínas da Pátria» (en portuguès brasiler). Senado Federal. [Consulta: 4 agost 2022].
  19. «Autor da Lei do Divórcio, Nelson Carneiro tem o nome aprovado para o Livro de Heróis da Pátria» (en portuguès brasiler). Câmara dos Deputados, 08-11-2018. [Consulta: 4 agost 2022].
  20. «Sancionada lei que inscreve Tobias Barreto no Livro dos Heróis e Heroínas da Pátria» (en portuguès brasiler). Universidade Federal de Pernambuco, 12-12-2019. [Consulta: 4 agost 2022].
  21. «Senado inclui Oswaldo Aranha no livro dos Heróis e Heroínas da Pátria» (en portuguès brasiler). Senado Federal, 18-02-2020. [Consulta: 4 agost 2022].
  22. Meirelles, Leonardo. «Chico Xavier tem o nome inscrito no Livro dos Heróis da Pátria» (en portuguès brasiler). Metrópoles, 08-09-2021. [Consulta: 4 agost 2022].
  23. «Após veto derrubado, lei considera Nise da Silveira como Heroína da Pátria» (en portuguès brasiler). Senado Federal, 11-07-2022. [Consulta: 2 agost 2022].
  24. «Aprovado reconhecimento de general Cabralzinho como Herói da Pátria» (en portuguès brasiler). Senado Federal, 23-09-2021. [Consulta: 4 agost 2022].
  25. Salles Ferro, Flavia. Um liberal autoritário: trajetória política de Eduardo Gomes (1922-1981) (tesi) (en portuguès brasiler). Juiz de Fora: Universidade Federal de Juiz de Fora, 2020. 
  26. «Comissão aprova inserção do nome de João Cândido no Livro dos Heróis e Heroínas da Pátria» (en portuguès brasiler). Senado Federal, 28-10-2021. [Consulta: 4 agost 2022].
  27. «Os 43 heróis e heroínas do Brasil que poderão se tornar 44» (en portuguès brasiler). Espaço Vital Independente, 08-09-2020. [Consulta: 4 agost 2022].
  28. «CE aprova nome de Ayrton Senna como herói da Pátria» (en portuguès brasiler). Senado Federal, 05-04-2019. [Consulta: 4 agost 2022].
  29. «Luiz Gonzaga pode ter nome no Livro dos Heróis da Pátria» (en portuguès brasiler). Alagoas na net, 28-08-2019. [Consulta: 4 agost 2022].
  30. «Câmara aprova projeto que inscreve Laudelina de Campos Melo no Livro de Heróis da Pátria» (en portuguès brasiler). Câmara de Deputados, 12-05-2022. [Consulta: 4 agost 2022].

Bibliografia complementària[modifica]

Vegeu també[modifica]