Lliga espanyola de futbol sala masculina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionLliga espanyola de futbol sala masculina
Tipuslliga de futbol sala Modifica el valor a Wikidata
Lliga inferiorSegunda División de Futsal (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants16 Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  Dates
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Vigència1989 – Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciaanual Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocFutbol Club Barcelona (7è)
(2023)
Modifica el valor a Wikidata
Dades estadístiques
Més títolsInter Fútbol Sala (14) Modifica el valor a Wikidata
Altres
Lloc webrfef.es… Modifica el valor a Wikidata

La Lliga espanyola de futbol sala, anomenada oficialment Liga Nacional de Fútbol Sala (LNFS), és la màxima competició de futbol sala de l'estat espanyol. De caràcter anual, és organitzada per la Liga Nacional de Fútbol Sala. Fundada l'any 1989, com a resultat de la fusió de diversos organismes que realitzaven competicions separades, organitza dues competicions, la Divisió d'Honor i la Divisió de Plata. Hi participen divuit equips que disputen una primera fase en sistema de tots contra tots a doble volta. Els vuit primer classificats disputen la fase final que es disputa en format de play-offs. El guanyador de la competició és declarat campió de Lliga Nacional i té dret a participar a la UEFA Futsal Champions League, la Supercopa d'Espanya i la Copa Ibèrica de la temporada següent.

La competició ha estat dominada per equips de la Comunitat de Madrid, destacant l'Inter Movistar amb catorze títols (1990-91, 1996, 2002-05, 2008, 2014-18, 2020), rècord absolut del torneig.[1] El Futbol Club Barcelona (2011-13, 2019, 2021-23) amb set i el Club de Fútbol Sala Bisontes Castellón (2000-01), amb dos, són els únics clubs de l'àmbit catalanoparlant que han guanyat la competició.

Competicions predecessores[modifica]

Abans de la creació de la Liga Nacional de Futbol Sala l'any 1989, a Espanya es van disputar dues lligues de futbol sala simultànies, una organitzada per la Federació Espanyola de Futbol Sala (FEFS),[2] i la segona organitzada per la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF). Prèviament a la creació de qualsevol competició federativa, el futbol sala es limitava a partits d'exhibició i lligues amateurs privades.[3]

La FEFS va néixer l'any 1982 per iniciativa de 60 clubs gallecs que es separaren de la RFEF. De forma paral·lela, el president d'Interviú Lloyd's, el periodista radiofònic José María García, denuncià irregularitats arbitrals així com disconformitat amb la gestió del campionat.[4] Interviú, que jugava la competició de la RFEF, abandonà la copa abans de la seva finalització (que acabà guanyant Unión Sport), i juntament amb d'altres clubs crearen una associació paral·lela, l'ASOFUSA, així com una nova federació, la Federació Espanyola de Futbol Sala (FEFS) i ingressà a la nova federació.[5] El setembre de 1983 la RFEF inicià la primera lliga de futbol sala a Espanya amb el club Chaston de La Corunya com a primer campió.[5] La primera lliga de la FEFS començà la temporada següent i el vencedor fou Interviú Lloyd's, club que guanyà totes les edicions disputades abans de la fusió.[5]

L'any 1989, després de molts anys de disputes, les dues lligues s'uniren, i les dues associacions de clubs, ACEFS i ASOFUSA es fusionaren per crear la LNFS.[6][7][8] La FEFS encara organitzà tres lligues més, amb equips amateurs, abans de la seva dissolució.[5]

Clubs participants[modifica]

A la temporada 2023-24, hi participen 16 equips:[9]

Historial[modifica]

En negreta = Equip guanyador
(1) = Nombre de títols
Nota: Noms dels equips segons l'època.

Edició Temporada Campió Resultat Subcampió refs
I 1989-90 Interviú Lloyd's (1) 2-0 Keralite Macer
II 1990-91 Interviú Lloyd's (2) 2-1 Marsanz Torrejón FS
III 1991-92 Caja Toledo (1) 2-0 ElPozo Murcia [10]
IV 1992-93 Pennzoil Marsanz FS (1) 2-1 Caja Castilla La Mancha
V 1993-94 Maspalomas Sol Europa (1) 2-1 Caja Castilla La Mancha
VI 1994-95 Pinturas Lepanto Zaragoza (1) 2-1 Interviú Boomerang [11]
VII 1995-96 Interviú Boomerang (3) 2-1 Toledart FS
VIII 1996-97 CLM Talavera (2) 3-0 Platges de Castelló
IX 1997-98 ElPozo Murcia (1) 3-2 CLM Talavera
X 1998-99 Caja Segovia (1) 3-0 Industrias García
XI 1999-00 Platges de Castelló (1) 3-0 CLM Talavera
XII 2000-01 Platges de Castelló (2) 3-1 València Vijusa
XIII 2001-02 Antena 3 Boomerang (4) 3-1 Miró Martorell
XIV 2002-03 Interviú Boomerang (5) 3-2 ElPozo Murcia Turística
XV 2003-04 Boomerang Interviú (6) 3-2 ElPozo Murcia Turística
XVI 2004-05 Boomerang Interviú (7) 3-1 ElPozo Murcia Turística
XVII 2005-06 ElPozo Murcia Turística (2) 3-2 Polaris World Cartagena
XVIII 2006-07 ElPozo Murcia Turística (3) 2-0 Boomerang Interviú
XIX 2007-08 Boomerang Interviú (8) 2-0 ElPozo Murcia Turística
XX 2008-09 ElPozo Murcia Turística (4) 2-0 Inter Movistar
XXI 2009-10 ElPozo Murcia Turística (5) 3-1 MRA Navarra
XXII 2010-11 FC Barcelona Alusport (1) 3-2 Caja Segovia
XXIII 2011-12 FC Barcelona Alusport (2) 3-2 ElPozo Murcia
XXIV 2012-13 FC Barcelona Alusport (3) 3-1 ElPozo Murcia
XXV 2013-14 Inter Movistar (9) 3-0 ElPozo Murcia
XXVI 2014-15 Inter Movistar (10) 3-1 ElPozo Murcia
XXVII 2015-16 Inter Movistar (11) 3-1 FC Barcelona Lassa
XXVIII 2016-17 Inter Movistar (12) 3-2 FC Barcelona Lassa
XXIX 2017-18 Inter Movistar (13) 3-2 FC Barcelona Lassa
XXX 2018-19 FC Barcelona Lassa (4) 3-2 ElPozo Murcia [12]
XXXI [a] 2019-20 Inter Movistar (14) 3-3 [b] Viña Albali Valdepeñas [13]
XXXII 2020-21 FC Barcelona (5) 2-1 Llevant UE FS [14]
XXXIII 2021-22 FC Barcelona (6) 2-0 Palma Futsal [15]
XXXIV 2022-23 FC Barcelona (7) 3-0 Jaén Paraíso Interior [16]
  1. ↑ Després de la suspensió temporal de la lliga pel risc de contagi públic del COVID-19, la competició es va reprendre celebrant una fase final al Palau d'Esports José María Martín Carpena de Màlaga on hi van participar els equips millors classificats de la lliga.
  2. ↑ Tot i que la final va finalitzar amb empat a tres entre els dos equips, va guanyar la competició l'Inter Movistar per haver acabat en millor posició a la lliga regular.

Palmarès[modifica]

Equip Campió Subcampió Finals Anys campió Anys subcampió
Interviú Fútbol Sala 14 3 17 1989-90, 1990-91, 1995-96, 2001-02, 2002-03, 2003-04, 2004-05, 2007-08, 2013-14, 2014-15, 2015-16, 2016-17, 2017-18, 2019-20 1994-95, 2006-07, 2008-09
Futbol Club Barcelona 7 3 10 2010-11, 2011-12, 2012-13, 2018-19, 2020-21, 2021-22, 2022-23 2015-16, 2016-17, 2017-18
ElPozo Murcia 5 10 15 1997-98, 2005-06, 2006-07, 2008-09, 2009-10 1991-92, 2002-03, 2003-04, 2004-05, 2007-08, 2011-12, 2012-13, 2013-14, 2014-15, 2018-19
Castilla-La Mancha Fútbol Sala 2 5 7 1991-92, 1996-97 1992-93, 1993-94, 1995-96, 1997-98, 1999-00
CFS Bisontes Castellón 2 2 4 1999-00, 2000-01 1989-90, 1996-97
Marsanz Torrejón Fútbol Sala 1 1 2 1992-93 1990-91
Caja Segovia Fútbol Sala 1 1 2 1998-99 2010-11
Gran Canaria Fútbol Sala 1 0 1 1993-94 —
Sego Zaragoza 1 0 1 1994-95 —
Futbol Sala Garcia 0 1 1 — 1998-99
València Futbol Sala 0 1 1 — 2000-01
Futbol Sala Martorell 0 1 1 — 2001-02
Futsal Cartagena 0 1 1 — 2005-06
Xota Fútbol Sala 0 1 1 — 2009-10
Fútbol Sala Valdepeñas 0 1 1 — 2019-20
Llevant UE Futbol Sala 0 1 1 — 2020-21
Palma Futsal 0 1 1 — 2021-22
Jaén Fútbol Sala 0 1 1 — 2022-23

Referències[modifica]

  1. ↑ «Play-Off Titulo Historial». Liga Nacional de Futbol Sala. [Consulta: 13 desembre 2020].
  2. ↑ «La F.E.F.S. se presentó en Barcelona» (en castellà). El Mundo Deportivo, 29-03-1983. [Consulta: 24 març 2024].
  3. ↑ «El futbol sala, ¿un fenomeno social?» (en castellà). El Mundo Deportivo, 14-09-1980. [Consulta: 24 març 2024].
  4. ↑ Muñana, Gustavo. «Las luces y sombras del José María García presidente» (en castellà). Relevo, 02-11-2023. [Consulta: 27 març 2024].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Dos ligas, dos reglamentos, dos federaciones» (en castellà). Doble Penalti num 163, 02-03-2012. [Consulta: 24 març 2024].
  6. ↑ «Las asociaciones se pusieron de acuerdo» (en castellà). El Mundo Deportivo, 03-03-1989. [Consulta: 24 març 2024].
  7. ↑ «A por la mayoria de edad» (en castellà). El Mundo Deportivo, 29-08-1989. [Consulta: 24 març 2024].
  8. ↑ «Las dos ligas ya son solo una» (en castellà). El Mundo Deportivo, 28-08-1989. [Consulta: 24 març 2024].
  9. ↑ «Equipos de Primera División 2023» (en castellà). LNFS. [Consulta: 8 gener 2023].
  10. ↑ Miguel, Sergio. «20 años de nuestra Liga» (en spanish). La Tribuna de Toledo, 07-06-2012. [Consulta: 30 març 2024].
  11. ↑ Lahoz, Raúl. «La hombrada del Lepanto cumple un cuarto de siglo» (en castellà). Heraldo de Aragón, 25-06-2020. [Consulta: 30 març 2024].
  12. ↑ Malla, Albert. «El Barça, campió de Lliga i triplet domèstic somiat (3-2)». El Nacional, 22-06-2019. [Consulta: 23 juny 2019].
  13. ↑ «El Inter se proclama campeón de la Liga de fútbol sala». El Periódico, 30-06-2020. [Consulta: 30 juny 2020].
  14. ↑ Alcoyent Corominas, Carles. «El Barça de futbol sala, campió de Lliga». betevé, 30-06-2021. [Consulta: 5 març 2022].
  15. ↑ esport3. «El Barça guanya la sisena Lliga a Son Moix després de superar el Palma (2-4)», 25-06-2022. [Consulta: 25 juny 2022].
  16. ↑ «El Barça guanya la Lliga amb una remuntada espectacular a Jaén (2-5)». Esport3, 23-06-2023. [Consulta: 24 juny 2023].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Lliga_espanyola_de_futbol_sala_masculina&oldid=33322688»