Llista d'epidèmies

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentLlista d'epidèmies

Aquest article és una llista d'epidèmies de malalties infeccioses. No s'inclouen malalties generalitzades i cròniques, com ara malalties del cor i al·lèrgies, si no es creu que siguin infeccioses.

Fins al segle xv[modifica]

Esdeveniment Data Ubicació Malaltia Nombre de morts (estimació) Ref.
Plaga d'Atenes 429–426 aC Grècia Desconegut, possiblement tifus, febre tifoide o febre hemorràgica vírica 75.000–100.000 [1][2][3]
Epidèmia del 412 aC 412 aC República Romana, Nord de Grècia Desconegut, possiblement grip desconegut [4]
Pesta antonina 165–180 (possiblement fins a 190) Imperi Romà Desconegut, possiblement verola ~ 5-10 milions [5]
Pesta de Cebrià 250–266 Europa Desconegut, possiblement verola ~ 1 milió [6]
Pesta de Justinià 541–542 Europa, Egipte i Àsia Occidental Pesta 25–50 milions; 40% de la població [7]
Pesta romana del 590 590 Roma Pesta > 100 milions [8]
Pesta de Sheroe 627–628 Ctesifont, Pèrsia Pesta > 100.000 [9]
Pesta del 664 664–689 Illes Britàniques Pesta [10]
Epidèmia de verola japonesa del 735-737 735–737 Japó Verola ~ 2 milions: aprox. 1/3 de la població del Japó [11][12]
Pesta del 746-747 746–747 Imperi Romà d'Orient, Àsia Occidental, Àfrica Pesta [13]
Pesta Negra 1331–1353 Europa, Àsia i Àfrica del Nord Pesta 75-200 milions; 30–60% de la població [14]
Suor anglesa (múltiples brots) 1485–1551 Anglaterra i després Europa continental Desconeguda, possiblement una espècie de hantavirus desconegut > 10,000 [15]

Segles xvi-xvii[modifica]

Esdeveniment Data Malaltia Ubicació Nombre de morts (estimació) Ref.
Epidèmia de verola de 1520 1520 Verola Mèxic 5-8 milions [16]
Epidèmies de Cocoliztli de 1545–1548 1545–1548 Possiblement Salmonella enterica Mèxic 5–15 milions (80% de la població) [17][18][19][20]
Plaga de Londres del 1563 1563–1564 Pesta Londres > 20,100 a Londres
Epidèmies de Cocoliztli de 1576 1576–1580 Possiblement Salmonella enterica Mèxic 2–2.5 milions (50% de la població) [17][18][19][20]
Pesta de San Cristóbal de La Laguna de 1582 1582–1583 Pesta Tenerife Entre 5.000 i 9.000 (entre el 25-45% de la població) [21]
1592–1596 Xarampió Nació de Seneca [22]
Pesta epidèmica de Malta de 1592-1593 1592–1593 Pesta Malta 3,000 [23]
Plaga de Londres de 1592–1593 1592–1593 Pesta Londres > 19,900 a Londres i altres indrets
1596–1602 Pesta Espanya [24]
1600–1650 Malària Amèrica del Sud [25]
1603 Pesta Anglaterra [26]
1609 Pesta Egipte
1616–1619 Causa desconeguda. L'última recerca suggereix que va ser una epidèmia de Leptospirosi. L'explicació clàssica inclou febre groga, Pesta bubònica, grip, verola, varicel·la, tifus, i una infecció sindèmica d'hepatitis B i hepatitis D. Nova Anglaterra, especialment la gent de Wampanoag 30–90% de la població [27][28]
Plaga d'Itàlia de 1629–1631 1629–1631 Pesta Itàlia 280,000 [29]
1634 Verola Hurons [30]
Epidèmia de verola de Massachusetts 1633 Verola Tretze colònies
1636 Pesta Anglaterra [31]
1641–1644 Pesta Xina [32]
Gran plaga de Sevilla 1647–1652 Pesta Espanya
1648 Febre groga Amèrica del Sud [33]
Plaga de Nàpols 1656 Pesta Itàlia [34]
1657 Xarampió Tretze Colònies [35]
1663–1664 Pesta Països Baixos 24,148
Gran plaga de Londres 1665–1666 Pesta Anglaterra 100,000[36] [37]
1668 Pesta França 40,000 [38]
Epidèmia de pesta de Malta del 1675-1976 1675–1676 Pesta Malta 11,300 [39]
1676–1685 Pesta Espanya [40]
Gran plaga de Viena 1679 Pesta Àustria 76,000
1687 Xarampió Tretze Colònies [41]
1690 Febre groga Tretze Colònies

Segle xviii[modifica]

Esdeveniment Data Malaltia Ubicació Nombre de morts Ref.
1702–1703 Verola Canadà, Nova França [42]
Gran epidèmia de verola 1707–1709 Verola Islàndia > 18,000 (36% of population)
Plaga de la Gran Guerra del Nord 1710–1712 Pesta Dinamarca, Suècia
1713–1715 Xarampió Tretze Colònies [43]
1714–1715 Xarampió Canadà, Nova França [44]
Gran plaga de Marsella 1720–1722 Pesta França [45]
1721–1722 Verola Tretze Colònies [46]
1729 Xarampió Tretze Colònies [47]
1730 Febre groga Espanya
1732–1733 Grip Tretze Colònies [48]
1733 Verola Canadà, Nova França [49]
Gran pesta de 1738 1738 Pesta Balcans > 50,000 [50]
1738 Verola Tretze Colònies
1739–1740 Xarampió Tretze Colònies
1743 Pesta Itàlia [51]
1747 Xarampió Tretze Colònies
1755–1756 Verola Amèrica del Nord
1759 Xarampió Amèrica del Nord [52]
1761 Grip Amèrica del Nord, Índies Occidentals
1763 Verola Amèrica del Nord, actual àrea de Pittsburgh [53]
Plaga russa del 1770–1772 1770–1772 Pesta Russia > 50,000
Dècada del 1770 Verola Natius del Nord-oest del Pacífic [54]
1772 Xarampió Amèrica del Nord
1772 Pesta Persia > 2,000,000
1775–1776 Grip Anglaterra [55]
1778 Dengue Espanya [56]
Epidèmia de verola d'Amèrica del Nord 1780–1782 Verola Cultura de les grans planúries americanes [57]
1788 Verola Pueblo [58]
1788 Xarampió Estats Units d'Amèrica
1789–1790 Verola Nova Gal·les del Sud [59]
1793 Grip i tifus epidèmic Estats Units d'Amèrica
Epidèmia de febre groga del 1793 1793–1798 Febre groga Estats Units d'Amèrica [60]

Segle xix[modifica]

Esdeveniment Data Malaltia Ubicació Nombre de morts Ref.
1800–1803 Febre groga Espanya [61]
1801 Pesta bubònica Imperi Otomà, Egipte [62]
1803 Febre groga Estats Units d'Amèrica
1812 Pesta Egipte
1812 Pesta Imperi Otomà
1813 Pesta Malta
Plaga de Caragea 1813 Pesta Romania 60,000
1816–1819 Tifus Ireland
Primera pandèmia de còlera 1816–1826 Còlera Asia, Europe > 100,000 [63]
1820–1823 Febre groga Estats Units d'Amèrica
Epidèmia de febre groga de 1821 1821 Febre groga Barcelona
1828 Verola Nova Gal·les del Sud, Austràlia [64]
Epidèmia de Groningen 1829 Malària Països Baixos
1829 Verola Austràlia Meridional [65]
1829–1835 Pesta bubònica Iran [66]
Segona pandèmia de còlera 1829–1851 Còlera Àsia, Europa, Amèrica del Nord > 100,000
1831 Còlera Egipte [67][68]
1831–1834 Verola Cultura de les grans planúries americanes
1832 Còlera Anglaterra, França
1832 Còlera Amèrica del Nord
1833 Còlera Estats Units d'Amèrica
1834 Còlera Estats Units d'Amèrica
1834–1836 Pesta bubònica Egipte
1837 Tifus Estats Units d'Amèrica
Epidèmia de verola del 1837–1838 1837–1838 Verola Grans Planes [69]
1840 Pesta Dalmàcia
1840 Verola Sud-àfrica
1841 Febre groga Estats Units d'Amèrica
Epidèmia de tifus del 1847 1847–1848 Tifus epidèmic Canadà > 20,000 [70]
1847 Febre groga Estats Units d'Amèrica
1847–1848 Grip Món [71]
1848 Còlera Egipte
1848–1849 Còlera Amèrica del Nord
1850 Febre groga Estats Units d'Amèrica
1850–1851 Grip Amèrica del Nord
1851 Còlera Estats Units d'Amèrica
1852 Febre groga Estats Units d'Amèrica
Tercera pandèmia de còlera 1852–1860 Còlera Rússia 1,000,000
Febre groga a Buenos Aires 1852–1871 Febre groga Argentina 13,614 [72]
1853 Pesta Imperi Otomà [73]
Epidèmia de còlera de Copenhaguen del 1853 1853 Còlera Copenhaguen, Dinamarca 4,737 [74]
Epidèmia de còlera de Broad Street 1854 Còlera Anglaterra 616 [75]
1855 Febre groga Estats Units d'Amèrica
Tercera pandèmia de pesta 1855–1960 Pesta bubònica Món
1857 Febre groga Portugal
1857 Verola Victoria, Austràlia [76]
1857–1859 Grip Europa, Amèrica del Nord, Amèrica del Sud [77]
1862-1863 Verola Colúmbia Britànica > 3,000 [78]
Quarta pandèmia de còlera 1863–1879 Còlera Orient Mitjà
1865 Còlera Egipte
1866–1867 Còlera Rússia, Alemanya
1867 Xarampió Austràlia
1867 Pesta Iraq [79]
1870–1871 Verola Alemanya
Epidèmia de febre groga de Barcelona de 1870 1870 Febre groga Barcelona 1,235
Epidèmia de xarampió de les Fiji del 1875 1875 Xarampió Fiji 40,000 [80]
1877 Pesta Imperi Rus
1881 Còlera Egipte
Cinquena pandèmia de còlera 1881–1896 Còlera Índia, Alemanya > 9,000
1885 Verola Mont-real 3,164
Grip russa 1889–1890 Grip Món 1,000,000 [81]
1900 Febre groga Àfrica Occidental

Segle xx[modifica]

Esdeveniment Data Malaltia Ubicació Nombre de morts Ref.
1896–1906 Tripanosomosi Conca del Congo [82]
Sisena pandèmia de còlera 1899–1923 Còlera Europa, Àsia, Àfrica > 800,000 [63]
Tercera pandèmia de pesta 1900–1904 Pesta bubònica San Francisco 113 [83]
1900–1920 Trypanosomiasis Uganda [84]
1902 Còlera Egipte [67][68]
1903 Pesta bubònica India 22
1903 Pesta bubònica Fremantle 4 [85]
Plaga de la Xina del 1910 1910–1912 Pesta bubònica Xina 40,000
Pandèmia d'encefalitis letàrgica del 1915 1915–1926 Encefalitis letàrgica Món 1.5 milions
Pandèmia de grip de 1918 1918–1920 Grip Món més de 100,000,000
1918–1922 Tifus Rússia
Pesta pneumònica de Los Angeles del 1924 1924 Pesta pneumònica Los Angeles 30
Epidèmia de febre tifoidea de Croydon 1937 Febre tifoidea Croydon 43
1942–1944 Malària Egipte
1946 Pesta bubònica Xina
1946 Febre recurrent Egipte
1947 Còlera Egipte
Grip asiàtica 1957–1958 Grip Món 2,000,000 [86]
Setena pandèmia de còlera 1961–1975 Còlera Món
1963 Verola Suècia 4 [87][88]
Grip de Hong Kong 1968–1969 Grip Món 1,000,000
1971 Poliomielitis Països Baixos 5 [89]
Epidèmia de verola de Iugoslàvia del 1972 1972 Verola Iugoslàvia 35
Grip de Londres 1972–1973 Grip Estats Units d'Amèrica 1,027 [90]
Epidèmia de verola de l'India del 1974 1974 Verola Índia 15,000
Pandèmia del VIH/SIDA 1960–actualitat HIV/SIDA Món

(Iniciada a la Conca del Congo) 		> 32,000,000 [91]
1990s Còlera Amèrica del Sud
Plaga de l'Índia de 1994 1994 Pesta Índia 52 [92]
1996-2001 Malaltia de la variant Creutzfeldt–Jakob Món 231
1996 Meningitis Àfrica Occidental
1998 - 1999 Infecció del virus Nipah Malàisia 105
2000 Dengue Amèrica Central [93]

Segle xxi[modifica]

Esdeveniment Data Malaltia Ubicació Nombre de morts Ref.
2001 Còlera Nigèria > 400 [94]
2001 Còlera Sud-àfrica [95]
SARS-CoV 2002–2004 SARS Coronavirus Hong Kong 299
SARS-CoV 2002–2004 SARS Coronavirus Xina 349
SARS-CoV 2002–2004 SARS Coronavirus Taiwan 37
SARS-CoV 2002–2004 SARS Coronavirus Canadà 44
SARS-CoV 2002–2004 SARS Coronavirus Singapur 33
2003 Pesta Algèria [96]
2004 Leishmaniosi Afganistan
2004 Còlera Bangladesh
2004 Dengue Indonèsia
2004 Còlera Senegal [97]
2004 Ebola Sudan 7
2005 Febre groga Mali [98]
2005 Dengue Singapur 27 [99]
2006 Còlera Luanda, Angola [100]
2006 Pesta Província d'Ituri, República Democràtica del Congo 61
2006 Malària Índia 17 [101]
2006 Dengue Índia > 50 [102]
2006 Chikungunya Índia [103]
2006 Dengue Pakistan > 50 [104]
2006 Dengue Filipines
Epidèmia de l'Ebola de Mweka 2007 Ebola República Democràtica del Congo 187 [105]
2007 Còlera Etiòpia [106]
2008 Còlera Índia 49 [107]
Epidèmia de còlera d'Iraq de 2007 2007 Còlera Iraq 10 [108]
2007 Poliomielitis Nigèria [109]
2007 Dengue Puerto Rico; República Dominicana; Mèxic [110]
2007 Còlera Somàlia [111]
2007 Ebola Uganda 37
2007 Còlera Vietnam [112]
2008 Dengue Brasil
2008 Dengue Cambodja [113]
2008 Còlera Txad [114]
2008-2017 Febre aftosa humana Xina
2008 Pesta bubònica Madagascar [115]
2008 Dengue Filipines [116]
2008 Còlera Vietnam [117]
Epidèmia de còlera de Zimbàbue de 2008-2009 2008–2009 Còlera Zimbàbue 4,293
2009 Dengue Bolívia 18
2009 Hepatitis B Índia 49
2009 Dengue Queensland, Austràlia [118]
2009 Parotiditis epidèmica Món
Epidèmia de meningitis de l'oest d'Àfrica del 2009–2010 2009–2010 Meningitis Àfrica Occidental 931 [119]
Pandèmia de grip per A(H1N1) de 2009 2009 Grip Món 151,700 – 575,400 [120][121]
Epidèmia del còlera d'Haití 2010–actualitat Còlera Hispaniola 10,075 (Maig 2017) [122][123]
2011–actualitat Xarampió República Democràtica del Congo > 4,500 (Febrer 2014) [124][125]
2011–actualitat Febre aftosa humana Vietnam 170 [126][127]
Epidèmia de dengue del Pakistan del 2011 2011 Dengue Pakistan > 350
Epidèmia de febre groga de Darfur del 2012 2012 Febre groga Sudan 171 (Gener del 2013) [128]
Epidèmia del síndrome respiratòria de l'Orient Mitjà del 2012 2012–2015 Síndrome respiratòria de l'Orient Mitjà Món 862 (Gener del 2020) [129]
2013-2014 Xarampió Vietnam 142
Brot d'Ebola a l'Àfrica de l'oest de 2014 2013–2016 Febre hemorràgica de l'Ebola Àfrica Occidental > 11,300 [130][131]
Epidèmia de chikungunya del 2013–2014 2013–2015 Chikungunya Amèrica 183 [132]
2014–2017 Pesta bubònica Madagascar 40 [133]
2014–2015 Primer Hepatitis E, però també Hepatitis A Índia 36 [134]
Brot de grip porcina índia del 2015 2015 H1N1 Índia 2,035 [135][136][137]
Brot del virus Zika a Amèrica (2015-2016) 2015–2016 Virus del Zika Món ~53 [138]
Epidèmia de febre groga d'Angola del 2016 2016 Febre groga Africa Uns 100 (l'abril del 2016) [139]
Epidèmia de còlera de 2017 al Iemen 2016–actualitat Còlera Yemen 3,886 (el novembre del 2019) [140]
Epidèmia d'encefalitis japonesa de Gorakhpur del 2017 2017 Encefalitis japonesa Índia 64 (l'agost del 2017) [141]
Epidèmia d'infecció del virus Nipah de Kerala del 2018 2018 Infecció del virus Nipah Índia 18 (el febrer del 2020) [142]
Epidèmia de l'ebola de Kivu del 2018–2019 agost 2018–actualitat Febre hemorràgica de l'Ebola República Democràtica del Congo i Uganda 2,253 (el febrer del 2020) [143][144]
Epidèmia de xarampió de la República Democràtica del Congo del 2019-2020 2019–actualitat Xarampió República Democràtica del Congo >5,000 (el novembre de 2019) [145]
Epidèmia de xarampió de Samoa del 2019 2019–actualitat Xarampió Samoa 83 [146]
Pandèmia per coronavirus de 2019-2022 2019–actualitat COVID-19 Món 6,141,720
(31 de març de 2022) 		[147][148]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Plague of Athens: Another Medical Mystery Solved at University of Maryland». University of Maryland Medical Center. Arxivat de l'original el 2015-12-04. [Consulta: 10 febrer 2016].
  2. ↑ Papagrigorakis, Manolis J.; Yapijakis, Christos; Synodinos, Philippos N.; Baziotopoulou-Valavani, Effie International Journal of Infectious Diseases, 10, 3, 2006, pàg. 206–214. DOI: 10.1016/j.ijid.2005.09.001. PMID: 16412683.
  3. ↑ Olson, PE; Hames, CS; Benenson, AS; Genovese, EN Emerging Infect. Dis., 2, 2, 1996, pàg. 155–156. DOI: 10.3201/eid0202.960220. PMC: 2639821. PMID: 8964060.
  4. ↑ Potter, C. W.. «Foreword». A: Influenza. Elsevier Science, 2002, p. vii. 
  5. ↑ "Past pandemics that ravaged Europe" Arxivat 2017-10-07 a Wayback Machine., BBC News, November 7, 2005
  6. ↑ D. Ch. Stathakopoulos Famine and Pestilence in the late Roman and early Byzantine Empire (2007) 95
  7. ↑ Rosen, William (2007), Justinian's Flea: Plague, Empire, and the Birth of Europe Arxivat 2017-07-24 a Wayback Machine.. Viking Adult; p. 3; ISBN 978-0-670-03855-8
  8. ↑ Andrew Ekonomou. Byzantine Rome and the Greek Popes. Lexington Books, 2007
  9. ↑ Shahraki, Abdolrazag Hashemi (2016), Plague in Iran: Its history and current status.
  10. ↑ Maddicott, J. R. «Plague in seventh century England» (en anglès). Past & Present, 156, 1, 01-08-1997, pàg. 7–54. DOI: 10.1093/past/156.1.7. ISSN: 0031-2746.
  11. ↑ Suzuki, A. Medical History, 55, 3, 2011, pàg. 313–18. DOI: 10.1017/S0025727300005329. PMC: 3143877. PMID: 21792253.
  12. ↑ Kohn, George C. Encyclopedia of Plague and Pestilence: From Ancient Times to the Present. Princeton, Nova Jersey: Checkmark Books, 2002, p. 213. ISBN 978-0816048939. 
  13. ↑ The Politics of Despair: The Plague of 746–747 and Iconoclasm in the Byzantine Empire David Turner The Annual of the British School at Athens Vol. 85 (1990), pp. 419–434
  14. ↑ Austin Alchon, Suzanne. A pest in the land: new world epidemics in a global perspective. University of New Mexico Press, 2003, p. 21. ISBN 978-0-8263-2871-7. 
  15. ↑ Heyman, Paul; Simons, Leopold; Cochez, Christel «Were the English Sweating Sickness and the Picardy Sweat Caused by Hantaviruses?». Viruses, 6, 1, 07-01-2014, pàg. 151–171. DOI: 10.3390/v6010151. PMC: 3917436. PMID: 24402305.
  16. ↑ «Megadrought and Megadeath in 16th Century Mexico», 08-04-2002.
  17. ↑ 17,0 17,1 «American plague». New Scientist, 19-12-2000. Arxivat de l'original el 17 octubre 2018. [Consulta: 17 octubre 2018].
  18. ↑ 18,0 18,1 Acuna-Soto, R.; Romero, L. C.; Maguire, J. H. The American Journal of Tropical Medicine and Hygiene, 62, 6, 2000, pàg. 733–739. DOI: 10.4269/ajtmh.2000.62.733. PMID: 11304065.
  19. ↑ 19,0 19,1 Acuna-Soto, Rodolfo; Stahle, D. W.; Cleaveland, M. K.; Therrell, M. D. Emerging Infectious Diseases, 8, 4, 2002, pàg. 360–362. DOI: 10.3201/eid0804.010175. PMC: 2730237. PMID: 11971767.
  20. ↑ 20,0 20,1 Vågene, Åshild J.; Herbig, Alexander; Campana, Michael G.; Robles García, Nelly M.; Warinner, Christina Nature Ecology & Evolution, 2, 3, 2018, pàg. 520-528. DOI: 10.1038/s41559-017-0446-6. PMID: 29335577.
  21. ↑ «La Peste. El cuarto jinete». Arxivat de l'original el 2020-08-01. [Consulta: 16 juliol 2020].
  22. ↑ «American Indian Epidemics». Arxivat de l'original el 14 febrer 2015.
  23. ↑ «Our Heritage Saved: St Roque Chapel». The Malta Independent, 30-05-2007 [Consulta: 19 març 2020].
  24. ↑ «A History of Spain and Portugal». Arxivat de l'original el 27 març 2017. [Consulta: 16 novembre 2014].
  25. ↑ Griffing, Sean M; Gamboa, Dionicia; Udhayakumar, Venkatachalam «The history of 20th century malaria control in Peru». Malaria Journal, 12, 30-08-2013, pàg. 303. DOI: 10.1186/1475-2875-12-303. PMC: 3766208. PMID: 24001096.
  26. ↑ Bell, Walter George (1951). Belinda Hollyer (ed.). The great Plague in London (folio society ed.). Folio society by arrangement with Random House. Pages 3–5
  27. ↑ Marr, John S.; Cathey, John T. Emerging Infectious Diseases, 16, 2, 2010, pàg. 281–286. DOI: 10.3201/eid1602.090276. PMC: 2957993. PMID: 20113559.
  28. ↑ Mann, Charles C. «Native intelligence», desembre 2005. Arxivat de l'original el 2018-11-23. [Consulta: 17 octubre 2018].
  29. ↑ Hays, J. N.. Epidemics and pandemics their impacts on human history. Santa Barbara, Calif.: ABC-CLIO, 2005, p. 103. ISBN 978-1851096589. 
  30. ↑ Johansen, Bruce E.. American Indian Culture: From Counting Coup to Wampum [2 volumes: From Counting Coup to Wampum] (en anglès). ABC-CLIO, 2015, p. 88. ISBN 978-1-4408-2874-4 [Consulta: 12 febrer 2020]. 
  31. ↑ Newman, Kira L. S. «Shutt up: bubonic plague and quarantine in early modern England». Journal of Social History, 45, 3, 2012, pàg. 809–834. DOI: 10.1093/jsh/shr114. ISSN: 0022-4529. PMID: 22611587 [Consulta: 12 febrer 2020].
  32. ↑ Timothy Brook. The Confusions of Pleasure: Commerce and Culture in Ming China. University of California Press, 1999, p. 163. ISBN 978-0-520-22154-3. 
  33. ↑ Rogers, D.J.; Wilson, A.J.; Hay, S.I.; Graham, A.J. «The Global Distribution of Yellow Fever and Dengue». Advances in Parasitology, 62, 2006, pàg. 181–220. DOI: 10.1016/S0065-308X(05)62006-4. ISSN: 0065-308X. PMC: 3164798. PMID: 16647971.
  34. ↑ Scasciamacchia, Silvia; Serrecchia, Luigina; Giangrossi, Luigi; Garofolo, Giuliano; Balestrucci, Antonio; Sammartino, Gilberto; Fasanella, Antonio «Plague Epidemic in the Kingdom of Naples, 1656–1658 - Volume 18, Number 1—January 2012 - Emerging Infectious Diseases journal - CDC» (en anglès americà). Emerging Infectious Diseases, 18, 1, 2012, pàg. 186–8. DOI: 10.3201/eid1801.110597. PMC: 3310102. PMID: 22260781.
  35. ↑ Inc, Gideon Informatics; Berger, Dr Stephen. Measles: Global Status: 2019 edition (en anglès). GIDEON Informatics Inc, 2019, p. 514. ISBN 978-1-4988-2461-3 [Consulta: 12 febrer 2020]. 
  36. ↑ Ross, David. «UK travel and heritage – Britain Express UK travel guide». The Londres Plague of 1665. Arxivat de l'original el 26 maig 2019. [Consulta: 14 juliol 2011].
  37. ↑ Archives, The National. «Great Plague of 1665–1666 – The National Archives». Arxivat de l'original el 28 abril 2016. [Consulta: 4 juliol 2016].
  38. ↑ Jones, Colin «Plague and Its Metaphors in Early Modern France». Representations, 53, 1996, pàg. 97–127. DOI: 10.2307/2928672. ISSN: 0734-6018. JSTOR: 2928672.
  39. ↑ «The 1676 plague in Malta». The Malta Independent, 19-06-2017 [Consulta: 19 març 2020].
  40. ↑ Casey, James. Early Modern Spain: A Social History (en anglès). Psychology Press, 1999, p. 37. ISBN 978-0-415-13813-0 [Consulta: 12 febrer 2020]. 
  41. ↑ Purvis, Thomas L.. Colonial America To 1763 (en anglès). Infobase Publishing, 2014, p. 173. ISBN 978-1-4381-0799-8 [Consulta: 12 febrer 2020]. 
  42. ↑ Desjardins, Bertrand Canadian Studies in Population, 23, 1, 1996, pàg. 49–67. DOI: 10.25336/P6459C.
  43. ↑ Morens, David M. «The Past Is Never Dead—Measles Epidemic, Boston, Massachusetts, 1713 - Volume 21, Number 7—July 2015 - Emerging Infectious Diseases journal - CDC» (en anglès americà). Emerging Infectious Diseases Journal, 21, 7, 2015, pàg. 1257–60. DOI: 10.3201/eid2107.150397. PMC: 4480406. PMID: 26277799.
  44. ↑ Mazan, Ryan; Gagnon, Alain; Desjardins, Bertrand Canadian Studies in Population, 36, 3–4, 2009, pàg. 295–323. DOI: 10.25336/P63P5Q.
  45. ↑ Devaux, Christian A. Infection, Genetics and Evolution, 14, 2013, pàg. 169–185. DOI: 10.1016/j.meegid.2012.11.016. PMID: 23246639.
  46. ↑ «Zabdiel Boylston and inoculation». Arxivat de l'original el 5 setembre 2015. [Consulta: 16 novembre 2014].
  47. ↑ Cook, Noble David; Lovell, William George. Secret Judgments of God: Old World Disease in Colonial Spanish America (en anglès). University of Oklahoma Press, 2001, p. 127. ISBN 978-0-8061-3377-5 [Consulta: 12 febrer 2020]. 
  48. ↑ «Ambrosevideo.com». Arxivat de l'original el 2016-04-17. [Consulta: 27 març 2011].
  49. ↑ Gagnon, Alain; Mazan, Ryan Social Science & Medicine, 68, 9, 2009, pàg. 1609–1616. DOI: 10.1016/j.socscimed.2009.02.008. PMID: 19269727.
  50. ↑ Krebsbach, Suzanne «The Great Charlestown Smallpox Epidemic of 1760». The South Carolina Historical Magazine, 97, 1, 1996, pàg. 30–37. ISSN: 0038-3082. JSTOR: 27570134.
  51. ↑ Tognotti, Eugenia «Lessons from the History of Quarantine, from Plague to Influenza A» (en anglès americà). Emerging Infectious Diseases, 19, 2, febrer 2013, pàg. 254–259. DOI: 10.3201/eid1902.120312. PMC: 3559034. PMID: 23343512.
  52. ↑ LeMay, Michael C.. Global Pandemic Threats: A Reference Handbook: A Reference Handbook (en anglès). ABC-CLIO, 2016, p. 227. ISBN 978-1-4408-4283-2 [Consulta: 12 febrer 2020]. 
  53. ↑ Ranlet, Philip «The British, the Indians, and Smallpox: What Actually Happened at Fort Pitt in 1763?». Pennsylvania History: A Journal of Mid-Atlantic Studies, 67, 3, 2000, pàg. 427–441. ISSN: 0031-4528. JSTOR: 27774278.
  54. ↑ Greg Lange,"Smallpox epidemic ravages Native Americans on the northwest coast of North America in the 1770s" Arxivat 2008-05-26 a Wayback Machine., 23 Jan 2003, HistoryLink.org, Online Encyclopedia of Washington State History, accessed 2 Jun 2008
  55. ↑ Prichard, Augustin; Fothergill, John The Lancet, 143, 3673, 1894, pàg. 175–176. DOI: 10.1016/S0140-6736(01)66026-4 [Consulta: 5 juliol 2019].
  56. ↑ Rohé, George Henry; Robin, Albert. Text-book of Hygiene: A Comprehensive Treatise on the Principles and Practice of Preventive Medicine from an American Standpoint (en anglès). Davis, 1908, p. 428 [Consulta: 12 febrer 2020]. «spain 1788 dengue fever.» 
  57. ↑ Houston, C. S.; Houston, S. The Canadian Journal of Infectious Diseases, 11, 2, 2000, pàg. 112–5. DOI: 10.1155/2000/782978. PMC: 2094753. PMID: 18159275.
  58. ↑ Waldman, Carl; Braun, Molly. Atlas of the North American Indian (en anglès). Infobase Publishing, 2009, p. 295. ISBN 978-1-4381-2671-5 [Consulta: 12 febrer 2020]. 
  59. ↑ The History of Small-Pox in Australia, 1788–1908, JHL Cumpston, (1914, Government Printer, Melb.)This epidemic is unlikely to have been a natural event. see, Warren (2013) doi:10.1080/14443058.2013.849750 «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-06-25. [Consulta: 15 març 2020]. [After Cook] and coinciding with Colonisation
  60. ↑ «Epidemics». Arxivat de l'original el 2013-07-22. [Consulta: 8 juny 2008].
  61. ↑ «Tiger mosquitoes and the history of Febre groga and dengue in Spain». Arxivat de l'original el 4 agost 2017. [Consulta: 16 novembre 2014].
  62. ↑ Andrew Davidson. Hygiene & diseases of warm climates. Pentland, 1893, p. 337. 
  63. ↑ 63,0 63,1 J. N. Hays. Epidemics and pandemics: their impacts on human history. ABC-CLIO, 2005. ISBN 978-1-85109-658-9. [Pàgina?]
  64. ↑ «Aboriginal Health History». Arxivat de l'original el 27 setembre 2011. [Consulta: 16 novembre 2014].
  65. ↑ Barry Leadbeater. «South Australian History Timeline (19th Century)». Arxivat de l'original el 28 novembre 2014. [Consulta: 16 novembre 2014].
  66. ↑ A History of the Human Plague in Iran Arxivat 2011-07-19 a Wayback Machine., Mohammad Azizi, Farzaneh Azizi
  67. ↑ 67,0 67,1 Kuhnke, Laverne. Lives at Risk: Public Health in Nineteenth-Century Egypt. ark.cdlib.org Arxivat 2008-11-20 a Wayback Machine., Berkeley: University of California Press, c1990.
  68. ↑ 68,0 68,1 Gallagher, Nancy. Egypt's Other Wars: Epidemics and the Politics of Public Health. Syracuse University Press, c1990. Published by the American University in Cairo Press. ISBN 977-424-295-5[Pàgina?]
  69. ↑ «Smallpox decimates tribes; survivors join together – Timeline – Native Voices». www.nlm.nih.gov. Arxivat de l'original el 16 agost 2016. [Consulta: 4 juliol 2016].
  70. ↑ Gallagher, The Reverend John A. Canadian Catholic Historical Association Report, University of Manitoba Web Site, 1936 [Consulta: 23 març 2008].
  71. ↑ a s, &NA The American Journal of the Medical Sciences, 18, 35, 1849, pàg. 148–154. DOI: 10.1097/00000441-184907000-00018. PMC: 5277660.
  72. ↑ Howlin, Diego. «Vómito Negro, Historia de la fiebre amarilla, en Buenos Aires de 1871» (en castellà). Revista Persona n. 34, octubre 2004.
  73. ↑ Practitioner, 1877. 
  74. ↑ [1] Arxivat 2015-01-03 a Wayback Machine. About Cholera epidemic of Copenhagen 1853
  75. ↑ John Snow. On the mode of communication of cholera. John Churchill, 1855. 
  76. ↑ «Australian Medical Pioneers Index (AMPI) – Colonial Medical Life». Arxivat de l'original el 29 juny 2017. [Consulta: 16 novembre 2014].
  77. ↑ Beveridge, W.I.B. Influenza, the Last Great Plague (Heinemann, Londres, 1977)[Pàgina?]
  78. ↑ Swanky, Tom. The Smallpox War in Nuxalk Territory. Colúmbia Britànica, Canada: Dragon Heart, 2016, p. 93. ISBN 978-1365410161. 
  79. ↑ «1902Encyclopedia.com». Arxivat de l'original el 4 març 2016. [Consulta: 16 novembre 2014].
  80. ↑ «Death of Forty Thousand Fijians from Measles». , 29-09-1875.
  81. ↑ Great Britain. Local Government Board. Further report and papers on epidemic influenza, 1889–92: with an introduction by the medical officer of the Local Government Board. Eyre, 1893. [Pàgina?]
  82. ↑ African trypanosomiasis Arxivat 2016-12-04 a Wayback Machine., OMS
  83. ↑ Echenberg, Myron. Plague Ports: The Global Urban Impact of Pesta bubònica: 1894–1901. Sacramento: New York University Press, 2007, p. 231. ISBN 978-0-8147-2232-9. 
  84. ↑ «Reanalyzing the 1900–1920 sleeping sickness epidemic in Uganda». Arxivat de l'original el 2009-09-16. [Consulta: 7 gener 2008].
  85. ↑ Enllaç a Viquitexts Report on the outbreak of plague at Fremantle. Viquitexts. 
  86. ↑ William E. Paul. Fundamental immunology. Lippincott Williams & Wilkins, 1 maig 2008. ISBN 978-0-7817-6519-0. 
  87. ↑ Spross, Åke. «Så kan vaccin utrota sjukdomar» (en swedish). Uppsala Nya Tidning, 21-01-2018. Arxivat de l'original el 21 gener 2018. [Consulta: 12 març 2019].
  88. ↑ «Sjukdomsinformation om smittkoppor» (en swedish). Public Health Agency of Sweden, 17-10-2013. Arxivat de l'original el 2 febrer 2017. [Consulta: 12 març 2019].
  89. ↑ Geschiedenis 24 – Polio in Staphorst Arxivat 2013-07-14 a Wayback Machine.. Geschiedenis24.nl (2010-11-17). Retrieved on 2014-05-12.
  90. ↑ «New, Deadly Flu Strain Detected in Albany Co». Associated Press, 24-01-1975.
  91. ↑ UNAIDS (2010) report on the global AIDS epidemic' Arxivat 2020-06-01 a Wayback Machine.
  92. ↑ Dutt, Ashok Southeast Asian Journal of Tropical Medicine and Public Health, 37, 4, 2006, pàg. 755–60 [Consulta: 19 juny 2016].
  93. ↑ «Dengue in the Americas: The Epidemics of 2000». Arxivat de l'original el 2017-10-17. [Consulta: 5 agost 2008].
  94. ↑ «Nigeria cholera outbreak kills 400». , 26-11-2001.
  95. ↑ «Cholera Spreads Through South Africa Townships». Arxivat de l'original el 3 juny 2009. [Consulta: 16 novembre 2014].
  96. ↑ Bertherat, Eric; Bekhoucha, Souad; Chougrani, Saada; Razik, Fathia; Duchemin, Jean B. Emerging Infectious Diseases, 13, 10, 2007, pàg. 1459–1462. DOI: 10.3201/eid1310.070284. PMC: 2851531. PMID: 18257987.
  97. ↑ Staff Reporter. «Cholera epidemic takes hold in Senegal». The M&G Online. Arxivat de l'original el 3 febrer 2017. [Consulta: 16 novembre 2014].
  98. ↑ «Mali: Febre groga epidemic in Kayes», 11-11-2005. Arxivat de l'original el 2009-01-12. [Consulta: 24 novembre 2008].
  99. ↑ Koh, B. K.; Ng, L. C.; Kita, Y.; Tang, C. S.; Ang, L. W. Annals of the Academy of Medicine, Singapore, 37, 7, 2008, pàg. 538–45. PMID: 18695764 [Consulta: 17 octubre 2018].
  100. ↑ Worst cholera outbreak in Angola Arxivat 2017-04-29 a Wayback Machine., BBC
  101. ↑ «Malaria Epidemic Sweeps Northeast India». Arxivat de l'original el 2017-02-03. [Consulta: 1r juliol 2008].
  102. ↑ «Dengue epidemic threatens India's capital». News-Medical.net, 02-10-2006. Arxivat de l'original el 15 gener 2009. [Consulta: 16 novembre 2014].
  103. ↑ «WHO – Chikungunya in India». Arxivat de l'original el 23 desembre 2013. [Consulta: 16 novembre 2014].
  104. ↑ Khan, E.; Siddiqui, J.; Shakoor, S.; Mehraj, V.; Jamil, B. Transactions of the Royal Society of Tropical Medicine and Hygiene, 101, 11, 2007, pàg. 1114–1119. DOI: 10.1016/j.trstmh.2007.06.016. PMID: 17706259.
  105. ↑ "Mourners die as fever grips Congo." Arxivat 2017-10-17 a Wayback Machine. Sydney Morning Herald, August 30, 2007
  106. ↑ «Fatal outbreak not a cholera epidemic, insists Ethiopia». , 22-02-2007.
  107. ↑ Cholera death toll in India rises Arxivat 2017-11-11 a Wayback Machine., BBC News
  108. ↑ Cholera outbreak in Iraq growing Arxivat 2017-02-04 a Wayback Machine., Associated Press
  109. ↑ Vaccine-linked polio hits Nigeria Arxivat 2016-08-20 a Wayback Machine., BBC News
  110. ↑ Dengue fever epidemic hits Caribbean, Latin America Arxivat 2009-08-03 a Wayback Machine., Reuters
  111. ↑ «Somalia cholera death fears grow». , 28-04-2007.
  112. ↑ Cholera epidemic losing its sting Arxivat 2008-06-26 a Wayback Machine.
  113. ↑ Cambodia suffers worst dengue epidemic, 407 dead Arxivat 2009-11-11 a Wayback Machine., Reuters
  114. ↑ «Cholera epidemic in western Chad kills 123», 02-09-2004. Arxivat de l'original el 2009-01-12. [Consulta: 8 juny 2008].
  115. ↑ Madagascar: eighteen dead from Pesta bubònica, five in hospital since 1 January 2008 Arxivat 9 May 2009[Date mismatch] a Wayback Machine.
  116. ↑ «Dengue cases in Philippines rise by 43 percent: government». Arxivat de l'original el 17 octubre 2017. [Consulta: 16 novembre 2014].
  117. ↑ Vietnam PM urges action against diarrhea outbreak Arxivat 2008-04-16 a Wayback Machine., Thanh Nien Daily
  118. ↑ McCredie, J. BMJ, 338, 2009, pàg. b967. DOI: 10.1136/bmj.b967. PMID: 19273518.
  119. ↑ Odigwe, C. BMJ, 338, 2009, pàg. b1638. DOI: 10.1136/bmj.b1638. PMID: 19383759.
  120. ↑ «First Global Estimates of 2009 H1N1 Pandemic Mortality Released by CDC-Led Collaboration». Centers for Disease Control and Prevention, 25-06-2012. Arxivat de l'original el 2012-07-01. [Consulta: 9 setembre 2017].
  121. ↑ «2009 Swine-Flu Death Toll 10 Times Higher Than Thought». LiveScience.com. Arxivat de l'original el 7 novembre 2014. [Consulta: 16 novembre 2014].
  122. ↑ Ministère de la Santé Publique et de la Population official cholera report Arxivat 2016-12-28 a Wayback Machine.[Cal citació completa]
  123. ↑ «Why Cholera Persists in Haiti Despite an Abundance of Aid». Arxivat de l'original el 2015-04-28. [Consulta: 5 abril 2018].
  124. ↑ «Doctorswithoutborders.org». MSF USA. Arxivat de l'original el 27 setembre 2011. [Consulta: 16 novembre 2014].
  125. ↑ «Democratic Republic of Congo: More measles vaccinations needed». Médecins Sans Frontières (MSF) International. Arxivat de l'original el 2 novembre 2014. [Consulta: 16 novembre 2014].
  126. ↑ Vietnam on alert as common virus kills 81 children – Yahoo News Arxivat 2016-03-05 a Wayback Machine.. News.yahoo.com (2011-08-19). Retrieved on 2014-05-12.
  127. ↑ Nguyen, Ngoc TB; Pham, Hau V.; Hoang, Cuong Q.; Nguyen, Tien M.; Nguyen, Long T. BMC Infectious Diseases, 14, 2014, pàg. 341. DOI: 10.1186/1471-2334-14-341. PMC: 4068316. PMID: 24942066.
  128. ↑ Yuill, Thomas M.; Woodall, John P.; Baekeland, Susan International Journal of Infectious Diseases, 17, 7, 2013, pàg. e476–e478. DOI: 10.1016/j.ijid.2013.03.009.
  129. ↑ «Middle East Respiratory Syndrome coronavirus (MERS-CoV) – Saudi Arabia. World Health Organisation (2015-06-11). Retrieved on 2015-06-20.». Arxivat de l'original el 2015-06-16. [Consulta: 20 juny 2015].
  130. ↑ «Situation summary Latest available situation summary, 26 June 2015. World Health Organisation (2015-06-19). Retrieved on 2015-06-20.». Arxivat de l'original el 5 juny 2016. [Consulta: 27 juny 2015].
  131. ↑ Gignoux, Etienne; Idowu, Rachel; Bawo, Luke; Hurum, Lindis; Sprecher, Armand Emerging Infectious Diseases, 21, 12, 2015, pàg. 2265–2267. DOI: 10.3201/eid2112.150756. PMC: 4672419. PMID: 26583831.
  132. ↑ «Número de casos informados de artritis epidémica chikungunya en las Américas – SE 5 (February 6, 2015)». Pan American Health Organization. Arxivat de l'original el 18 febrer 2015. [Consulta: 11 febrer 2015].
  133. ↑ «Plague – Madagascar». WHO. World Health Organization. Arxivat de l'original el 2 maig 2019. [Consulta: 5 juliol 2016].
  134. ↑ «Odisha grapples with jaundice outbreak». , 17-02-2015.
  135. ↑ Press Trust of India. «Swine flu deaths at 1895; number of cases near 32K mark». The Indian Express, 21-03-2015. Arxivat de l'original el 12 octubre 2015. [Consulta: 21 març 2015].
  136. ↑ «India struggles with deadly swine flu outbreak». , 20-02-2015.
  137. ↑ «Death toll Gujarat». , 15-03-2015.
  138. ↑ «WHO | Zika: the origin and spread of a mosquito-borne virus». [Consulta: 19 febrer 2020].
  139. ↑ «Febre groga – countries with dengue: alert 2016-03-28 20:39:56 Archive Number: Archive Number: 20160328.4123983». International Society for Infectious Diseases. Arxivat de l'original el 10 abril 2016.
  140. ↑ WHO Regional Office for the Eastern Mediterranean Cholera Situation in Yemen November 2019". Retrieved 30 November 2019.
  141. ↑ Encephalitis outbreak: AES is a perennial issue in eastern Uttar Pradesh, northern Bihar Bihar's AES data summary looks more like a repeat of 2017 when a major JEV outbreak in Uttar Pradesh's Gorakhpur claimed the lives of many children. 17 June 2019 www.indiatvnews.com, accessed 17 February 2020
  142. ↑ «Nipah virus contained, last two positive cases have recovered: Kerala Health Min». The News Minute, 11-06-2018.
  143. ↑ «Operations Dashboard for ArcGIS». Arxivat de l'original el 21 agost 2019.
  144. ↑ «Ebola Virus Disease Outbreak Uganda Situation Reports» (en anglès). Arxivat de l'original el 20 juny 2019.
  145. ↑ «DR Congo measles: More than 6,000 dead in world's worst outbreak» (en anglès). BBC News, 08-01-2020.
  146. ↑ «Two more deaths from measles in samoa over new year period». Radio New Zealand, 07-01-2020.
  147. ↑ «Coronavirus info», 10-02-2020. Arxivat de l'original el 2020-01-31.
  148. ↑ «Coronavirus». .

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_d%27epidèmies&oldid=31709674»