Lliga Democràtica de Kosovo
(sq) Lidhja Demokratike e Kosovës  | |||||
|
|||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia | conservadorisme nacionalisme cívic republicanisme conservadorisme liberal liberalisme econòmic europeisme | ||||
| Història | |||||
| Creació | 23 desembre 1989, Pristina | ||||
| Fundador | Ibrahim Rugova | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Partit Popular Europeu | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Isa Mustafa | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | lidhjademokratike.org | ||||
La Lliga Democràtica de Kosovo (albanès: Lidhja Demokratike e Kosovës, LDK) és el partit polític més antic i un dels més grans de Kosovo.[1]
Història
[modifica]A finals de la dècada de 1980, el nacionalisme va anar en augment a tota la República Federal Socialista de Iugoslàvia . Des del 1974, la província de Kosovo, tot i formar part de la República Socialista de Sèrbia, era una entitat autogovernada sobre la qual el parlament serbi gairebé no tenia cap control factual (vegeu Estatut polític de Kosovo). A finals de la dècada de 1980, els disturbis civils que havien estat afectant la província durant dècades van esclatar sobtadament a Kosovo, ja que els albanesos ètnics van exigir més autonomia (amb la intenció de convertir-se en la 7a República Iugoslava). Al mateix temps, el líder dels comunistes serbis, Slobodan Milošević, va utilitzar la situació a Kosovo com a mitjà polític per guanyar popularitat entre els serbis. El 1989, va abolir l'autonomia de Kosovo mitjançant esmenes a la Constitució sèrbia, tornant Kosovo al seu estatus anterior al 1974, restaurant així el control de Sèrbia sobre la província. En resposta, un grup d'intel·lectuals albanesos es van reunir el mateix any per formar la Lliga Democràtica de Kosovo, que es va oposar a aquestes mesures, així com a la ratificació del parlament de Kosovo el 1990, que va retornar el nivell d'autonomia de Kosovo a com havia estat setze anys abans.[2]
A causa de la seva ideologia, considerada nacionalista i separatista, va ser prohibida per les autoritats iugoslaves, juntament amb l'autoproclamat Parlament de Kosovo a l'ombra que es va oposar a les ratificacions de l'assemblea real de Kosovo el juliol de 1990. Com a resultat, els seus membres van proclamar en protesta a les escales de l'edifici del parlament la "República de Kosovo", independent de Iugoslàvia, que va redactar la seva pròpia constitució. Al·legant que no s'abordaven les condicions per als albanesos, l'LDK va demanar amb èxit un boicot als albanesos kosovars de les primeres eleccions lliures de 1990. Després del cens de població de 1991, en què el president de l'LDK, Rugova, també va demanar el boicot, que va resultar en només 9.091 albanesos registrats, que constituïen al voltant del 2,53% de la població kosovar, l'LDK va demanar al poble albanès que abandonés i boicotegés totes les institucions estatals fins a la solució de la qüestió nacional albanesa. L'LDK es va oposar al control centralitzat imposat per Belgrad, que va reintroduir la llengua sèrbia com a llengua de Kosovo, a més de fer altres implementacions; i estaven cada cop més preocupats per la gestió de Belgrad amb la població albanesa pel que fa als interessos del grup en general.
A la primavera de 1991, l'LDK tenia el suport de la diàspora de Zuric, Stuttgart i Brussel·les i comptava amb una afiliació massiva d'aproximadament 700.000 persones. El setembre de 1991, el parlament albanès a l'ombra, constituït per l'LDK, de l'autoproclamada República de Kosovo, va adoptar una resolució que donava suport a la "Independència i Sobirania de Kosovo" a gran escala. L'LDK va dirigir llavors el "Comitè de Coordinació dels Partits Polítics Albanesos a Iugoslàvia", que incloïa la majoria dels partits polítics d'ètnia albanesa del país. La decisió va ser que només hi havia dues opcions viables per a la pau i l'estabilitat de la regió: 1) la unificació de totes les zones poblades per albanesos a Iugoslàvia, o 2) un estat albanès indivisible de tots els albanesos dels Balcans.
L'LDK va ser un dels principals organitzadors d'un referèndum d'autodeterminació mal organitzat el 1992, en què el 87% de la població albanesa de Kosovo (que representava el 80% de la població de la província) va votar per la independència. El referèndum va ser declarat il·legal i va provocar encara més la ruptura entre albanesos i serbis a Kosovo. El 1992 es va formar la República Federal de Iugoslàvia i Kosovo va romandre com a província autònoma de la República de Sèrbia. L'LDK va demanar amb èxit als albanesos, inclosos els de Sèrbia Central i de la vall de Preševo, que boicotegessin les eleccions generals.
L'LDK va expressar amargor quan Kosovo va ser ignorat durant els Acords de Dayton el 1995. Donant suport a un moviment de resistència albanès, el "Moviment Nacional per a l'Alliberament de Kosovo", va abandonar el seu suport a l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo, organitzat posteriorment, que utilitzava mitjans violents per aconseguir els seus objectius. Després de 1997, el govern d'Albània va canviar, amb un primer gabinet democràtic format. La majoria dels membres de l'LDK van abandonar el desig d'unir Kosovo amb Albània en aquest punt. El desig de l'LDK d'una solució pacífica al conflicte de Kosovo va perdre suport entre la població i va ser substituït pel militarista UÇK quan va esclatar la guerra a finals de 1998 i 1999 entre l'UÇK i les forces iugoslaves i sèrbies. Les greus atrocitats contra la població albanesa a Kosovo van rebre dures crítiques de l'LDK. Amb recomanacions dels Estats Units, l'LDK va abandonar la recerca d'un Kosovo independent i va buscar negociacions amb Belgrad amb l'objectiu d'aconseguir un nivell substancial d'autonomia per a Kosovo, amb Ibrahim Rugova viatjant a Belgrad i reunint-se amb el president Milošević (ara líder federal) sobre aquest assumpte. Aquest acte va ser criticat pel públic albanès i va degradar encara més la popularitat de l'LDK. Després de la campanya de bombardejos de l'OTAN el 1999, membres destacats de l'LDK van ser presents a la signatura del Tractat de Kumanovo que va adoptar la Resolució 1244 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i va formalitzar el cessament de les hostilitats a Kosovo. Tanmateix, malgrat el seu suport a la Resolució 1244, que estableix una autonomia significativa per a Kosovo alhora que reconeix la "sobirania i la integritat territorial" de Iugoslàvia, l'LDK va donar suport contínuament a la independència de Kosovo. Se sospita que centenars de partidaris de la Lliga Democràtica de Kosovo van ser segrestats, torturats i alguns assassinats a presons secretes de l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo, principalment entre 1998 i 2001, perquè eren percebuts com a rivals del Partit Democràtic de Kosovo.[3] Tot i que encara és el segon partit polític més gran de Kosovo, el suport a l'LDK ha disminuït constantment des de les primeres eleccions (municipals) de Kosovo el 2001. Altres partits polítics, inclosos els vinculats a l'antic Exèrcit d'Alliberament de Kosovo, com ara el Partit Democràtic de Kosovo (PDK) i l'Aliança per al Futur de Kosovo (AAK), han obtingut molts guanys a costa de l'LDK. El partit està presidit per un president i cinc vicepresidents.
A les eleccions legislatives celebrades el 24 d'octubre de 2004, el partit va obtenir el 45,4% del vot popular i 47 dels 120 escons, set dels quals han desertat a la Lliga Democràtica de Dardània, liderada per Nexhat Daci. Un dels membres fundadors, Ibrahim Rugova, va ser el president del partit com a president de Kosovo fins a la seva mort, el 21 de gener de 2006. A les darreres eleccions legislatives celebrades el 17 de novembre de 2007, el partit només va obtenir el 22,6% i 25 escons, però va formar un govern de coalició amb el Partit Democràtic de Kosovo (PDK) de Hashim Thaçi. A l'octubre de 2010, l'LDK es va retirar de la coalició.[4]
Ideologia
[modifica]El partit va començar inicialment com un moviment nacionalista albanès de dretes que feia campanya per la independència de Kosovo. Aleshores va ser liderat per Ibrahim Rugova, un líder moderat que es va separar de la facció de l'Exèrcit d'Alliberament de Kosovo. Després de la guerra, el partit va romandre sota el lideratge conservador de Rugova. El partit també va adoptar diverses polítiques proeuropees, a més de moure's més cap al centre de l'espectre polític. Tanmateix, després de la mort de Rugovas, el partit va passar per un període de turbulències amb diverses faccions que competien pel control del partit. La postura més liberal-conservadora de Fatmir Sejdiu va prendre el relleu, cosa que va portar a Nexhat Daci i 6 altres membres de l'Exèrcit d'Alliberament de Dardània a formar la Lliga Democràtica de Dardània, més conservadora.
Després de perdre escons de manera consistent sota el lideratge de Sejdius, la inquietud dins del partit va començar a créixer i, abans de les eleccions parlamentàries kosovars del 2010, Isa Mustafa va emergir com el nou líder, aconseguint més de dos terços dels vots. El lideratge de Mustafa ha fet que el partit torni a una postura conservadora més intransigent, i alguns polítics fins i tot han arribat a descriure la Lliga com un partit socialconservador.
Els crítics han dit que el partit ha abandonat considerablement les seves polítiques nacionalistes tradicionals, kosovar-albaneses, i les del seu fundador, Ibrahim Rugova. Des de l'agost de 2014, ha estat atacat per Vetëvendosje en aquest front.
La Lliga Democràtica de Kosovo ha estat descrita com a centrista,[5] de centredreta[6] i de dretes.[7]
Elections results
[modifica]| Any | Vots | %Vots | Escons btinguts |
|---|---|---|---|
| 1992 | 574,755 | 76.44% | 96 / 140 |
| 2001 | 359,851 | 45.7% | 47 / 120 |
| 2004 | 313,437 | 45.4% | 47 / 120 |
| 2007 | 129,410 | 22.6% | 25 / 120 |
| 2010 | 172,552 | 24.7% | 27 / 120 |
| 2014 | 184,596 | 25.2% | 30 / 120 |
| 2017 | 185,892 | 25.5% | 23 / 120 |
| 2019 | 206,516 | 24.5% | 28 / 120 |
| 2021 | 110,985 | 12.7% | 15 / 120 |
| 2025 | 171,249 | 18.28% | 20 / 120 |
Referències
[modifica]- ↑ «Democratic League of Kosovo (LDK) Архиве» (en anglès americà). [Consulta: 14 setembre 2025].
- ↑ «Democratic league of Kosovo» (en anglès). [Consulta: 14 setembre 2025].
- ↑ «Onze anciens de l'UÇK jugés coupables de crimes de guerre au Kosovo» (en anglès), 15-06-2023.
- ↑ «Kosovo in crisis after LDK quits government (SETimes.com)» (en anglès), 18-10-2010. [Consulta: 18 octubre 2010].
- ↑ Szpala, Marta. «Kosovo: sweeping victory for the opposition» (en anglès). Centre for Eastern Studies, 09-10-2019.
- ↑ «Kosovo | European Election Watch» (en anglès). Center for Strategic and International Studies.
- ↑ «Kosovo's Year in Review: Exceptional hardships and challenges» (en anglès). europeanwesternbalkans.com. European Western Balkans, 13-01-2021.