Llista d'epidèmies

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentLlista d'epidèmies

Aquest article és una llista d'epidèmies de malalties infeccioses. No s’inclouen malalties generalitzades i cròniques, com ara malalties del cor i al·lèrgies, si no es creu que siguin infeccioses.

Fins al segle xv[modifica]

Nombre de morts (estimació) Ubicació Data Esdeveniment Malaltia Ref.
75.000–100.000 Grècia 429–426 aC Plaga d'Atenes Desconegut, possiblement tifus, febre tifoide o febre hemorràgica vírica [1][2][3]
desconegut República romana, Nord de Grècia 412 aC Epidèmia del 412 aC Desconegut, possiblement grip [4]
~ 5-10 milions Imperi Romà 165–180 (possiblement fins a 190) Pesta antonina Desconegut, possiblement verola [5]
~ 1 milió Europa 250–266 Pesta de Cebrià Desconegut, possiblement verola [6]
25–50 milions; 40% de la població Europa, Egipte i Àsia Occidental 541–542 Pesta de Justinià Pesta [7]
> 100 milions Roma 590 Pesta romana del 590 Pesta [8]
> 100.000 Ctesifont, Pèrsia 627–628 Pesta de Sheroe Pesta [9]
Illes Britàniques 664–689 Pesta del 664 Pesta [10]
~ 2 milions: aprox. 1/3 de la població del Japó Japó 735–737 Epidèmia de verola japonesa del 735-737 Verola [11][12]
Imperi Romà d'Orient, Àsia Occidental, Àfrica 746–747 Pesta del 746-747 Pesta [13]
75-200 milions; 30–60% de la població Europa, Àsia i Àfrica del Nord 1331–1353 Pesta Negra Pesta [14]
> 10,000 Anglaterra i després Europa continental 1485–1551 Suor anglesa (múltiples brots) Desconeguda, possiblement una espècie de hantavirus desconegut [15]

Segles xvi-xvii[modifica]

Nombre de morts (estimació) Ubicació Data Esdeveniment Malaltia Ref.
5-8 milions Mèxic 1520 Epidèmia de verola de 1520 Verola [16]
5–15 milions (80% de la població) Mèxic 1545–1548 Epidèmies de Cocoliztli de 1545–1548 Possiblement Salmonella enterica [17][18][19][20]
> 20,100 a Londres Londres 1563–1564 Plaga de Londres del 1563 Pesta
2–2.5 milions (50% de la població) Mèxic 1576–1580 Epidèmies de Cocoliztli de 1576 Possiblement Salmonella enterica [17][18][19][20]
Entre 5.000 i 9.000 (entre el 25-45% de la població) Tenerife 1582–1583 Pesta de San Cristóbal de La Laguna de 1582 Pesta [21]
Nació de Seneca 1592–1596 Xarampió [22]
3,000 Malta 1592–1593 Pesta epidèmica de Malta de 1592-1593 Pesta [23]
> 19,900 a Londres i altres indrets Londres 1592–1593 Plaga de Londres de 1592–1593 Pesta
Espanya 1596–1602 Pesta [24]
Amèrica del Sud 1600–1650 Malària [25]
Anglaterra 1603 Pesta [26]
Egipte 1609 Pesta
30–90% de la població Nova Anglaterra, especialment la gent de Wampanoag 1616–1619 Causa desconeguda. L'última recerca suggereix que va ser una epidèmia de Leptospirosi. L'explicació clàssica inclou febre groga, Pesta bubònica, grip, verola, varicel·la, tifus, i una infecció sindèmica d'hepatitis B i hepatitis D. [27][28]
280,000 Itàlia 1629–1631 Plaga d'Itàlia de 1629–1631 Pesta [29]
Hurons 1634 Verola [30]
Tretze colònies 1633 Epidèmia de verola de Massachusetts Verola
Anglaterra 1636 Pesta [31]
Xina 1641–1644 Pesta [32]
Espanya 1647–1652 Gran plaga de Sevilla Pesta
Amèrica del Sud 1648 Febre groga [33]
Itàlia 1656 Plaga de Nàpols Pesta [34]
Tretze Colònies 1657 Xarampió [35]
24,148 Països Baixos 1663–1664 Pesta
100,000[36] Anglaterra 1665–1666 Gran plaga de Londres Pesta [37]
40,000 França 1668 Pesta [38]
11,300 Malta 1675–1676 Epidèmia de pesta de Malta del 1675-1976 Pesta [39]
Espanya 1676–1685 Pesta [40]
76,000 Àustria 1679 Gran plaga de Viena Pesta
Tretze Colònies 1687 Xarampió [41]
Tretze Colònies 1690 Febre groga

Segle xviii[modifica]

Nombre de morts Ubicació Data Esdeveniment Malaltia Ref.
Canadà, Nova França 1702–1703 Verola [42]
> 18,000 (36% of population) Islàndia 1707–1709 Gran epidèmia de verola Verola
Dinamarca,Suècia 1710–1712 Plaga de la Gran Guerra del Nord Pesta
Tretze Colònies 1713–1715 Xarampió [43]
Canadà, Nova França 1714–1715 Xarampió [44]
França 1720–1722 Gran plaga de Marsella Pesta [45]
Tretze Colònies 1721–1722 Verola [46]
Tretze Colònies 1729 Xarampió [47]
Espanya 1730 Febre groga
Tretze Colònies 1732–1733 Grip [48]
Canadà, Nova França 1733 Verola [49]
> 50,000 Balcans 1738 Gran pesta de 1738 Pesta [50]
Tretze Colònies 1738 Verola
Tretze Colònies 1739–1740 Xarampió
Itàlia 1743 Pesta [51]
Tretze Colònies 1747 Xarampió
Amèrica del Nord 1755–1756 Verola
Amèrica del Nord 1759 Xarampió [52]
Amèrica del Nord, Índies Occidentals 1761 Grip
Amèrica del Nord, actual àrea de Pittsburgh 1763 Verola [53]
> 50,000 Russia 1770–1772 Plaga russa del 1770–1772 Pesta
Natius del Noroest del Pacífic Dècada del 1770 Verola [54]
Amèrica del Nord 1772 Xarampió
> 2,000,000 Persia 1772 Pesta
Anglaterra 1775–1776 Grip [55]
Espanya 1778 Dengue [56]
Cultura de les grans planúries americanes 1780–1782 Epidèmia de verola d'Amèrica del Nord Verola [57]
Pueblo 1788 Verola [58]
Estats Units d'Amèrica 1788 Xarampió
Nova Gal·les del Sud 1789–1790 Verola [59]
Estats Units d'Amèrica 1793 Grip i tifus epidèmic
Estats Units d'Amèrica 1793–1798 Epidèmia de febre groga del 1793 Febre groga [60]

Segle xix[modifica]

Nombre de morts Ubicació Data Esdeveniment Malaltia Ref.
Espanya 1800–1803 Febre groga [61]
Imperi Otomà, Egipte 1801 Pesta bubònica [62]
Estats Units d'Amèrica 1803 Febre groga
Egipte 1812 Pesta
Imperi Otomà 1812 Pesta
Malta 1813 Pesta
60,000 Romania 1813 Plaga de Caragea Pesta
Ireland 1816–1819 Tifus
> 100,000 Asia, Europe 1816–1826 Primera pandèmia de còlera Còlera [63]
Estats Units d'Amèrica 1820–1823 Febre groga
Barcelona 1821 Epidèmia de febre groga de 1821 Febre groga
Nova Gal·les del Sud , Austràlia 1828 Verola [64]
Països Baixos 1829 Epidèmia de Groningen Malària
Austràlia Meridional 1829 Verola [65]
Iran 1829–1835 Pesta bubònica [66]
> 100,000 Àsia, Europa, Amèrica del Nord 1829–1851 Segona pandèmia de còlera Còlera
Egipte 1831 Còlera [67][68]
Cultura de les grans planúries americanes 1831–1834 Verola
Anglaterra, França 1832 Còlera
Amèrica del Nord 1832 Còlera
Estats Units d'Amèrica 1833 Còlera
Estats Units d'Amèrica 1834 Còlera
Egipte 1834–1836 Pesta bubònica
Estats Units d'Amèrica 1837 Tifus
Grans Planes 1837–1838 Epidèmia de verola del 1837–1838 Verola [69]
Dalmàcia 1840 Pesta
Sud-àfrica 1840 Verola
Estats Units d'Amèrica 1841 Febre groga
> 20,000 Canadà 1847–1848 Epidèmia de tifus del 1847 Tifus epidèmic [70]
Estats Units d'Amèrica 1847 Febre groga
Món 1847–1848 Grip [71]
Egipte 1848 Còlera
Amèrica del Nord 1848–1849 Còlera
Estats Units d'Amèrica 1850 Febre groga
Amèrica del Nord 1850–1851 Grip
Estats Units d'Amèrica 1851 Còlera
Estats Units d'Amèrica 1852 Febre groga
1,000,000 Rússia 1852–1860 Tercera pandèmia de còlera Còlera
13,614 Argentina 1852–1871 Febre groga a Buenos Aires Febre groga [72]
Imperi Otomà 1853 Pesta [73]
4,737 Copenhaguen, Dinamarca 1853 Epidèmia de còlera de Copenhaguen del 1853 Còlera [74]
616 Anglaterra 1854 Epidèmia de còlera de Broad Street Còlera [75]
Estats Units d'Amèrica 1855 Febre groga
Món 1855–1960 Tercera pandèmia de pesta Pesta bubònica
Portugal 1857 Febre groga
Victoria, Austràlia 1857 Verola [76]
Europa, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud 1857–1859 Grip [77]
> 3,000 Colúmbia Britànica 1862-1863 Verola [78]
Orient Mitjà 1863–1879 Quarta pandèmia de còlera Còlera
Egipte 1865 Còlera
Rússia, Alemanya 1866–1867 Còlera
Austràlia 1867 Xarampió
Iraq 1867 Pesta [79]
Alemanya 1870–1871 Verola
1,235 Barcelona 1870 Epidèmia de febre groga de Barcelona de 1870 Febre groga
40,000 Fiji 1875 Epidèmia de xarampió de les Fiji del 1875 Xarampió [80]
Imperi Rus 1877 Pesta
Egipte 1881 Còlera
> 9,000 Índia, Alemanya 1881–1896 Cinquena pandèmia de còlera Còlera
3,164 Mont-real 1885 Verola
1,000,000 Món 1889–1890 Grip russa Grip [81]
Àfrica Occidental 1900 Febre groga

Segle xx[modifica]

Nombre de morts Ubicació Data Esdeveniment Malaltia Ref.
Conca del Congo 1896–1906 Tripanosomosi [82]
> 800,000 Europa, Àsia, Àfrica 1899–1923 Sisena pandèmia de còlera Còlera [63]
113 San Francisco 1900–1904 Tercera pandèmia de pesta Pesta bubònica [83]
Uganda 1900–1920 Trypanosomiasis [84]
Egipte 1902 Còlera [67][68]
22 India 1903 Pesta bubònica
4 Fremantle 1903 Pesta bubònica [85]
40,000 Xina 1910–1912 Plaga de la Xina del 1910 Pesta bubònica
1.5 milions Món 1915–1926 Pandèmia d'encefalitis letàrgica del 1915 Encefalitis letàrgica
més de 100,000,000 Món 1918–1920 Pandèmia de grip de 1918 Grip
Rússia 1918–1922 Tifus
30 Los Angeles 1924 Pesta pneumònica de Los Angeles del 1924 Pesta pneumònica
43 Croydon 1937 Epidèmia de febre tifoidea de Croydon Febre tifoidea
Egipte 1942–1944 Malària
Xina 1946 Pesta bubònica
Egipte 1946 Febre recurrent
Egipte 1947 Còlera
2,000,000 Món 1957–1958 Grip asiàtica Grip [86]
Món 1961–1975 Setena pandèmia de còlera Còlera
4 Suècia 1963 Verola [87][88]
1,000,000 Món 1968–1969 Grip de Hong Kong Grip
5 Països Baixos 1971 Poliomielitis [89]
35 Iugoslàvia 1972 Epidèmia de verola de Iugoslàvia del 1972 Verola
1,027 Estats Units d'Amèrica 1972–1973 Grip de Londres Grip [90]
15,000 Índia 1974 Epidèmia de verola de l'India del 1974 Verola
> 32,000,000 Món

(Iniciada a la Conca del Congo) 		1960–actualitat Pandèmia del VIH/SIDA HIV/SIDA [91]
Amèrica del Sud 1990s Còlera
52 Índia 1994 Plaga de l'Índia de 1994 Pesta [92]
231 Món 1996-2001 Malaltia de la variant Creutzfeldt–Jakob
Àfrica Occidental 1996 Meningitis
105 Malàisia 1998 - 1999 Infecció del virus Nipah
Amèrica Central 2000 Dengue [93]

Segle xxi[modifica]

Nombre de morts Ubicació Data Esdeveniment Malaltia Ref.
> 400 Nigèria 2001 Còlera [94]
Sud-àfrica 2001 Còlera [95]
299 Hong Kong 2002–2004 SARS-CoV SARS Coronavirus
349 Xina 2002–2004 SARS-CoV SARS Coronavirus
37 Taiwan 2002–2004 SARS-CoV SARS Coronavirus
44 Canadà 2002–2004 SARS-CoV SARS Coronavirus
33 Singapur 2002–2004 SARS-CoV SARS Coronavirus
Algèria 2003 Pesta [96]
Afganistan 2004 Leishmaniosi
Bangla Desh 2004 Còlera
Indonèsia 2004 Dengue
Senegal 2004 Còlera [97]
7 Sudan 2004 Ebola
Mali 2005 Febre groga [98]
27 Singapur 2005 Dengue [99]
Luanda, Angola 2006 Còlera [100]
61 Província d'Ituri, República Democràtica del Congo 2006 Pesta
17 Índia 2006 Malària [101]
> 50 Índia 2006 Dengue [102]
Índia 2006 Chikungunya [103]
> 50 Pakistan 2006 Dengue [104]
Filipines 2006 Dengue
187 República Democràtica del Congo 2007 Epidèmia de l'Ebola de Mweka Ebola [105]
Etiòpia 2007 Còlera [106]
49 Índia 2008 Còlera [107]
10 Iraq 2007 Epidèmia de còlera d'Iraq de 2007 Còlera [108]
Nigèria 2007 Poliomielitis [109]
Puerto Rico; República Dominicana; Mèxic 2007 Dengue [110]
Somàlia 2007 Còlera [111]
37 Uganda 2007 Ebola
Vietnam 2007 Còlera [112]
Brasil 2008 Dengue
Cambodja 2008 Dengue [113]
Txad 2008 Còlera [114]
Xina 2008-2017 Febre aftosa humana
Madagascar 2008 Pesta bubònica [115]
Filipines 2008 Dengue [116]
Vietnam 2008 Còlera [117]
4,293 Zimbàbue 2008–2009 Epidèmia de còlera de Zimbàbue de 2008-2009 Còlera
18 Bolívia 2009 Dengue
49 Índia 2009 Hepatitis B
Queensland, Austràlia 2009 Dengue [118]
Món 2009 Parotiditis epidèmica
931 Àfrica Occidental 2009–2010 Epidèmia de meningitis de l'oest d'Àfrica del 2009–2010 Meningitis [119]
151,700 – 575,400 Món 2009 Pandèmia de grip per A(H1N1) de 2009 Grip [120][121]
10,075 (Maig 2017) Hispaniola 2010–actualitat Epidèmia del còlera d'Haití Còlera [122][123]
> 4,500 (Febrer 2014) República Democràtica del Congo 2011–actualitat Xarampió [124][125]
170 Vietnam 2011–actualitat Febre aftosa humana [126][127]
> 350 Pakistan 2011 Epidèmia de dengue del Pakistan del 2011 Dengue
171 (Gener del 2013) Sudan 2012 Epidèmia de febre groga de Darfur del 2012 Febre groga [128]
862 (Gener del 2020) Món 2012–2015 Epidèmia del síndrome respiratòria de l'Orient Mitjà del 2012 Síndrome respiratòria de l'Orient Mitjà [129]
142 Vietnam 2013-2014 Xarampió
> 11,300 Àfrica Occidental 2013–2016 Brot d'Ebola a l'Àfrica de l'oest de 2014 Febre hemorràgica de l'Ebola [130][131]
183 Amèrica 2013–2015 Epidèmia de chikungunya del 2013–2014 Chikungunya [132]
40 Madagascar 2014–2017 Pesta bubònica [133]
36 Índia 2014–2015 Primer Hepatitis E, però també Hepatitis A [134]
2,035 Índia 2015 Brot de grip porcina índia del 2015 H1N1 [135][136][137]
~53 Món 2015–2016 Brot del virus Zika a Amèrica (2015-2016) Virus del Zika [138]
Uns 100 (l'abril del 2016) Africa 2016 Epidèmia de febre groga d'Angola del 2016 Febre groga [139]
3,886 (el novembre del 2019) Yemen 2016–actualitat Epidèmia de còlera de 2017 al Iemen Còlera [140]
64 (l'agost del 2017) Índia 2017 Epidèmia d'encefalitis japonesa de Gorakhpur del 2017 Encefalitis japonesa [141]
18 (el febrer del 2020) Índia 2018 Epidèmia d'infecció del virus Nipah de Kerala del 2018 Infecció del virus Nipah [142]
2,253 (el febrer del 2020) República Democràtica del Congo i Uganda agost 2018–actualitat Epidèmia de l'ebola de Kivu del 2018–2019 Febre hemorràgica de l'Ebola [143][144]
>5,000 (el novembre de 2019) República Democràtica del Congo 2019–actualitat Epidèmia de xarampió de la República Democràtica del Congo del 2019-2020 Xarampió [145]
83 Samoa 2019–actualitat Epidèmia de xarampió de Samoa del 2019 Xarampió [146]
245,082
(2 de maig 2020) 		Món 2019–actualitat Pandèmia per coronavirus de 2019-2020 COVID-19 [147][148]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Plague of Athens: Another Medical Mystery Solved at University of Maryland». University of Maryland Medical Center. Arxivat de l'original el 2015-12-04. [Consulta: 10 febrer 2016].
  2. ↑ Papagrigorakis, Manolis J.; Yapijakis, Christos; Synodinos, Philippos N.; Baziotopoulou-Valavani, Effie International Journal of Infectious Diseases, 10, 3, 2006, pàg. 206–214. DOI: 10.1016/j.ijid.2005.09.001. PMID: 16412683.
  3. ↑ Olson, PE; Hames, CS; Benenson, AS; Genovese, EN Emerging Infect. Dis., 2, 2, 1996, pàg. 155–156. DOI: 10.3201/eid0202.960220. PMC: 2639821. PMID: 8964060.
  4. ↑ Potter, C. W.. «Foreword». A: Influenza. Elsevier Science, 2002, p. vii. 
  5. ↑ "Past pandemics that ravaged Europe" Arxivat 2017-10-07 a Wayback Machine., BBC News, November 7, 2005
  6. ↑ D. Ch. Stathakopoulos Famine and Pestilence in the late Roman and early Byzantine Empire (2007) 95
  7. ↑ Rosen, William (2007), Justinian's Flea: Plague, Empire, and the Birth of Europe Arxivat 2017-07-24 a Wayback Machine.. Viking Adult; p. 3; ISBN 978-0-670-03855-8
  8. ↑ Andrew Ekonomou. Byzantine Rome and the Greek Popes. Lexington Books, 2007
  9. ↑ Shahraki, Abdolrazag Hashemi (2016), Plague in Iran: Its history and current status.
  10. ↑ Maddicott, J. R. «Plague in seventh century England» (en anglès). Past & Present, 156, 1, 01-08-1997, pàg. 7–54. DOI: 10.1093/past/156.1.7. ISSN: 0031-2746.
  11. ↑ Suzuki, A. Medical History, 55, 3, 2011, pàg. 313–18. DOI: 10.1017/S0025727300005329. PMC: 3143877. PMID: 21792253.
  12. ↑ Kohn, George C. Encyclopedia of Plague and Pestilence: From Ancient Times to the Present. Princeton, New Jersey: Checkmark Books, 2002, p. 213. ISBN 978-0816048939. 
  13. ↑ The Politics of Despair: The Plague of 746–747 and Iconoclasm in the Byzantine Empire David Turner The Annual of the British School at Athens Vol. 85 (1990), pp. 419–434
  14. ↑ Austin Alchon, Suzanne. A pest in the land: new world epidemics in a global perspective. University of New Mexico Press, 2003, p. 21. ISBN 978-0-8263-2871-7. 
  15. ↑ Heyman, Paul; Simons, Leopold; Cochez, Christel «Were the English Sweating Sickness and the Picardy Sweat Caused by Hantaviruses?». Viruses, 6, 1, 07-01-2014, pàg. 151–171. DOI: 10.3390/v6010151. PMC: 3917436. PMID: 24402305.
  16. ↑ «Megadrought and Megadeath in 16th Century Mexico», 08-04-2002.
  17. ↑ 17,0 17,1 «American plague». New Scientist, 19-12-2000. Arxivat de l'original el 17 octubre 2018. [Consulta: 17 octubre 2018].
  18. ↑ 18,0 18,1 Acuna-Soto, R.; Romero, L. C.; Maguire, J. H. The American Journal of Tropical Medicine and Hygiene, 62, 6, 2000, pàg. 733–739. DOI: 10.4269/ajtmh.2000.62.733. PMID: 11304065.
  19. ↑ 19,0 19,1 Acuna-Soto, Rodolfo; Stahle, D. W.; Cleaveland, M. K.; Therrell, M. D. Emerging Infectious Diseases, 8, 4, 2002, pàg. 360–362. DOI: 10.3201/eid0804.010175. PMC: 2730237. PMID: 11971767.
  20. ↑ 20,0 20,1 Vågene, Åshild J.; Herbig, Alexander; Campana, Michael G.; Robles García, Nelly M.; Warinner, Christina Nature Ecology & Evolution, 2, 3, 2018, pàg. 520–528. DOI: 10.1038/s41559-017-0446-6. PMID: 29335577.
  21. ↑ «La Peste. El cuarto jinete». Arxivat de l'original el 2014.
  22. ↑ «American Indian Epidemics». Arxivat de l'original el 14 febrer 2015.
  23. ↑ «Our Heritage Saved: St Roque Chapel». The Malta Independent, 30-05-2007.
  24. ↑ «A History of Spain and Portugal». Arxivat de l'original el 27 març 2017. [Consulta: 16 novembre 2014].
  25. ↑ Griffing, Sean M; Gamboa, Dionicia; Udhayakumar, Venkatachalam «The history of 20th century malaria control in Peru». Malaria Journal, 12, 30-08-2013, pàg. 303. DOI: 10.1186/1475-2875-12-303. PMC: 3766208. PMID: 24001096.
  26. ↑ Bell, Walter George (1951). Belinda Hollyer (ed.). The great Plague in London (folio society ed.). Folio society by arrangement with Random House. Pages 3–5
  27. ↑ Marr, John S.; Cathey, John T. Emerging Infectious Diseases, 16, 2, 2010, pàg. 281–286. DOI: 10.3201/eid1602.090276. PMC: 2957993. PMID: 20113559.
  28. ↑ Mann, Charles C. «Native intelligence», desembre 2005. Arxivat de l'original el 2018-11-23. [Consulta: 17 octubre 2018].
  29. ↑ Hays, J. N.. Epidemics and pandemics their impacts on human history. Santa Barbara, Calif.: ABC-CLIO, 2005, p. 103. ISBN 978-1851096589. 
  30. ↑ Johansen, Bruce E.. American Indian Culture: From Counting Coup to Wampum [2 volumes: From Counting Coup to Wampum] (en anglès). ABC-CLIO, 2015, p. 88. ISBN 978-1-4408-2874-4 [Consulta: 12 febrer 2020]. 
  31. ↑ Newman, Kira L. S. «Shutt up: bubonic plague and quarantine in early modern England». Journal of Social History, 45, 3, 2012, pàg. 809–834. DOI: 10.1093/jsh/shr114. ISSN: 0022-4529. PMID: 22611587 [Consulta: 12 febrer 2020].
  32. ↑ Timothy Brook. The Confusions of Pleasure: Commerce and Culture in Ming China. University of California Press, 1999, p. 163. ISBN 978-0-520-22154-3. 
  33. ↑ Rogers, D.J.; Wilson, A.J.; Hay, S.I.; Graham, A.J. «The Global Distribution of Yellow Fever and Dengue». Advances in Parasitology, 62, 2006, pàg. 181–220. DOI: 10.1016/S0065-308X(05)62006-4. ISSN: 0065-308X. PMC: 3164798. PMID: 16647971.
  34. ↑ Scasciamacchia, Silvia; Serrecchia, Luigina; Giangrossi, Luigi; Garofolo, Giuliano; Balestrucci, Antonio; Sammartino, Gilberto; Fasanella, Antonio «Plague Epidemic in the Kingdom of Naples, 1656–1658 - Volume 18, Number 1—January 2012 - Emerging Infectious Diseases journal - CDC» (en en-us). Emerging Infectious Diseases, 18, 1, 2012, pàg. 186–8. DOI: 10.3201/eid1801.110597. PMC: 3310102. PMID: 22260781.
  35. ↑ Inc, Gideon Informatics; Berger, Dr Stephen. Measles: Global Status: 2019 edition (en anglès). GIDEON Informatics Inc, 2019, p. 514. ISBN 978-1-4988-2461-3 [Consulta: 12 febrer 2020]. 
  36. ↑ Ross, David. «UK travel and heritage – Britain Express UK travel guide». The Londres Plague of 1665. Arxivat de l'original el 26 maig 2019. [Consulta: 14 juliol 2011].
  37. ↑ Archives, The National. «Great Plague of 1665–1666 – The National Archives». Arxivat de l'original el 28 abril 2016. [Consulta: 4 juliol 2016].
  38. ↑ Jones, Colin «Plague and Its Metaphors in Early Modern France». Representations, 53, 1996, pàg. 97–127. DOI: 10.2307/2928672. ISSN: 0734-6018. JSTOR: 2928672.
  39. ↑ «The 1676 plague in Malta». The Malta Independent, 19-06-2017.
  40. ↑ Casey, James. Early Modern Spain: A Social History (en anglès). Psychology Press, 1999, p. 37. ISBN 978-0-415-13813-0 [Consulta: 12 febrer 2020]. 
  41. ↑ Purvis, Thomas L.. Colonial America To 1763 (en anglès). Infobase Publishing, 2014, p. 173. ISBN 978-1-4381-0799-8 [Consulta: 12 febrer 2020]. 
  42. ↑ Desjardins, Bertrand Canadian Studies in Population, 23, 1, 1996, pàg. 49–67. DOI: 10.25336/P6459C.
  43. ↑ Morens, David M. «The Past Is Never Dead—Measles Epidemic, Boston, Massachusetts, 1713 - Volume 21, Number 7—July 2015 - Emerging Infectious Diseases journal - CDC» (en en-us). Emerging Infectious Diseases Journal, 21, 7, 2015, pàg. 1257–60. DOI: 10.3201/eid2107.150397. PMC: 4480406. PMID: 26277799.
  44. ↑ Mazan, Ryan; Gagnon, Alain; Desjardins, Bertrand Canadian Studies in Population, 36, 3–4, 2009, pàg. 295–323. DOI: 10.25336/P63P5Q.
  45. ↑ Devaux, Christian A. Infection, Genetics and Evolution, 14, 2013, pàg. 169–185. DOI: 10.1016/j.meegid.2012.11.016. PMID: 23246639.
  46. ↑ «Zabdiel Boylston and inoculation». Arxivat de l'original el 5 setembre 2015. [Consulta: 16 novembre 2014].
  47. ↑ Cook, Noble David; Lovell, William George. Secret Judgments of God: Old World Disease in Colonial Spanish America (en anglès). University of Oklahoma Press, 2001, p. 127. ISBN 978-0-8061-3377-5 [Consulta: 12 febrer 2020]. 
  48. ↑ «Ambrosevideo.com». Arxivat de l'original el 2016-04-17. [Consulta: 27 març 2011].
  49. ↑ Gagnon, Alain; Mazan, Ryan Social Science & Medicine, 68, 9, 2009, pàg. 1609–1616. DOI: 10.1016/j.socscimed.2009.02.008. PMID: 19269727.
  50. ↑ Krebsbach, Suzanne «The Great Charlestown Smallpox Epidemic of 1760». The South Carolina Historical Magazine, 97, 1, 1996, pàg. 30–37. ISSN: 0038-3082. JSTOR: 27570134.
  51. ↑ Tognotti, Eugenia «Lessons from the History of Quarantine, from Plague to Influenza A» (en en-us). Emerging Infectious Diseases, 19, 2, febrer 2013, pàg. 254–259. DOI: 10.3201/eid1902.120312. PMC: 3559034. PMID: 23343512.
  52. ↑ LeMay, Michael C.. Global Pandemic Threats: A Reference Handbook: A Reference Handbook (en anglès). ABC-CLIO, 2016, p. 227. ISBN 978-1-4408-4283-2 [Consulta: 12 febrer 2020]. 
  53. ↑ Ranlet, Philip «The British, the Indians, and Smallpox: What Actually Happened at Fort Pitt in 1763?». Pennsylvania History: A Journal of Mid-Atlantic Studies, 67, 3, 2000, pàg. 427–441. ISSN: 0031-4528. JSTOR: 27774278.
  54. ↑ Greg Lange,"Smallpox epidemic ravages Native Americans on the northwest coast of North America in the 1770s" Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine., 23 Jan 2003, HistoryLink.org, Online Encyclopedia of Washington State History, accessed 2 Jun 2008
  55. ↑ Prichard, Augustin; Fothergill, John The Lancet, 143, 3673, 1894, pàg. 175–176. DOI: 10.1016/S0140-6736(01)66026-4 [Consulta: 5 juliol 2019].
  56. ↑ Rohé, George Henry; Robin, Albert. Text-book of Hygiene: A Comprehensive Treatise on the Principles and Practice of Preventive Medicine from an American Standpoint (en anglès). Davis, 1908, p. 428 [Consulta: 12 febrer 2020]. «spain 1788 dengue fever.» 
  57. ↑ Houston, C. S.; Houston, S. The Canadian Journal of Infectious Diseases, 11, 2, 2000, pàg. 112–5. DOI: 10.1155/2000/782978. PMC: 2094753. PMID: 18159275.
  58. ↑ Waldman, Carl; Braun, Molly. Atlas of the North American Indian (en anglès). Infobase Publishing, 2009, p. 295. ISBN 978-1-4381-2671-5 [Consulta: 12 febrer 2020]. 
  59. ↑ The History of Small-Pox in Australia, 1788–1908, JHL Cumpston, (1914, Government Printer, Melb.)This epidemic is unlikely to have been a natural event. see, Warren (2013) doi:10.1080/14443058.2013.849750 Arxivat 2008-06-25 a Wayback Machine. [After Cook] and coinciding with Colonisation
  60. ↑ «Epidemics». Arxivat de l'original el 2013-07-22. [Consulta: 8 juny 2008].
  61. ↑ «Tiger mosquitoes and the history of Febre groga and dengue in Spain». Arxivat de l'original el 4 agost 2017. [Consulta: 16 novembre 2014].
  62. ↑ Andrew Davidson. Hygiene & diseases of warm climates. Pentland, 1893, p. 337. 
  63. ↑ 63,0 63,1 J. N. Hays. Epidemics and pandemics: their impacts on human history. ABC-CLIO, 2005. ISBN 978-1-85109-658-9. [Pàgina?]
  64. ↑ «Aboriginal Health History». Arxivat de l'original el 27 setembre 2011. [Consulta: 16 novembre 2014].
  65. ↑ Barry Leadbeater. «South Australian History Timeline (19th Century)». Arxivat de l'original el 28 novembre 2014. [Consulta: 16 novembre 2014].
  66. ↑ A History of the Human Plague in Iran Arxivat 2011-07-19 a Wayback Machine., Mohammad Azizi, Farzaneh Azizi
  67. ↑ 67,0 67,1 Kuhnke, Laverne. Lives at Risk: Public Health in Nineteenth-Century Egypt. ark.cdlib.org Arxivat 2008-11-20 a Wayback Machine., Berkeley: University of California Press, c1990.
  68. ↑ 68,0 68,1 Gallagher, Nancy. Egypt's Other Wars: Epidemics and the Politics of Public Health. Syracuse University Press, c1990. Published by the American University in Cairo Press. ISBN 977-424-295-5[Pàgina?]
  69. ↑ «Smallpox decimates tribes; survivors join together – Timeline – Native Voices». www.nlm.nih.gov. Arxivat de l'original el 16 agost 2016. [Consulta: 4 juliol 2016].
  70. ↑ Gallagher, The Reverend John A. Canadian Catholic Historical Association Report, University of Manitoba Web Site, 1936 [Consulta: 23 març 2008].
  71. ↑ a s, &NA The American Journal of the Medical Sciences, 18, 35, 1849, pàg. 148–154. DOI: 10.1097/00000441-184907000-00018. PMC: 5277660.
  72. ↑ Howlin, Diego. «Vómito Negro, Historia de la fiebre amarilla, en Buenos Aires de 1871» (en castellà). Revista Persona n. 34, octubre 2004.
  73. ↑ Practitioner, 1877. 
  74. ↑ [1] Arxivat 2015-01-03 a Wayback Machine. About Cholera epidemic of Copenhagen 1853
  75. ↑ John Snow. On the mode of communication of cholera. John Churchill, 1855. 
  76. ↑ «Australian Medical Pioneers Index (AMPI) – Colonial Medical Life». Arxivat de l'original el 29 juny 2017. [Consulta: 16 novembre 2014].
  77. ↑ Beveridge, W.I.B. Influenza, the Last Great Plague (Heinemann, Londres, 1977)[Pàgina?]
  78. ↑ Swanky, Tom. The Smallpox War in Nuxalk Territory. Colúmbia Britànica, Canada: Dragon Heart, 2016, p. 93. ISBN 978-1365410161. 
  79. ↑ «1902Encyclopedia.com». Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 16 novembre 2014].
  80. ↑ «Death of Forty Thousand Fijians from Measles». , 29-09-1875.
  81. ↑ Great Britain. Local Government Board. Further report and papers on epidemic influenza, 1889–92: with an introduction by the medical officer of the Local Government Board. Eyre, 1893. [Pàgina?]
  82. ↑ African trypanosomiasis Arxivat 2016-12-04 a Wayback Machine., OMS
  83. ↑ Echenberg, Myron. Plague Ports: The Global Urban Impact of Pesta bubònica: 1894–1901. Sacramento: New York University Press, 2007, p. 231. ISBN 978-0-8147-2232-9. 
  84. ↑ «Reanalyzing the 1900–1920 sleeping sickness epidemic in Uganda». Arxivat de l'original el 2009-09-16. [Consulta: 7 gener 2008].
  85. ↑ Enllaç a Viquitexts Report on the outbreak of plague at Fremantle. Viquitexts. 
  86. ↑ William E. Paul. Fundamental immunology. Lippincott Williams & Wilkins, 1 maig 2008. ISBN 978-0-7817-6519-0. 
  87. ↑ Spross, Åke. «Så kan vaccin utrota sjukdomar» (en swedish). Uppsala Nya Tidning, 21-01-2018. Arxivat de l'original el 21 gener 2018. [Consulta: 12 març 2019].
  88. ↑ «Sjukdomsinformation om smittkoppor» (en swedish). Public Health Agency of Sweden, 17-10-2013. Arxivat de l'original el 2 febrer 2017. [Consulta: 12 març 2019].
  89. ↑ Geschiedenis 24 – Polio in Staphorst Arxivat 2013-07-14 a Wayback Machine.. Geschiedenis24.nl (2010-11-17). Retrieved on 2014-05-12.
  90. ↑ «New, Deadly Flu Strain Detected in Albany Co». Associated Press, 24-01-1975.
  91. ↑ UNAIDS (2010) report on the global AIDS epidemic'[Enllaç no actiu]
  92. ↑ Dutt, Ashok Southeast Asian Journal of Tropical Medicine and Public Health, 37, 4, 2006, pàg. 755–60 [Consulta: 19 juny 2016].
  93. ↑ «Dengue in the Americas: The Epidemics of 2000». Arxivat de l'original el 2017-10-17. [Consulta: 5 agost 2008].
  94. ↑ «Nigeria cholera outbreak kills 400». , 26-11-2001.
  95. ↑ «Cholera Spreads Through South Africa Townships». Arxivat de l'original el 3 juny 2009. [Consulta: 16 novembre 2014].
  96. ↑ Bertherat, Eric; Bekhoucha, Souad; Chougrani, Saada; Razik, Fathia; Duchemin, Jean B. Emerging Infectious Diseases, 13, 10, 2007, pàg. 1459–1462. DOI: 10.3201/eid1310.070284. PMC: 2851531. PMID: 18257987.
  97. ↑ Staff Reporter. «Cholera epidemic takes hold in Senegal». The M&G Online. Arxivat de l'original el 3 febrer 2017. [Consulta: 16 novembre 2014].
  98. ↑ «Mali: Febre groga epidemic in Kayes», 11-11-2005. Arxivat de l'original el 2009-01-12. [Consulta: 24 novembre 2008].
  99. ↑ Koh, B. K.; Ng, L. C.; Kita, Y.; Tang, C. S.; Ang, L. W. Annals of the Academy of Medicine, Singapore, 37, 7, 2008, pàg. 538–45. PMID: 18695764 [Consulta: 17 octubre 2018].
  100. ↑ Worst cholera outbreak in Angola Arxivat 2017-04-29 a Wayback Machine., BBC
  101. ↑ «Malaria Epidemic Sweeps Northeast India». Arxivat de l'original el 2017-02-03. [Consulta: 1r juliol 2008].
  102. ↑ «Dengue epidemic threatens India's capital». News-Medical.net, 02-10-2006. Arxivat de l'original el 15 gener 2009. [Consulta: 16 novembre 2014].
  103. ↑ «WHO – Chikungunya in India». Arxivat de l'original el 23 desembre 2013. [Consulta: 16 novembre 2014].
  104. ↑ Khan, E.; Siddiqui, J.; Shakoor, S.; Mehraj, V.; Jamil, B. Transactions of the Royal Society of Tropical Medicine and Hygiene, 101, 11, 2007, pàg. 1114–1119. DOI: 10.1016/j.trstmh.2007.06.016. PMID: 17706259.
  105. ↑ "Mourners die as fever grips Congo." Arxivat 2012-07-30 at WebCite Sydney Morning Herald, August 30, 2007
  106. ↑ «Fatal outbreak not a cholera epidemic, insists Ethiopia». , 22-02-2007.
  107. ↑ Cholera death toll in India rises Arxivat 2017-11-11 a Wayback Machine., BBC News
  108. ↑ Cholera outbreak in Iraq growing Arxivat 2017-02-04 a Wayback Machine., Associated Press
  109. ↑ Vaccine-linked polio hits Nigeria Arxivat 2016-08-20 a Wayback Machine., BBC News
  110. ↑ Dengue fever epidemic hits Caribbean, Latin America Arxivat 2009-08-03 a Wayback Machine., Reuters
  111. ↑ «Somalia cholera death fears grow». , 28-04-2007.
  112. ↑ Cholera epidemic losing its sting Arxivat 2008-06-26 a Wayback Machine.
  113. ↑ Cambodia suffers worst dengue epidemic, 407 dead Arxivat 2009-11-11 a Wayback Machine., Reuters
  114. ↑ «Cholera epidemic in western Chad kills 123», 02-09-2004. Arxivat de l'original el 2009-01-12. [Consulta: 8 juny 2008].
  115. ↑ Madagascar: eighteen dead from Pesta bubònica, five in hospital since 1 January 2008 Arxivat 9 May 2009[Date mismatch] a Wayback Machine.
  116. ↑ «Dengue cases in Philippines rise by 43 percent: government». Arxivat de l'original el 17 octubre 2017. [Consulta: 16 novembre 2014].
  117. ↑ Vietnam PM urges action against diarrhea outbreak Arxivat 2008-04-16 a Wayback Machine., Thanh Nien Daily
  118. ↑ McCredie, J. BMJ, 338, 2009, pàg. b967. DOI: 10.1136/bmj.b967. PMID: 19273518.
  119. ↑ Odigwe, C. BMJ, 338, 2009, pàg. b1638. DOI: 10.1136/bmj.b1638. PMID: 19383759.
  120. ↑ «First Global Estimates of 2009 H1N1 Pandemic Mortality Released by CDC-Led Collaboration». Centers for Disease Control and Prevention, 25-06-2012. Arxivat de l'original el 2012-07-01. [Consulta: 9 setembre 2017].
  121. ↑ «2009 Swine-Flu Death Toll 10 Times Higher Than Thought». LiveScience.com. Arxivat de l'original el 7 novembre 2014. [Consulta: 16 novembre 2014].
  122. ↑ Ministère de la Santé Publique et de la Population official cholera report Arxivat 2016-12-28 a Wayback Machine.[Cal citació completa]
  123. ↑ «Why Cholera Persists in Haiti Despite an Abundance of Aid». Arxivat de l'original el 2015-04-28. [Consulta: 5 abril 2018].
  124. ↑ «Doctorswithoutborders.org». MSF USA. Arxivat de l'original el 27 setembre 2011. [Consulta: 16 novembre 2014].
  125. ↑ «Democratic Republic of Congo: More measles vaccinations needed». Médecins Sans Frontières (MSF) International. Arxivat de l'original el 2 novembre 2014. [Consulta: 16 novembre 2014].
  126. ↑ Vietnam on alert as common virus kills 81 children – Yahoo News Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine.. News.yahoo.com (2011-08-19). Retrieved on 2014-05-12.
  127. ↑ Nguyen, Ngoc TB; Pham, Hau V.; Hoang, Cuong Q.; Nguyen, Tien M.; Nguyen, Long T. BMC Infectious Diseases, 14, 2014, pàg. 341. DOI: 10.1186/1471-2334-14-341. PMC: 4068316. PMID: 24942066.
  128. ↑ Yuill, Thomas M.; Woodall, John P.; Baekeland, Susan International Journal of Infectious Diseases, 17, 7, 2013, pàg. e476–e478. DOI: 10.1016/j.ijid.2013.03.009.
  129. ↑ «Middle East Respiratory Syndrome coronavirus (MERS-CoV) – Saudi Arabia. World Health Organisation (2015-06-11). Retrieved on 2015-06-20.». Arxivat de l'original el 2015-06-16. [Consulta: 20 juny 2015].
  130. ↑ «Situation summary Latest available situation summary, 26 June 2015. World Health Organisation (2015-06-19). Retrieved on 2015-06-20.». Arxivat de l'original el 5 juny 2016. [Consulta: 27 juny 2015].
  131. ↑ Gignoux, Etienne; Idowu, Rachel; Bawo, Luke; Hurum, Lindis; Sprecher, Armand Emerging Infectious Diseases, 21, 12, 2015, pàg. 2265–2267. DOI: 10.3201/eid2112.150756. PMC: 4672419. PMID: 26583831.
  132. ↑ «Número de casos informados de artritis epidémica chikungunya en las Américas – SE 5 (February 6, 2015)». Pan American Health Organization. Arxivat de l'original el 18 febrer 2015. [Consulta: 11 febrer 2015].
  133. ↑ «Plague – Madagascar». WHO. World Health Organization. Arxivat de l'original el 2 maig 2019. [Consulta: 5 juliol 2016].
  134. ↑ «Odisha grapples with jaundice outbreak». , 17-02-2015.
  135. ↑ Press Trust of India. «Swine flu deaths at 1895; number of cases near 32K mark». The Indian Express, 21-03-2015. Arxivat de l'original el 12 octubre 2015. [Consulta: 21 març 2015].
  136. ↑ «India struggles with deadly swine flu outbreak». , 20-02-2015.
  137. ↑ «Death toll Gujarat». , 15-03-2015.
  138. ↑ «WHO | Zika: the origin and spread of a mosquito-borne virus». [Consulta: 19 febrer 2020].
  139. ↑ «Febre groga – countries with dengue: alert 2016-03-28 20:39:56 Archive Number: Archive Number: 20160328.4123983». International Society for Infectious Diseases.
  140. ↑ WHO Regional Office for the Eastern Mediterranean Cholera Situation in Yemen November 2019". Retrieved 30 November 2019.
  141. ↑ Encephalitis outbreak: AES is a perennial issue in eastern Uttar Pradesh, northern Bihar Bihar's AES data summary looks more like a repeat of 2017 when a major JEV outbreak in Uttar Pradesh's Gorakhpur claimed the lives of many children. 17 June 2019 www.indiatvnews.com, accessed 17 February 2020
  142. ↑ «Nipah virus contained, last two positive cases have recovered: Kerala Health Min». The News Minute, 11-06-2018.
  143. ↑ «Operations Dashboard for ArcGIS».
  144. ↑ «Ebola Virus Disease Outbreak Uganda Situation Reports» (en anglès).
  145. ↑ «DR Congo measles: More than 6,000 dead in world's worst outbreak» (en anglès). BBC News, 08-01-2020.
  146. ↑ «Two more deaths from measles in samoa over new year period». Radio New Zealand, 07-01-2020.
  147. ↑ «Coronavirus info», 10-02-2020. Arxivat de l'original el 2020-01-31.
  148. ↑ «Coronavirus». .

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_d%27epidèmies&oldid=24249650»