Llim

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Llims)
Riba llimosa del riu Avon, prop de Bristol (UK).

El llim és una fracció mineral del sòl composta per partícules amb un diàmetre de 0,063 a 0,002 mm.

Segons un altre criteri els diàmetres dels components del llim es considerarien entre 1/16 i 1/256 mm

Les partícules de llim tenen un gruix intermediari entre la sorra, que són més grosses, i les d'argila, que són més petites.

Les fraccions que formen el llim no es noten al tacte, però es veuen al microscopi òptic.

Les partícules de llim tendeixen a ser irregulars, diferents en llur forma i rarament llises o polides. Són en la seva gran majoria partícules microscòpiques, essent el quars el mineral dominant

La fracció llim té una certa plasticitat, cohesió i adsorció a causa d'una pel·lícula d'argila que recobreix les partícules de la fracció llim, però en té en molt menor grau que la mateixa fracció d'argila.[1]

En un sòl agrícola hi són presents unes certes proporcions de llim, arena i argila que donaran lloc a la classificació granulomètrica final. En el cas de classificar-se com terra franca significa un equilibri entre els tres components, no que aquests hi siguin en proporció igual.

Granulometria[modifica]

Dins de la classificació granulomètrica de les partícules del sòl, els llims ocupen el lloc següent en l'escalafó:

Granulometria
Partícula Mida
Argiles < 0,002 mm
Llims 0,002-0,063 mm
Sorres 0,063-2 mm
Graves 2-32 mm
Còdols 32 mm-25 cm
Blocs >25 cm

Notes i referències[modifica]

  1. Universidad de Uruguay Propiedades físicas del suelo 2004
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llim