Llibres apòcrifs

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

Els llibres apòcrifs són el conjunt de textos que no formen part del cànon de la Bíblia, però que es van produir durant el mateix període i amb un estil similar i que se solen estudiar quan es vol conèixer bé la Bíblia. La majoria dels llibres apòcrifs contenen doctrines que foren declarades heretgia per algunes esglésies cristianes.

No hi ha cap discrepància en relació amb els llibres del Nou Testament que es consideren apòcrifs per les diverses branques del cristianisme. No obstant això, el protestantisme sol considerar apòcrifs els llibres deuterocanònics de l'Antic Testament, que l'Església Catòlica va declarar part del cànon i inspirats per Déu després de la Reforma Protestant. Els llibres l'Antic Testament que són considerats apòcrifs pel catolicisme són anomenats "pseudògrafs" pels protestants, i tampoc no els accepten dintre del seu cànon.

Etimologia[modifica]

El terme apòcrif prové del grec απόκρυφος, apócrofos, i està format per la combinació de les paraules apo (lluny) i kryptein (amagar), donant, doncs, la idea de "tancat" o "amagat".

Llista de texts apòcrifs[modifica]

A l'Antic Testament[modifica]

Llibres Deuterocanònics[modifica]

Aquests llibres són rebutjats per les diferents confessions protestants, però acceptats, pels diferents grups històrics cristians (ortodoxes, orientals coptes, siríacs nestorians... i Catòlics romans).

Altres[modifica]

Al Nou Testament[modifica]

Evangelis apòcrifs[modifica]

Apòcrifs gnòstics de Nag Hammadi[modifica]

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llibres apòcrifs Modifica l'enllaç a Wikidata