Lliga Espartaquista

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Group half.svgLliga Espartaquista
Red flag.svg
Anomenat en referència a Espàrtac
Dades base
Tipus entitat partit polític
Ideologia comunisme
Història
Fundació 1915
Fundadors Rosa Luxemburg, Karl Liebknecht, Hermann Duncker, Hugo Eberlein, Julian Marchlewski, Franz Mehring, Ernst Heinrich Friedrich Meyer, Wilhelm Pieck, Martha Arendsee, Fritz Auslaender, Heinrich Brandler, Käte Duncker, Otto Geithner, Leo Jogiches, August Thalheimer i Bertha Thalheimer
Dissolució 1918
Organització i govern
Seu central 
Presidència Karl Liebknecht
Modifica dades a Wikidata

La Lliga Espartaquista (Spartakusbund en alemany) va ser un moviment revolucionari marxista organitzat a Alemanya durant els últims anys de la Primera Guerra Mundial. Va ser fundat per Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg al costat d'altres tals com Clara Zetkin.

Història[modifica | modifica el codi]

El seu període més gran d'activitat fou durant la Revolució Alemanya de 1918, quan es va intentar incitar una revolució similar a la dels bolxevics de Rússia, fent circular publicacions marxistes. Van anomenar la lliga amb el nom d'Espartac, líder de la rebel·lió d'esclaus més gran de la història de Roma. El desembre de 1918, la lliga va decidir adherir-se al Comintern i es va canviar el nom a Partit Comunista d'Alemanya ("KPD Kommunistische Partei Deutschlands).[1]

"Espartac al treball", pòster de propaganda contra la lliga espartaquista, 1919.

L'1 de gener de 1919, la Lliga Espartaquista/KPD va executar una revolució comunista de breu durada a Berlín, encara contra les protestes de Luxemburg i de Liebknecht, qui argumentaven que la rebel·lió era feble i que no comptaven amb el suport total de la classe obrera.[2] La revolució (després coneguda com a aixecament espartaquista) va ser derrotada per les forces combinades del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya, els romanents de l'exèrcit alemany, i dels grups paramilitars d'extrema dreta coneguts com a Freikorps, a les ordres del canceller Friedrich Ebert. Luxemburg i Liebknecht, entre molts altres, van ser massacrats pels Freikorps, i els seus cossos llançats al riu.[3] Centenars d'espartaquistes van ser executats en les setmanes que van seguir a la revolta.

Die Rote Fahne, òrgan de la Lliga

Les restes de la Lliga es van dissoldre en el Partit Comunista d'Alemanya (KPD) que va conservar el periòdic de la lliga, Die Rote Fahne (La bandera vermella), com la seva publicació. Actualment existeixen diverses seccions nacionals de la trotskista Lliga Comunista Internacional que es denominen "Spartacist League" (Lliga Espartaquista). La seva principal secció és la nord-americana, però la LCI té també seccions a Austràlia, Gran Bretanya, Irlanda, Itàlia, Canadà, Japó, Alemanya, Mèxic, França, Grècia, i Sud-àfrica.

Prominents membres de la Lliga Espartaquista[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Ottokar Luban: "Die Rolle der Spartakusgruppe bei der Entstehung und Entwicklung der USPD Januar 1916 bis März 1919", in: Jahrbuch für Forschungen zur Geschichte der Arbeiterbewegung, No. II/2008.
  2. David Priestand, Red Flag: A History of Communism," New York: Grove Press, 2009
  3. Eric D. Weitz, Creating German Communism, 1890-1990: From Popular Protests to Socialist State. Princeton, NJ: Princeton University Press, 1997

Fonts[modifica | modifica el codi]

  • Bill Pelz, The Spartakusbund and the German working class movement, 1914-1919, Lewiston [N.Y.]: E. Mellen Press, 1988.
  • Eric D. Weitz, “’Rosa Luxemburg Belongs to Us!’” German Communism and the Luxemburg Legacy, Central European History, Vol. 27, No. 1 (1994), pp. 27-64
  • Eric D. Weitz, Creating German Communism, 1890-1990: From Popular Protests to Socialist State. Princeton, NJ: Princeton University Press, 1997
  • David Priestand, Red Flag: A History of Communism," New York: Grove Press, 2009

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lliga Espartaquista