Llicorella
 | |
| Tipus | material de construcció, roca metamòrfica i esquist  |
|---|---|
La llicorella[1][2] o llosa, sovint també anomenada pissarra, és una roca metamòrfica d'origen sedimentari, de textura granular fina i homogènia, formada per la compactació d'argiles. És d'estructura laminar o foliàcia (pissarrositat), cosa que permet obtenir-ne lloses planes i primes de forma regular. Es presenta generalment en un color opac blavós fosc o grisenc, però n'existeixen varietats vermelles, verdes i d'altres tonalitats.
Gràcies de la seva impermeabilitat, la llicorella s'utilitza en la construcció de teulades,[3] com a pedra de pavimentació i fins i tot per a fabricació d'elements decoratius.[4]
La llicorella pot contenir quantitats variables de quars, mica, minerals d'argila i feldespats. Espanya és el major productor de llicorelles del món, on destaquen els jaciments d'El Bierzo, Cabrera i Valdeorras (Lleó i Ourense), Bernardos (Segòvia) i Villar del Rey (Badajoz). És abundant a tot el Pirineu català.[5] Gal·les és una de les zones amb més tradició i producció. A Europa també hi ha importants pedreres a Portugal, Itàlia o Alemanya. A Amèrica del Nord les zones de producció més importants es troben a Terranova (Canadà), la vall de la llicorella a Vermont i Nova York, i el comtat de Buckingham a Virgínia.
La llosa de llicorella de què es fan els llosats o cobertes de les cases és dita llosarda al Conflent i Cerdanya.
Sostenibilitat[modifica]
Segons una declaració ambiental realitzada per l'Associació Galega de Pissarristes (AGP), la pissarra és el producte més sostenible per a cobertes. Comparant la pissarra amb altres materials usats en cobertes, el fibrociment i la teula ceràmica emeten més diòxid de carboni i consumeixen més aigua i energia en la seva producció.[6] El sector de la pissarra ha estat el primer a obtenir a Espanya la declaració ambiental de producte a nivell nacional.[7]
La llicorella als Països Catalans[modifica]
Als Països Catalans, les teulades de llicorella, tal com es pot veure a la imatge, són pròpies de les següents àrees geogràfiques:
- Vall de Benasc: Antics municipis de Benasc, Saünc, Sessué, Vilanova d'Éssera, Gia i Castilló de Sos.
- Alta vall de Barravés: Antic municipi de Castanesa; i nuclis d'Aneto i de Senet de Barravés.
- Vall de Boí: Antics municipis de Barruera i Durro, a excepció del nucli de Cóll.
- Alta vall Fosca: Antics municipis de la Torre de Cabdella i Mont-ros.
- Vall d'Àneu: Antics municipis de València d'Àneu, Son, Sorpe, Isil, Esterri d'Àneu, Unarre, Jou, Espot i Escaló.
- Valls de Tírvia: Antics municipis de Lladorre, Esterri de Cardós, Estaon, Ribera de Cardós, Alins, Ainet de Besan, Norís, Àreu, Tor, Farrera i Tírvia.
- Vall de Sort: Antics municipis de Llavorsí, Surp, Rialb de Noguera, Sort, Altron, Enviny, Llessui, Soriguera, Estac i Castellàs de Pallars; i nucli d'Ancs.
- Valls d'Andorra: Antics municipis d'Ordino, la Maçana, Canillo, Encamp, Andorra i Lòria.
- Alt Urgellet: Antics municipis de Civís, Ars, Anserall, Arcavell, Bescaran, Estamariu, la Seu d'Urgell, Castellciutat, Aravell, Arfa, Castellbò, la Vall de Castellbò, la Parròquia d'Hortó, el Pla de Sant Tirs, Pallerols del Cantó i Guils del Cantó; i nuclis d'Argestues i Berén.
- Alta vall del Segre: Antics municipis d'Ordèn, Éller, Meranges, Prats de Cerdanya, Isòvol, Ger, Bolvir, Guils de Cerdanya, Urús, Das, Alp, Queixans, Urtx, Vilallobent, Puigcerdà, Portesa, Porta, la Tor de Querol, Enveig, Ur, Ix, Càldegues, Llívia, Angostrina, Dorres, Vilanova de les Escaldes, Palau de Cerdanya, Oceja, Naüja, Vallcebollera, Estavar, Èguet, Odelló de Cerdanya, Darnaculleta, Targasona, Sallagosa, Er, Llo, Eina, Bolquera, els Forcats, Planès de la Perxa, la Cabanassa i el Vilar d'Ovança.
- Capcir: Antics municipis de la Llaguna, els Angles, Matamala, Formiguera, Font-rabiosa, Ral i Puigbalador.
- Alta vall de la Tet: Antics municipis de Sançà, Calders de Conflent, Aiguatèbia, Talau, Ralleu, Orellà, Sautó, Fontpedrosa, Canavelles, Toès, Oleta, Nyer, Mentet, Soanyes, Jújols, Serdinyà, Noedes, Orbanyà i Conat.
- Alta vall de Ribes: Antics municipis de Toses, Planoles i Queralbs.
Referències[modifica]
- ↑ «Llicorella». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «llicorella». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ García González, L.; García Llorente, M.; García Sierra, M. B. y García-Matres Bellod, M. (2012) Patrimonio histórico español del juego y del deporte: Federación Española del Billar. Museo del Juego.
- ↑ Rodríguez, X. Antón (1992) La industria de la pizarra. Ediciones Díaz de Santos. 132 págs. ISBN 9788479780630
- ↑ Solé i Sabarís, Lluís. Geografia de Catalunya. vol.1. Editorial Aedos, 1968, p. 64.
- ↑ Cobas, María (2013) «Un estudi constata que la pissarra és el producte més sostenible per a cobertes.» La Veu de Galícia, 22 de novembre de 2013.
- ↑ Ecotícies (25 de novembre de 2013) La pissarra natural, el producte més sostenible per a cobertes.» Ecoticias.com.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llicorella |
- Pritchard, D Dylan. «Historical aspects of the Welsh slate industry» (en anglès), Darrera actualització 24 novembre 2009. [Consulta: 2 maig del 2012]. «Extensa revisió sobre les llicorelles de Gal·les»
- «Galician & Spanish Slate is a new, Galician government funded initiative created to inform UK specifiers about the origins and characteristics of the long tradition of natural roofing slate production in Northern Spain» (en anglès). [Consulta: 15 desembre 2012].
- Hower, F. M. «Hower's lightning Slate Reckoner» (
PDF) (en anglès). [Consulta: 14 desembre 2013]. - http://www.slatevalleymuseum.org/
PDF