Llista d'óssos dels Pirineus

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

Óssos dels Pirineus
Cannelle (1989–2004), l'última óssa reproductora autòctona dels Pirineus, dissecada al Museu de Tolosa
Darrera imatge de Pyros viu (2016)
Fosca amb el seu cadell als Pirineus catalans (2020)

La present llista d'óssos dels Pirineus recopila de manera exhaustiva els óssos bruns que viuen o han viscut als Pirineus des de la dècada del 1980. Inclou els animals que han estat batejats, és a dir, que han rebut un nom per tal de facilitar les tasques dels seus respectius equips de seguiment i donar-los a conèixer en el conjunt de la societat,[1] així com óssos anònims morts per l'acció directa de l'home. En canvi, exclou els cadells i subadults que han desaparegut abans d'haver rebut un nom.[2]

Els programes i accions de reintroducció de l'ós als Pirineus, pertanyent a la subespècie europea (Ursus arctos arctos), duts a terme des de mitjans de la dècada del 1990 han aconseguit evitar in extremis la desaparició d'aquesta espècie de la serralada i revertir una corba demogràfica descendent.

El reforç poblacional, practicat mitjançant el trasllat d'espècimens en edat reproductiva des d'Eslovènia, ha permès revifar la natalitat ursina.[3] Alhora, l'estatus de protecció especial del qual gaudeix l'ós en els diferents països dels Pirineus també ha contribuït a la disminució de la mortalitat per causes externes en un medi amb força pressió antròpica. Aquests factors han estat clau per passar d'una situació amb 4 o 5 óssos en tota la serralada el 1995 (abans dels primers alliberaments) fins als 64 individus que hi havia el 2020.[4] Tanmateix, no es va ser a temps d'evitar la desaparició de la soca genètica autòctona i actualment només un dels óssos dels Pirineus és portador al 50% de l'estirp pirinenca.[5]

L'última revisió de la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (2018) encara cataloga aquesta població d'óssos bruns com a població en perill crític, l'última categoria abans de l'extinció en estat salvatge, tot i que la subespècie de l'ós bru europeu a la qual pertany es troba en risc mínim.[6]

Óssos autòctons[modifica]

La diversitat genètica de l'ós bru a Europa s'organitza en dos grans llinatges: un d'oriental (Rússia, Carpats i nord d'Escandinàvia) i un d'occidental (resta del continent),[7] que se separaren fa aproximadament 850.000 anys.[8] Alhora, el llinatge occidental se subdivideix en dos clades: un d'origen ibèric, que inclou les soques pirinenca, cantàbrica i del sud d'Escandinàvia, i un d'origen balcànic, que agrupa les soques dels mateixos Balcans, dels Alps i dels Apenins. De fet, la península Ibèrica i els Balcans foren els dos refugis en els quals pervisqueren els óssos bruns durant el darrer període glacial abans d'expandir-se arreu del continent.[8]

El programa de reintroducció ha generat polèmica de manera persistent des dels seus inicis, atesa la reiterada propensió d'alguns individus a atacar el bestiar i les arnes de la zona de manera oportunista.[9] A vegades, representants de grups detractors de la presència de l'ós als Pirineus (com sindicats ramaders) han atribuït aquest comportament depredador a la suposada ferocitat dels óssos d'origen eslovè.[10] Tanmateix, està documentat que ja es produïa entre els óssos autòctons en un passat recent.[11][12][13] De fet, aquesta fou una de les causes de la seva pràctica desaparició, ja que sovint posaven en perill la mateixa subsistència d'unitats domèstiques rurals i, per contrarestar les escomeses dels plantígrads, alguns caçadors i ramaders locals en practicaren la caça i l'enverinament fins a dates recents.[14][15] Així mateix, els orsalhèrs de l'Arieja, al segle xix, desenvoluparen tot un modus vivendi extraient ossalls de la muntanya per ensinistrar-los i exhibir-los en fires i festes, de poble en poble.[16] Mentrestant, els caçadors de ciutat visitaven els Pirineus per participar en batudes del senglar i practicar la caça de grans trofeus, fet que contribuí a empènyer la població autòctona gairebé fins a l'extinció local. Aquesta darrera situació es perllongà fins que la caça de l'ós fou prohibida formalment al darrer terç del segle xx.[17][18]

A inicis de la dècada del 1990, els óssos ja pràcticament havien desaparegut dels Pirineus centrals.[19][20] Segurament en restaven encara alguns individus dispersos, que deixaren rastres al Port de la Bonaigua,[21] el bosc de Bonabé i el pic de la coma del Forn (Pallars Sobirà),[22] o a la serra de Madres (Arieja),[23] tot i que no foren identificats ni sembla que aconseguissin reproduir-se. Ja als Pirineus occidentals, la situació es perllongà un temps més, amb una minsa població relicta de pocs mascles sense femelles reproductives a la primera dècada del segle xxi.[24]

La situació esdevingué tan precària i el nombre d'individus tan ínfim que els especialistes dedicats a la recuperació de l'ós en ambdós vessants dels Pirineus, a més d'identificar aquests animals amb codis per al seu seguiment, els començaren a batejar amb noms propis.[1] Aquesta pràctica també facilità la popularització d'aquests individus a través dels mitjans de comunicació i les campanyes de sensibilització. Una vegada iniciat el reforç de la població autòctona, la pràctica d'anomenar els óssos amb noms propis s'aplicà també als óssos alliberats i molts dels seus descendents.[25]

Nuclis de població[modifica]

Mapa de la distribució de l'ós bru als Pirineus el 2019 fet a partir de mostres geolocalitzades. S'hi observen els dos nuclis de població, el dels Pirineus occidentals i el dels Pirineus centrals.

La població ursina dels Pirineus es distribueix en dos nuclis: els Pirineus occidentals i els Pirineus centrals. El nucli occidental, amb un nombre molt petit d'óssos, és el que aixoplugà els darrers individus de població autòctona.[5] La seva distribució ha gravitat entorn de les altes valls pirinenques d'Aspa i Aussau, al Bearn occità (departament francès dels Pirineus Atlàntics),[26] des d'on els seus individus salten amb freqüència a través del massís de Sesques a les valls navarreses de Roncal i Salazar[27] i a les aragoneses d'Echo i Ansó (i, en menor mesura, també a les valls d'Aragüés del Port i Aísa), a la Jacetània d'Osca.[28] Eventualment, els individus d'aquest nucli també han basculat en sentit est, cap a Bigorra (departament dels Alts Pirineus), a les valls de Lus e Sent Sauvaire, Cautarés i Arrens).[29] Així mateix, s'han realitzat incursions puntuals cap a les comarques aragoneses de l'Alt Gállego i el Sobrarb, a Osca).[30]

El nucli dels Pirineus centrals aglutina la major població ursina a la serralada. Té el seu epicentre en les valls occitanes del Comenge (actual departament de l'Alta Garona), com la Vall de la Pique,[31] i la Vall d'Aran, a Catalunya.[32] De seguida es colonitzaren les frondoses valls entorn de la cresta fronterera del Pallars Sobirà (valls d'Àneu, Ferrera i de Cardós),[33] el Coserans, el País de Foix (departament de l'Arieja)[16] i, ocasionalment, d'Andorra.[34] Alguns individus s'han dispersat fins a indrets més allunyats, com per exemple la regió boscosa del massís de Madres, a la frontera administrativa entre l'Arieja, els Pirineus Orientals (Catalunya del Nord) i l'Aude.[35] Així mateix, hi ha individus que s'han estès cap a l'oest (extrem oriental de Bigorra)[36] i el sud (Ribagorça aragonesa).[37] Esporàdicament, se n'han detectat rastres a l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el nord de l'Alt Urgell.[19][38]

Dades[modifica]

A continuació es presenta una llista detallada dels óssos que viuen o han viscut en llibertat des de la dècada del 1980 als Pirineus. Se n'ha pogut tenir constància gràcies als esforços dels equips de seguiment de les entitats i de les respectives administracions públiques implicades en la recuperació de l'espècie. Les llistes, en format tabular, contenen diferents camps informatius en columnes.

  • Nom: nom de l'ós (excloent els animals que no han estat batejats, generalment cadells que no arriben a la fase adulta). S'hi inclouen igualment diversos individus anònims dels quals consta que han estat morts per l'acció de l'home durant el mateix període.
  • Demografia: anys de naixement i (si escau) de mort de l'ós. Inclou també el sexe de l'individu («Mascle», «Femella» o «Desconegut», en cas que es desconegui) i l'edat a la mort. Finalment, indica la causa probable de mort amb un codi de colors, explicat a la secció «Llegenda», que especifica si l'individu és viu o, en cas d'haver mort, la causa de la mort.
  • Origen: es classifiquen els óssos segons si el seu origen és «Autòcton» (Pirineu) o «Al·lòcton» (Eslovènia) i la data en què foren alliberats, o si són «Descendents» nascuts als Pirineus d'óssos al·lòctons. S'ha classificat a part l'únic cas documentat d'encreuament («Encreuat») entre una óssa autòctona i un descendent d'óssos d'origen eslovè.
  • Descripció: informació biogràfica de l'animal compilades a partir de fonts diverses.

Per facilitar-ne la consulta, la llista es divideix en quatre taules que combinen els criteris espacial i temporal: la primera per als individus residents al nucli occidental i les altres tres per als del nucli central (una per dècada). Des de la primera dècada del segle xxi s'han detectat casos d'individus que creuen la carena pirenaica i visiten o passen a residir a l'altre nucli ursí.[39] En aquests casos, es té en compte l'últim nucli en el qual l'animal ha residit de manera estable.

Llegenda de causa probable de la mort
Mort natural
Mort accidental
Infanticidi
Mort desconeguda
Mort per atropellament
Mort per arma de foc
Mort per enverinament

Nucli dels Pirineus occidentals[modifica]

Óssos residents al nucli occidental des de la dècada del 1980
Nom Demografia Origen Descripció
Papillon   1975–2004
Mascle
29 anys
Mort natural
Autòcton Papillon era un dels últims mascles dominants de la població autòctona i durant molt de temps fou considerat l'ós més gros dels Pirineus.[40] Es calcula que hauria nascut cap al 1975 i que arribà a pesar 180 kg. Es trobava inicialment a la Vall d'Asp, al Bearn,[1] i fou rastrejat pels especialistes des del 1980, data de la seva primera identificació, fins a la seva mort als 29 anys. El seu nom és una referència a la pel·lícula Papillon, el protagonista de la qual és un condemnat per assassinat que supera totes les dificultats i arribar a vell.[25]

Es té constància que inicialment s'aparellava amb Juliette, que morí estimbada el 1983. Més endavant tindria descendència amb Cannelle, de qui naixeria Pyren el 1995.[40] Se sap que el 1996 féu una incursió per l'Alt Gállego, a Osca.[41] Papillon podria ser igualment el pare dels ossalls de Cannelle nascuts el 1998 (Aspe-Ouest) i el 2000.

El 2002 es desplaçà al sud-oest del seu territori per la irrupció de Nere, mascle descendent de la població traslladada d'Eslovènia als Pirineus centrals. Més tard, en fou expulsat definitivament pel nou mascle dominant, que s'aparellà i procreà amb Cannelle. Papillon s'establí a Shèsa, a la vall de Lus e Sent Sauvaire (Bigorra, Alts Pirineus). Al principi no se sabia que l'ós que rondava per Bigorra era Papillon i se'l començà a anomenar «Luz» (perquè se l'havia vist molt a llevant, a Lus-Ardiden),[24] però posteriorment se n'aclarí la identitat. Allà, l'equip de seguiment el capturà per equipar-lo amb un radiotransmissor. Pesava 128 kg i tenia la dentadura molt deteriorada. Poques setmanes després, el 25 de juliol, aparegué mort per vellesa i una infecció. El seu pes havia baixat fins a 97 kg i no havia menjat res en els darrers quinze dies.[42] Encara que no li provocaren la mort, duia 50 perdigons al flanc.

Ós mort a Ansó ?–1980/81
Desconegut
Arma de foc
Autòcton Segons el naturalista Gérard Caussimont, el 1980 o el 1981, a Ansó (Aragó), un ramader que havia tingut baixes ni tan sols no les declarà, sinó que esperà l'ós i el matà d'un tret.[43]
Óssa morta a la Selva de Oza ?–1980/81?
Femella
Arma de foc
Autòcton L'últim ós del qual es té coneixement que fou mort a les valls occidentals de l'Alt Aragó és una femella jove abatuda per caçadors guipuscoans de Tolosa o Hernani el 1980 o el 1981 durant una batuda de senglar a Mondota, el paratge més inaccessible de la Selva de Oza, a la Val d'Echo. Els caçadors anaven acompanyats pel guarda forestal Francisco Miguel Monje, que no denuncià els fets. Un dels caçadors, molt jove i inexperimentat, s'esfereí quan sortí l'óssa i disparà sense pensar-s'ho dues vegades. L'óssa no estava ni espantada ni ferida ni anava amb cadells.[44]

Els caçadors colgaren el cos de l'animal amb branques. Una vegada caiguda la nit, el carregaren en un cotxe, se l'emportaren a casa i més tard el dissecaren. Actualment és exhibit en una casa guipuscoana amb una molla al darrere que el fa balancejar. No només quedà impune la mort de l'óssa, probablement una de les darreres reproductores de tota la serralada, sinó que els caçadors cometeren encara una altra il·legalitat en apropiar-se del cos.[44]

2 óssos morts a Aussau ?–1982
Desconegut
Arma de foc
Autòcton La premsa es féu ressò d'un cas succeït a la vall bearnesa d'Aussau. Una femella i el seu cadell en el segon any de vida foren morts en una cacera de senglars a la ribera de Bitet. Segons unes declaracions anònimes, l'óssa pesava 160 kg i el cadell 60 kg i els caçadors, segons la tradició, se n'haurien menjat la carn, dissecat els caps i colgat les restes. La policia escorcollà les cases dels caçadors i no hi trobà cap resta d'ós, però sí deu almesqueres. Els sospitosos no foren processats.[45] Aquest cas commogué l'opinió pública i féu que agafés volada la idea d'endegar un pla de reintroducció de l'espècie a la serralada.[46]
Juliette ?–1983
Femella
Mort accidental
Autòcton Juliette era la femella amb qui s'aparellava Papillon. Morí estimbada per un cingle de 40 metres el 1983,[47] quan Papillon tenia vuit anys. El seu nom fou triat en referència a la tragèdia romàntica Romeu i Julieta per ser la fidel companya de Papillon i la seva mort tràgica.[25]
Ós mort a Izaba 1 ?–1983
Desconegut
Enverinament
Autòcton A la vall de Roncal (Navarra), Fernando Hualde documenta rumors que circulaven el 1983 (que dóna com a probablement certs) que un ós havia estat enverinat amb estricnina per un pastor d'Izaba i havia anat a morir a l'estany d'Ezkuarre.[48]
Ós mort a Izaba 2 ?–1985/86
Desconegut
Arma de foc
Autòcton A Navarra, un altre plantígrad fou mort en una batuda de senglar el 1985 o 1986 al mont Ikalterrea, també al terme d'Izaba. L'ós encalçà els gossos, que fugiren cap al seu amo, i aquest s'espantà i disparà.[49]
Ós mort a Lascun ?–1986
Desconegut
Enverinament
Autòcton El 1986 es descobrir un cas de furtivisme, probablement per enverinament. A la zona de Lascun, al Bearn, es trobaren un crani i alguns ossos d'ós.[45]
Ós mort a Garde 1 ?–1988
Desconegut
Arma de foc
Autòcton Un ós fou mort a Garde (vall de Roncal, Navarra) durant una batuda de senglar el 1988.[50]
Ós mort a Garde 2 ?–1989
Desconegut
Arma de foc
Autòcton L'octubre del 1989 es produí un atac a una ramada d'ovelles a Garde. El pastor ho comunicà al veterinari del poble, que era un substitut i no sabia com actuar. Sense donar-hi gaire voltes més, el pastor agafà una escopeta i s'apostà a la muntanya amb un parell de col·legues fins que passà l'ós. Un cop mort, el colgaren al mateix lloc on l'havien abatut, vora l'ermita de Zuberoa, ben a prop de la carretera que va cap a Ansó. A Garde, amb poc més de cent habitants, tothom sabia qui era l'autor del crim, però no s'obrí cap investigació al respecte.[51]
Ós mort a Echo ?–1994
Desconegut
Arma de foc
Autòcton A les valls occidentals d'Aragó (Jacetània, Osca), els rastrejadors sempre trobaven abundància de traces, fins que a la primavera del 1994 es reduïren bruscament. Aquest fet coincidí amb un rumor reiterat que un ós havia estat abatut, possiblement per algú que hauria actuat per evitar atacs al bestiar. A part dels vilatans, un guarda forestal d'Echo declarà a la seva seu de treball que sabia del cert que un ós havia estat mort l'hivern del 1993–1994 i que tenia pistes sobre qui n'havia estat el responsable. Posteriorment, el guarda es negà a delatar els infractors.[52]
Claude ?–1994
Femella
Arma de foc
Autòcton Claude, una femella petita, fou morta en una cacera de senglars el 20 de novembre del 1994 en un lloc anomenat Cristallères, en el perímetre d'una de les antigues reserves de caça abandonades l'any anterior a la muntanya de Bòrça, a la vall alta d'Aspa. Els vuit caçadors ocultaren el seu cadàver. La notícia no transcendí fins passats dos anys, el 1997, quan algú trencà la llei del silenci imperant en aquelles contrades i els caçadors foren detinguts. Dos d'ells es feren directament responsables dels fets i foren processats. Era la primera vegada que es detenia algú per furtivisme als Pirineus.[53][54] L'entitat Fonds d'Intervention Eco-Pastorale (FIEP) es presentà com a acusació particular en el judici.[53] El 1999, fou també la primera vegada que es condemnava algú. Els dos caçadors hagueren de pagar una multa de 10.000 francs cadascun i perderen el permís de caça durant cinc anys. A més a més, hagueren de cobrir els danys causats i indemnitzar l'acusació particular, de manera que hagueren de pagar un total de 98.504 francs.[55]

L'antic territori de Claude se situava a l'oest de la vall d'Aspa. Segons els experts, era la femella que s'aparellava amb Camille, l'últim ós autòcton. En algunes fonts Claude apareix amb el nom de «Dominique», nom genèric popular amb el qual es coneix l'ós al Bearn. El seu nom neutre fou escollit perquè en el moment de detectar-la encara no se'n coneixia el sexe.[25]

Camille 1983–2010
17 anys
Mascle
Mort natural
Autòcton Camille fou l'últim ós 100% autòcton de tota la serralada. El 1997 es dispersà a les Valls de Roncal i Ansó i l'any següent hi generà molta polèmica per la mort de bestiar, que aleshores estava molt desprotegit, a diferència del Bearn, on gairebé no provocava baixes. Proves genètiques demostraren que era un mascle nascut el 1983.[56]

Mitjançant càmeres automàtiques accionades per infrarojos, el departament de Medi Ambient del Govern de Navarra obtingué dues noves fotografies de Camille en una de les seves incursions a la vall de Roncal i una altra el setembre-octubre del 2003 a Izaba, que permeteren determinar que feia 1,75 m dempeus i pesava 200 kg. El 1999, una altra fotografia serví per confirmar-ne la presència.[57] Jean-Jacques Camarra l'hauria tingut identificat des del 1981. El seu nom neutre fou escollit perquè en el moment de detectar-lo encara no se'n coneixia el sexe.[58][25]

El 2007, campejava principalment a Navarra, tot i que a l'estiu penetrava a Aragó i França.[59] L'abril de 2008 fou vist en viu per primera vegada. Aquestes observacions revelaren que la sarna detectada un any i mig abans se li havia estès. Per la seva edat, se suposava que no sobreviuria més de dos anys i, efectivament, el 2010 se'n certificà la desaparició per falta d'indicis de la seva presència.[57]

Després de la seva mort, s'inaugurà una ruta ecoturística transfronterera anomenada La Senda de Camille,[60] que segueix un circuit circular en set etapes a través del Parc Natural de les Valls Occidentals (Osca) i el Parc Nacional dels Pirineus (Bearn i Bigorra).[61]

Chocolat 1984–2000
Mascle
16 anys
Desconeguda
Autòcton Chocolat fou un mascle adult de més de 90 kg. Podria haver-se traslladat a Bigorra, tot i que des del 2000 no es té certesa que estigui viu. La presència de Chocolat confirma que probablement que hi hagué un naixement el 1991, car no és gaire versemblant que es donés una ventrada de 3 ossalls el 1989 ni que nasqués el 1984; si no, es pot especular amb l'existència d'una altra femella d'origen pirinenc. Segons Elosegi Irurtia, hauria nascut el 1984,[40] tot i que no es pot descartar que ho hagués fet el 1989 o el 1991, quan sembla que també hi hagué naixements al nucli occidental. El nom «Chocolat» és una referència al seu pelatge fosc.[25][58]
Pestoune 1989–1993
Femella
5 anys
Desconeguda (probable execució)
Autòcton Pestoune nasqué el 1989 i el 1991 ja provocà grans problemes en atacar nombroses ovelles. El 1992, es muntà una gran operació per tractar de capturar-la i col·locar-li un transmissor per tenir-la controlada. Tanmateix, aconseguí escapar-se del llaç. Era una animal de talla mitjana i pèl molt ros.[62][54]

En altres llocs se l'anomenava «Lagaffe» o «Gaffe» ('maldestra'), ja que tenia una conducta anòmala, provocant una gran quantitat d'atacs, cosa que probablement desembocà en la seva execució.[62] Camarra fou l'últim que la veié, el 1993, i des de llavors no se l'ha localitzat.[62] Segurament és morta, car des d'aleshores el professor Taberlet tampoc no n'ha detectat el genotip. Probablement era germana de Cannelle.

Cannelle 1989–2004
Femella
15 anys
Arma de foc
Autòcton
Article principal: Cannelle (óssa)

L'óssa Cannelle es féu famosa per ser la darrera óssa reproductora autòctona. Fou morta per un caçador el novembre de 2004.[63] Molt probablement nasqué el 1989 i amb tota seguretat era germana de Pestoune («Lagaffe»). El seu nom ('canyella' en francès) era una referència al color clar del seu pelatge.[25] Fou la mare de tots els ossalls nascuts als Pirineus occidentals des del 1995 (naixement de la seva primera cria coneguda, Pyren, tot i que una font apunta que ja hauria tingut un cadell el 1992).[24] En total, Cannelle hauria donat a llum quatre o cinc vegades, un únic cadell cada vegada: el 1992 (desconegut), el 1995 (Pyren), el 1998 (Aspe-Ouest), el 2000 (ossall mort) i el 2004 (Canelito).[24][64]

El cadell del 2000 morí de debilitat poc abans o després de la hibernació del 2000/2001. El seu cadàver fou trobat el maig del 2001 a la ribera dreta de la part alta de la vall d'Aussau, a Laruntz. La tardor anterior fou pobra en baies i fruits dels faigs, cosa que podria haver dificultat la supervivència de l'ossall.[65]

El primer company de Cannelle fou Papillon, però fou desplaçat per Nere, fruit del qual nasqué més tard Canelito. Essencialment, l'óssa freqüentava el massís de Sesques, entre les altes valls d'Aspa i d'Aussau.

Cannelle fou executada en una batuda de senglar l'1 de novembre del 2004, a la ribera dreta de la vall alta d'Aspa, en el municipi d'Urdòs. La seva darrera cria, Canelito, quedà òrfena, però sobrevisqué.[63] Abatuda, l'óssa caigué en un barranc, d'on la gendarmeria n'hagué d'extreure el cos amb un helicòpter. L'edat de Cannelle en el moment de la seva mort fou estimada en 15 o 16 anys. El seu cos es conserva dissecat al Museu de Tolosa, al Llenguadoc (vegeu la imatge més amunt).[66]

La mort de Cannelle desencadenà una onada d'indignació a França. Les entitats ecologistes havien alertat que l'óssa es trobava a la zona on es pretenia dur a terme la batuda, però els caçadors havien decidit tirar-la endavant de totes maneres. La reacció popular per la pèrdua de la darrera óssa fou un revulsiu perquè l'administració francesa posés sobre la taula la conservació de l'ós bru als Pirineus.[67] Jacques Chirac, aleshores president de la República, lamentà «una gran pèrdua per a la biodiversitat a França i Europa».[68] A principis del 2005, el Ministeri d'Ecologia de França anuncià un pla de restauració d'aquesta població ursina, que es concretà amb una segona reintroducció d'óssos eslovens als Pirineus a la primavera del 2006, quan en foren alliberats cinc més.[69][70]

El gener del 2007, el caçador René Marquèze fou absolt pel Tribunal Correccional de Pau del crim de destrucció d'espècie protegida amb l'eximent de legítima defensa.[71] Tanmateix, set de les vuit entitats que s'havien presentat com a part civil recorregueren la decisió. El setembre del 2009, el Tribunal d'Apel·lació de Pau reconegué la responsabilitat del caçador i el condemnà a pagar 11.000 € a les entitats per danys i interessos.[72] Marquèze recorregué la decisió, però el juny del 2010 el Tribunal de Cassació francès el condemnà definitivament a pagar 10.000 €.[73] El maig del 2013, l'associació de caçadors de la qual formava part fou condemnada a pagar 53.000 € a WWF pels danys morals patits.[74]

Pyren 1995–?
Mascle
Desconeguda
Autòcton A principis del 1995 nasqué el primer ossall conegut de Cannelle, la darrera óssa reproductora autòctona de la serralada. Fou anomenat Pyren i el seu pare era Papillon.[40] L'ossall fou batejat el 24 de juny del 1996 per un jurat nomenat per la «Institution Patrimoniale de les Valls» [sic], que havia fet una enquesta a les escoles. A l'estiu del 1996, Pyren ja era un mascle subadult en plena salut i la seva mare ja festejava de nou amb un mascle. Se'n perdé el rastre pocs anys després.[75][54]
Aspe-Ouest 1998–2007?
Desconegut

9 anys
Desconeguda

Autòcton El 1998, Cannelle, l'última óssa dels Pirineus occidentals, aparegué amb un ossall de sexe desconegut.[50] El pare possiblement era Papillon.

El juliol del 1998 se'n detectà la presència gràcies a dues fotografies i una observació, així com nombrosos rastres i indicis. Segurament era el mateix ós de talla mitjana que anys després apareixeria misteriosament al vessant oest de la Vall d'Aspa, per la qual cosa fou anomenat «Aspe-Ouest».[65] Fou identificat per les seves petjades, més grans que les de Cannelle. Regularment s'ha mogut per l'oest del torrent pirinenc d'Aspa i la zona fronterera. El 29 d'agost de 2005 fou gravat al Parc Nacional d'Ordesa enterrant carronya a molta distància del seu territori habitual. Les dades genètiques mostraren que era un ós autòcton i per les petjades es concretà que era Aspe-Ouest. Així mateix, fou vist a Sallent de Gállego (comarca de l'Alt Gállego, Osca) el 20 i 23 de juny del 2005 i se'n trobaren rastres a la petita vall de Saugue (Gèdra, Bigorra) el 14 de setembre del 2005. El seu genotip fou identificat al Bearn el 2000 a Bòrça i el 2004 a Laruntz.

A l'estiu del 2007 se n'identificaren mostres de pèl al municipi navarrès de Garde, prop del territori de Camille, tot i que freqüentava més la vall veïna d'Echo, a Aragó i la zona fronterera amb França.[59] Aquesta seria una de les darreres referències d'aquest ós, per la qual cosa es pot considerar que visqué com a mínim fins al 2007.

Algunes fonts especularen amb la possibilitat que Aspe-Ouest i Camille fossin, de fet, el mateix ós.[58]

Nere 1997
Mascle
Descendent Nere és un dels óssos més emblemàtics dels Pirineus, ja que la seva història enllaça la política de reintroducció iniciada a França el 1996 amb l'agonia dels últims animals autòctons.[39] La seva mare, Živa, fou alliberada embarassada en la primera tanda i el següent hivern nasqueren Nere i Kouki als Pirineus centrals.

Les anàlisis genètiques revelaren que el pare de Kouki era Pyros, mentre que el de Nere era un altre ós eslovè.[76][2][77] Es demostrava així per primera vegada la superfecundació (òvuls fecundats per pares diferents) en l'ós bru europeu. El 10 d'abril de 1998 fou capturat durant un intent d'equipar Živa amb un transmissor. Aleshores fou batejat com a «Nere» pel color fosc del seu pelatge.[25]

El 2000 o 2001, de jove, es dispersà a la part occidental, a les valls d'Aspa i Aussau, travessant la cresta pirenaica o les valls intermitges dels Pirineus centrals (Lus e Sent Sauvaire, Cautarés i Arrens).[78] Se sap que passà pel Sobrarb (Osca). El 2003 s'aparellà amb l'única femella supervivent de l'espècie autòctona, Cannelle, morta l'any següent a la Vall d'Aspa (Bearn) pels trets d'un caçador. Nere se solia moure per França, amb visites esporàdiques a les valls del Roncal (Navarra) i les aragoneses d'Ansó, Echo i, més rarament, Aragüés i Aísa.

Després de 14 anys, el 2016 tornà sorprenentment als Pirineus centrals, on també fou detectat el seu fill Canelito.[39] S'hi estigué el 2017 i el 2018, quan les càmeres el detectaren a la Vall d'Aran darrere d'una óssa. Arribà fins al Coserans, a l'Arieja, en un altre desplaçament típic d'un mascle gros a la recerca de femelles. Finalment, tornà a les valls occidentals per passar-hi l'hivern i el 2019, després de despertar de la hibernació, deixà les seves empremtes a un quilòmetre d'Echo (Osca). És possiblement el responsable de la desaparició dels dos cadells de Sorita el 2019.[77][39] L'Oficina Francesa de la Biodiversitat (OFB) (ens fundat l'1 de gener del 2020 per fusió de l'ONCFS i l'AFB) ha confirmat que Nere és el pare de dos cadells (un mascle i una femella) de l'óssa Aran, nascuts a la Vall d'Aran el 2019/2020.[79][36] Les anàlisis genètiques de traces també han demostrat que és el pare d'almenys un dels dos ossalls de la ventrada de Bambou del 2020.[80]

Canelito 2004
Mascle
Encreuat
Article principal: Canelito (ós)

Canelito és fill de Nere i Cannelle, l'óssa morta per un caçador el novembre de 2004. És l'únic ós actual descendent de la soca pirinenca, però al 50%.[81] El 2000 o 2001, Nere, un ós d'origen eslovè nascut als Pirineus centrals, es dispersà des de la Vall d'Aran fins a la Vall d'Aspa. El 2003 s'aparellà amb l'única femella supervivent de l'espècie autòctona, Cannelle, i aquell hivern nasqué Canelito. A la primavera del 2004, en sortir del cau, el nou ossall fou fotografiat amb la seva mare en dues ocasions i gravat en vídeo una altra.[82] Tanmateix, Cannelle fou morta el novembre del 2004 pels trets d'un caçador a Urdòs i Canelito quedà orfe quan només tenia entre 8 i 11 mesos, però aconseguí sobreviure. Se sap que fugí i s'encauà amb l'arribada de la neu.[24] El 14 de maig de 2005 se'l localitzà en una zona situada a 7 km en línia recta del lloc on Cannelle havia estat abatuda (separada per una muntanya de 2.100 m). El fet de ser el darrer supervivent del seu llinatge li valgué el sobrenom de Mohican, en referència a la pel·lícula estatunidenca L'últim dels mohicans.[83]

El sorprenent retorn de Nere als Pirineus centrals el 2016 coincidí amb la desaparició de Canelito, fet que encengué de nou totes les alarmes. Tanmateix, a l'octubre fou observat a l'Alta Garona.[39][84] Finalment, Nere tornà al nucli occidental, però a Canelito se li perdé de nou la pista[39] fins que el 2019 fou detectat per una càmera automàtica de vigilància de l'Oficina Nacional de la Caça i de la Fauna Salvatge (ONCFS), situada a Sent Lari e Sola, als Alts Pirineus.[85] Des d'aleshores s'ha assentat entre els dos nuclis de població i es passeja per les valls de Bigorra, entre Cautarés i Sent Lari e Sola.

Claverina 2011?
Femella
Al·lòcton

04-10-2018

Claverina és una óssa eslovena alliberada per França el 4 d'octubre del 2018 a Eth Saut (Vall d'Aspa, Bearn). En el moment del seu alliberament pesava 140 kg i tenia 5 anys. Fou deixada anar en mig de grans protestes dels ramaders de la regió.[86] El seu nom significa 'filla gran', 'hereva'.[25]

Després de grans desplaçaments, escollí el vessant sud de la serralada per hibernar-hi.[77] El 29 de maig fou detectada a la mateixa zona que el mascle Nere.[87][88] El juny del 2019 fou detectada a la Val d'Echo. S'estigué prop d'un bosc de faigs de Candanchú i el 2020 sortí de la hibernació sense descendència.[89]

Sorita 2010?
Femella
Al·lòcton

05-10-2018

Sorita és una óssa eslovena alliberada per França el 5 d'octubre del 2018 a Laruntz (Vall d'Aussau, Bearn).[90] En el moment del seu alliberament pesava 150 kg i tenia 5 anys. Sorita significa 'germana petita'.[25]

Després d'establir-se finalment als Alts Pirineus per hibernar-hi, l'abril de 2019 Sorita aparegué acompanyada de dos ossalls a Sasòs, a la zona del pic Ardiden, prop d'on havia estat fotografiat Canelito. Fou el primer naixement als Pirineus occidentals en 15 anys.[77][91] Tanmateix, poc després es confirmà la mort de les dues cries, molt probablement víctimes d'un mascle gros.[87] Els dos ossalls nascuts al cau de la mare, foren vistos per primera vegada el 17 d'abril per un agent de l'ONCFS. L'1 de maig, els agents detectaren les petjades deixades per la mare i els seus fills, darreres traces dels dos ossalls.[87] En els dies posteriors, la femella dugué a terme en poc temps desplaçaments molt llargs per zones amb un fort desnivell, que no eren compatibles amb les capacitats limitades dels ossalls de pocs mesos.

L'ONCFS considera provat que Sorita copulà amb Rodri i Nere el 2019.[89] Nere és el principal sospitós de la desaparició d'aquests cadells.[77] El 2020 sortí de la hibernació sense descendència.[89]

Rodri 2014
Mascle
Descendent Rodri és un mascle nascut a la Vall d'Aran el 2014. Fou l'únic cadell de la tercera ventrada de Bambou (la primera de les dues que tingué amb Moonboots).[2] El 2016 es traslladà als Pirineus occidentals (Alts Pirineus, Béarn).[77][92] Ha coincidit en la mateixa ruta que Nere i Sorita a la Vall d'Aussau, al Bearn. De fet, fou un dels sospitosos d'haver mort els dos cadells de Sorita a la primavera del mateix any,[93] tot i que el principal sospitós és Nere.[77][92] L'ONCFS considera provat que Sorita copulà amb Rodri i Nere el 2019.

Per altra banda, se sospita que Rodri hauria pogut ser el responsable d'una desbandada que féu que un gran nombre d'ovelles s'estimbessin i desapareguessin en un terreny molt escarpat a Cautarés a l'estiu del 2019.[93] L'OFB també confirmà que Rodri sortí de la hibernació als Pirineus occidentals a la primavera del 2020.[94]

Nucli dels Pirineus centrals (dècades del 1980 i 1990)[modifica]

Óssos nascuts, morts o alliberats a les dècades del 1980 i 1990 als Pirineus centrals
Nom Demografia Origen Descripció
Ós mort a Era Bordeta ?–1983
Desconegut
Desconeguda
Autòcton El 1983, un boletaire trobà un ós mort al poble aranès d'Era Bordeta (Arres). Com que el cos estava bastant descompost, fou impossible establir-ne la causa de mort, encara que el naturalista francès Jean-Michel Parde, font de la informació, afirma que els óssos no solen morir al mes d'agost (quan calcula que es produí l'òbit) sinó a l'hivern, al cau. És un altre cas que probablement s'ha d'afegir a la història de la persecució dels óssos als Pirineus.[21]
Ós mort al Pique ?–1986
Desconegut
Enverinament?
Autòcton El 1996, Jean-Michel Parde trobà una quantitat poc habitual de pèl d'ós en un bosc de la vall del Pique, a l'Alta Garona. Era a l'abril i, si l'animal hagués patit una mort natural, probablement ho hauria fet al seu cau. Parde sospita que fou enverinat, entre altres raons perquè aquest mes és quan els plantígrads mengen més carronya. Sense comptar aquest cas, calcula que entre el 1975 i el 1984 foren abatuts o enverinats tretze óssos als Pirineus centrals.[95]
Ós mort a Es Bordes   ?–1990
Desconegut
Arma de foc
Autòcton El gener del 1990, un grup de caçadors matà un ós durant una batuda de senglar a la zona d'Era Encantada, al bosc de Sanglo Sapartega (Es Bòrdes, Vall d'Aran). Malgrat que tota la vall n'estava al corrent, imperà la llei del silenci i els fets no foren ni denunciats ni investigats. És el darrer ós mort als Pirineus centrals abans de l'inici del programa de reintroducció del qual es té coneixement.[96]
Živa 1989/90–2009
Femella
20 anys
Desconeguda
Al·lòcton

19-05-1996

Article principal: Živa (óssa)

Živa fou una óssa eslovena reintroduïda per l'Estat francès a Mèles, al Comenge (Alta Garona), el maig del 1996. En aquell moment, tenia sis anys, pesava 104 kg i estava embarassada, tot i que aleshores no se sabia.[97] Igual que Melba i Pyros, havia estat capturada a la reserva de caça Medved, a Eslovènia,[98] i visqué una vintena d'anys, més de la meitat dels quals als Pirineus.[2] El seu nom (pronunciat /ʒîʋa/) significa 'viva' en eslovè i li fou assignat pels tècnics que la capturaren en homenatge al programa europeu Life, que finançà l'operació.[25]

El 1997, Živa parí Kouki i Nere.[99] Anàlisis genètiques posteriors demostraren que Kouki era fill de Pyros i Nere d'un altre ós eslovè, amb la qual cosa es confirmava la superfecundació (òvuls fecundats per pares diferents) en l'espècie. Així mateix, com que els cadells nasqueren abans de l'alliberament de Pyros, quedà demostrat que Pyros i Živa ja s'havien aparellat a Eslovènia.[76][100]

Fou vista per última vegada el 2009, any en el qual fou donada per morta.[2] És una de les tres femelles de les quals descendeixen els óssos actuals dels Pirineus. Sent la mare de Nere, Živa és l'àvia paterna de Canelito, nascut el 2004 al Bearn i últim portador de l'estirp pirenaica (per part de mare).[99]

Melba 1992?–1997
Femella
6 anys
Arma de foc
Al·lòcton

06-06-1996

Article principal: Melba (óssa)

Melba fou una óssa eslovena reintroduïda per l'Estat francès a Mèles, al Comenge (Alta Garona), prop de la Vall d'Aran, el juny del 1996.[99] Igual que Živa i Pyros, havia estat capturada a la reserva de caça Medved.[98] En el moment del seu alliberament tenia cinc anys, pesava 98 kg i estava embarassada, tot i que aleshores no se sabia.[101] Al començament de la primavera següent, sortí del cau amb tres cadells: Boutxy, Caramelles i Medved.[99] Les anàlisis genètiques indicaren que Pyros era el pare dels dos primers cadells, que havien nascut abans que el mateix Pyros fos alliberat el maig del 1997. Això significava que Pyros i Melba ja s'havien aparellat als boscos d'Eslovènia el 1996, just abans que Melba fos capturada.[76][100] Medved morí de causes naturals al juliol següent.

El matí del 27 de setembre del 1997, a Vedinhs e Garraus (Alta Garona), un caçador estava a l'aguait en una batuda de senglar, amagat sota un arbre en una línia de carena, al coll de Matet. Melba, acompanyada dels seus dos cadells, probablement no el detectà a causa del terreny i passà a prop seu. Quan el veié, l'óssa se sobresaltà i efectuà una primera càrrega defensiva contra el caçador, aturant-se a cinc o sis metres. Després que els cadells s'allunyessin, Melba tornà a carregar, aquesta vegada acostant-se més al caçador, que li disparà quan es trobava a menys de tres metres.[102][99] El caçador, un jove de 21 anys aficionat a les escopetes, al·legà que havia actuat en defensa pròpia i no se li imputà cap càrrec.[103] Els dos ossalls quedaren orfes amb menys d'un any, però sobrevisqueren. Melba és una de les tres femelles de les quals descendeixen els óssos actuals dels Pirineus i tingué un paper cabdal per a la recuperació de l'espècie, ja que la seva filla Caramelles ha tingut almenys 18 cadells (14 amb Pyros) des del 2001.[2] El seu nom fou elegit en homenatge a Mèles, el municipi on fou alliberada, que havia acollit positivament el programa de reintroducció.[25]

Pyros 1988–2019
Mascle
30 anys
Mort natural
Al·lòcton

02-05-1997

Article principal: Pyros (ós)

Pyros fou el primer gran mascle originari d'Eslovènia alliberat en el marc del programa de reintroducció. Fou el 2 de maig del 1997, un any després de Živa i Melba.[46] Igual que elles, havia estat capturat a la reserva de caça Medved.[98] En el moment del seu alliberament a Mèles (Comenge, Alta Garona), pesava 235 kg i tenia 9 anys.[104] El seu nom és una combinació de les paraules Pyrénées ('Pirineus') i Hòs, municipi de l'Alta Garona situat al costat de Mèles.[25]

Entre el 1997 i el 2016, es reproduí 19 vegades amb 8 femelles diferents i tingué 32 fills coneguts, dels quals la meitat arribaren a l'edat adulta.[105] En aquest període, s'aparellà amb Živa(1 fill), Melba (2), Caramelles (filla seva i de Melba; mínim de 14), Caramellita (neta seva, filla de Caramelles; 3), Hvála (5), Bambou (filla de Hvála i d'un altre ós eslovè; 4), Pollen (filla de Hvála i d'un altre ós eslovè; 1)[105] i Fadeta (també filla seva i de Bambou; 2).[2]

Pràcticament tots els mascles d'edat reproductiva són parents seus de primer o segon grau. El 2014, l'únic mascle que no ho era, Balou, morí sense descendència demostrada en aquell moment.[106] Per tractar de trencar la dinàmica de consanguinitat als Pirineus i el monopoli reproductor de Pyros,[100] el 2016 el govern català introduí Goiat, un altre mascle eslovè.[107][108]

Els tècnics afirmen que Pyros no volia rivals a l'hora de festejar i obligava els altres mascles a mantenir-se allunyats de les femelles en zel.[106] De fet, quan els altres óssos trobaven un rastre del mascle dominant en un arbre, passaven de llarg sense fregar-s'hi.[100]

Habitava sobretot la Vall d'Aran, el Pallars Sobirà, el Comenge (Alta Garona) i el Coserans (Arieja). Fou observat per última vegada el 2017 a la Vall d'Aran. Dos anys després, el 2019, quan n'hauria tingut gairebé 30, fou donat definitivament per mort.[109][110] Aleshores es calculà que hi havia 55 óssos als Pirineus (vius o morts) que descendien del gran mascle (contant-hi els fills, nets i besnets),[109] xifra que representa un 75% dels individus nascuts a la serralada des del seu alliberament.[100]

Kouki 1997–2001
Mascle
4 anys
Desconeguda
Descendent Kouki era fill de Pyros i Živa i germà de ventrada de Nere. Els cadells nasqueren als Pirineus a l'hivern del 1996/1997, abans de l'arribada de Pyros, cosa que indica que Kouki també havia estat concebut a Eslovènia.[76][100] El seu nom fou el més votat pels lectors del Journal de Mickey, una revista infantil francesa, d'entre una llista proposada pels nens de les escoles del vessant nord dels Pirineus centrals.[25] Ja d'adult, Kouki compartia territori amb Boutxy a Andorra i les muntanyes més a l'est. A partir del 1999 foren vistos reiteradament a Escolobre, al País de Salt (Aude), per sobre de la zona boscosa del massís de Madres.[111] Sovint anaven junts tot i ser només germanastres per part de pare.

L'última vegada que es detectaren indicis de la seva presència fou el 2001.[112]

Boutxy 1997–2009
Mascle
13 anys
Desconeguda
Descendent
Article principal: Boutxy (ós)

Nascut a l'hivern del 1996/1997 entre l'Alta Garona i la Vall d'Aran (fill de Pyros i Melba), Boutxy era germà de ventrada de Medved i Caramelles. El seu nom és un homenatge a Bots (Boutx, en francès), a l'Alta Garona.[25] Melba ja estava embarassada quan fou alliberada i els cadells nasqueren als Pirineus abans de l'arribada de Pyros, el maig del 1997, cosa que indica que els tres germans havien estat concebuts a Eslovènia.[76][100] Medved morí al juliol de debilitat i, poc després, Boutxy i Caramelles quedaren orfes amb pocs mesos de vida després que la seva mare fos morta a trets per un caçador el setembre del mateix any.[103]

Posteriorment, Boutxy es dispersà i amplià la distribució dels óssos a la serralada cap a l'est. A partir del 1999 fou vist compartint territori amb Kouki a Escolobre, al País de Salt (Aude), per sobre de la zona boscosa del massís de Madres.[111] Sovint anaven junts tot i ser només germanastres per part de pare.

El 2006 fou localitzat mitjançant anàlisis genètiques i es demostrà que havia comès diversos atacs contra bestiar a l'Arieja.[113] Fou vist per última vegada a principis del 2009 prop de la frontera entre els departaments francesos de l'Arieja, l'Aude i els Pirineus Orientals.[114] Casualment, els atacs contra el bestiar en pobles a l'est de l'Arieja, com Orlun,[115] cessaren a la primavera del 2009. Atès el passat problemàtic de Boutxy, a la tardor es rumorejava que havia estat mort intencionalment.[116] El 2010, la fiscalia obrí una investigació a l'Arieja. Els gendarmes i els equips de gossos rastrejadors sortiren a la recerca del cos de Boutxy i una trentena de persones de l'entorn pastoral foren interrogades, però no es trobà cap rastre de l'ós.[116] La investigació no arribà a bon port, tot i que, segons el diari Le Monde, «sembla segur que l'ós anomenat Boutxy, un mastodont de 200 kg i un apetit voraç, es troba entre les víctimes [del furtivisme]».[117]

Caramelles 1997
Femella
Descendent Caramelles nasqué l'hivern del 1996/1997 entre l'Alta Garona i la Vall d'Aran (filla de Pyros i Melba). Era germana de ventrada de Boutxy i Medved. Aquesta ventrada havia nascut als Pirineus abans de l'arribada de Pyros, el maig del 1997, cosa que indica que els tres germans havien estat concebuts a Eslovènia.[100] Medved morí el juny del 1997 i Caramelles i Boutxy quedaren orfes amb menys d'un any, atès que Melba fou morta a trets al setembre. El seu nom és un homenatge a Mèles, a l'Alta Garona.[25] Una vegada emancipada, s'establí als afores del territori de la seva mare, entre el Coserans i Catalunya.[77]

Ha tingut almenys 20 cadells en 11 ventrades des del 2001. Pyros, el seu propi pare, és el mascle que l'ha fecundat més vegades: 8, de les quals han resultat 14 cadells.[2] Els darrers foren engendrats per Pepito i Flocón.[77] El seu primer fill fou un ossall mascle anomenat «Salau 2001», que fou trobat mort per una caiguda.[2] Les següents ventrades foren el 2002 (un dels dos cadells era Caramellita), el 2003 (vistos el maig del 2004), el 2006, el 2010 i el 2012.[100] A finals del 2016, l'equip de seguiment comptava que Caramelles tenia dos ossalls de més d'un any i que Pyros, de nou, n'era el pare.[118] El 2017 tingué uns altres dos cadells amb Pepito.[2] El trio fou captat per una càmera trampa a l'Alt Àneu, dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu.[119] El 2020 es féu públic que Caramelles havia tingut dues cries més.[120] L'ONG Pays de l'Ours informà que els cadells serien un mascle i una femella, vistos al terme de Coflens, al Coserans (Arieja), i que el pare en seria Flocón.[121]

Caramelles és la mare dels següents óssos identificats amb nom propi: Salau 2001, Caramellita (2002), Salau 2004, Bonabé (2006), Pelut i Plume (2010), Alós i Isil (2012) i Boet i Esmolet (2014).[2]

Medved 1997–1997
Mascle
< 1 any
Mort natural
Descendent Medved nasqué l'hivern del 1996/1997 entre l'Alta Garona i la Vall d'Aran, fill de Melba i pare desconegut[2] i germà de ventrada de Boutxy i Caramelles. Morí de debilitat entre el 2 i l'11 de juliol del 1997.

El seu nom significa «ós» en eslovè[25] i, de fet, és també el nom de la reserva de caça a Eslovènia on havien estat capturats Živa, Melba i Pyros, els tres óssos alliberats als Pirineus el 1996 i 1997.[98]

Nucli dels Pirineus centrals (dècada del 2000)[modifica]

Óssos nascuts, morts o alliberats a a la dècada del 2000 als Pirineus centrals
Nom Demografia Origen Descripció
Salau 2001   2001–2001
Mascle
< 1 any
Mort accidental
Descendent «Salau 2001» fou la denominació donada al cadell que tingueren Caramelles i Pyros aquell any. No tenia germans de ventrada. Sembla que patí una mort accidental abans de complir un any.[122] [2]
Caramellita 2002
Femella
Descendent Caramellita nasqué el 2002, filla de Pyros i Caramelles en la segona ventrada de la seva mare amb el mascle dominant dels Pirineus. Tenia un germà de ventrada[100] que morí abans de complir un any. El seu nom deriva del de la seva mare.[25]

És una de les femelles que viuen més a l'est dels Pirineus i tingué onze cadells entre el 2006 i el 2020.[77] S'ha reproduït tres vegades amb Pyros, amb qui ha engendrat tres fills, cadascun en una ventrada diferent (2006, 2010 i 2013).[100] Des d'aleshores, ha tingut vuit osalls en tres ventrades amb Pepito: tres el 2015, uns altres dos el 2017[2] i una darrera el 2020.[123] El juny del 2017 les càmeres la localitzaren amb les seves cries a la Vall de Cardós, al Parc Natural de l'Alt Pirineu.[119] Apareix com a óssa adulta en el recompte del 2019, encara a la mateixa vall.[124] A la primavera de l'any següent fou vista amb tres cadells (un mascle i dos de sexe indeterminat) engendrats per Pepito, però a l'estiu fou fotografiada dues vegades sola a Catalunya i els ossalls es donen com a desapareguts.[123]

Salau 2004 2004–2004
Mascle
< 1 any
Mort accidental
Descendent «Salau 2004» fou la denominació donada a un cadell que tingueren Caramelles i Pyros aquell any. Morí en un accident. El seu únic germà de ventrada (sense nom) tampoc no arribà a complir un any.[122][2]
Bonabé 2006
Mascle
Descendent Bonabé nasqué el 2006. Juntament amb Moonboots, fou un dels cadells de la quarta ventrada de Caramelles, engendrada per Pyros.[2] És fill i alhora nét de Pyros, el seu avi matern.[125] El seu nom fa referència al Tuc de Bonabé, un cim de Catalunya situat prop del lloc de la seva primera observació.[25]

És citat com a un dels set mascles adults vius el 2015.[5] El 2017 se'n confirmà la presència a Catalunya.[126] El 2019 i el 2020 deixà força traces entre el Coserans i el Comenge.[127][128] És considerat un ós discret, cada vegada més actiu, però sense descendència coneguda.[77]

Moonboots 2006–2016
Mascle
10 anys
Desconeguda
Descendent Moonboots nasqué el 2006. Juntament amb Monabé, fou un dels cadells de la quarta ventrada de Caramelles, engendrada per Pyros.[2] Era fill i alhora nét de Pyros, el seu avi matern.[125] El nom, derivat de «Moon Boot», fou elegit per l'equip de seguiment en referència a les petjades que un cop deixà a la neu i que eren desproporcionadament grans després que es fongués la neu.[25] Tingué com a mínim nou fills amb tres ósses diferents, amb les quals s'aparellà alternativament durant quatre anys. Moonboots fecundà Hvála, que parí Gaia i Chataigne el 2013 i Flocón i Aran el 2015. El 2014, fou el torn de Bambou, amb la qual tingué Rodri, i de Nhéu, que parí Réglisse. Aquestes dues ósses foren fecundades de nou pel fill de Pyros el 2015 i li deixaren fills pòstums el 2016. Bambou donà a llum Tuc i Beret, mentre que Nhéu tingué tres cadells: Blizzard, Gribouille i Nougat. Tanmateix, no se sap amb certesa si el pare d'aquests dos últims ossalls era Pyros o Moonboots.[2][5]

El 2016 fou l'últim any que fou detectat i dos anys més tard se'l donà definitivament per desaparegut.[129]

Palouma 2003?–2006
Femella
3 anys
Mort accidental
Al·lòcton
25-04-2006
Nascuda a la reserva de caça Jelen (Eslovènia) a l'hivern del 2004, Palouma fou alliberada amb tan sols dos anys i mig. Fou capturada el 24 d'abril del 2006 i alliberada l'endemà mateix als Pirineus francesos. Estava patrocinada pels cantants Renaud i Romane Serda.[70] El seu nom és una referència al massís de Paloumère, entre l'Alta Garona i l'Arieja.[25] El pla inicial era deixar-la anar a Arbas, però finalment fou alliberada a Burgalais (Alta Garona) a causa dels incidents provocats per col·lectius antióssos. Morí poc després en caure d'un cingle el 23 o 24 d'agost del 2006. El seu cos fou trobat sense vida el 25 del mateix mes a l'Alta Vall de Loron (Lodenvièla, Alts Pirineus).[130]
Franska 1990?–2007
Femella
17 anys
Atropellament
Al·lòcton
28-04-2006
Franska fou capturada a la reserva de caça Medved amb un llaç de tipus Aldrich la nit del 26 d'abril del 2006 i fou alliberada dos dies més tard a Banhèras de Bigòrra (Alts Pirineus). Pesava 110 kg. En un primer moment es féu públic que tenia 6 anys, però després se sabé que en realitat en tenia 17. Fou patrocinada per l'autor Laurent Baffie i la cantautora Véronique Sanson.[70] Fou batejada pels eslovens en homenatge al seu país d'acollida.[25]

Després de la seva primera hibernació, es traslladà a una zona intermèdia entre la població «autòctona» i la reintroduïda. El juliol del 2007 fou perseguida aferrissadament per un grup de ramaders que li atribuïen la mort de més de 150 ovelles. Es veié obligada a sortir del seu territori i s'acostà perillosament a una carretera. Finalment, el 9 d'agost morí atropellada per un camió de l'exèrcit francès al tram de la carretera RN21 entre Lorda i Argilèrs). Posteriorment es descobrí que també tenia ferides de perdigons d'un mes abans.[100][131][130]

Hvála 2000?–2018
Femella
18 anys
Desconeguda
Al·lòcton
17-05-2006
Article principal: Hvála (óssa)

Hvála fou capturada a Eslovènia el 15 de maig del 2006 i alliberada a Arbast (Alta Garona) dos dies més tard. Pesava 100 kg i tenia 7 anys.[132] El seu trasllat fou patrocinat pels cantants Carla Bruni i Sanseverino.[132] El seu nom (pronunciat /xʋàːla/) significa 'gràcies' en eslovè.[25]

Arribà embarassada d'Eslovènia i a l'hivern del 2006/2007 tingué dues ósses (Pollen i Bambou) de pare desconegut.[2] Llavors s'assentà amb la seva descendència entre Mèles, al Comenge, Sent Lari i Santenh, al Coserans, i Canejan, a la Vall d'Aran.

El 23 d'octubre del 2008 tingué una topada amb un caçador durant una batuda de senglar al Portet, poble del municipi aranès de Les. Assetjada i acorralada per gossos i batedors, Hvála ferí lleugerament el caçador, cosa que provocà un gran enrenou i una aferrissada i desproporcionada persecució.[133][134]

Posteriorment copulà diverses vegades amb Pyros,[100] amb qui tingué cinc dels onze cadells que parí als Pirineus: dos el 2009 (Nhéu i Noisette) i tres el 2011 (Callisto, Soulane i Pepito). Encara en tindria quatre més amb Moonboots: un parell el 2013 (Chataigne i Gaia) i un altre el 2015 (Flocón i Aran).[105][135]

Hvála i els seus fills foren identificats moltes vegades pels equips de seguiment. L'agost del 2013 fou fotografiada a la zona intermèdia de la Vall d'Aran acompanyada de dos cadells[136] i l'octubre tots tres foren gravats fregant-se l'esquena contra un arbre a plena llum del dia a Hòs (Alta Garona).[137] A l'estiu del 2015 tornà a aparèixer en les imatges de les càmeres trampa de la Vall d'Aran amb els seus dos cadells de l'any.[138] L'abril de l'any següent, el govern aranès difongué noves fotografies dels tres óssos, preses el 4 de març a Vielha e Mijaran.[139]

El balanç del 2020 la donà definitivament per morta, puix que havia estat vista per última vegada el 2017.[120]

Balou 2002?–2014
Mascle
12 anys
Mort accidental
Al·lòcton
02-06-2006
Article principal: Balou (ós)

Balou fou capturat a la reserva Jelen la nit del 31 de maig a l'1 de juny del 2006 i fou alliberat a Arbast (Alta Garona) l'endemà mateix. Tenia només 4 anys i pesava 88 kg. Estava patrocinat pels actors Fanny Ardant i Gérard Depardieu.[70] El seu nom és una referència a l'ós Baloo, personatge de la novel·la El llibre de la selva, de Rudyard Kipling.[25]

19 dies després del seu alliberament, ja s'havia desplaçat 61 km en direcció a Tolosa. Movent-se per boscos de terres baixes, arribà fins a 30 km al sud de la capital de l'Alta Garona.[140] El 10 de juny fou capturat de nou i alliberat a Banhèras de Luishon després de canviar-li el collar transmissor.[141]

El setembre de 2008 fou ferit d'un tret a la pota anterior dreta durant una batuda de senglar a Pradas (Arieja). Una foto posterior indicà que coixejava, però tenia bon aspecte.[141] Es mogué arreu dels Pirineus centrals entre l'Alta Garona, l'Arieja i el municipi de l'Alt Àneu (Pallars Sobirà) i fou l'ós més vist pels equips de seguiment, fins a 99 vegades.[106]

El 2010 es dispersà cap a l'est de la serralada, pel departament de l'Aude, fins a arribar a les Corberes, a pocs quilòmetres de Narbona.[142] Era un desplaçament típic de mascle a la cerca de femelles.[140] Les últimes imatges de vídeo de Balou daten del 24 de maig del 2014 a Mèles,[106] quan precisament intentava acostar-se a un grup de femelles. Morí fulminat entre el 4 i el 6 de juny de 2014 en aquest mateix municipi.[106][142] No fou capaç de guanyar la partida de l'hegemonia reproductiva a Pyros, el mascle dominant. Així i tot, les anàlisis genètiques demostraren que era pare de Cachou, l'ossall de Plume nascut el 2015.[2]

Sarousse 2000?–2020
Femella
21 anys
Arma de foc
Al·lòcton
21-08-2006
Sarousse fou una óssa eslovena alliberada el 21 d'agost del 2006 a Arbast (Alta Garona).[77] Pesava 112 kg i tenia 7 anys. Fou patrocinada pel cantant Alain Chamfort i l'actriu Valérie Lemercier.[70] Fou batejada en referència al nom local d'uns espinacs salvatges.[25] Poc després del seu alliberament, perdé el collar emissor. Fou capturada de nou al municipi de Camarada i reintroduïda el novembre de 2007 a Marinhac.[130][143] Posteriorment, romangué tres anys a la Vall d'Aran, fins que el 2010 es desplaçà cap al sud i s'instal·là al massís del Turbó, a la Ribagorça aragonesa.[143] Era un lloc relativament aïllat del principal corredor ursí, que s'estén pel vessant nord dels Pirineus centrals (Alta Garona-Vall d'Aran-Arieja). No tingué descendència, fet que els experts atribueixen a un problema reproductiu que l'hauria portat a allunyar-se de les zones per on rondaven els mascles.[37] El 2017 tornà a perdre el collar de seguiment.[77]

Esporàdicament atacava ramats i ruscos de la Ribagorça. De tant en tant, apareixia en les imatges de les càmeres trampa dels tècnics de la patrulla de l'ós del govern d'Aragó,[37] que en feien seguiment basant-se en les restes de petjades i excrements. Segons ells, es tractava d'un animal molt esquiu.[144] Aquell any passà pel seu territori l'ós Goiat,[77] amb el qual s'havia aparellat diverses vegades.[143] Fou captada per última vegada per una càmera trampa el setembre del 2020 a la zona d'Espés Alto (Les Paüls).[143] El 29 de novembre següent fou morta per un caçador en una batuda de senglar amb gossos en un bosc de la Vall de Bardaixí a la falda del Turbó.[143] El caçador, un veí de la zona, al·legà disparar en defensa pròpia.[145] El cas està sent investigat pel Seprona.[146]

Pollen 2007–2011
Femella
5 anys
Desconeguda
Descendent Pollen nasqué a l'hivern del 2006/2007 entre l'Alta Garona i la Vall d'Aran. La seva mare, Hvála, havia estat fecundada per un ós eslovè abans de ser traslladada als Pirineus el 2006. La seva germana de ventrada era Bambou. Els seus noms foren escollits en una votació organitzada per l'ONG Pays de l'Ours.[25] Pollen significa 'pol·len' en francès. El mascle dominant de la serralada, Pyros, s'aparellà diverses vegades tant amb Hvála com amb les filles, així com amb altres ósses. El 2011, Pyros i Pollen tingueren l'osseta Vila.[2][105] Tot i que no se sap quan morí, no se n'ha trobat cap indici des del 2011 i des del 2013 se la dóna per desapareguda.[147]
Bambou 2007
Femella
Descendent Bambou nasqué a l'hivern del 2006/2007 entre l'Alta Garona i la Vall d'Aran. La seva mare, Hvála, havia estat fecundada per un ós eslovè abans de ser traslladada als Pirineus el 2006. La seva germana de ventrada era Pollen.[2] Els seus noms foren escollits en una votació organitzada per l'ONG Pays de l'Ours.[25] Bambou significa 'bambú' en francès.

Tingué onze cadells en sis ventrades entre el 2010 i el 2020.[77][80] S'ha aparellat dues vegades amb Pyros i hi ha tingut quatre cadells: dos el 2010 (Fadeta i Floreta) i dos més el 2012 (Bouba i Patoune).[105] El 2014 tingué Rodri amb Moonboots. Una nova copulació amb Moonboots conduí al naixement de Tuc i Beret el 2016.[148][118] El 2017, les informacions la situaren de nou al vessant català de la serralada.[126] El 2019 se la pogué fotografiar a la Vall d'Aran amb unes altres dues cries, però no se'n pogué determinar el pare i no hi havia cap indici de si els cadells encara eren vius abans de la hibernació.[149][120]

El 2020 fou vista de nou a la vall d'Aran amb cadells de l'any. L'anàlisi genètica de les mostres recollides d'un d'ells apunta que seria un mascle i que la paternitat recauria en Nere. Aquesta nova ventrada confirma la desaparició dels dos cadells de l'any anterior.[80]

Nhéu 2009
Femella
Descendent Nhéu nasqué el 2009 en la segona ventrada de Hvála als Pirineus. El seu pare era Pyros.[2] Era germana de ventrada de Noisette. El 2017 constava com a adulta fora de Catalunya.[126] Amb el pas dels anys, ha anat desplaçant el seu territori cada cop més cap a l'est.[77] El nom «Nheu» ('neu' en occità) fou escollit pels nens de les escoles de la Vall d'Aran i els Pirineus centrals francesos.[25]

Entre el 2014 i el 2020 tingué vuit fills en quatre ventrades. Moonboots seria el pare de les dues primeres, Réglisse el 2014, i Blizzard, Gribouille i Nougat, el 2016 (és possible que Pyros fos el pare d'aquests dos últims).[2] Nougat probablement no arribà a complir un any.[118] El 2018, Nhéu parí tres cadells més (fills de Pepito, encara sense nom).[150] Tots tres són mascles, però un d'ells es dóna per desaparegut.[77] El 2020 consta que fou vista de manera reiterada amb un nou cadell entre Mèles i Bonac e Irasenh. Es tractaria d'un mascle i la paternitat recauria de nou en Pepito.[123]

Noisette 2009–2012
Femella
3 anys
Desconeguda
Descendent Noisette nasqué el 2009 en la segona ventrada de Hvála als Pirineus. El seu pare era Pyros.[2] Era germana de ventrada de Nhéu. Se l'observà regularment els mesos de juny i juliol de 2011 i 2012 a la vall de Varradós (Vielha e Mijaran).[151], Posteriorment no se la tornà a detectar, però no se'n certificà la desaparició definitiva fins a l'informe anual divulgat el 2017.[152][153]

El nom «Noisette» ('avellana', en francès) fou escollit pels nens de les escoles de la Vall d'Aran i els Pirineus centrals francesos.[25]

Nucli dels Pirineus centrals (dècada de 2010)[modifica]

Óssos nascuts o alliberats a la Dècada de 2010 als Pirineus centrals
Nom Demografia origen Descripció
Plume   2010–2019
Femella
3 anys
Desconeguda
Descendent Plume fou una femella que va néixer el 2010, filla de Pyros i Caramelles, en la cinquena ventrada d'aquesta óssa i el seu pare biològic. Així doncs, Pyros també era l'avi matern de Plume. El germà de ventrada de Plume fou en Pelut.[2] El nom de Plume va ser escollit mitjançant votació popular a internet (33.000 vots) per batejar els quatre cadells nascuts el 2010.[25] Se li coneixen quatre cadells.[77][123]

El 2014 ja deuria assolir l'edat adulta o subadulta, doncs es va creuar amb Balou, que morí aquell mateix any, i del que en naixeria un fill pòstum Cachou, sortint del cau a la primavera del 2015. Les anàlisis genètiques confirmaren que Cachou, era llavors l’únic ossall no emparentat amb Pyros per linea patrilineal, i una de les esperances per trencar el monopoli reproductiu del mascle dominant a la serralada.

A finals del 2016, Plume era comptabiltzada com una de les deu femelles adultes a la serralada, i que anava acompanyada amb una ossall de dos anys,[118] (Cachou). El 2017 es té registre del seu pas per Catalunya.[126] També es té constància que aquell any va tenir dos cadells més,[154] que no foren «batejats» i un dels quals moririra el 2018. Segons sembla, el pare d'aquesta ventrada seria en Pepito.[2] Al recompte del 2019, Plume apareix com un óssa adulta detectada a l'Arieja.[127] El 2020 se la va tornar a veure amb un nou cadell. Tanmateix el sexe i el pare no han pogut ser identificats[123]

Pelut 2010
Mascle
Descendent En Pelut és un ós mascle que va néixer el 2010, d'una ventrada de 2 cadells de Caramelles, que s'havia aparellat per cinquena vegada consecutiva amb el seu pare Pyros. O sigui, Pelut és fill i a la vegada net per part de mare del gran mascle dels Pirineus. Plume fou la seva germana de ventrada. El nom Pelut («home dels boscos» en occità) va ser escollit mitjançant votació popular a internet (33.000 vots) per batejar els quatre cadells nascuts el 2010.[25] Des del 2014, s’ha establert a Catalunya i, més concretament, al límit sud de la serralada, encara que de vegades creui el costat francès.[77] Se n'ha tingut constància reiterada en els recomptes oficials del 2015[5] i del 2019, quan se'l detectà entre el Pallars Sobirà i el Coserans.[155] Es sospita que Pelut sigui el pare de l'ossall de Fadeta, New18-17 (sense nom), aparegut a la primavera del 2016.[2] També es té registre confirmat que va tenir una filla amb Patoune a l'any següent (també sense nom propi: la misteriosa New 19-01).[121] El 2019 es considerà que els dos animals estaven vius,[156] però el 2020 New 19-01 no se la detectà.[157] Aquest darrer any també es determinà per mostres biològiques que Pelut és el pare de New20-09, un dels dos ossalls (mascle) amb que Fadeta aparegué la primavera anterior.[158]
Boavi 2010
Femella
Descendent Boavi és una óssa nascuda el 2010. Fou filla única de la segona ventrada de Caramellita. El seu pare seria en Pyros, que era a la vegada el seu besavi matern.

El seu nom fa referència al Pla de Boavi, aprop de Tavascan, proper al lloc de la seva primera observació.[25] La seva àrea es situa a la vessant catalana, aprop d’Andorra, ocupant així la part més oriental de la zona de presència d'óssos als Pirineus.[77]

Fins a la data, ha tingut 4 fills: 2 el 2014, de pare desconegut i morts probablement per infanticidi al mateix any; i 2 més el 2016, fills d'en Pepito. D'aquests, un és en Sardo, mentre que l'altre fou un ós subadult (sense nom) que morí als dos anys.[2]

Boavi es cita com a femella adulta amb pas per Catalunya el 2017.[126] A finals del 2016, es vita que se la va veure amb dos ossets d'un any.[118] Al recompte del 2019 apareix com un óssa adulta present a la Vall Ferrera (Pallars Sobirà)[124] i el 2020 se la detectà tant all Pallars com a Auzat, a l'altra banda de la frontera.[159]

Fadeta 2010
Femella
Descendent Fadeta és una óssa que nasqué a la Vall d'Aran el 2010. Els seus pares serien Pyros i Bambou. És la germana de ventrada de Floreta.[2] El nom Fadeta («Fada petita» en occità) va ser escollit mitjançant votació popular a internet (33.000 vots) per batejar els 4 cadells nascuts el 2010.[25] És una óssa fàcilment reconeixible pels equips de seguiment per les marques clares visibles a banda i banda del coll. Utilitza un territori relativament petit, a la Vall d’Aran.[77]

Fins a la data, Fadeta ja ha tingut 5 ossalls. De subadulta, fou fecundada pel seu pare, creuament del que en sortiren dues ossetes el 2014. Una d'aquestes fou Auberta, que havia estat trobada al poble d’Aubèrt (Vall d’Aran) a la primavera del 2014 sola i sense la seva mare. Auberta fou criada en semicaptivitat, però no va sobreviure abans que pogués ser alliberada. La germana d'Auberta, Salient, moriria el 2016 per infanticidi.[2] Coincidentment aquell any Fadeta va tenir un altre ossall sense nom (New 18-17), la paternitat del qual no s'ha pogut determinar, però es sospita que fos en Pelut.[2]

A finals del 2016, es comptava Fadeta (amb un cadell d'un any) entre les deu femelles adultes.[118] Aquest tercer cadell (New18-17), no té nom, tot i que es considera que és un mascle subadult, que es mou entre l'Alt Pallars i el Coserans.[77][160] A la primavera 2019 se la va observar amb 2 cadells més a la Vall d'Aran. Aleshores no es va poder determinar el sexe i la paternitat dels cadells, tot i que s'especulà a la vista de les observacions durant la rutina de la primavera del 2018, que bé podria recaure sobre Goiat, Nere o Cachou.[161] Tanmateix, el 2020, a partir de mostres biològiques recollides al Coserans i el Comenge, es determinà que un d'aquests cadells, ja subadult (New20-09), seria mascle i el seu pare seria en Pelut.[158] Pel que fa a Fadeta i l'altre cadell, se'n deixà de tenir constància, però encara no se'ls considera desapareguts, car l'any anterior encara se'ls detectà.[162]

Floreta 2010–2012
Femella
2 anys
Desconeguda
Descendent Floreta és una óssa que nasqué el 2010 del creuament entre Pyros i Bambou, a la Vall d'Aran. És la germana de ventrada de Fadeta. Se la va donar per morta el 2011[147] o el 2012.[2] El nom Floreta («Flor petita» en occità) va ser escollit mitjançant votació popular a internet (33.000 vots) per batejar els quatre cadells nascuts el 2010.[25]
Pepito 2011
Mascle
Descendent Pepito va neixer el 2011, fill de Hvála i Pyros. És germà de ventrada de Callisto i Soulane i sembla que heretà del seu pare la voràgine procreadora. Tot i que encara és jove, és el segon mascle, darrera de Pyros, amb major nombre de descendents coneguts (22 fills, en deu ventrades de sis ósses). Es considera que va procrear, per primera vegada, quan tenia 3,5 anys, quan el normal és que els mascles assoleixin la maduresa sexual a partir dels 5 anys.[163] S'hauria creuat amb Caramellita, el 2015 (tres ossalls: Bulle, Fifonet i Fosca) i amb Boavi, el 2016 (dos més: Sardo i una osseta que mori el 2018). Només el 2017 haurien nascuts 8 fills seus de 4 ventrades: amb Caramelles (dues ossetes); amb Caramellita, de nou, (dos ossalls); amb Plume, (un ossall i una osseta) i amb Isil (dues ossetes). El 2018 va tenir tres ossalls mascles amb Nhéu i el 2019 en nasqueren dos mascles més[2] (un d'aquests seria Douillous, l'ossall que va ser trobat sol i famèlic, posteriorment, rescatat i reintroduït).[164] A l'any següent fou el pare de la ventrada de tres cadells de Caramellita (tots considerats desapareguts) i de l'ossall de Nhéu.[123] Sembla doncs que Pepito s'ha fet amb el lloc de mascle dominant als Pirineus centrals. La seva àrea d'abast va augmentar considerablement el 2015, especialment a la part oriental de la zona francesa.[77]

El 2017 se'n va detectar la seva presència a Catalunya[126] i el 2019 i 2020 se'l va detectar amb freqüència per l'Arieja.[127][128]

Callisto 2011
Femella
Descendent Callisto és una óssa que va néixer el 2011, filla de Hvála i Pyros. És germana de ventrada de Pepito i Soulane. Molt sedentària, és habitual a la zona que limita amb els departaments de l'Arieja i l'Alta Garona.[77] El 2017, se la cita com a femella adulta fora de Catalunya.[126] Al recompte del 2019 s'esmenta la seva presència als municipis de Mèles i Bots.[155] i l'any següent a Antras i Mèles.[159] El seu nom fa referència a Cal·listo (Callisto en francès), nimfa de la mitologia grega, transformada per Zeus en la constel·lació de l'Óssa Major.[25] No se li coneixia descendència[2] fins el 2020, quan es registrà el seu primer cadell, un cadell mascle fruit del seu creuament amb Boet.[123]
Soulane 2011–2012
Femella
1 any
Desconeguda
Descendent Soulane fou una osseta que va néixer el 2011, filla de Hvála i Pyros. Era germana de ventrada de Pepito i Callisto.[2] Es considera que traspassà en el seu segon any de vida, donat que la darrera mostra genètica seva es recollí el 2012.[147] En l'informe anual divulgat el 2015 se'n certificà la desaparició.[165]
Vila 2011–2011
Femella
< 1 any
Desconeguda
Descendent Vila fou una cadell femella, filla de Pollen i Pyros, que nasqué el 2011.[105] L'osseta morí durant el seu primer any de vida. Fou l'única descendència de Pollen, que desaparegué també el 2011.[2]
Alós 2012–2013
Mascle
1 any
Mort accidental
Descendent Alós fou un cadell mascle que nasqué al cau de Caramelles el 2012, la sisena ventrada que tingué aquesta óssa amb el seu pare, el mascle dominant Pyros. La germana de ventrada d'Alós fou Isil. Alòs va morir el 2013 per causa d'un accident.[2] El nom d'aquest parell fa referència al poble d'Alós d'Isil, a l'Alt Àneu, dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu, on van ser vistos per primera vegada.[25]
Isil 2012–2019?
Femella
<7 anys
Desconeguda
Descendent Isil és una óssa que nasqué el 2012 de la sisena ventrada que Caramelles tingué amb el seu pare, el mascle dominant Pyros. El germà de ventrada d'Isil fou Alós, que traspassà l'any següent a causa d'un accident.[2] El nom d'aquest parell fa referència al poble d'Al·lòs d'Ísil a l'Alt Àneu dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu, on van ser vistos per primera vegada.[25]

Aquesta femella adulta marca presència regularment entre el Coserans i Catalunya.[77] Va tenir quatre ossalls amb en Pepito en dos ventrades: el 2017 (dues ossetes al Pallars Sobirà)[166][155] i el 2019 (dos ossalls mascles, un dels quals seria Douillous, l'ossall extraviat al Coserans).[164] En una font ja se la dona per morta el 2019.[2]

Bouba 2012–2014
Femella
2 anys
Desconeguda
Descendent Bouba fou una femella que nasqué el 2012, filla de Bambou i Pyros(la segona ventrada d'aquesta parella). La seva germana és Patoune, que encara viu, a diferència de Bouba que morí subadulta el 2014. Els seus noms van ser escollits mitjançant votació popular a internet (12.500 vots) el 2014.[25]
Patoune 2012-2015?
Femella
3 a 5 anys
Desconeguda
Descendent Patoune fou una femella que va néixer el 2012, filla de Bambou i Pyros (la segona ventrada d'aquesta parella). La seva germana era Bouba, que traspassà el 2014.[2] Els seus noms van ser escollits mitjançant votació popular a internet (12.500 vots) el 2014.[25]

A finals del 2016, el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat comptava deu femelles adultes, entre les quals Patoune.[118]

L'óssa no constava en el recompte del 2017, però sembla que posteriorment hi hagué indicis de la seva supervivència i no se la considerà baixa inmediatament.[2] Del costat francès, se la donà definitivament com desapareguda en l'informe divulgat el 2018, car no se la detectà en els anys 2016 i 2017.[129]

El 2019 es detectà una óssa desconeguda, ja adulta, que les anàlisis demostraren que era filla seva i de Pelut. Es tractaria de la seva única descendent (New-2019-01). Per les dades recollides no se sap del cert si aquest animal nasqué el 2015 o el 2017.[2][77] Aquesta informació creà dubtes sobre l'any concret de la defunció de Patoune, doncs freqüentava un terreny de la Vall d'Aran on no s'efectuava un seguiment sistemàtic.[121]

Becero 2013–2013
Mascle
< 1 any
Mort accidental
Descendent Becero fou l'únic cadell que Caramellita tingué amb Pyros el 2013 (tercera reproducció d'aquesta parella). L'ossall va morir al mateix any a causa d'un accident.[2] Segurament es tracta de l'óssall que morí ofegat a Lladorre.[167]
Gaia 2013
Femella
Descendent Gaia és una óssa que nasqué el 2013 al cau de Hvála, que s'havia reproduït amb Moonboots. Fou la quarta ventrada de la seva mare (la primera amb Moonboots). Chataigne fou la seva germana de ventrada.[2] El seu nom és una referència a la personificació de la Terra a la mitologia grega i va ser escollit, juntament amb el de la seva germana mitjançant votació popular a internet el 2014.[25] Gaia es detecta regularment entre el Comenge, la Vall d'Aran i el Coserans.[77] Al recompte del 2017 consta com a femella adulta fora de Catalunya[126] i el 2019 se la va detectar a Santenh.[155] El 2020 fou mare per primera vegada amb dos ossetes engendrades per Boet. Les tres foren detectades a l'estiu entre les comunes de Santenh i Mèles, al Comenge.[168]
Chataigne 2013
Femella
Descendent Chataigne (castanya, en francès) és una óssa que nasqué el 2013 al cau de Hvála, que s'havia reproduït amb Moonboots. Fou la quarta ventrada de la seva mare (la primera amb Moonboots). Gaia fou la seva germana de ventrada.[2] Els noms d’aquest parell van ser escollits mitjançant votació popular a internet el 2014.[25]

De subadulta, aquesta óssa s’instal·là entre la Vall d’Aran i el Comenge.[77] El 2017 es cita com a femella adulta fora de Catalunya,[126] bé com en el recompte del 2019, quan se la detectà als municipis occitans de Fos i Mèles.[155] Se sap que ha tingut sis fills. El 2017, en va tenir el primer, de pare desconegut, i que probablement hauria estat mort per infanticidi. El 2018, dos més, engendrats per Boet, un dels quals, Mellous, defallí el 2019, probablement per causes naturals, després d'una fallida reintroducció; mentre que l'altre, New20-08 (sense nom), se l'identificà genèticament el 2020, a l'Arieja.[158] EI el 2020 aparegué a Mèles amb tres cadells més (una femella i dos de sexe indeterminat), engendrats de nou per Boet. Un d'aquests cadells se'l considera desaparegut des de l'estiu del mateix any.[168]

Boet 2014
Mascle
Descendent Boet és un mascle que va néixer el 2014, fruït de la setena ventrada de Caramelles amb Pyros, que també era el pare d'aquesta. És el germà de ventrada d'Esmolet[2] Els seus noms van ser escollits mitjançant votació popular organitzada per la Casa de l'Ós (1.273 propostes). Boet és una referència al Pla de Boet, topònim del municipi d'Alins, al Pallars Sobirà.[169] Caramelles amb els seus dos cadells del 2014 van ser captats per una càmera de fototrampeig a l'Alt Àneu, dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu.[119] Boet es cita com a mascle jove (subadult) fora de Catalunya el 2017.[126] Boet procreà, per primera vegada, quan tenia 3,5 anys, quan el normal és que els mascles assoleixin la maduresa sexual a partir dels 5 anys.[163] El 2018, naixeren dos fills seus al Comenge (segona ventrada de Chataigne), un dels quals, Mellous, hauria defallit el 2019 per causes probablement naturals. L'altre, New20-08, (sense nom), se l'identificà genèticament el 2020, a l'Arieja.[158] El 2019 Boet se'l detecta entre el Comenge i el Coserans.[155] I el 2020 la genètica el revelà com el pare de sis cadells de tres noves ventrades: l'óssall nascut al cau de Callisto, els tres cadells de Chataigne (una femella i dos de sexe indeterminat; un dels quals desaparegut) i els dos fills de Gaia.[80] Hauria estat l'ós més detectat el 2020.[170]
Esmolet 2014
Mascle
Descendent Esmolet és un mascle que va néixer el 2014, fruït de la setena ventrada de Caramelles amb Pyros, que també era el pare d'aquesta. És el germà de ventrada de Boet[2] Els seus noms van ser escollits mitjançant votació popular organitzada per la Casa de l'Ós (1.273 propostes). Esmolet és un mot pallarès que significa »persona llesta i estrambòtica».[169] Caramelles amb els seus dos cadells van ser captats el 2014 per una càmera de fototrampeig a l'Alt Àneu, dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu.[119] El 2015, després que el nucli familiar es dispersés, va romandre uns temps a l’Arieja amb el seu germà, i després es va establir entre el Coserans i Catalunya.[77] Esmolet es cita com a mascle jove (subadult) amb pas per Catalunya el 2017.[126] Al recompte del 2019 ja consta com un mascle adult detectat a la Vall de Cardós[155] i el 2020, tant al Pallars com al municipi de Coflens.[159] De moment, no se li coneix descendència.
Réglisse 2014
Femella
Descendent Réglisse va néixer el 2014, al cau de Nhéu. Fou el primer cadell d'aquesta óssa i no tingué germans de ventrada. El seu pare és en Moonboots.[2] El nom de Réglisse (regalèssia, en francès) va ser escollit mitjançant consulta popular el 2015. Va ser un dels noms proposats pels alumnes de les escoles de l’Alta Garona i que comptà amb l’ajut d’una campanya a Internet que va obtenir més de 10.500 vots.[25]

Se la va detectar per primera vegada el 2015 a l'Arieja, al territori habitual de la seva mare.[77] En el recompte del 2017 se la cita com a femella adulta fora de Catalunya.[126] Aquell any, després d’haver sigut vista amb un mascle, s’esperava que tingués els seus primers cadells, però això no es va poder confirmar i fins a la data no se li coneix descendència.[77]

Auberta 2014–2014
Femella
< 1 any
Mort natural?
Descendent Auberta va néixer el 2014, fruit de la primera ventrada de Fadeta (la primera i única que fou engendrada pel mascle Pyros). Tingué una germana de ventrada (Salient) que orí el 2016 víctima d'infanticidi.[2] El cas d'Auberta també fou tràgic doncs quan tenia uns pocs mesos de vida trobada aprop del poble d'Aubèrt, a la Vall d'Aran, a l'estiu, sola i sense la seva mare. Després de recuperar-se en un centre en semi-captivitat, va morir el 20 de novembre, tres mesos després de ser trobada. Tot i que l’intent de reintroduir-la era positiu, l’interès de ficar-li un emissor a sota la pell per conèixer els seus moviments una vegada fos alliberada, li va produir la mort una setmana després de ser intervinguda. El desenllaç va provocar les crítiques d'entitats ecologistes que demanaren de revisar el protocol d'actuació de cara a futurs casos similars.[171]
Salient 2014–2016
Femella
2 anys
Infanticidi
Descendent Salient fou la germana d'Auberta, Aquestes dues foren els primers cadells de Fadeta, que havia estat fecundada pel mascle Pyros). Nasqueren a la Vall d'Aran, a la ventrada del 2014 (l'única de Fadeta que fou engendrada pel mascle Pyros).[172] Salient morí el 2016 per infanticidi. Coincidentment aquell any Fadeta va tenir un altre ossall sense nom (New 18-17), la paternitat del qual no s'ha pogut determinar, però es sospita que fos en Pelut.[2]
Bulle 2014
Mascle
Descendent Bulle nasqué el 2015. És filla de Caramellita i Pepito. Fou de la quarta ventrada d'aquesta femella, la primera que tenia amb Pepito. Els seus germans de ventrada foren Fifonet i Fosca.[2] Els tres germans s'instalaren per les contrades més orientals de l'àrea de distribució de l'ós als Pirineu francesos.[77]

És una óssa que no se li coneix descendència. A més, és força discreta i no sempre apareix en els recomptes oficials. El 2017 se la cità com a femella jove (subadulta) amb pas per Catalunya.[126] Però el 2018, no se la detectà.[173] El 2019 se la registrà com una óssa adulta amb pas per Ost i Couflens, a l'Arieja.[174]Ja el 2020 no va deixar rastre, de nou, tot i que oficialment no se la dona encara per desapareguda.[162]

A diferència del nom dels seus dos germans, el nom de Bulle va ser escollit mitjançant consulta popular el 2015. Va ser un dels noms proposats pels alumnes de les escoles de l’Alta Garona i amb l’ajut d’una campanya a Internet que va obtenir més de 10.500 vots.[25]

Fifonet 2015–2019
Mascle
4 anys
Desconeguda
Descendent Fifonet nasqué el 2015. Era fill de Pepito. Fou de la quarta ventrada d'aquesta femella, la primera que tenia amb Pepito. Els seus germans de ventrada foren Bulle i Fosca.[2] Els nom va ser escollit en un procés participatiu entre els nens de les escoles del Pallars Jussà i Pallars Sobirà. Fifonet és un mot pallarès per designar qui sembla que fa molta feina i no fa res.[175]

Els tres germans s'instalaren per les contrades més orientals de l'àrea de distribució de l'ós als Pirineus francesos.[77] Es cita com a Mascle jove (subadult) fora de Catalunya el 2017,[126] però se'l va donar per desaparegut el 2019, quan només tenia 4 anys. En el recompte del 2020, ja se'l donava per mort.[120] No se li coneix descendència.

Fosca 2015
Femella
Descendent Fosca nasqué el 2015. És filla de Caramellita i Pepito. Fou de la quarta ventrada d'aquesta femella, la primera que tenia amb Pepito. Els seus germans de ventrada foren Bulle i Fifonet.[2] El nom va ser escollit en un procés participatiu entre els nens de les escoles del Pallars Jussà i Pallars Sobirà. Fosca és una referència al topònim de la Vall Fosca, al Pallars Jussà.[175]

Els tres germans s'instalaren per les contrades més orientals de l'àrea de distribució de l'ós als Pirineus francesos.[77] Es cita com a femella jove (subadulta) fora de Catalunya el 2017.[126] El 2019, ja se la considera adulta i amb presència a l'Arieja (Aulús, Ausat i Lé Port).[155] El 2020 es va detectar que havia tingut el seu primer i, fins a la data, únic cadell: una femella el pare del qual seria en Blizzard. Mare i filla van ser detectades a banda i banda de la frontera, a Ausat i el Pallars Sobirà (veure imatge adalt)[168]

Flocón 2015
Mascle
Descendent Flocón és el descendent de Hvála i Moonboots que nasqué el 2015. Era la cinquena i darrera ventrada que tingué aquesta óssa mítica reintroduïda d'Eslovènia al 2006 (la segona amb Moonboots). La seva germana de ventrada és l'Aran.[77] Flocón apareix nombrat com a mascle jove (subadult) fora de Catalunya el 2017.[126] Al recompte del 2019 ja se'l considera un mascle adult. De fet, també s'informa que el 9 de juny del 2019 es van veure al terme de Couflens, al Coserans (Arieja) a l'óssa Caramelles amb dos cadells (un mascle i una femella), el pare dels quals seria en Flocon.[121]

El nom de Flocón va ser escollit mitjançant consulta popular el 2015. Va ser un dels noms proposats pels alumnes de les escoles de l’Alta Garona i amb l’ajut d’una campanya a Internet que va obtenir més de 10.500 vots.[25]

Aran 2015
Femella
Descendent Aran és una femella descendent de Hvála i Moonboots que nasqué el 2015. Era la cinquena i darrera ventrada que tingué aquesta óssa mítica reintroduïda d'Eslovènia al 2006 (la segona amb Moonboots). El germà de ventrada d'Aran és en Flocón.[2] Es cita com a femella jove (subadulta) amb pas per Catalunya el 2017.[126] Tot i que el 2019 no se la va veure[77] el 2020 se la va detectar viva i acompanyada per primera vegada per un parell de cadells.[176] Les anàlisis genètiques de l'OFB han confirmat que el pare serie en Nere. Serien un mascle i una femellla.[36][80]
Cachou 2015–2020
Mascle
5 anys
Enverinament
Descendent
Article principal: Cachou (ós)

Cachou va néixer a l'hivern del 2014/2015 al cau de Plume, l'óssa que s'havia creuat amb Balou uns dies abans que aquest ós tralocat d'Eslovènia morís atansat per un llamp. Cachou fou l'únic fill de Balou i no va tenir germans de ventrada.[2] El seu nom va ser escollit mitjançant consulta popular el 2015 a les escoles de l'Alta Garona i a internet.[25] i fa referència a les pastilles de regalèssia Le Cachou (antiga marca comercial francesa).[177] Balou era l’únic mascle en edat reproductora no emparentat amb Pyros.[106] Després de la seva mort es van posar moltes esperances en que el seu fill pòstum, Cachou, es pogués reproduir. Però Cachou també va morir, el 2020,[178] sense haver deixat descendència coneguda.

Cachou era el mascle subadult de 120 kg que l'equip de seguiment havia capturat el maig del 2019 al terme de Vielha e Mijaran per identificar-lo i col·locar-li un collar GPS i transmissors VHF.[179][180] A la tardor d'aquell any se li atribuïren diversos i reiterats a atacs a bestiar equí a la Vall d'Aran que generaren molta alarma pública.[181] El malestar entre els ramaders provocà que els polítics es reunissin a Madrid per a estudiar la revisió del Protocol d'Intervenció amb óssos i permetre la possible extracció del medi d'individus problemàtics.[182] A l'octubre, els tècncis del Conselh Generau d'Aran assajaren l'ús d'aversius químics (fungicides) en carronyes de cavalls per tal de forçar un canvi d'hàbits alimenticis de Cachou. Aquesta mesura sembla que sortí efecte[183] i aquell any no es tornà a sentir a parlar de Cachou.

El 9 d'abril del 2020, poc temps després que Cachou hagués despertat de la hibernació, aparegué mort al fons d'un barranc, al terme de Les[178] Una autòpsia preliminar encomanada pel Conselh a la UAB apuntava a una posible baralla amb un altre ós, però les entitats ecologistes ho questionaren al haver-hi indicis d'enverinament en el cadàver.[184] Finalment el jutjat de Vielha va decretar el secret de sumari (el primer que s'obria per la mort d'un ós a l'estat).[177][185] El 18 de novembre un agent de medi ambient de la Vall d'Aran, que formava part de la patrulla de l'ós des de feia pocs mesos, fou detingut en el curs de les investigacions judicials.[186] El dia següent, se'l deixà en llibertat amb càrrecs, acusat d'un crim contra la fauna, rebel·lació de secrets i prevaricació.[187] La investigació va concloure que Cachou hauria estat enverinat amb un anticongelant (etilenglicol).[188] Un cop aixecat parcialment el secret de sumari, es va saber que a través d'un grup de WhatsApp anomenat Plataforma Anti-Ós, amb més d'un centenar de membres, s'hauria ordit el pla per acabar amb la vida de Cachou.[189][190] Sis persones estarien sent investigades.[191] En algunes de les comunicacions intervingudes per ordre judicial, es va constatar el contacte del líder dels investigats amb persones a França igualment interessades en la mort de més plantígrads.[190] Un altre dels principals sospitosos és un ex- conseller de Territori al Govern aranès entre el 2015 i el 2019, que va gestionar en el seu moment els fons europeus per a la repoblació de l'ós. Al final de la instrucció el jutjat no va retirar la condició d'investigats a cap de les persones que van declarar amb aquesta condició en la causa.[192]

Arran de les escoltes telefòniques es va descobrir també un moviment sospitós de cocaïna a la Val d'Aran. Es va iniciar aleshores una investigació paral·lela que resultà en la desarticulació d'un altra organització criminal el 27 de març de 2021, quan es van detenir dotze persones més, es va desmantellar un laboratori d’elaboració de drogues a Lleida i es van confiscar dos quilos de cocaïna a Vielha.[192][193]

Tuc 2016
Mascle
Descendent Tuc nasqué el 2016 fruit de la unió Bambou i Moonboots. Era la quarta ventrada d'aquesta óssa (la segona que tingué amb Moonboots). La seva germana de ventrada és na Beret.[2] La família fou vista per primera vegada el juny del 2016 a la Vall d’Aran i després al Pallars Sobira.[77] El nom de Tuc fou escollit pels tècnics del programa Piros Life a Catalunya.[25]

Tuc apareix citat com un mascle jove (subadult) amb pas per Catalunya el 2017.[126] El 2018 no se'l detectà,[194] però posteriorment se li atribuiren unes petjades de talla mitjana aparegudes al municipi de Rosa, a la regió ariegesa del Donasà, a l'abril d'aquell any.[195] I és que el 2019 es recolliren mostres genètiques seves a Orlun (Arieja) i Camurac (Aude).[196] Al recompte del 2020, Tuc continua constant com un mascle subadult i se'n confirma la seva presència a Orlu.[160] Seria doncs l'ós que s'hauria desplaçat més cap a l'est del rang de distribució de l'espècie a la serralada en dates recents. Es tracta d'una zona molt aprop del Capcir i del massís de Madres.[36] Fins a la data, no se li coneix descendència.

Beret 2016
Femella
Descendent Beret va néixer el 2016 fruit de la unió entre Bambou i Moonboots. Era la quarta ventrada d'aquesta óssa (la segona que tingué amb Moonboots). El seu germà de ventrada és en Tuc.[2] La família va ser vista per primera vegada el juny del 2016 a la Vall d’Aran i després al Pallars Sobira.[77] El nom de Beret fa referència al Pla de Beret, un topònim de la Vall d'Aran i fou escollit pels tècnics del programa Piros Life a Catalunya.[25]

Es cita com a femella jove (subadulta) amb pas per Catalunya el 2017.[126] Al recompte del 2019, Beret apareix com una femella subadulta.[112] Fins a la data, no se li coneix descendència.

Blizzard 2016
Mascle
Descendent Blizzard va néixer el 2016 al cau de Nhéu, que havia esta fecundada per Moonboots. Era la segona ventrada d'aquesta óssa, de la que nasqueren Blizzard, Gribouille i Nougat.[2] Els noms dels tres ossalls van ser escollits entre les propostes dels escolars de l’Alta Garona i amb l’ajut d’un vot dels membres de l'equip de seguiment.[25] Al recompte del 2019 de l'ONG Pays de l'Ours Blizzard apareix com un mascle subadult.[112] El 2020 se li atribueix per primer cop la paternitat d'un cadell: el primer i fins a la data únic fill de Fosca.[168] Tant Blizzard com Fosca haurien estat mol primerencs en el en el moment de l'aparellament, amb una edat compresa entre els 3 i 4 anys .[168]
Gribouille 2016–2020

4 anysMascle

Arma de foc

Descendent Gribouille va néixer el 2016 al cau de Nhéu, que havia esta fecundada per Moonboots. Era la segona ventrada d'aquesta óssa, de la que nasqueren Blizzard, Gribouille i Nougat. En el cas d'aquests dos últims, no se sap del cert si el pare fou en Moonboots o en Pyros.[2] Els noms dels tres ossalls van ser escollits entre les propostes dels escolars de l’Alta Garona i amb l’ajut d’un vot dels membres de l'equip de seguiment.[25] A França, Gribouille és originalment un personatge popular que es llença a l’aigua per por de la pluja. Aquest ós no va ser detectat el 2017 i el 2018 i se'l va considerar desaparegut, però es va tornar a detectar el 2019.[77] Al recompte d'aquell any, Gribouille apareix com un mascle subadult.[112]

A inicis de juny del 2020, Gribouille va apareixer mort en una zona boscosa propera a las pistes d'esquí de Guzet, al terme d'Uston, al Coserans (Arieja).[197] El departament va presentar una denúncia per aquests fets perquè l’os és una espècie protegida.[198] Seguidament es va desfermar una gran polèmica quan la filial francesa de Sea Sheperd, una ONG conservacionista, va oferir grans quantitats de diners com a recompensa a qui oferís pistes que facilités esbrinar la identitat dels autors del crim.[199] L'autopsia de l'animal, realitzada a Tolosa, confirmà que hauria estat abatut a trets. Per compte d'aquest cas, la ministra francesa de la transició ecològica, Élisabeth Borne, va demanar a Espanya informacions sobre el resultat de l'autòpsia de Cachou, que havia estat mort dos mesos abans a Les, a la Vall d'Aran, a menys de 100 km d'Ustou.[200]

Nougat 2016–2019
Mascle
3 anys
Desconeguda
Descendent Nougat va néixer el 2016 al cau de Nhéu, que havia esta fecundada per Moonboots. Era la segona ventrada d'aquesta óssa, de la que nasqueren Blizzard, Gribouille i Nougat.[2] Els noms dels tres ossalls van ser escollits entre les propostes dels escolars de l’Alta Garona i amb l’ajut d’un vot dels membres de l'equip de seguiment.[25] El 2019 es va deixar de tenir evidències de la seva supervivència.[77] i el 2020 se'l dona per desaparegut.[162]
Sardo 2016
Mascle
Descendent Sardo és fill de Boavi, en la seva segona ventrada del 2016. El seu pare seria en Pepito.[2] Hauria tingut una germana de ventrada (sense nom), però aquesta no fou detectada el 2018 i 2019 i se la considera morta.[77] El seu nom fou escollit pels tècnics del programa Piros Life a Catalunya.[25] Al recompte del 2019 Sardo apareix com un mascle subadult.[112]
Goiat 2004?
Mascle
Al·lòcton

06-06-2016

Article principal: Goiat (ós)

Goiat és un mascle que va ser alliberat el 2016, procedent de la Reserva de Caça de Jelen, a Eslovènia. En aquell moment tenia entre 9-12 anys i pesava 205 kg. El seu nom significa noi jove o fadrí en pallarès. El motiu del trasllat d'aquest plantígrad era la necessitat d’un mascle que trenqués la dominància reproductora de Pyros, que és pare, avi o besavi de més de 30 óssos a la serralada. L'objectiu, doncs, era aportar més variabilitat genètica i disminuir el risc d'endogàmia, que podia conduir a una pèrdua de vigor reproductor en la població i l'aparició d'enfermetats genètiques. Goiat va ser alliberat al Bosc de Bonabé, a Isil, Pallars Sobirà, dins del Parc Natural de l'Alt Pirineu. Se li van instal·lar emissors convencionals a les orelles, a més d'un collar emissor GPS per poder-lo ubicar en tot moment.[107] Sembla que a l'estiu acostuma a freqüentar La Barousse i Louron, als Alts Pirineus francesos, i després s’incorpora a la Vall d’Aran per passar l’hivern.[77]

El 2017, es van disparar les alarmes perquè a més dels atacs típics a bestiar oví, caprí i vacú, es van detectar atacs de Goiat a bestiar equí, sobretot a la Vall d'Aran, arribant a matar una éuga de 700 kg.[201] El 2018 la problemàtica prosseguí i les mesures dissuasòries que s'havien pres, com l'ús de bales de goma o de tancats elèctrics resultaren «ineficients», fet pel qual es començà a debatre la possibilitat d'extreure'l del medi.[202] A l'estiu hi hagueren manifestacions de ramaders a Sort[203] i a Vielha [204] per exigir la seva retirada. A l'octubre s'efectuà una espectacular operació amb helicòpter per canviar-li la bateria del collar GPS[205] i el novembre s'aprovà el Protocol d'intervenció d'óssos als Pirineus, amb l'objectiu d'orientar l'actuació davant d'individus amb conductes atípiques i resoldre situacións conflictives.[206]

El 2019 es van reforçar les mesures aversives i aquell any Goiat va realitzar un gran viatge pels dos Pallars, la Ribagorça i el Sobrarb aragonès, retornant a la Vall d'Aran pel Comenge. Aquest desplaçament exploratori de Goiat provocà que l'àrea geogràfica amb presència provada d'ós bru als Pirineus s'ampliés en 3.000 km2 respecte l'any anterior.[207] Tanmateix, aquell estiu es va saber que Goiat acumulava més de cent caps de bestiar morts en els seus tres anys a la serralada.[9] Les seves incursions erràtiques van desfermar una campanya anti-ós a tot el vessant sud dels Pirineus, amb manifestacions per diverses valls, articulades per una plataforma transpirenenca que aglutinà més de 40 associacions ramaderes i sindicals de Catalunya, Aragó i Navarra.[208] A la tardor del 2020 es va saber que Goiat s'havia alliberat del collar GPS que facilitava les tasques de seguiment i auditoria de danys al bestiar.[209] Fins la data, Goiat és l'únic individu d'ós bru alliberat per la Generalitat de Catalunya. Tot i que freqüenta el territori de diverses femelles, encara no hi ha indicis que tingui descendència.[77] No obstant això, el 23 i 24 de juny de 2020 va ser fotografiat per primera vegada amb una femella i hi ha l'espectativa que el 2021 es pugui comprovar si la seva reproducció ha estat exitosa.[210]

Mellous 2018–2018
Femella
< 1 any
Mort Natural?
Descendent Mellous va néixer el 2018, al cau de Chataigne. El seu pare era en Boet. Era la segona ventrada de Chataigne (la primera, amb un ós desconegut) i en nasqué un germà de Mellous (sense nom), que sembla que encara està viu. Mellous va ser trobada per un resident al terme de Fos, a l'Alta Garona, el 5 de juliol del 2018. Estava sola, deshidratada, sense la seva mare i deuria tenir només 6 o 7 mesos. Va ser atesa i alimentada per tècnics de la ONCFS francesa. Pocs dies després la van equipar amb un transmissor i va ser alliberada «en una zona capaç de proporcionar-li les condicions de seguretat, tranquil·litat i recursos més favorables, i on la seva potencial mare havia estat localitzada poc abans».[211] L'ONG Pays de l'Ours-Adet la va batejar amb un nom que fa referència a Melles, el terme municipal on va ser alliberada, al costat de Fos. Tanmateix, va morir abans d'acabar el mes,[212] probablement de mort natural.[2]
Douillous 2019
Mascle
Descendent Douillous és un cadell mascle d'ós nascut durant l'hivern del 2018/2019 en el cau d'Isil. Era la segona ventrada d'aquesta óssa, que havia estat engendrada de nou per en Pepito. Douillous té un germà de ventrada que, de moment no té nom.[2][164] Douillous va ser trobat sol, sense la seva mare, el 10 de juny del 2019 en el terme municipal de Couflens, al Coserans (Arieja), aprop de la frontera. L'examen clínic de l'animal va concloure que tenia cinc mesos i pesava 8,25 quilos, estava desnodrit i patia anèmia però no tenia cap ferida. El seu estat de debilitat no li permetia desplaçar-se correctament. Després de la seva captura va ser portat a un tancat d'una casa particular amb autorització administrativa per a la conservació d'animals salvatges, per a poder-lo retornar al seu hàbitat natural. Però uns dies més tard es va escapar fent un forat per sota d'una tanca de ferro. Finalment va ser atrapat després d'una persecució al mig del camp. El 22 de setembre, els agents de l'ONCFS van procedir a alliberar en un bosc del Comenge l'ossall de vuit mesos.[213] El 2020 se'n deixà de tenir constància, però encara no se'l considera desaparegut, car l'any anterior encara se'l detectà entre Bielsa i la vall de Benasc.[162] De fet, s'especula si Douillous és correspon amb l'ós no identificat que juntament amb Sarousse, Goiat i Canelito, rondaven pels Pirineus Centrals aragonesos aquell any.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Casanova, 2005, p. 247.
  2. 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 2,21 2,22 2,23 2,24 2,25 2,26 2,27 2,28 2,29 2,30 2,31 2,32 2,33 2,34 2,35 2,36 2,37 2,38 2,39 2,40 2,41 2,42 2,43 2,44 2,45 2,46 2,47 2,48 2,49 2,50 2,51 2,52 2,53 2,54 2,55 2,56 2,57 2,58 2,59 2,60 2,61 2,62 2,63 Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. «Resposta d'informació sobre llistat actualitzat de tots els óssos que viuen en estat salvatge als Pirineus (sol·licitud presentada per Gerard Viader Sauret)», 16 novembre 2020. [Consulta: 28 desembre 2020].
  3. PirosLife, 2019, p. 7.
  4. «La població d'ossos arriba als 64 exemplars als Pirineus». Nació Digital, 31-03-2021. [Consulta: 1r abril 2021].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 PirosLife. «Distribució i demografia», 2016. [Consulta: 23 novembre 2020].
  6. Huber, D. «Ursus arctos» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2018–2019. [Consulta: 21 desembre 2020].
  7. Taberlet i Bouvet, 1994, p. 197.
  8. 8,0 8,1 Taberlet i Bouvet, 1994, p. 198.
  9. 9,0 9,1 «Goiat ha matat un centenar de caps de bestiar des que va ser alliberat el 2016». Nació Digital, 07-08-2019. [Consulta: 23 novembre 2020].
  10. «OSO CACHOU, la polémica eterna» (en castellà). Ecoticias, 5 maig 2020. [Consulta: 14 desembre 2020].
  11. Casanova, 2005, p. 11.
  12. Elosegi Irurtia, 2010, p. 157-161.
  13. FERUS. «15e anniversaire du lâcher de l'ourse ŽIVA : 19 mai 1996 – 19 mai 2011» (en francès) p. 2, 2011.
  14. Casanova, 2005, p. 9–12, 250 i 365.
  15. Elosegi Irurtia, 2010, p. 161-164.
  16. 16,0 16,1 Casanova, 2005, p. 263–274.
  17. Casanova, 2005, p. 42-45.
  18. Elosegi Irurtia, 2010, p. 164-165.
  19. 19,0 19,1 PirosLife, 2019, p. 3.
  20. Casanova, 2005, p. 154–157 i 227–231.
  21. 21,0 21,1 Casanova, 2005, p. 77.
  22. Casanova, 2005, p. 154.
  23. Casanova, 2005, p. 333-335.
  24. 24,0 24,1 24,2 24,3 24,4 Casanova, 2005, p. 376.
  25. 25,00 25,01 25,02 25,03 25,04 25,05 25,06 25,07 25,08 25,09 25,10 25,11 25,12 25,13 25,14 25,15 25,16 25,17 25,18 25,19 25,20 25,21 25,22 25,23 25,24 25,25 25,26 25,27 25,28 25,29 25,30 25,31 25,32 25,33 25,34 25,35 25,36 25,37 25,38 25,39 25,40 25,41 25,42 25,43 25,44 25,45 25,46 25,47 25,48 25,49 25,50 «Les noms des ours» (en francès). Pays de l'Ours. [Consulta: 21 novembre 2020].
  26. Casanova, 2005, p. 247–259.
  27. Casanova, 2005, p. 305–316 i 361–368.
  28. Casanova, 2005, p. 275–290.
  29. Casanova, 2005, p. 259–261.
  30. Villanueva, M. J. «La necropsia confirma que el oso Goiat mató a dos terneros en Plan» (en castellà). Heraldo de Aragón, 12 juliol 2019. [Consulta: 8 desembre 2020].
  31. Casanova, 2005, p. 227–246.
  32. Casanova, 2005, p. 75–107.
  33. Casanova, 2005, p. 109–158.
  34. «La petjada que l'ós bru va deixar sobre la neu de Canillo ara fa un any». Altaveu, 21 abril 2020. [Consulta: 14 desembre 2020].
  35. Casanova, 2005, p. 207–213 i 333–340.
  36. 36,0 36,1 36,2 36,3 «Bilan des activités de terrain et cartographie des indices collectés» (en francès). L'Écho des tanières, 52, setembre-octubre 2020.
  37. 37,0 37,1 37,2 «Sarousse, la osa llegada del frío que eligió el Pirineo de Huesca» (en castellà). Heraldo de Aragón, 1 gener 2015. [Consulta: 23 novembre 2020].
  38. «L'os Goiat baixa fins al Pallars Jussà». TV3, 13 juny 2019. [Consulta: 14 desembre 2020].
  39. 39,0 39,1 39,2 39,3 39,4 39,5 «Los extraños viajes del oso Neré por los Pirineos» (en castellà). Heraldo de Aragón, 19 abril 2019. [Consulta: 8 novembre 2020].
  40. 40,0 40,1 40,2 40,3 Elosegi Irurtia, 2010, p. 136.
  41. Casanova, 2005, p. 249.
  42. Elosegi Irurtia, 2010, p. 140-141.
  43. Casanova, 2005, p. 277.
  44. 44,0 44,1 Casanova, 2005, p. 280.
  45. 45,0 45,1 Casanova, 2005, p. 251.
  46. 46,0 46,1 Jalabert, P. «Faut-il sauver l'ours des Pyrénées ?» (en francès). L'Est Republicain, 2 juliol 2020. [Consulta: 14 novembre 2020].
  47. Casanova, 2005, p. 250.
  48. Casanova, 2005, p. 365.
  49. Casanova, 2005, p. 306.
  50. 50,0 50,1 Elosegi Irurtia, 2010, p. 129.
  51. Casanova, 2005, p. 305 i 364–365.
  52. Casanova, 2005, p. 275 i 276.
  53. 53,0 53,1 Casanova, 2005, p. 250 i 251.
  54. 54,0 54,1 54,2 Elosegi Irurtia, 2010, p. 128.
  55. Elosegi Irurtia, 2010, p. 164 i 165.
  56. Elosegi Irurtia, 2010, p. 130.
  57. 57,0 57,1 «Sin noticias de Camille, el último oso del Pirineo» (en castellà). El Diario Vasco, 30 octubre 2010. [Consulta: 8 novembre 2020].
  58. 58,0 58,1 58,2 Casanova, 2005, p. 248.
  59. 59,0 59,1 «Un segundo oso "visitó" Navarra el pasado verano» (en castellà). Diario de Navarra, 18 març 2008. [Consulta: 31 desembre 2020].
  60. Val d'Echo Activa. «La senda de Camille. Ruta circular de montaña» (en castellà). [Consulta: 14 desembre 2020].
  61. «Espectacular ruta por la Senda de Camille» (en castellà). La Vanguardia, 6 febrer 2020. [Consulta: 8 novembre 2020].
  62. 62,0 62,1 62,2 Casanova, 2005, p. 249 i 250.
  63. 63,0 63,1 Elosegi Irurtia, 2010, p. 141 i 142.
  64. Elosegi Irurtia, 2010, p. 128, 129, 137 i 141.
  65. 65,0 65,1 Elosegi Irurtia, 2010, p. 137.
  66. «L'ourse Cannelle, star de la future expo du Muséum de Toulouse, est en cours de naturalisation» (en francès). France 3 Occitanie, 12 abril 2013. [Consulta: 30 desembre 2020].
  67. Elosegi Irurtia, 2010, p. 141–143.
  68. «La mort de Cannelle devient une affaire d'État» (en francès). La Dépêche du Midi, 4 novembre 2004. [Consulta: 26 abril 2018].
  69. Elosegi Irurtia, 2010, p. 142 i 143.
  70. 70,0 70,1 70,2 70,3 70,4 «Les ours lâchés en 2006» (en francès). Pays de l'Ours Adet. [Consulta: 14 desembre 2020].
  71. «Relaxe pour René Marquèze» (en francès). La Dépêche du Midi, 22 abril 2008. [Consulta: 28 novembre 2020].
  72. «11.000 € d'amende pour avoir tué un ours» (en francès). Le Figaro, 10 setembre 2009. [Consulta: 28 novembre 2020].
  73. «10.000 euros de multa por matar un oso» (en castellà). 20 Minutos, 14 juny 2010. [Consulta: 28 novembre 2020].
  74. «Mort de l'ourse Cannelle : l'association de chasse condamnée au civil» (en francès). France 3 Occitanie, 6 juny 2013. [Consulta: 28 novembre 2020].
  75. Casanova, 2005, p. 247 i 248.
  76. 76,0 76,1 76,2 76,3 76,4 Elosegi Irurtia, 2010, p. 180.
  77. 77,00 77,01 77,02 77,03 77,04 77,05 77,06 77,07 77,08 77,09 77,10 77,11 77,12 77,13 77,14 77,15 77,16 77,17 77,18 77,19 77,20 77,21 77,22 77,23 77,24 77,25 77,26 77,27 77,28 77,29 77,30 77,31 77,32 77,33 77,34 77,35 77,36 77,37 77,38 77,39 77,40 77,41 77,42 «Ours des Pyrénées : le Trombinoscope» (en francès). Pays de l'Ours Adet. [Consulta: 21 novembre 2020].
  78. Casanova, 2005, p. 376 i 377.
  79. «Detectan seis nuevas camadas de osos en los Pirineos con 12 cachorros» (en castellà). Heraldo de Aragón, 16 novembre 2020. [Consulta: 26 novembre 2020].
  80. 80,0 80,1 80,2 80,3 80,4 Oficina Francesa de la Biodiversitat, 2021, p. 23 i 24.
  81. Elosegi Irurtia, 2010, p. 142.
  82. «Cannelle & Cannelito-aout-2004.mpg» (vídeo) (en francès). Pays de l'Ours Adet. [Consulta: 27 octubre 2019].
  83. «Cannellito, dernier descendant de la lignée des ours pyrénéens» (en francès). Le Parisien, 27 març 2018. [Consulta: 13 gener 2021].
  84. «L'ours Cannellito n'est pas mort, il a déménagé !» (en francès). Le Parisien, 16 octubre 2017. [Consulta: 13 gener 2021].
  85. «Francia difunde las imágenes captadas por las cámaras de seguimiento de los osos» (en castellà). Heraldo de Aragón, 30 octubre 2019. [Consulta: 8 novembre 2020].
  86. «Francia libera a una osa en los Pirineos entre protestas de los ganaderos» (en castellà). El País, 8 novembre 2020. [Consulta: 4 octubre 2018].
  87. 87,0 87,1 87,2 «Francia confirma la muerte de los dos oseznos de Sorita víctimas de la depredación de un macho» (en castellà). Heraldo de Aragón, 5 juny 2019. [Consulta: 8 novembre 2020].
  88. «La osa Claverina lleva más de un mes en el Valle de Hecho» (en castellà). Heraldo de Aragón, 19 novembre 2019. [Consulta: 8 novembre 2020].
  89. 89,0 89,1 89,2 «Las osas despiertan de su hibernación sin huella en Navarra ni oseznos» (en castellà). Diario de Navarra, 18 abril 2020. [Consulta: 8 novembre 2020].
  90. «Francia libera una segunda osa en los Pirineos franceses» (en castellà). Heraldo de Aragón, 8 octubre 2018. [Consulta: 8 novembre 2020].
  91. «Sorita sale de la osera con dos cachorros» (en castellà). Heraldo de Aragón, 30 abril 2019. [Consulta: 8 novembre 2020].
  92. 92,0 92,1 «Sorita sale de la osera con dos cachorros» (en castellà). Heraldo de Aragón, 30 abril 2019. [Consulta: 11 novembre 2020].
  93. 93,0 93,1 «Ganaderos franceses llevan las ovejas muertas por el oso a las puertas de la subprefectura de Bayona» (en castellà). Heraldo de Aragón, 30 setembre 2019. [Consulta: 11 novembre 2020].
  94. «Los osos dejan la hibernación en pleno confinamiento humano» (en castellà). Heraldo de Aragón, 12 abril 2020. [Consulta: 11 novembre 2020].
  95. Casanova, 2005, p. 230.
  96. Casanova, 2005, p. 10 i 75–77.
  97. «15e anniversaire du lâcher de l'ourse ŽIVA» (en francès). FERUS / Pays de l'Ours Adet, 2011. [Consulta: 14 desembre 2020].
  98. 98,0 98,1 98,2 98,3 Quenette, 2000, p. 25.
  99. 99,0 99,1 99,2 99,3 99,4 «20 ans plus tard, l'ours s'est bien installé dans les Pyrénées» (en francès). Sciences et Avenir, 9 juny 2016. [Consulta: 22 novembre 2020].
  100. 100,00 100,01 100,02 100,03 100,04 100,05 100,06 100,07 100,08 100,09 100,10 100,11 100,12 «Cómo aplacar el apetito de ‘Pyros’» (en castellà). El País, 6 juliol 2014. [Consulta: 22 novembre 2020].
  101. «Ours et Nature. nº 12/13. L'album de la reintroduction» (en francès). Pays de l'Ours Adet. [Consulta: 14 desembre 2020].
  102. Quenette, 2000, p. 23.
  103. 103,0 103,1 Casanova, 2005, p. 369 i 370.
  104. «Dans une vidéo, Pyros, le vieil ours des Pyrénées, paraît fatigué» (en francès). France 3 Occitanie, 1 juny 2016. [Consulta: 14 desembre 2020].
  105. 105,0 105,1 105,2 105,3 105,4 105,5 «'Pyros', el padre de los osos del Pirineo» (en castellà). El País, 4 juliol 2014. [Consulta: 22 novembre 2020].
  106. 106,0 106,1 106,2 106,3 106,4 106,5 «Hallado muerto Balou, clave para la diversidad genética del oso en los Pirineos». El País, 11 juny 2012. [Consulta: 22 novembre 2020].
  107. 107,0 107,1 «Llega al Pirineo el oso Goiat, para ampliar la estirpe de Pyros» (en castellà). La Vanguardia, 7 juny 2016. [Consulta: 22 novembre 2020].
  108. «Alliberat un ós eslovè al Pirineu per evitar que totes les cries tinguin el mateix pare» (en castellà). El País, 7 juny 2016. [Consulta: 22 novembre 2020].
  109. 109,0 109,1 «Donen per mort l'ós Pyros, pare i avi de la majoria d'óssos del Pirineu». El Nacional, 29 març 2019. [Consulta: 22 novembre 2020].
  110. «Donen per mort Pyros, l'os més veterà del Pirineu». 324.cat, 28-03-2019. [Consulta: 22 novembre 2020].
  111. 111,0 111,1 Casanova, 2005, p. 336.
  112. 112,0 112,1 112,2 112,3 112,4 «Le point sur la population d'ours des Pyrénées (France - Espagne - Andorre)» (en francès). Pays de l'Ours Adet, 2019. [Consulta: 22 novembre 2020].
  113. «Boutxy, 9 ans, 200 kg, mangeur de brebis» (en francès). Le Monde, 21 abril 2006. [Consulta: 10 gener 2021].
  114. Oficina Nacional de la Caça i de la Fauna Salvatge. «Synthèse : Statut de la population d'ours brun dans les Pyrénées en 2009» (en francès).
  115. «Les habitants d'Orlu n'en peuvent plus de l'ours» (en francès). La Dépêche du Midi, 05-06-2009. [Consulta: 10 gener 2021].
  116. 116,0 116,1 «Boutxy aux abonnés absents» (en francès). La Dépêche du Midi, 3 novembre 2009. [Consulta: 10 gener 2021].
  117. «Eté après été, entre bergers et pro-ours, le même abîme d'incompréhension» (en francès). Le Monde, 28 setembre 2019. [Consulta: 10 gener 2021].
  118. 118,0 118,1 118,2 118,3 118,4 118,5 118,6 «La saga de l'os Pyros es desperta al Pirineu: 10 cries el 2016». El País, 30 abril 2017. [Consulta: 22 novembre 2020].
  119. 119,0 119,1 119,2 119,3 «Nacen cuatro cachorros de oso pardo en el Pirineo catalán» (en castellà). El Periódico, 8 agost 2014. [Consulta: 22 novembre 2020].
  120. 120,0 120,1 120,2 120,3 «Els ossos consoliden la seva vida al Pirineu». El Periódico de Catalunya, 07-05-2020. [Consulta: 22 novembre 2020].
  121. 121,0 121,1 121,2 121,3 Oficina Francesa de la Biodiversitat, 2020, p. 14.
  122. 122,0 122,1 Casanova, 2005, p. 377.
  123. 123,0 123,1 123,2 123,3 123,4 123,5 123,6 Oficina Francesa de la Biodiversitat, 2021, p. 23.
  124. 124,0 124,1 Oficina Francesa de la Biodiversitat, 2020, p. 15 i 21.
  125. 125,0 125,1 «La població d'óssos del Pirineu es consolida i supera els 30 exemplars». El Periódico de Catalunya, 21 juny 2015. [Consulta: 23 novembre 2020].
  126. 126,00 126,01 126,02 126,03 126,04 126,05 126,06 126,07 126,08 126,09 126,10 126,11 126,12 126,13 126,14 126,15 126,16 126,17 126,18 «Nombre d'exemplars d'ós bru al Pirineu». Butlletí del Programa PirosLife Catalunya, 2018, pàg. 3.
  127. 127,0 127,1 127,2 Oficina Francesa de la Biodiversitat, 2020, p. 37 i 38.
  128. 128,0 128,1 Oficina Francesa de la Biodiversitat, 2021, p. 36.
  129. 129,0 129,1 Oficina Nacional de la Caça i de la Fauna Salvatge, 2018, p. 30.
  130. 130,0 130,1 130,2 Elosegi Irurtia, 2010, p. 184 i 185.
  131. «Una osa muere atropellada en Francia» (en castellà). El Mundo, 10 agost 2007. [Consulta: 23 novembre 2020].
  132. 132,0 132,1 «Hvala» (en francès). Pays de l'Ours Adet. [Consulta: 14 desembre 2020].
  133. Elosegi Irurtia, 2010, p. 186.
  134. «Infos sur l'ours > Précisions suite à l'incident Hvala – chasseur au val d'Aran» (en francès). F.I.E.P.. [Consulta: 15 gener 2020].
  135. Oficina Nacional de la Caça i de la Fauna Salvatge, 2018, p. 33, 35 i 36.
  136. «Deux bébés ours repérés dans les Pyrénées» (en francès). 20 minutes, 6 setembre 2013. [Consulta: 15 gener 2020].
  137. «VIDEO. Haute-Garonne : quand l'ourse Hvala et ses oursons font leur cinéma» (en francès). Le Parisien, 8 novembre 2014. [Consulta: 1 gener 2021].
  138. «Année record de naissances dans les Pyrénées après la découverte de deux nouveaux oursons» (en francès). france3-regions.francetvinfo.fr. France 3 Midi-Pyrénées, 26 agost 2015. [Consulta: 15 gener 2020].
  139. «Capten imatges de l'óssa Hvala amb els seus dos cadells a la Val d'Aran». 324.cat, 8 abril 2016. [Consulta: 15 gener 2021].
  140. 140,0 140,1 «Balou» (en francès). Pays de l'Ours Adet. [Consulta: 19 gener 2021].
  141. 141,0 141,1 Elosegi Irurtia, 2010, p. 185.
  142. 142,0 142,1 «Lâché en 2006 dans les Pyrénées : l'ours Balou retrouvé mort en Haute-Garonne» (en francès). L'Indépendant, 11 gener 2014. [Consulta: 11 juny 2014].
  143. 143,0 143,1 143,2 143,3 143,4 «Un cazador mata a tiros a la osa Sarousse en el Pirineo aragonés» (en castellà). La Vanguàrdia, 29-11-2020. [Consulta: 5 desembre 2020].
  144. «Los guardianes de ‘Sarousse’» (en castellà). El Periódico de Aragón, 7 novembre 2020. [Consulta: 23 novembre 2020].
  145. «El cazador que abatió a Sarousse declara que disparó cuando la osa corría hacia él» (en castellà). La Vanguardia, 1 desembre 2020. [Consulta: 5 desembre 2020].
  146. «Un caçador mata l'óssa Sarousse a la Vall de Bardaixí de la Ribagorça aragonesa». Món Rural, 29-11-2020. [Consulta: 29 novembre 2020].
  147. 147,0 147,1 147,2 Oficina Nacional de la Caça i de la Fauna Salvatge, 2014, p. 24.
  148. Oficina Nacional de la Caça i de la Fauna Salvatge, 2018, p. 20 i 33.
  149. Oficina Francesa de la Biodiversitat, 2020, p. 24.
  150. Oficina Nacional de la Caça i de la Fauna Salvatge, 2019, p. 20, 21 i 29.
  151. Oficina Nacional de la Caça i de la Fauna Salvatge, 2014, p. 28.
  152. Oficina Nacional de la Caça i de la Fauna Salvatge, 2016, p. 27.
  153. Oficina Nacional de la Caça i de la Fauna Salvatge, 2017, p. 30.
  154. Oficina Nacional de la Caça i de la Fauna Salvatge, 2018, p. 37.
  155. 155,0 155,1 155,2 155,3 155,4 155,5 155,6 155,7 Oficina Francesa de la Biodiversitat, 2020, p. 15.
  156. Oficina Francesa de la Biodiversitat, 2020, p. 21.
  157. Oficina Francesa de la Biodiversitat, 2021, p. 14 i 26.
  158. 158,0 158,1 158,2 158,3 Oficina Francesa de la Biodiversitat, 2021, p. 13.
  159. 159,0 159,1 159,2 Oficina Francesa de la Biodiversitat, 2021, p. 14.
  160. 160,0 160,1 Oficina Francesa de la Biodiversitat, 2021, p. 14 i 21.
  161. Oficina Francesa de la Biodiversitat, 2020, p. 24 i 25.
  162. 162,0 162,1 162,2 162,3 Oficina Francesa de la Biodiversitat, 2021, p. 26.
  163. 163,0 163,1 Oficina Francesa de la Biodiversitat, 2021, p. 21.
  164. 164,0 164,1 164,2 Oficina Francesa de la Biodiversitat, 2020, p. 23.
  165. Oficina Nacional de la Caça i de la Fauna Salvatge, 2015, p. 28.
  166. Oficina Nacional de la Caça i de la Fauna Salvatge, 2018, p. 29.
  167. «Fotografían por primera vez a los cachorros de la osa Hvala en la Val d'Aran» (en castellà). La Vanguardia, 16-09-2013. [Consulta: 15 gener 2020].
  168. 168,0 168,1 168,2 168,3 168,4 Oficina Francesa de la Biodiversitat, 2021, p. 24.
  169. 169,0 169,1 «Esmolet i Boet, els noms escollits per als dos cadells d’ós bru». PirosLife - Blog de notícies, 23-11-2015. [Consulta: 23 novembre 2020].
  170. Oficina Francesa de la Biodiversitat, 2021, p. 19.
  171. «Manifest en defensa de l'óssa Auberta i dels óssos del Pirineus». IPCENA, Desembre 2014. [Consulta: 23 novembre 2020].
  172. «Coneixes els óssos del Pirineu?». Programa Piros Life Catalunya, 2017. [Consulta: 27 novembre 2020].
  173. Oficina Nacional de la Caça i de la Fauna Salvatge, 2019, p. 21.
  174. Oficina Francesa de la Biodiversitat, 2020, p. 21, 40 i 41.
  175. 175,0 175,1 «Les escoles pallareses trien els noms de Fifonet i Fosca per a dos cadells d’ós bru nascuts el 2015». PirosLife - Blog de notícies, 17 maig 2016. [Consulta: 23 novembre 2020].
  176. «Detecten sis óssos més i el seu cens al Pirineu supera per primera vegada el llindar dels 60». Segre, 11-11-2020. [Consulta: 23 novembre 2020].
  177. 177,0 177,1 «Seis meses de secreto judicial en la sospechosa muerte del oso Cachou» (en castellà). La Vanguardia, 10-11-2020. [Consulta: 5 desembre 2020].
  178. 178,0 178,1 «Localizan muerto en la Vall d’Aran al oso Cachou, famoso por su voracidad» (en castellà). La Vanguardia, 09-04-2020. [Consulta: 23 novembre 2020].
  179. «Capturen un ós de 120kg a l'Aran per posar-li un collar GPS». El Món, 27-05-2019. [Consulta: 27 novembre 2020].
  180. «Tercer atac en sis dies de l'os Cachou a cavalls a la Vall d'Aran». CCMA 324, 16-09-2019. [Consulta: 27 desembre 2020].
  181. «L'os Cachou mata cinc cavalls en 15 dies i el Conselh d'Aran exigeix que el retirin». CCMA-324, 20-09-2019. [Consulta: 23 novembre 2020].
  182. «El Govern, l'Aragó, l'Aran i l'Estat acorden millorar el protocol per espantar els ossos». Nació Digital, 09-10-2019. [Consulta: 23 novembre 2020].
  183. «Carronya de cavall amb repel·lents químics per canviar comportament de Cachou i evitar nous atacs». TV3 a la carta, 25-10-2019. [Consulta: 23 novembre 2020].
  184. «Entitats ecologistes veuen poc creïble la causa de la mort de Cachou i apunten a un possible «enverinament»». Nació Digital, 23-11-2020. [Consulta: 16 abril 2020].
  185. «El cas de la mort de l'os Cachou, sota secret de sumari». TV3-324, 11-05-2020. [Consulta: 23 novembre 2020].
  186. «Arresten un funcionari del govern aranès en relació a l'estranya mort de l'ós Cachou». El Món, 19-11-2020. [Consulta: 23 novembre 2020].
  187. «La muerte del oso Cachou podría sumar más detenidos» (en castellà). La Vanguardia, 21-11-2020. [Consulta: 23 novembre 2020].
  188. «El caso de la muerte del oso Cachou se amplía con más investigados» (en castellà). La Vanguardia, 28-11-2020. [Consulta: 29 novembre 2020].
  189. «La juez investiga un grupo de Whatsapp donde se sospecha que se urdió el plan para envenenar al oso Cachou» (en castellà). El País, 11-12-2020. [Consulta: 12 desembre 2020].
  190. 190,0 190,1 «El envenenamiento de Cachou forma parte de una conjura contra los osos» (en castellà). La Vanguardia, 11-12-2020. [Consulta: 12 desembre 2020].
  191. «Sis investigats en la causa judicial per la mort de l’os Cachou, on ja han pres declaració fins a quinze testimonis». El Punt Avui, 11-12-2020. [Consulta: 12 desembre 2020].
  192. 192,0 192,1 «El oso Cachou destapa una red de tráfico de cocaína en la Val d'Aran» (en castellà). La Vanguardia, 28-03-2021. [Consulta: 1r abril 2021].
  193. «La mort de l'os Cachou destapa una xarxa de tràfic de cocaïna a la Vall d'Aran». 324.cat, 28-03-2021. [Consulta: 1r abril 2021].
  194. Oficina Nacional de la Caça i de la Fauna Salvatge, 2019, p. 31.
  195. Oficina Nacional de la Caça i de la Fauna Salvatge, 2019, p. 24.
  196. Oficina Francesa de la Biodiversitat, 2020, p. 15, 17 i 21.
  197. «3 osos muertos en los Pirineos por causas humanas muy graves» (en castellà). FACEBOOK - Santiago Palazón, 29-11-2020. [Consulta: 12 desembre 2020].
  198. «Troben un os abatut a trets a la zona de l'Arieja, al Pirineu francès». TV3-324, 10-06-2020. [Consulta: 23 novembre 2020].
  199. «Recompensa de 10.000 euros para quién descubra al ‘asesino’ del oso en el Pirineo (lavanguardia.com)» (en castellà). La Vanguardia, 16-11-2020. [Consulta: 23 novembre 2020].
  200. «França vol conèixer l’autòpsia de l’os Cachou, mort a l’Aran a l’abril». El Punt Avui, 19-06-2020. [Consulta: 23 novembre 2020].
  201. «La Vall d’Aran està disposada a frenar l’os Goiat». El País, 17-06-2017. [Consulta: 23 novembre 2020].
  202. «La Generalitat proposa capturar i traslladar l’os Goiat per la seva voracitat». El País, 15-07-2018. [Consulta: 23 novembre 2020].
  203. «Prop d'un centenar de ramaders del Pallars es manifesten contra la fauna salvatge i reclamen la captura de l'ós Goiat». CCMA/324, 28-06-2018. [Consulta: 20 gener 2020].
  204. «Unes 300 persones es manifesten a Vielha contra la gestió de la fauna salvatge». Nació Digital, 31-08-2018. [Consulta: 12 desembre 2020].
  205. «Per terra i aire per capturar el rebel os Goiat». El País, 17 octubre 2018. [Consulta: 23 novembre 2020].
  206. «Aprovat el Protocol d'intervenció amb ossos als Pirineus». Programa Piros Life Catalunya, 12-11-2018. [Consulta: 23 novembre 2020].
  207. «La població d'óssos al Pirineu assoleix els 52 exemplars després d'un rècord de naixements el 2019». Nació Digital, 21-04-2020. [Consulta: 23 novembre 2020].
  208. «Histórica manifestación de ganaderos de todo el Pirineo por unos pueblos vivos y contra el oso» (en castellà). Heraldo de Aragón, 22-08-2019. [Consulta: 23 novembre 2020].
  209. «El Goiat perd el collar i ja no queden ossos amb GPS al Pirineu». TV3-324, 05-11-2020. [Consulta: 23 novembre 2020].
  210. «Goiat va ser fotografiat amb una femella el 23 i 24 de juny de 2020». Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya (compte de Facebook: L'ós bru als Pirineus), 22 desembre. [Consulta: 31 gener 2021].
  211. «L'ourson retrouvé seul dans les Pyrénées remis en liberté avec un émetteur pour le localiser» (en francès). actuTouluse, 07-07-2018. [Consulta: 23 novembre 2020].
  212. «Relâché dans la nature, l'ourson Mellous n'a pas survécu» (en francès). BFC TV., 26-07-2018. [Consulta: 23 novembre 2020].
  213. «Douillous, l'ourson fugueur, a regagné les Pyrénées» (en francès). 20 minutes, 21-09-2019. [Consulta: 23 novembre 2020].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]