Llista d'esparreguerins
A continuació es presenta una llista dels esparreguerins més destacats per ordre de naixement. També s'inclouen persones que s'han significat a la vila d'Esparreguera:
- Guillem d'Esparreguera (segle x), noble de la Marca Hispànica i senyor dels castells d'Esparreguera i de les Espases.
- Joan Magarola i Vaquer (finals del XV-1554), apotecari i representant del Consell de Cent de Barcelona.
- Miquel Joan de Magarola i Famades (1589-1653), noble, magistrat i polític català.
- Beat Domènec Castellet (1592-1628), misioner dominic a les Filipines i al Japó.[1]
- Pau Duran (1582-1651), bisbe de la seu d'Urgell que combaté el bandolerisme.[2]
- Miquel Joan de Magarola i Famades (1589-1653), magistrat català, vinculat a la Reial Audiència del Principat de Catalunya i al Consell Suprem d'Aragó.[3]
- Salvador March i Bover (1670-1737), veler i comerciant de la burgesia reusenca.[4]
- Baltasar Civil (segle xviii), apotecari i adroguer d'Esparreguera, síndic de la vila participant de la Junta de Braços durant la Guerra de Successió Catalana.
- Josep Boada (segle xviii), organista, compositor i mestre de capella.[5]
- Marià Ribas Elias (1730/1735-1800), metge militar que va fundar El Real Colegio de Cirugía de San Carlos a Madrid.[6]
- Jaume Pascual Coromines (1736-1804), abat del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.[7]
- Narcís Casanoves i Bertran (1746-1799), compositor, organista i monjo benedictí català de l'escola de Montserrat.[8]
- Josep Rives i Mayor (1758-1842), metge que va participar en la reforma de la medicina.[9]
- Domènec de Janer i Sunyer (1762-1807), noble, membre de la burgesia barcelonina de finals del segle XVIII.
- Francesc Monmany i Gros (1762-1836), cirurgià català, figura destacada de la sanitat local i batlle d'Esparreguera.
- Joan Estruch i Ramon (1775-1821), metge i batlle d'Esparreguera.
- Manuel Codorniu i Ferreras (1788-1857), metge militar, senador per Tarragona (1841) i diputat a Corts (1854)[10]
- Miquel Puig i Catasús (1800-1863), industrial pioner, fundador de la Colònia Sedó i empresari amb lligams colonials.[11]
- Antoni Castell de Pons (1819-1888), fou un tenor, advocat, polític i viti-vinicultor català[12]
- Baldiri Valls i Esteve (1822-(1905-1910)), fou metge i polític local, alcalde d’Esparreguera.
- Josep Puig i Llagostera (1835-1879), industrial i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.[11]
- Antoni Sedó Pàmies (1842-1902), fundador de la Colònia Sedó, industrial i polític català.[13]
- Pere Garriga i Marill (1842-1890), sacerdot i doctor en lleis i lletres que exercí de catedràtic al Seminari Conciliar de Barcelona. Va ser autor del mètode taquigràfic que porta el seu nom.[14]
- Jaume Baltasar Matas (1850-1922), metge cirurgià titular d'Esparreguera i firmant de les Bases de Manresa.[15]
- Cristòfor Cascante i Colom (1851-1889), arquitecte modernista català.[16]
- Pau Bertran i Bros (1853-1891), folklorista i poeta català.[17]
- Feliu Monné i Batallé (1864-1935), músic i compositor[18]
- Josep Castellví i Vila (1871-1962), metge militar.
- Lluís Sedó i Guichard (1873-1952), empresari i polític, president de la Cambra de Comerç de Barcelona.[19]
- Amadeu Cuscó i Panadès (1876-1942), pianista, mestre de capella i compositor català.[20]
- Josep Marimon i Vidal (1879-1942), fotògraf català.[21]
- Silvio Puggina Felisati (1882-1950), mestre orguener italià establert a Esparreguera.
- Orenci Valls i Broquetas (1886-1962), metge i cronista oficial d'Esparreguera.
- Joan Parera i Reinés (1893-1970), violinista i compositor de sardanes.[22]
- Isidre Pons Torras (?-1944), empresari i alcalde de Reus.[23]
- Josep Carbó i Vilamajor (1898-1989), flabiolaire popular.[24]
- Frederic Tarrida i Castells (1898-1974), metge, exiliat i activista republicà.[25]
- Antoni Nin Escudé (1899-1939), darrer president de l'Ateneu d'Esparreguera.[26]
- Josep Maria Torrens i Ventura (1899-1986), fou un compositor català, que tingué anomenada pels seus espectacles de revista[27]
- Aurèlia Sabanés Durich (1902-1974), fou una bibliotecària catalana.
- Salvador Cortadellas i Baltasar (1910-2002), metge cirurgià i activista humanitari català.[28]
- Ramon Bardés i Abellà (1910-1999), ebanista i escriptor català.[29]
- Estanislau Maria Llopart i Ros (1915-2003), monjo ermità de Montserrat[30][31]
- Francesc Espriu i Puigdollers (1916-2008), pintor i activista polític català, fundador del Front Nacional de Catalunya[32]
- Pius-Ramon Tragan i Colilles (1928-2023), un monjo, biblista i teòleg català.
- Josep Borràs i Farrés "El Tutu" (1929-2020), mestre compositor i organista.[33]
- Montserrat Carol (Montserrat Crusells Truñó) (1929-2011), poeta catalana.
- Lola Lizaran i Merlos (1932-2003), actriu de teatre i televisió.
- Josep Rius-Camps (1933-), sacerdot, biblista i patròleg.
- Francesca Callao i Oliva (1934-1981), soprano operística.[34]
- Lluís Llongueras Batlle (1936-), perruquer i artista.[35]
- Lluís Subirana i Rebolloso (1938-2014), historiador, conferenciant, escriptor i poeta català.[36]
- Ramon Cuella i Riera (1939-), escultor català.[37]
- Magdalena Graells Casals (1940-2021), docent i alcaldessa d'Olesa de Montserrat l'any 2010.
- Gràcia Dorel-Ferré (1943-), doctora en Història, professora i investigadora universitària entorn el patrimoni industrial.
- Anna Lizaran i Merlos (1944-2013), actriu de teatre, cinema i televisió.[38]
- Oriol Rius i Camps (1944-2011), escultor i pintor i artista visual català i un economista.
- Joan Castells i Altirriba (1946-), director i dramaturg català.[39]
- Ramon Cuello i Fonts (1947-), porter de futbol català.[40]
- Kima Guitart (1947-), artista tèxtil, dissenyadora i artesana en la tècnica de pintura en seda.[41]
- Josep Moratalla i Claramunt (1958-), futbolista.
- Ramon Oller i Martínez (1962-), coreògraf i director escènic català.
- Jordi Lardín Cruz (1973-), futbolista.
- Joana Santamans (1977-), il·lustradora i pintora catalana
- Marta Puig "Lyona" (1979-), artista catalana multidisciplinar.
- David Navarro Brugal (1983-), jugador de bàsquet.
- Ferran Palau (1982-), músic i compositor català d'estil indie pop.
- Mario Casas Sierra (1986-), actor.[42]
- Jordi Morales Garcia (1987-), jugador paralímpic de tennis de taula.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Bravo, Joan «EL BEAT DOMÈNEC CASTELLET D’ESPARREGUERA». Materials del Baix Llobregat, 14. 2008.
- ↑ «Pau Duran | enciclopedia.cat». [Consulta: 23 maig 2025].
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«». [Consulta: 7 octubre 2025].
- ↑ Rovira Gómez, Salvador-J. BURGESIA I NOBLESA A REUS. EI, CAS DE SALVADOR MARCH I BELLVER (1718 - 1787)..
- ↑ GARBAYO, Javier. «Boada, José». A: Diccionario de la Música Española e Hispanoamericana. Vol. 2. Madrid: SGAE, 1999-2002, p. 533. ISBN 84-7291-226-4.
- ↑ «Metges Catalans | Marià Ribas i Elias». [Consulta: 23 maig 2025].
- ↑ «Jaume Pasqual i Coromines | enciclopedia.cat». [Consulta: 23 maig 2025].
- ↑ «Narcís Casanoves, carrer de». [Consulta: 27 maig 2025].
- ↑ «Metges Catalans | Josep Rives i Mayor». [Consulta: 23 maig 2025].
- ↑ «Metges Catalans | Manuel Codorniu i Ferreras». [Consulta: 23 maig 2025].
- 1 2 «Els Puig i els Sedó, a Esparreguera | enciclopedia.cat». [Consulta: 23 maig 2025].
- ↑ «Antoni Castell de Pons | enciclopedia.cat». [Consulta: 23 maig 2025].
- ↑ «Antoni Sedó i Pàmies | enciclopedia.cat». [Consulta: 26 maig 2025].
- ↑ «Pere Garriga i Marill | enciclopedia.cat». [Consulta: 23 maig 2025].
- ↑ «Metges Catalans | Jaume Baltasar i Matas». [Consulta: 23 maig 2025].
- ↑ «Cristóbal Cascante i Colom - Arquitectura Catalana .Cat» (en castellà). [Consulta: 7 octubre 2025].
- ↑ «Pau Bertran i Bros | enciclopedia.cat». [Consulta: 23 maig 2025].
- ↑ «Monné i Batallé, Feliu - Músics per la Cobla». [Consulta: 27 maig 2025].
- ↑ «Lluís Alfons Sedó i Guichard | enciclopedia.cat». [Consulta: 23 maig 2025].
- ↑ «Amadeu Cuscó i Panadés | enciclopedia.cat». [Consulta: 23 maig 2025].
- ↑ «Fons Josep Marimon i Vidal Arxiu Nacional de Catalunya». [Consulta: 23 maig 2025].
- ↑ «Parera i Reinés, Joan - Músics per la Cobla». [Consulta: 27 maig 2025].
- ↑ «Antecessors | Ajuntament de Reus». [Consulta: 23 maig 2025].
- ↑ Martí, Montserrat Castellví; Rom, Àngel Vallverdú; Llobet, Teresa Soler; Berga, Rafel Mitjans «flabiolaire Josep Carbó Vilamajor (1898-1989). Amb notícies del ball de bastons d'Esparreguera.». Col·loquis del flabiol, 2009. Arxivat de l'original el 2023-10-20. ISSN: 2696-6417 [Consulta: 23 maig 2025].
- ↑ «Metges Catalans | Frederic Tarrida i Castells». [Consulta: 23 maig 2025].
- ↑ Domènech, Aleix Escursell I. «Retalls d'Esparreguera: La plaça dels invisibles», dimecres, 7 agost 2013. [Consulta: 23 maig 2025].
- ↑ «TORRENS – HISTORIA DE LA SINFONIA» (en castellà). [Consulta: 23 maig 2025].
- ↑ «Mor el Dr. Cortadellas, cirurgià compromés amb el tercer món». [Consulta: 23 maig 2025].
- ↑ «Ramon Bardés i Abellà | enciclopedia.cat». [Consulta: 23 maig 2025].
- ↑ «Publicacions de l'Abadia de Montserrat». [Consulta: 23 maig 2025].
- ↑ «P. Estanislau M. Llopart, monje y ermitaño» (en castellà), 06-12-2009. [Consulta: 23 maig 2025].
- ↑ «Francesc Espriu i Puigdollers | enciclopedia.cat». [Consulta: 23 maig 2025].
- ↑ «L’Ajuntament d'Esparreguera s'afegeix al dol per la mort del mestre Josep Borràs». [Consulta: 6 octubre 2025].
- ↑ «Francesca Callao i Oliva | enciclopedia.cat». [Consulta: 23 maig 2025].
- ↑ «Lluís Llongueras i Batlle | enciclopedia.cat». [Consulta: 26 maig 2025].
- ↑ ACN. «Mor als 76 anys Lluís Subirana, historiador i escriptor del món de la sardana - 24 maig 2014». [Consulta: 27 maig 2025].
- ↑ «Ramon Cuello i Riera». [Consulta: 6 octubre 2025].
- ↑ «Anna Lizaran i Merlos | enciclopedia.cat». [Consulta: 23 maig 2025].
- ↑ «Joan Castells i Altirriba | enciclopedia.cat». [Consulta: 26 maig 2025].
- ↑ «Cuello, Ramón Cuello Fonts - Futbolista | BDFutbol». [Consulta: 6 octubre 2025].
- ↑ «Bio CAT — Kima Guitart - Art» (en anglès). [Consulta: 26 maig 2025].
- ↑ Cortada, Jordi. «Mario Casas: "Als 10 anys em vaig quedar en blanc al Teatre de la Passió"», 21-06-2012. [Consulta: 26 maig 2025].