Llista d'organitzacions de l'activisme pedòfil

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Símbol en forma de papallona que representa la pedofília. Està format per quatre cors: un de gran i blau per a l'home, un de gran i rosa per a la dona, un de petit i blau per al nen i un de petit i rosa per a la nena. És utilitzat per associacions de defensa dels pedòfils de tot el món.

Les organitzacions de l'activisme pedòfil són aquelles associacions creades per tal d'aconseguir l'acceptació social de la pedofília.[1] A partir del final dels setanta als EUA i de l'inici dels vuitanta es creen algunes organitzacions pedòfiles a Europa, com Martijn (1982) als Països Baixos. A l'inici dels noranta es crea als Països Baixos Internacional Pedophile and Child Emancipation, de vocació principalment informativa.[2]

Algunes associacions pedòfiles, com la NAMBLA, Martijn i Project Truth, van pertànyer a l'Associació Internacional de Gais i Lesbianes des dels seus inicis i fins al 1994, any en què aquesta organització decideix expulsar-les.[2] El 2012 els tribunals neerlandesos van il·legalitzar l'associació Martijn perquè «les activitats i les idees de l'associació són contràries a l'ordre públic i la moral».[3] L'única associació pedòfila amb existència oficial és la NAMBLA.

Organitzacions per països[modifica]

Heus aquí una llista per ordre alfabètic de diferents organitzacions de l'activisme pedòfil d'Europa i els Estats Units, extintes o actives.

Alemanya[modifica]

  • Aktion Freis Leben (AFL).[4]
  • Arbeitskreis Päderastie-Pädophilie (AKP). En actiu al començament dels vuitanta.[5]
  • Deutsche Studien und Arbeitsgemeinschaft Pädophilie (DSAP). En actiu entre final dels setanta i començament dels vuitanta.[4]
  • Fach und Selbsthilfegruppe Paedophilie.[4]
  • Indiannekomune. Autodefinida com una "comuna d'alliberament sexual dels infants", va ser activa als setanta i vuitanta. Avui podrien quedar alguns grups locals en actiu.[5]
  • Kinderfrühling.[6]
  • Pädoguppe, Rat und Tat-Zentrum.[4]
  • Krumme 13 (K13). 1993-2003.[7][8]

Austràlia[modifica]

  • Australian Man/Boy Love Association (AMBLA).[4]

Bèlgica[modifica]

  • Dokumentatieidients Pedofilie (DSAP).[5]
  • Centre de Recherche et d'Information sur l'Enfance et la Sexualité (CRIES). Va desaparèixer definitivament el 1988 amb la condemna dels seus principals membres.[9]
  • Fach Und Selbsthilfegruppe. Fundat a l'inici de la dècada de 1990.[5]
  • Stiekum.[5]
  • Studiegroep Pedofilie.[5]

Estat francès[modifica]

  • Groupe de Recherche pour une Enfance Différente (GRED). 1979-1987. Va publicar el butlletí Le Petit Gredin.[5]

Estats Units[modifica]

Itàlia[modifica]

  • Gruppo P. Fundada el 1989 per Francesco Vallini, redactor de la revista gai Babilonia que va passar tres anys a la presó acusat d'associació criminal.[10] Va publicar el butlletí Corriere del pedofili.[11]

Noruega[modifica]

  • Norwegian Pedophile Group (NAFP). Va arribar a estar inscrita en la federació d'associacions nacionals homosexuals. En ser expulsada va passar a la clandestinitat.[5]

Països Baixos[modifica]

  • International Pedophile and Child Emancipation (IPCE). El seu lloc web aplega nombrosos treballs acadèmics sobre la pedofília.[2]
  • Martijn (1982-2012). El 2012 va ser il·legalitzada pels tribunals neerlandesos, tot adduint que «les activitats i les idees de l'associació són contràries a l'ordre públic i la moral».[3]

Quebec[modifica]

  • Coalition Pédophile Quebecois.[4]

Regne Unit[modifica]

  • Paedophile Action for Liberation (PAL). 1974-?[5]
  • Paedophile Information Exchange (PIE). 1974-1984. Va ser una associació anglesa de l'activisme pedòfil, fundada el 1974 i dissolta el 1984.[5]

Suïssa[modifica]

  • Schweizerische Arbeitsgemeinschaft Pädophile (SAP).[5]

Subgrups[modifica]

Alemanya[modifica]

  • AG-Pädo. Grup de suport fundat el 1991 al si de l'associació gai Arbeitsgruppe des Bundesverbandes Homosexualität (BVH). Després de la dissolució del BVH el 1997, va passar a formar part d'Arbeitsgemeinschaft Humane Sexualität (AHS).[12][4]

Països Baixos[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ De Young, Mary «The indignant page: techniques of neutralization in the publications of pedophile organizations» (en anglès). Child Abuse & Neglect, Vol. IV, núm. 12, 1988, pp. 583-591.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Documentos sobre pornografía infantil en internet, Instituto Interamericano del Niño, la Niña y Adolescentes.
  3. ↑ 3,0 3,1 Rechter verbiedt pedoclub Martijn (en neerlandès). Volkskrant.nl, 2012-6-27.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 4,8 Fonseca, Suheyla «Um olhar crítico sobre o ativismo pedófilo» (en portuguès). Revista da Faculdade de Direito de Campos, núm. 10, juny 2007. Arxivat de l'original el 21 de setembre 2013 [Consulta: 17 novembre 2012].
  5. ↑ 5,00 5,01 5,02 5,03 5,04 5,05 5,06 5,07 5,08 5,09 5,10 5,11 Santiago, Pablo. «Colectivos a favor de la pedofilia». A: Alicia en el lado oscuro (en castellà). Madrid: Imagine, 2004, pp. 387-391. ISBN 84-95882-46-9. 
  6. ↑ Duraz, Serge. "En Allemagne". Le Petit Gredin, GRED, núm. 3 (estiu 1983). (DSAP)
  7. ↑ « SEXUALITÄT: Unter der Gürtellinie » (en alemany), Der Spiegel, 3-12-2001.
  8. ↑ "Pädophile wollen mit Vereinsgründung noch warten" (en alemany). Die Welt, 3-2-2002.
  9. ↑ «Les réseaux pédo-criminels en Belgique avant l'affaire Dutroux» (en francès). Françoise Van De Moortel. Arxivat de l'original el 2007-09-30. [Consulta: 17 novembre 2011].
  10. ↑ Andriette, Bill «Human Rights Wrongs» (en anglès). The Guide, juliol 1998 [Consulta: 11 gener 2012].
  11. ↑ «Il " gruppo P " reclutava i bambini» (en italià). Corriere della Sera, 15-07-1993. [Consulta: 11 gener 2012].
  12. ↑ Bundschuh, Claudia: Pädosexualität (en alemany). Opladen: Leske + Budrich, 2001. ISBN 3-8100-2930-0
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_d%27organitzacions_de_l%27activisme_pedòfil&oldid=32954592»