Llista d'inventors que han mort amb els seus propis invents

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Franz Reichelt (mort el 1912) va tractar d'utilitzar aquest enginy com a paracaigudes. Reichelt va morir després de llançar-se de la Torre Eiffel amb el seu artefacte, que no va funcionar correctament.

La llista d'inventors que han mort amb els seus propis invents inclou aquells inventors que han finat d'alguna manera provocada o relacionada amb el producte, el procés, el procediment o qualsevol innovació que havien inventat o dissenyat.

Víctimes mortals directes[modifica]

Automoció[modifica]

  • William Nelson (ca. 1879 – 1903), un treballador de General Electric, va inventar una nova bicicleta motoritzada. Més endavant, moriria al caure del seu prototip de bicicleta durant el descens per un turó prop de la casa del seu sogre.[1]

Aviació[modifica]

Gravat de l'accident mortal de Jean-François Pilâtre de Rozier
  • Ismail ibn Hammad al-Jawhari (mort ca. 1003 – 1010), un erudit musulmà kazakh-truc de Farab, va provar de volar utilitzant dues ales de fusta i una corda. Al-Jawhari va morir després de llençar-se del sostre d'una mesquita de Nixapur i caure fatídicament amb el seu equipament de vol.[2]
  • Jean-François Pilâtre de Rozier va ser la primera víctima mortal com a conseqüència d'un accident aeri quan el seu globus Rozière s'estavellà el 15 de juny de 1785, dia que el seu company Pierre Romain i ell provaven de creuar el canal de la Mànega.
  • Otto Lilienthal (1848 – 1896) va morir l'endemà d'estavellar un dels seus ala deltes.[3]
  • Franz Reichelt (1879 – 1912), sastre de professió, s'estavellà contra el terra després de llençar-se des de la coberta de la Torre Eiffel quan provava per primer cop la seva capa paracaigudes. Les autoritats l'havien advertit que provés l'invent amb un maniquí, abans de provar-ho ell mateix.[4]
  • Aurel Vlaicu (1882 – 1913) va morir quan el seu aeroplà, construït per ell mateix,[5] anomenat Vlaicu II, va fallar durant el seu intent de travessar els Carpats per l'aire.[6]
  • Henry Smolinski (mort el 1973) va finar durant una prova de vol amb l'AVE Mizar, un automòbil volador creat a partir d'un Ford Pinto, i que va ser l'únic invent de la companyia que ell va idear.[7]
  • Michael Dacre (mort el 2009 a l'edat de 53) va morir després de provar el seu taxi volador dissenyat per agilitzar i facilitar els viatges entre ciutats properes.[8]

Indústria[modifica]

Mitjà marítim[modifica]

El submarí H. L. Hunley
  • Horace Lawson Hunley (1823 – 1863), enginyer naval dels Estats Confederats d'Amèrica i inventor del primer submarí de combat, anomenat H. L. Hunley, va morir durant una prova amb la seva embarcació. Durant un exercici rutinari, Lawson va agafar el control de la nau, amb la que ja s'havia submergit dues vegades, però aquest cop no pogué sortir a la superfície. Conseqüentment, ell i set membres de la tripulació s'ofegaren.[11]
  • Thomas Andrews (7 de febrer de 1873 – 15 d'abril de 1912) va ser un constructor de vaixells i empresari irlandès, conseller delegat i cap del departament de redacció de l'empresa de construcció naval Harland and Wolff, amb seu a Belfast. Andrews va ser l'arquitecte naval encarregat dels plans del transatlàntic RMS Titanic. Viatjava a bord del Titanic durant el seu viatge inaugural quan va xocar amb un iceberg el 14 d'abril de 1912 i va ser una de les més de 1.500 víctimes mortals del desastre.[12]

Medicina[modifica]

  • Thomas Midgley, Jr. (1889 – 1944) va ser un enginyer i químic estatunidenc, que va contraure la pòlio als 51 anys i li va deixar greus discapacitats. Va idear un complex sistema de cordes i politges per ajudar la gent a aixecar-se del llit, sistema que va ser la causa final de la seva mort quan es va embolicar accidentalment entre les cordes d'aquest dispositiu i va morir d'estrangulació amb 55 anys. No obstant això, és més conegut per desenvolupar l'additiu de tetraetil de plom (TEL) per a la gasolina i el clorofluorocarboni (CFC).[13][14][15]
  • Alexander Bogdanov (22 d'agost de 1873 – 7 d'abril de 1928) va ser un físic, filòsof, escriptor de ciència-ficció i revolucionari rus, de l'ètnia bielorussa, que va començar a experimentar amb la transfusió de sang, pel que sembla, amb l'esperança d'assolir l'eterna joventut o, almenys, un rejoveniment parcial. Va morir després de transferir-se sang d'un estudiant que patia malària i tuberculosi, possiblement a causa de la incompatibilitat de grup sanguini.[16][17]

Física[modifica]

Publicitat i entreteniment[modifica]

  • Karel Soucek (19 d'abril de 1947 – 20 de gener de 1985) va ser un doble professional canadenc, que va desenvolupar un barril per esmorteir els cops. Va morir durant una prova després de caure des del sostre del Reliant Astrodome (Houston) al caire del dipòsit d'aigua destinat a esmorteir la seva caiguda.[21]

Legislació[modifica]

Ferrocarril[modifica]

  • Valerian Ivanovich Abakovsky (1895 – 1921) va construir l'«aerovagó», un automotor d'alta velocitat de prova equipat amb un motor d'aviació i tracció d'hèlix que hauria d'haver sigut conduït per funcionaris soviètics. El 24 de juliol de 1921 un grup liderat per Fiódor Serguéiev (on també hi anava Abakovsky) va provar de viatjar des de Moscou fins a les mines de carbó de Tula. Van aconseguir arribar a Tula, però al viatge de tornada a Moscou l'«aerovagó» va descarrilar a gran velocitat i van morir tots els membres del grup, inclòs Abakovsky, que tenia 25 anys.[26]

Coet[modifica]

  • Max Valier (1895–1930) va inventar un motor amb combustible líquid per a coets quan era membre de la Verein für Raumschiffahrt (Societat per al Vol Espacial d'Alemanya) durant la dècada de 1920. El 17 de maig de 1930, Valier va morir a l'acte després d'explotar-li un motor que funcionava amb alcohol durant un banc de proves a Berlín.[27]

Mites i històries relacionades[modifica]

Gravat on Peril·lus està essent introduït en el bou de Falaris
  • Jim Fixx (1932 – 1984) va ser l'autor del llibre supervendes publicat el 1977 The Complete Book of Running. És considerat un dels precursors de la revolució americana del fitness, va popularitzar la carrera a peu i va demostrar els beneficis per la salut de practicar fúting regularment. El 20 de juliol de 1984, Fixx va morir als 52 anys d'un atac de cor fulminant, després de la seva sortida diària a córrer, a Vermont Route 15 de Hardwick.[28][29]
  • Joseph Ignace Guillotin (1738 – 1814), encara que realment no va inventar la guillotina, el seu nom es va convertir en l'epònim d'aquest instrument d'execució.[30] Hi havia rumors que deien que Guillotin podia haver mort a la màquina, però les referències històriques demostren que va finar per causes naturals.[31]
  • Peril·lus (cap a 550 aC), segons la llegenda, va ser la primera persona cremada en el bou Sicilià, instrument que ell mateix havia creat per a Falaris per a l'execució de criminals.[32][33]
  • James Heselden (1948 – 2010), qui havia adquirit la companyia Segway Inc. recentment, va morir en un accident amb un vehicle Segway. Dean Kamen inventà el Segway.[34]
  • Segons la llegenda, Wan Hu, un funcionari xinès del segle XVI, va provar de propulsar-se a l'espai exterior en una cadira unida a 47 coets. Els coets van explotar i es diu que ni ell ni la cadira van ser vistos mai més.[35]

Vegeu també[modifica]


Referències[modifica]

  1. «KILLED BY OWN INVENTION; While Trying Motor Bicycle He Had Made, Schenectady Man Meets Death» (en anglès). The New York Times, 04-10-1903.
  2. Boitani, Piero. Winged words: flight in poetry and history (en anglès). University of Chicago Press, 2007, p. 38. 
  3. «Biography of Otto Lilienthal» (en anglès). Museu Otto Lilienthal.
  4. «2003 Personal Accounts». Premis Darwin.
  5. «Great Britain Patent GB191026658» (en anglès). Oficina Europea de Patents.
  6. «Aurel Vlaicu» (en anglès). Earlyaviators.com.
  7. Morris, Neil. From Fail to Win, Learning from Bad Ideas: Transportation (en anglès), 2010. ISBN 1-4109-3911-1. 
  8. «British inventor dies in crash on test flight of his flying taxi» (en anglès). Evening Standard.
  9. «United States Patent 61996» (en anglès). Google Patents.
  10. «United States Patent 100,367» (en anglès). Google Patents.
  11. 11,0 11,1 11,2 «Inventors killed by their own inventions» (en anglès). Discovery Channel.
  12. «The building of the Titanic» (en anglès). Library Ireland.
  13. Bryson, Bill. Una breu història de gairebé tot. Broadway Books, 2003. ISBN 0-385-66004-9. 
  14. Bellows, Alan. «The Ethyl-Poisoned Earth» (en anglès). Damn Interesting, 08-12-2007.
  15. «Milestones, Nov. 13, 1944» (en anglès). Time, 13-11-1944.
  16. Transfusion Medical Reviews, 2007, pp. 337 – 340. 
  17. «Alexander Bogdanov: the forgotten pioneer of blood transfusion» (en anglès). US National Library of Medicine National Institutes of Health (PubMed.gov).
  18. «Marie Curie - Research Breakthroughs (1897-1904)» (en anglès). American Institute of Physics.
  19. «Marie Curie - The Radium Institute (1919-1934)» (en anglès). American Institute of Physics.
  20. «Criticality accidents» (en anglès). Trinity Atomic Web Site.
  21. «35,000 Watch as Barrel Misses Water Tank : 180-Ft. Drop Ends in Stunt Man's Death» (en anglès). Los Angeles Times. Associated Press, 21-01-1985.
  22. Guisso, R. W. L., The first emperor of China, New York : Birch Lane Press, 1989. ISBN 1-55972-016-6. Cf. p.37
  23. Fu, Zhengyuan, Autocratic tradition and Chinese politics, Cambridge University Press, 1993. Cf. p.126
  24. «The Civilization of China, Chapter II: Law and Government». [Consulta: 11 agost 2011].
  25. «The Maiden» (en anglès). National Museums Scotland.
  26. Aleksei Abràmov/Алексей Абрамов per Kremlin Wall/У кремлёвской стены Moscow / М., Politizdat 1978 p. 399
  27. American Institute of Aeronautics and Astronautics
  28. «When fit people get heart attacks» (en anglès).
  29. McDougall, Christopher. «To live is to jog» (en anglès). BBC News Magazine, 20-07-2009.
  30. Chambers, William; Chambers, Robert «Dr Guillotin» (en anglès). Chambers's Edinburgh Journal, I, gener – juny 1844, pp. 218 – 221.
  31. «Joseph Ignace Guillotin» (en anglès). Who Named It?.
  32. «Perillos of the Brazen Bull» (en anglès).
  33. «The Brazen Bull» (en anglès).
  34. «Segway company owner dies in apparent Segway accident». CNN, 27-09-2010.
  35. «Timeline of Rocket History» (en anglès). Centre de Vol Espacial Marshall (NASA).

Bibliografia[modifica]

  • Brewer, Ebenezer Cobham. «Inventors Punished by their own inventions». A: Ebenezer Cobham Brewer. Dictionary of Phrase and Fable (en anglès). Bartleby, 1898, pp. 657 – 658. 

Enllaços externs[modifica]