Llista d'animals venuts als mercats catalans

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Aquesta és una llista dels animals venuts als mercats catalans. Se n'exclouen les espècies foranes i només hi apareixen les autòctones o les aclimatades a l'àrea catalana en particular i mediterrània en general. La relació de totes elles s'ha disposat sistemàticament amb criteri científic per a garantir una bona identificació. A més, també se cita la part de l'animal que es consumeix, sobretot en les espècies que gairebé mai no es troben senceres en el mercat, i es fa una petita referència a la manera més freqüent de preparar-les.

Cnidaris[modifica | modifica el codi]

Com a aliment només se n'utilitzen els representants dels antozous, els quals són una classe de cnidaris que només tenen fase pòlip.

Grup Nom binomial Nom català Preparació culinària Observacions Imatge
Anemonia sulcata Anemone de mar comuna Es consumeixen fregides en oli, en bunyols o en truita. Als mercats no s'acostuma a trobar aquesta espècie, però localment és apreciada i es ven per a fer plats de la cuina popular a certs indrets de la Costa Brava i al Delta de l'Ebre, i també a la Provença i a Cadis. Els romans ja en consumien i se'n conserven receptes degudes a Apici. Anemone de mar comuna

Mol·luscs[modifica | modifica el codi]

Dels grups en què es divideixen els mol·luscs només tres tenen importància en el consum humà: els gastròpodes (caragols), els bivalves (cloïsses, escopinyes, musclos, etc.) i els cefalòpodes (calamars i pops). Dels gastròpodes se sol consumir el cap i el peu, i se'n llença la massa visceral (a causa del sabor amargant), la conquilla i l'opercle.

Grup Nom binomial Nom català Preparació culinària Observacions Imatge
Gastròpodes Littorina littorea Caragolí comú Es consumeix generalment bullit i fred com a aperitiu. És una espècie marina que procedeix de l'Atlàntic. Caragolí comú
Gastròpodes Murex brandaris Caragol punxenc, caragol de punxa, caragol punxent, caragol punxós, corn amb pues, corn de pues, corn de tap, cornet amb puntes, cornet de punxa Apreciada localment ja que la seua carn és dura i només es pot consumir bullida. És molt abundant a la Mediterrània. Caragol de punxa
Gastròpodes Hexaplex trunculus Corn blanc, caragol de força, caragol de tap, caragol de vera, corn de bocamolla, corn de tap, corna, cornet, corneta La seua carn és bastant coriàcia i, generalment, només es consumeix bullida en sopes de peix. Té una glàndula hipobranquial que segrega un líquid espès i clar anomenat porpra, i que per les seues propietats colorants ha estat emprada des de temps antics (des dels fenicis) per a la tinció de teixits.
Cornets al Mercat del Peix de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre)
Gastròpodes Nassarius mutabilis Margarida llisa, margarida, caragolí S'acostuma a consumir bullida per a aperitius. Sovinteja a les costes catalanes. Nassarius mutabilis
Gastròpodes Cassidaria echinophora Elm granellós No té un gran valor gastronòmic ja que la seua carn és dura i coriàcia i només es pot consumir bullida. S'acostuma a fer-ne sopes de peix. És una espècie relativament comuna a la Mediterrània.
Gastròpodes Caragols de terra (caragol bover, caragol cristià, caragol de Borgonya, caragol jueu, caragol de muntanya, reineta, etc.) Normalment es mengen a l'hivern i s'acostumen a preparar amb salses coents. Als Països Catalans és molt popular el seu consum: des dels senzills caragols a la palla o a la brutesca (fets directament al foc sense ésser netejats) fins als caragols a la llauna tan típics de Lleida. Al mercat és fàcil de veure'n de procedents de granges, però també se'n poden trobar de congelats procedents de l'est i centre d'Europa, Turquia, Àfrica del Nord, Xina i Indonèsia. Darrerament s'ha posat de moda el caviar de caragol, el qual es prepara a partir dels ous d'aquests animals però que si es consumeixen sense elaborar són tòxics.
Bivalves Mytilus edulis Musclo, musclo comú Actualment la major part dels musclos que es consumeixen procedeixen de la mitilicultura, així és freqüent observar a les costes senzilles instal·lacions que consisteixen en la col·locació de cordes penjades en flotadors que són emprades pels musclos com a punt de subjecció. Originàriament es tractava d'una espècie atlàntica però actualment és freqüent en tot el Mediterrani centre-septentrional. Musclo
Bivalves Mytilus galloprovincialis Clòtxina, musclo, musclo del Mediterrani Antigament es consumia fregit i arrebossat amb molt d'oli, com es continua fent als països del Mediterrani Oriental (com ara, Grècia i Turquia). Actualment el seu consum és molt popular i es cuinen de maneres molt diverses. És una espècie molt comuna i endèmica del Mediterrani. Es conrea en grans quantitats en les anomenades muscleres. Musclo del Mediterrani
Bivalves Modiolus barbatus Musclo barbat La seua carn és bastant apreciada i es pot consumir crua o cuinada de diverses maneres. Musclo barbat
Bivalves Lithophaga lithophaga Dàtil de mar Es fa al vapor, a la planxa i per a preparar plats elaborats amb peix, arròs i pasta. És molt comú a tot el Mediterrani. Dàtil de mar
Bivalves Arca noae Peu de cabrit Es consumeix simplement bullit al vapor o, de vegades, a la planxa o a la brasa (sobretot al País Valencià). És comestible però no gaire apreciat. Peu de cabrit
Bivalves Barbatia barbata Peu de cabrit bord És comestible, encara que molt poc apreciat.
Bivalves Pecten maximus Petxina de pelegrí de l'Atlàntic, vieira És poc comuna al Mediterrani (només es troba a la zona occidental) ja que es tracta d'una espècie atlàntica introduïda. Petxina de pelegrí de l'Atlàntic, vieira
Bivalves Pecten jacobaeus Petxina de pelegrí És molt apreciada per al consum i, fins i tot, es poden trobar en llauna. La seua valva s'empra de plat per a diferents receptes. És molt comuna a tot el Mediterrani. Petxina de pelegrí
Bivalves Chlamys varia Petxina variada Avui dia la indústria conservera les comercialitza en llaunes, sobretot cuinades amb salsa americana o salses coents. No és gaire comuna als mercats i, quan se n'hi troba, moltes vegades procedeix de l'Oceà Atlàntic. Petxina variada
Bivalves Chlamys opercularis Xel No es troba amb freqüència als mercats.
Bivalves Ostrea edulis Ostra comuna Avui dia, encara que també es cuinen, la millor manera de consumir-les és crues o, com a màxim, amb una mica de suc de llimona. Hi ha qui les menja amb cava ja que es creu que així es potencien les seues suposades propietats afrodisíaques. És molt comuna a tot el Mediterrani. Al nostre país existia una antiga tradició de conreu d'ostres i així Oriasi de Pèrgam (famós metge grec) va lloar la qualitat de les ostres provinents de les ostreres de Tarragona i de la mateixa època també hi ha dades de la importància que en va tindre el conreu a Barcelona. Tanmateix, després de la dominació dels romans se'n va perdre la tradició. La major part de les ostres que es consumeixen actualment procedeixen de vivers on es col·loquen en cistelles per al seu engreix. Ostra comuna
Bivalves Crassostrea angulata Ostra portuguesa Aquesta espècie, originària de l'estuari del riu Tejo (Portugal), deriva, molt probablement per un procés d'especiació, de Crassostrea virginica, una ostra de la costa atlàntica de Nord-amèrica. Segurament va ser transportada fins a Portugal enganxada als vaixells i allà es va diferenciar. Durant la segona meitat del segle XIX es va difondre per l'Atlàntic i posteriorment se'n va estendre el conreu tant a l'Atlàntic com al Mediterrani. La seua qualitat gastronòmica és molt bona. Ostra portuguesa
Bivalves Acanthocardia tuberculata Escopinya verrucosa, copinya verrucosa, ou ratllat, ratllat El seu consum és ben freqüent.
Exemplar fotografiat a Riumar (Baix Ebre)
Bivalves Cerastoderma glaucum Escopinya Constitueixen un popular aperitiu, i són objecte d'una comercialització molt activa per part de les indústries conserveres. Escopinya
Bivalves Venus verrucosa Escopinya gravada Es consumeix crua o cuinada ja que és un mol·lusc de bona qualitat. Escopinya gravada
Bivalves Chamelea gallina Rossellona, escopinya maltesa És molt popular i se'n veu força als mercats. S'utilitza sobretot per a fer sopes, paelles i, fins i tot, es consumeix cuinada amb salses (com ara, a la marinera). Rossellona, escopinya maltesa
Bivalves Tapes decussatus Cloïssa, escopinya llisa, grúmol Molt apreciada per al consum, tant crua com cuinada. Cloïssa, escopinya llisa, grúmol
Bivalves Callista chione Petxinot de sang, petxina lluent No és excessivament apreciada en gastronomia. És abundant als mercats, encara que només n'és important la pesca en determinats ports del nostre país. Petxinot de sang, petxina lluent
Bivalves Donax trunculus Tellerina, escopinya francesa, tellina Es consumeix al vapor o cuinada de maneres més elaborades. La seua carn és molt fina i apreciada. És freqüent als mercats. Tellerina, escopinya francesa, tellina
Bivalves Mactra corallina Ou La seua carn és de poca qualitat, tot i ser molt consumida. Una dificultat per al seu consum és la quantitat de sorra que sol tindre a l'interior, per la qual cosa és convenient deixar-los en aigua durant una estona abans de preparar-los. Ou
Bivalves Ensis ensis Navalla És l'espècie menys freqüent de navalles en els mercats.
Exemplar de Riumar (Baix Ebre)
Bivalves Ensis minor Navalla recta Té la conquilla de forma allargada i rectangular, recta i mai no corbada com l'espècie anterior.
Navalla recta
Bivalves Solen marginatus Canyut Es consumeix, com les altres navalles, sobretot a la planxa. En el mercat són freqüents les llaunes de navalles que provenen principalment de Galícia i, fins i tot, d'espècies foranes provinents del Sud-est asiàtic, de gran mida però de qualitat gastronòmica molt inferior. Aquest bivalve és molt abundant al delta de l'Ebre i és freqüent pescar-lo mitjançant un enginyós sistema que consisteix a tirar grans de sal a l'interior de la galeria on viuen. El canvi osmòtic fa que el bivalve surti a l'exterior, on és fàcil agafar-lo amb la mà o amb un estri llarg metàl·lic.
Canyut
Cefalòpodes Loligo vulgaris Calamar Admet nombroses preparacions culinàries. És molt apreciat i de gran importància econòmica.
Calamar
Cefalòpodes Alloteuthis media És abundant en el Mar Català i en els mercats, freqüentment, no es distingeix del calamar autèntic.
Cefalòpodes Todarodes sagittatus Canana, aluda, alutja, canada, pota, volador És una espècie apreciada per al consum humà, però la seua carn resulta més dura i coriàcia que la del calamar (sobretot, la dels individus adults).
Cefalòpodes Loligo coindetii És molt similar a l'espècie anterior. La seua qualitat alimentària és bona, essent un intermedi entre la dels calamars i les cananes, tot i que en els individus molt grans la carn és coriàcia.
Cefalòpodes Sepiola rondeleti Morralet, fotesa, orellut, sipió No té gran importància comercial a causa de les escasses captures. La seua carn és delicada encara que de difícil conservació.
Cefalòpodes Rossia macrosoma Morralet gros És una espècie molt similar a l'anterior. La seua carn és apreciada però de difícil conservació. Es pesca en gran quantitat per al consum humà i és molt de moda en els grans restaurants de la costa.
Cefalòpodes Sepia officinalis Sípia, sèpia, sipiona Es consumeix des de l'antiguitat: els romans les presentaven farcides amb cervell de be o porc i amanides amb una salsa de garum, mel, pebre, api i herbes aromàtiques. Al Mar Català se'n troba la subespècie Sepia officinalis mediterranea. El seu valor gastronòmic és important i la qualitat de la seua carn és bona (sobretot la dels individus joves). La tinta de la sípia es feia servir abans per a escriure. Sípia, sèpia, sipiona
Cefalòpodes Sepia elegans Castanyó
Cefalòpodes Sepia orbignyana Sípia de punxa
Cefalòpodes Octopus vulgaris Pop roquer, pop ver És el cefalòpode més freqüent del Mediterrani i la seua carn és molt apreciada, tot i que és de textura coriàcia i moltes vegades s'ha de copejar abans de consumir per tal d'estovar-la. També és recomanable congelar el pop fins al seu consum, ja que el gel trenca els teixits i així la carn queda més tova. Moltes vegades els pescadors els mullen amb aigua barrejada amb cafè diluït perquè agafin més color i semblin més vistosos al mercat. A l'antiga Roma tenia reputació d'ésser afrodisíac.
Cefalòpodes Eledone moschata Pop pudent L'adjectiu de pudent fa referència a la forta olor de mesc que desprèn, sobretot, acabat de pescar. És una espècie poc apreciada en gastronomia i no es pesca gaire.
Cefalòpodes Eledone cirrhosa Pop blanc Es consumeix fregit amb all i julivert i es considera un plat exquisit. Al Principat de Catalunya és molt apreciat el popet, el qual és una fase juvenil del pop blanc.

Artròpodes[modifica | modifica el codi]

Dels diferents grups en què es divideixen els artròpodes només un té interès gastronòmic: els crustacis, dels quals només són aprofitables per a l'ésser humà els malacostracis (gambes, llagostes, crancs, etc.) i els cirrípedes (peus de cabrit). En els nostres mercats es poden trobar diverses espècies de procedència tant mediterrània com atlàntica i, fins i tot, d'altres oceans (en aquest cas generalment són congelades). Es tracta d'espècies molt apreciables i d'ampli consum.

Grup Nom binomial Nom català Preparació culinària Observacions Imatge
Crustacis/Gambes Penaeus kerathurus Llagostí És una espècie extraordinàriament apreciada. És abundant al Delta de l'Ebre, Vinaròs i Benicarló.
Crustacis/Gambes Penaeus japonicus És una espècie de piscifactoria o provinent d'importacions, d'aspecte similar a l'anterior però més gran.
Crustacis/Gambes Penaeus vannamei És una espècie importada que es ven congelada.
Crustacis/Gambes Penaeus monodon Espècie importada que ens arriba congelada. Penaeus monodon.jpg
Crustacis/Gambes Penaeus chinensis És una espècie d'importació que ens arriba congelada.
Crustacis/Gambes Aristeomorpha foliacea Gamba vermella És comuna al Mediterrani i a l'Atlàntic.
Crustacis/Gambes Plesiopenaeus edwardsianus Gambot És molt apreciat però no excessivament freqüent als nostres mercats ja que és una espècie accidental al Mediterrani i molts dels exemplars posats a la venda provenen de l'Atlàntic.
Crustacis/Gambes Aristeus antennatus Gamba rosada És freqüent al Mediterrani i es troba normalment als mercats catalans.
Crustacis/Gambes Parapenaeus longirostris Gamba blanca, gamba llagostinera En els mercats és freqüent trobar-la bullida i salada, i, llavors, té un color vermell brillant. És molt abundant a la Mediterrània i a l'Atlàntic, encara que en les nostres costes ha baixat molt el nombre de captures en els darrers anys i se n'ha hagut d'importar de les costes africanes.
Crustacis/Gambes Solenocera membranacea Gamba borda És freqüent trobar-la als mercats.
Crustacis/Gambes Plesionika heterocarpus Gamba borda És molt abundant a tota la costa catalana.
Crustacis/Gambes Plesionika edwarsii Gamba panxuda Sovinteja al llarg de la costa catalana i quasi tot l'any va ouada (d'ací prové la seua denominació). El seu consum no és freqüent fora del nostre país.
Crustacis/Gambes Palaemon serratus Gambeta En els mercats es troba principalment bullida, llavors la seua coloració és rosa intens. És molt abundant al Mediterrani i l'Atlàntic. Gambeta
Crustacis/Gambes Crangon crangon Gamba d'alguer, gamba d'esquer És una espècie mediterrània i atlàntica, bastant comuna i molt apreciada. Gamba d'alguer, gamba d'esquer
Crustacis/Llagostes i afins Palinurus elephas llagosta, llagost, saltarel·la, llangosta Es troba al Mediterrani i a l'Atlàntic. La seua carn és excel·lent i molt apreciada. llagosta, llagost, saltarel·la, llangosta
Crustacis/Llagostes i afins Palinurus mauritanicus Llagosta salamenya Sovinteja als mercats i és abundant a les costes meridionals dels Països Catalans. És menys apreciada que l'espècie anterior.
Crustacis/Llagostes i afins Palinurus regius Llagosta verda És una llagosta corrent als mercats i provinent de les costes de l'Atlàntic nord-africà. La seua carn és de molt bona qualitat i molt apreciada.
Crustacis/Llagostes i afins Homarus gammarus Llamàntol En els Països Catalans escasseja i és per això que s'importa una altra espècie molt semblant i criada en piscifactories, Homarus americanus, provinent de Nord-amèrica. Llamàntol
Crustacis/Llagostes i afins Nephrops norvegicus Escamarlà Es troba a tota la costa dels Països Catalans i és molt abundant, de carn excel·lent i molt apreciada. Escamarlà
Crustacis/Llagostes i afins Scyllarides latus Cigala Viu al Mediterrani i l'Atlàntic, i la seua carn és excel·lent. Cigala
Crustacis/Crancs d'aigua dolça Austropotamobius pallipes Cranc de riu de potes blanques És el cranc de riu autòcton dels Països Catalans i difícil de trobar-ne als mercats. A l'antiguitat aquesta espècie es feia servir en farmàcia ja que se n'extreia els anomenats "ulls de cranc" (concrecions calcàries amb ferro i magnesi que es troben en unes cavitats laterals properes a l'estómac i que serveixen a l'animal de reserva de carbonat de calci per a regenerar l'exosquelet després de la muda), els quals eren emprats com a aportació suplementària de calci. Cranc de riu de potes blanques
Crustacis/Crancs d'aigua dolça Procambarus clarckii Cranc de riu americà La seua qualitat gastronòmica és molt inferior a l'espècie autòctona dels Països Catalans. Al Delta de l'Ebre ha esdevingut una veritable plaga. Cranc de riu americà
Crustacis/Crancs de mar (els braquiürs) Calappa granulata Cranc reial, cranc rei, cranc anglès, pessic Se'n pot trobar ocasionalment als mercats. Cranc reial, cranc rei, cranc anglès, pessic
Crustacis/Crancs de mar (els braquiürs) Carcinus mediterraneus Cranc verd És una espècie molt abundant a la Mediterrània. Cranc verd
Crustacis/Crancs de mar (els braquiürs) Necora puber Cranc vermell, cranc roig, franquet, nècora És una espècie principalment atlàntica, encara que també se'n troba a la Mediterrània. La seua carn és excel·lent i es consumeix fonamentalment com a aperitiu. Cranc vermell, cranc roig, franquet, nècora
Crustacis/Crancs de mar (els braquiürs) Liocarcinus depurator Cranc de sopa És el cranc nedador més abundant dels Països Catalans i molt freqüent al mercat. Cranc de sopa
Crustacis/Crancs de mar (els braquiürs) Maja squinado Cranca, cabrot, boc, cabra Es troba tant al Mediterrani com a l'Atlàntic i és molt apreciat per la seua carn excel·lent de sabor fort. Cranca, cabrot, boc, cabra
Crustacis/Crancs de mar (els braquiürs) Cancer pagurus Bou Es ven fresc i congelat. És força apreciat i té una carn molt gustosa. Bou
Crustacis/Crancs de mar (els braquiürs) Uca tangeri Boca Es troba als nostres mercats provinent de l'Andalusia atlàntica i és molt apreciat com a aperitiu. Boca
Crustacis/Galeres (els estomatòpodes) Squilla mantis Galera, galiota, gamba imperial És bastant apreciada, sobretot per a fer sopes, alguns tipus de paelles i, menys freqüentment, a la planxa. Galera, galiota, gamba imperial
Crustacis/Cirrípedes Pollicipes cornucopia Peu de cabra Es consumeix bullit i fred, i és força apreciat. La seua captura és força difícil i perillosa perquè és una espècie que es troba al peu dels penya-segats, fixada a les roques en zones fortament batudes. És típicament atlàntic, tot i que també se n'ha trobat a Formentor (Mallorca). Peu de cabra

Equinoderms[modifica | modifica el codi]

Els equinoderms constitueixen un grup variat que científicament se subdivideixen en altres cinc, però només dos tenen interès gastronòmic: els equinoïdeus (les garotes, garoines o eriçons de mar) i els holoturioïdeus (els cogombres de mar i les espardenyes de mar). A la Mediterrània es menja sobretot la garota de roca (Paracentrotus lividus), de la qual hi ha hagut alguns intents d'explotació i industrialització al Mediterrani i a les costes de Normandia, però no han arribat a tindre èxit a causa de les dificultats de recol·lecció, rendiment i, sobretot, per la lentitud del seu creixement.

Grup Nom binomial Nom català Preparació culinària Observacions Imatge
Les garotes o eriçons de mar (els equinoïdeus) Paracentrotus lividus Garota de roca, garoina Se'n mengen les gònades, crues o bé com fan els pescadors de la Costa Brava nord, amb coca (de pa amb botifarra negra, alls tendres o ceba) i vi negre. També es consumeixen bullides i es poden trobar en forma de mousse estàndard (amb un 35% de gònades) o superior (amb un 75%). Actualment se'n poden comprar enllaunades provinents de Xile, de l'Empordà o d'Astúries.
Les garotes o eriçons de mar (els equinoïdeus) Arbacia lixula Garota negra, eriçó negre, garoina Garota negra, eriçó negre, garoina
Els cogombres de mar (els holoturioïdeus) Stichopus regalis Espardenya de mar, llonguet Se serveix oberta, amb el tegument extret, ja que només se'n menja la musculatura i les gònades. Una vegada cuinada, és de color blanc i de textura cruixent. Es preparen degudament condimentades, fregides o bé amb faves, pèsols i, fins i tot, amb carn o peix. És el cogombre de mar més apreciat gastronòmicament i assoleix un preu molt alt als mercats. Espardenya de mar, llonguet

Cordats[modifica | modifica el codi]

Grup Nom binomial Nom català Preparació culinària Observacions Imatge
Urocordats Microcosmus sabatieri Bunyol de mar, llima, ou, rovell, bitotxo. Se'n menja la part interna una vegada extreta de la coberta. Es pot consumir cru, amb oli o en vinagreta, i té un sabor àcid i amarg. En gastronomia no és una espècie gaire apreciada, encara que es troba amb freqüència als mercats.
Peixos/Taurons/Els làmnids Isurus oxyrinchus Solraig, salroig, marraix La seua carn blanca és molt apreciada i sovint es ven al mercat juntament amb la del peix espasa o emperador, del qual és fàcil diferenciar per l'estructura i la composició cartilaginosa de les vèrtebres, com també per la pell, que no té escates sinó petits denticles de constitució semblant a les dents, encara que quan és a la venda es troba sense pell.
Peixos/Taurons/Els gats (els esciliorínids) Scyliorhinus canicula Gat, gat ver, gatet, gató, gatvaire Es fa servir, sobretot, per a fer sopes. És el tauró més freqüent a la Mediterrània i és força comú als mercats, on es troba sense cap ni pell juntament amb altres espècies com el gatvaire. La seua pell seca s'emprava com a paper de vidre. Gat, gat ver, gatet, gató, gatvaire
Peixos/Taurons/Els gats (els esciliorínids) Scyliorhinus stellaris Gatvaire Es comercialitza igual que l'espècie anterior. La seua carn és molt bona i el fetge, com en tots els gats de mar, és tòxic. Gatvaire
Peixos/Taurons/Els gats (els esciliorínids) Galeorhinus galeus Caçó, caralló, peix gos, ca marí, mussola caralló És un tauró molt abundant a les costes catalanes. La seua carn és molt apreciada. Caçó, caralló, peix gos, ca marí, mussola caralló

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Bech, M.: Fauna malacològica de Catalunya. Mol·luscs terrestres i d'aigua dolça. Treb. Ins. Cat. Hist. Nat., 1990, 12.
  • Campbell, A. C.: The Seashore and Shallow Seas of Britain and Europe. Londres, Gran Bretanya, Ed. Hamlyn, 1976,
  • Corbera, J.: Gambes, llagostes i ermitans (decàpodes II). Col. "Norai". Badalona. Ed. Ajuntament de Badalona, 1988,
  • Cranga, F. i Cranga, Y.: L'escargot appartient-il a Dieu ou au diable? "L'Histoire" 163:72-73.
  • Guerao Serra, G.: Mollusca, Cephalopoda, a Fauna Ibérica, vol. 1. M. A. Ramos, et al (eds). Museo Nacional de Ciencias Naturales. Madrid, CSIC, 1992
  • Huguet, A.: Catàleg d'espècies d'interès pesquer a Catalunya. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca. Barcelona, 1991.
  • Lladonosa i Giró, J.: El libro de la cocina catalana. Madrid. Editorial Alianza, 1988.
  • Luján, N.: El arte de comer. Biblioteca de La Vanguardia. Barcelona. Ed. La Vanguardia, 1983.
  • Riedl, R.: Fauna marina y flora del Mar Mediterráneo. Barcelona. Editorial Omega, 1986.