Llibre negre de Carmarthen

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula documentLlibre negre de Carmarthen
Llyfr Du Caerfyrddin Modifica el valor a Wikidata
Black Book of Carmarthen (f.4.r).jpg
Tipusmanuscrit Modifica el valor a Wikidata
Llengua originalgal·lès i anglès Modifica el valor a Wikidata
Gènere artísticpoesia Modifica el valor a Wikidata
Temaprofecia i Welsh Triads (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Pàgines70 Modifica el valor a Wikidata
Materialpergamí Modifica el valor a Wikidata
PropietariJohn Prise (en) Tradueix, Jasper Gryffyth (en) Tradueix, Siôn Tudur (en) Tradueix i Robert Vaughan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dimensions170 (alçària) × 130 (amplada) mm
Codi museuModifica el valor a Wikidata Peniarth MS 1 Modifica el valor a Wikidata
UbicacióBiblioteca Nacional de Gal·les i Peniarth Manuscripts (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Creació1350 Modifica el valor a Wikidata
Autorvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Sèrie
Part dePeniarth Manuscripts (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Imatge d'una pàgina del llibre negre de Carmarthen
Llibre negre de Carmarthen (f.4.r)

El llibre negre de Carmarthen (en gal·lés Llyfr Du Caerfyrddin) es creu que és el manuscrit més antic escrit completament o substancialment en gal·lés. Escrit entorn del 1250, el nom del llibre es deu a l'associació amb el priorat de Sant Joan Evangelista i Sant Teulyddog en Carmarthen i es coneix com a negre pel color de la seva enquadernació.[1] En l'actualitat forma part de la col·lecció de la Biblioteca Nacional de Gal·les, on es cataloga com a NLW Peniarth MS 1.[2]

Pàgina 1 de J.G. Evans. Edició 1907 del llibre negre de Carmarthen

El llibre conté una col·lecció de poesia amb diverses categories. Conté poemes amb temes religiosos i odes de lloança i de dol. De major interés pels estudiosos són els poemes que es basen en les tradicions relatives als herois gal·lesos associats amb la Yr Hen Ogledd i en especial els relacionats amb la llegenda del rei Artur i Merlí. Un dels poemes, l’Elegia de Gereint, fill d'Erbin, fa referència a la batalla de Llongborth, la ubicació de la qual no pot ser identificada, i esmenta la participació d'Artur a la batalla.[3]

S'ha publicat recentment al periòdic de Carmarthen la possibilitat d'albergar el llibre negre en la seva ciutat, pel que podria ser vist pels vilatans i turistes que arribin a la ciutat.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «The Black Book of Carmarthen». World Digital Library. UNESCO. [Consulta: 8 agost 2019].
  2. Daniel Huws. Biblioteca Nacional de Gal·les (Llyfrau Cymraeg 1250-1400, Aberystwyth 1993).
  3. William Forbes Skene. The Four Ancient Books of Wales: Containing the Tymric Pooems Attributed to the Bards of the Sixth Century. AMS Press, 1868, p. 8–. ISBN 978-0-404-17585-6. 

Bibliografia[modifica]

  • Jarman, A. O. H. (Ed.) (1982), Llyfr Du Caerfyrddin. Caerdydd : Gwasg Prifysgol Cymru. ISBN 0-7083-0629-2. Una edició del text original.
  • Pennar, Meirion. (1989), The Black Book of Carmarthen. Llanerch Enterprises. ISBN 0947992316. Una introducció amb les traduccions d'alguns poemes, acompanyats amb les corresponents reproduccions de J. Evans.

Enllaços externs[modifica]