Vés al contingut

Lliga Espartaquista

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióLliga Espartaquista
(de) Spartakusbund Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
EpònimEspàrtac Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuspartit polític
organització política Modifica el valor a Wikidata
Objectiusrepública soviètica Modifica el valor a Wikidata
Ideologiacomunisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació4 agost 1914
11 novembre 1918:  New foundation (en) Tradueix
FundadorRosa Luxemburg Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició31 desembre 1918 Modifica el valor a Wikidata
Reemplaçat perPartit Comunista d'Alemanya Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Òrgan de premsaDie Rote Fahne Modifica el valor a Wikidata

La Lliga Espartaquista (Spartakusbund en alemany) va ser un moviment revolucionari marxista organitzat a Alemanya durant els últims anys de la Primera Guerra Mundial. Va ser fundat per Karl Liebknecht i Rosa Luxemburg al costat d'altres tals com Clara Zetkin.

Història

[modifica]
"Espartac al treball", pòster de propaganda contra la lliga espartaquista, 1919.

El seu període més gran d'activitat fou durant la Revolució Alemanya de 1918, quan es va intentar incitar una revolució similar a la dels bolxevics de Rússia, fent circular publicacions marxistes. Van anomenar la lliga amb el nom d'Espartac, líder de la rebel·lió d'esclaus més gran de la història de Roma (73-71 aC) . El seu nom simbolitzava per als espartacistes la resistència constant dels oprimits contra els seus explotadors. Així, expressen la visió marxista de la dialèctica històrica, segons la qual s'entén la història com a una lluita de classes.[1]

El desembre de 1918, la lliga va decidir adherir-se al Comintern i es va canviar el nom a Partit Comunista d'Alemanya ("KPD Kommunistische Partei Deutschlands).[2] L'1 de gener de 1919, la Lliga Espartaquista/KPD va executar una revolució comunista de breu durada a Berlín, encara contra les protestes de Luxemburg i de Liebknecht, qui argumentaven que la rebel·lió era feble i que no comptaven amb el suport total de la classe obrera.[3] La revolució (després coneguda com a aixecament espartaquista) va ser derrotada per les forces combinades del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya, els romanents de l'exèrcit alemany, i dels grups paramilitars d'extrema dreta coneguts com a Freikorps, a les ordres del canceller Friedrich Ebert. Luxemburg i Liebknecht, entre molts altres, van ser massacrats pels Freikorps, i els seus cossos llançats al riu.[4] Centenars d'espartaquistes van ser executats en les setmanes que van seguir la revolta.

Die Rote Fahne, òrgan de la Lliga

Les restes de la Lliga es van dissoldre en el Partit Comunista d'Alemanya (KPD) que va conservar el periòdic de la lliga, Die Rote Fahne (La bandera vermella), com la seva publicació. Actualment existeixen diverses seccions nacionals de la trotskista Lliga Comunista Internacional que es denominen "Spartacist League" (Lliga Espartaquista). La seva principal secció és la nord-americana, però la LCI té també seccions a Austràlia, Gran Bretanya, Irlanda, Itàlia, Canadà, Japó, Alemanya, Mèxic, França, Grècia, i Sud-àfrica.

Context històric

[modifica]

Els sectors espartacistes durant la Primera Guerra Mundial estaven compromesos amb l'objectiu d'una revolució proletària internacional per derrocar el capitalisme, l'imperialisme i el militarisme a tot el món.[5] A les Internacionals Socialistes de Londres i Stuttgart al 1907, es va decidir l'oposició dels partits obrers europeus a la guerra imminent entre les principals potències europees. A més, el 1912 a Berna es van adoptar mesures conjuntes, fins a una vaga general. El SPD també va rebutjar expressament i repetidament una guerra imperialista a Europa i va anunciar-ho públicament. Durant la crisi de juliol de 1914, va reafirmar el rebuig a la guerra en manifestacions massives nacionals dels seus partidaris.[6]

El 4 d'agost de 1914 es van votar els crèdits de guerra al Reichstag. La facció SPD Reichstag va decidir votar-hi a favor per unanimitat en l'esperit d'una política de pau burgesa, motiu pel qual fins i tot Karl Liebknecht estava d'acord amb el compliment de la disciplina de vot. Amb el vistiplau de la política de guerra del govern imperial, el partit parlamentari del SPD va renunciar a tres punts bàsics vigents des de la fundació del partit: l'oposició al militarisme, l'internacionalisme proletari i la lluita de classes. La resposta a l'aprovació de la guerra per part del SPD va ser l'aprovació dels socialistes francesos de la declaració de guerra de França contra Alemanya. Amb l'inici de la Primera Guerra Mundial, la Internacional Socialista es va ensorrar.[7][8][9][10]

L'agost del 1914, i amb els objectius de derrocar el capitalisme, l'imperialisme i el militarisme a tot el món,[5] es conformen com a grup d'oposició dins del Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD). Es va anomenar "Spartakusgruppe" a partir de 1916 i va seguir el 1917 la separació del Partit Socialdemòcrata Independent d'Alemanya del SPD (USPD)[11] A la Revolució de novembre de 1918, la Confederació va tornar a fundar-se com a organització no partidària a tot Alemanya amb el nom de "Spartakusbund" i l'objectiu d'una república soviètica totalment alemanya. L'1 de gener de 1919 assistí a actes del recentment fundat Partit Comunista d'Alemanya (KPD).[12]

Prominents membres de la Lliga Espartaquista

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Arana, Elena. «Espartaco. La rebelión de los gladiadores» (en castellà). [Consulta: 17 juliol 2023].
  2. ↑ Luban, Ottokar. «Die Rolle der Spartakusgruppe bei der Entstehung und Entwicklung der USPD Januar 1916 bis März 1919». A: Jahrbuch für Forschungen zur Geschichte der Arbeiterbewegung (en alemany). II/2008.
  3. ↑ David Priestand, Red Flag: A History of Communism," New York: Grove Press, 2009
  4. ↑ Eric D. Weitz, Creating German Communism, 1890-1990: From Popular Protests to Socialist State. Princeton, NJ: Princeton University Press, 1997
  5. 1 2 Sewell, Rob. Germany: From Revolution to Counter-Revolution (en anglès). Wellred Books, 2018-07-19. ISBN 978-1-900007-78-8.
  6. ↑ History of the International: Volume 1: 1863-1914. New York: Frederick A. Praeger, 1967. ISBN 978-1121956728.
  7. ↑ Fernández, Óscar. «Historia. Cuando la socialdemocracia alemana aprobó los créditos de guerra» (en castellà). La Izquierda, 04-08-2020. [Consulta: 17 juliol 2023].
  8. ↑ Lenz, Kristin. «Deutscher Bundestag - Vor 100 Jahren: Reichstag billigt Kriegskredite» (en alemany). [Consulta: 17 juliol 2023].
  9. ↑ «The great schism: socialism and war in 1914 • International Socialism» (en anglès britànic). International Socialism, 26-06-2014. [Consulta: 17 juliol 2023].
  10. ↑ Snell, John L. «German Socialists in the Last Imperial Reichstag, 1912-1918». Bulletin of the International Institute of Social History, 7, 3, 1952, p. 196–205. ISSN: 0921-254X.
  11. ↑ Crosby, Debra. «The Rise of the Nazi Party as a Rhetorical Movement, 1919-1933» (en anglès), 01-12-1975. [Consulta: 17 juliol 2023].
  12. ↑ Priestland, David. The Red Flag: A History of Communism (en anglès). Open Road + Grove/Atlantic, 2016-05-03. ISBN 978-0-8021-8979-0.

Fonts

[modifica]
  • Bill Pelz, The Spartakusbund and the German working class movement, 1914-1919, Lewiston [N.Y.]: E. Mellen Press, 1988.
  • Eric D. Weitz, “’Rosa Luxemburg Belongs to Us!’” German Communism and the Luxemburg Legacy, Central European History, Vol. 27, No. 1 (1994), pp. 27-64
  • Eric D. Weitz, Creating German Communism, 1890-1990: From Popular Protests to Socialist State. Princeton, NJ: Princeton University Press, 1997
  • David Priestand, Red Flag: A History of Communism," New York: Grove Press, 2009

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lliga Espartaquista
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lliga_Espartaquista&oldid=37281416»