Llista de Swadesh en llengües utoasteques

La llista de Swadesh en llengües utoasteques permet una comparació del vocabulari bàsic d'aquesta família de llengües. Aquest article repeteix la llista Swadesh de 100 termes per a diferents llengües utoasteques classificades per camps semàntics (els nombres són el nombre en la llista de Swadesh).

Llista curta de Swadesh[modifica]

A continuació es reprodueix la llista de Swadesh, la seva transcripció fonològica s'ha adaptat lleugerament a partir de les fonts citades per fer més senzilla la comparació. Freqüentment s'usa l'alfabet llatí o l'alfabet fonètic internacional excepte en uns pocs casos on s'han introduït signes especials, que són:

Africades: alveolar /c/ (=AFI: /ʦ/), palatal /č/ (=AFI: /ʧ/), lateral alveolar /ƛ/ (=AFI: /t͡ɬ/)

Fricatives: palatal /š/ (=AFI: /ʃ/), retrofleja /ş/ (=AFI: /ʂ/)

Vocals llargues: /ā, ē, ī, ō, ū/ (=AFI: /aː, eː, iː, oː, uː/)

Pronoms i quantificadors[modifica]

	Català	Nàhuatl			Corachol	Tepiman	Taracahíta
	Català	Clàssic^[1]	Acaxo- chitlan^[2]	Mexic.^[3]	Huichol^[4]	Pima de Yepachi^[5]	Mayo de Capomos^[6]	Guarijío d' Arechuyvo^[7]	Tarahumara de Samachique	Eudeve^[8]
1	jo	neʔwāƛ	neʔwa	newal	ne	aan(i)	inapo	neé	nijé	neʔe
2	tu	teʔwāƛ	teʔwa	tewal	ʔeki	aapi	empo	muú	mujé	napide
3	nosaltres	teʔwātin	teʔwatin	toʔwante	tāme	atim(a)	itapo	remé	tamujé	tamide
4	aquest	inīn	inin	inin	ʔiki	igi	iʔ	ihí	jeʔná	i(wide)
5	aqueix/aquell	inōn	inon	yelin	ʔawie	idi	huʔ	puú	échi	be(wide)
6	qui	ākin	akin	ak	kemiʔane	iriga	haβe	aábu	yepú, chigá
7	què	tlein	tlen	ten	hai	puni	hita	ihtábu	ču(čé)	hai(ta)
8	no	aʔmō	aʔmo, -kā		waiki, tixai	(p)im	eʔe	kaʔí	ke	ka, ketá
9	tot(s)	nočtīn	nočti	mošti	nai-ti(me)	viis	siʔme	yomá	siʔneami	haóna
10	molts	miak	miek(e)	miak	waikawa	muʔid	buʔru	weiká	warú	weβa

Numerals[modifica]

	Català	Nàhuatl			Corachol	Tepiman	Taracahíta
	Català	Clàssic	Acaxo- chitlan	Mexic.	Huichol	Pima de Yepachi	Mayo de Capomos	Guarijío de Arechuyvo	Tarahumara de Samachique	Eudeve
11	un	sem	se(ya)	se	şewi	himak	sēnu	piré	biré	sé(i)
12	dos	ōme	ome	ome	huta	goka	wōyi	woká	ok^wá	wodim
	tres	(y)ēyi	yeyi	eyi	haika	vaika	βahi	paiká	bai-	beidim
	quatre	nāwi	nawi	nawi	nauka	maakov	naiki	naó	nawosa	náwoi
	cinc	māk^wīl-li	mak^wile	(sinko)	ʔauşiwi	maviis	mamni	marikí	marí	márki

Humans, animals i plantes[modifica]

	Català	Nàhuatl			Corachol	Tepiman	Taracahíta
	Català	Clàssic	Acaxo- chitlan	Mexic.	Huichol	Pima de Yepachi	Mayo de Capomos	Guarijío de Arechuyvo	Tarahumara de Samachique	Eudeve
16	dona	siwa-ƛ	siwa-ƛ	siwa-t	ʔuka	okosi	namuči	óorume	mukí	hói-t
17	home	okič-ƛi	ƛāka-ƛ	taka-t	ʔuki	kili	ōʔowi	tihoé	rijoy	dór
18	persona	ƛāka-ƛ	ƛāka-ƛ	taka-t				tihoé	rijoy
19	peix	miči(n)	mičin	miči	keci	vatopa	kuču	soʔí	musí	kucu-t
20	ocell	tōtō-ƛ	totō-ƛ	toto-t	wīki	uʔuhugi	wīkiči totori	cuʔrukí	čutugí	wikíc
21	gos	čiči	čiči	(pelo)	ciki	gogosi	čūʔu	cuhcúri	kočí	cucí
22	poll	atemi-ƛ	atemi-ƛ	(pyoho)	ʔate	aʔati	ete	ehté		atét
23	arbre	k^wawi-ƛ	k^wawi-ƛ	k^wawi-t	kiye	uusi	kuta	kuú	kusí	kut
24	llavor	šināč-ƛi	šinač-ƛi	(semiya)	haci	kaʔira	βačia	pahcí	raka-rá	subá-ta
25	fulla	šiwi-ƛ	-šiwi-yo	iswa-t	şama	haagar	sawa		sawá	sáwa
26	arrel	nelwa-ƛ	-nelwa-yo	(řais)	nana	tatkar	nawa	nawá	nawá	náwa
27	escorça	ēwa-yo-ƛ	koʔka kalwa-ƛ	(kaškar)	kunieri	komira	βēwa	kahé	wikorí
28	pell	ēwa-yo-ƛ	(k^wero)	(k^wero)	tete	hod(a)	βēwa	tehté	wičí
29	carn	naka(-yo)-ƛ	naka-yo-ƛ	naka-t	wai	gaʔi	(wākasi)	saʔpá	sapá	sába
30	sang	(y)es-ƛi	yes-ƛi	es-ti	şūriya	iʔir	ohβo	elá	lama-ri	eerá-t
31	os	omi-ƛ	omi-ƛ	(weso)	ʔūme	oʔor	ota	oʔá	ochí	hówa
32	greix		čawak	sawa-t	wīya	giʔo		wiʔí
33	ou	tōtōl-te-ƛ	totōl-te-ƛ		tawa-ri	haakar	kaβa	kaʔwá	kaʔwá-ra	ákabo-ra
34	banya	k^wāk^wawi-ƛ							awá	húsiwa
35	cua	k^wiƛapil-li							wari-ra
36	ploma		īwi-ƛ	(pluma)	ʔana	aʔana	βowa	maʔsá	boʔwa-ra	humsa
37	cabell	conƛi	conƛi	conti	kīpa	moʔo	čōni	kupá	kupá	mó-ta
38	cap	contekon-	-conteko	conteko	-muʔu	moʔo	koβa	moʔo	moʔó	čoní-t
39	orella	nakas-ƛi	-nakas	nakas	naka	naka	nala	nahká	naká	naká-t
40	ull	īšteloloʔ-	-štololo	ištololo	hişi	vuhi	pūsi	pusí	busí	busí-t
41	nas	yaka-ƛi	-yeka-		curi				aká
42	boca	kamak-ƛi	-kamak	kamah	teta	tini	tēni	cuʔá	riní	tení-t
43	llengua	nene-pil-li	nene-pil	(lengwa)	neni	ninir	nini	yení	čamerowa	nené-t
44	dent	ƛam-ƛi	-ƛan	tank^wič	tame	tami	tami	tamé	ramé	támi-t
45	colze	molik-ƛi					tečo	ciʔto-		hicó-t
46	peu	ikši-ƛ	-kši	-(k)šiwa	ʔika	tara	woki	tonó	rara	tará-t
47	genoll	ƛank^wā-	ƛank^wa	ƛank^wa	şati	tonkavirak	tono	cohkopó	ronó	tonó-t
48	mà	mā-	-ma	mah-	-mama	novi	mama	seká	siká	mamá-t
49	ventre	iʔte-ƛ	-poš	(bařiga)	-huka	voʔoka	topa	tohpá	ropočí	siwá-t
50	coll	keč-ƛi	-keč	kič(i)	kiipe	baʔitik	kutaʔnawa	kuhtá	kutá
51	pits	čīčī-ƛ	čiči-wal	čiči-wal	cici	siʔi	pipi-	sula-cí	čimura
52	cor	yōl-li	yoli	(korasón)	ʔiya-ri	ibdaga	hyepsi	sulá	surá	híbes
53	fetge	(y)ēl-li	yeltapač	(ígado)	nema	nimar	hēma	emá	imá	hemá-t

Objectes i fenòmens naturals[modifica]

	Català	Nàhuatl			Corachol	Tepiman	Taracahíta
	Català	Clàssic	Acaxo- chitlan	Mexic.	Huichol	Pima de Yepachi	Mayo de Capomos	Guarijío de Arechuyvo	Tarahumara de Samachique	Eudeve
71	sol	tōnal-li	tona-li	tona-ti	tau	tasa		tahéna-ri	rayéna-ri	táwi
72	lluna	mēc-ƛi	mec-ƛi	mes-ti	meca	masadi	mēča	mecá	mičá	mecá-t
73	estrella	sīƛal-li	siƛa-li	sitál	şurawe	siavag soʔopoli	čoki	soʔoporí	soporí	síbora
74	aigua	ā-ƛ	a-ƛ	a-ti	ha	sudagi	βāʔa	paʔwí	baʔwí	báa-t
75	pluja	ki(y)awi-ƛ	kiawi	kyawi-t	wiye-ri	duuki	yuku	yuʔki	ukuí	dúku-
76	pedra	te-ƛ	te-ƛ	teti	tete	hod(a)	teta	tehté	rité	tét
77	sorra	šāl-li	šāl-i	šal
78	terra	ƛāl-li	ƛāl-i	tal	k^wie	divor	b^wiya	weʔé	wiʔyeé	tebá-t
79	núvol	miš-ƛi	meš-ƛi	ayawi-t	hai	tivagi	nāmu	tomóari	norí	mosít
80	fum	pōk-ƛi	pok-ƛi	poh-ti	kici	kubisa	b^wičia	moréwa	morí	bici
81	foc	ƛe-ƛ	ƛe-ƛ	te-šuš-ti	tai	taʔi	tahi	nahí
82	cendra	neš-ƛi	ƛeko-neš-ƛi	neš-ti	naşi	mahta	naposa	nahpisó		napósta
83	cremar	ƛaƛa	ƛaƛa	čihčino-	tai-yari	miihim	taya	kosó-na
84	camí	oʔ-ƛi	oʔ-ƛi	oh-ti	huye	voi	βōʔo	poé	buhué	bowé-t
85	muntanya	tepē-ƛ	tepē-ƛ	(seřo)	yemuri	kavlik		kawí	rabó	kawí-t

Adjectius[modifica]

En la llista de Swadesh els termes 13-15 són adjectius de mida, i els termes 86-90 són adjectius variats referits al color i els termes 92-98 altres adjectius variats incloent forma, temperatura, etc.

	Català	Nàhuatl			Corachol	Tepiman	Taracahíta
	Català	Clàssic	Acaxo- chitlan	Mexic.	Huichol	Pima de Yepachi	Mayo de Capomos	Guarijío de Arechuyvo	Tarahumara de Samachique	Eudeve
13	gran	wē(y)i	weyi	wei		giʔ	bweʔuru	werumá	wuarú	wéi
14	llarg, alt	tepē-ƛ	k^wohtik	weya-k	e-tēwi	tivit	tēβe	tehpekumá	ripá	tebéi
15	petit	tepi-ton							táa
86	roig	čīčīl-tik	čičil-tik	čičil-tik	şeta	vigi(i)	siki-li	sehta-name	siták-ami
87	verd	selik	selik	(berde)	ciira-iye	tidig(i)	siali	sió-name	siyó-nami	sídei
88	groc	kos-tik	kos-tik	kos-tik	taşa-iye	oam	sawali	sawʔtó-me		sáwe-
89	blanc	istā-k	istā-k	istak	tuşa	toha	tosa-li	tosá-name	rosák-ami	suté
90	negre	ƛīl-tik	ƛil-tik	(prieto)	yiwi	tuko	čuko-li	ohcó-name	čok-ami	sóʔobei
92	calent	tona-	toton-tik	toton-	şika	toni	tata	tahtá	ratá-am	suká-en
93	fred	sēw-	ic-tik	is-tik	haiti	hīpi	seβe	tulamé		utéʔ-en
94	ple/omplir	tēmī-tiā	temi-tia	temi-ti-	hiniya-rika	sudag	tapunea	poci-ná	buči-ami	bodáwe-n
95	nou	yank^wi-k	yank^wi-k	yank^wi-k	hek^wa	vitod	βemela	kawéruma	bukuríw-ami	hubári
96	bo	k^wal-li							gará
97	rodó	olol-tik			şikira-ye	sikirik			sitúr-ami
98	sec	wāki-	wāki-	waca-	wacīşa-	gaki(a)	wāča	wagité-na	wakiče-ami	wake-n

Verbs[modifica]

	Català	Nàhuatl			Corachol	Tepiman	Taracahíta
	Català	Clàssico	Acaxo-chitlan	mexicanero	Huichol	Pima de Yepachi	Mayo de Capomos	Guarijío de Arechuyvo	Tarahumara de Samachique	Eudeve
54	menjar	k^wā	k^wa		k^wai(ya)	hugia	b^wa?(ye)	koʔa(ní)	koʔwá	hibaʔá(n)
55	beure	(on)ī	oni		ʔi-ya	iʔia	heʔ(ye)	iní(na)	bají	híi-
56	mossegar								ikí	keʔé-n
57	veure	itta	ita		şeiya-rika	niidia	biča	neʔné-na	riwá	bicá-n
58	sentir	kaki	kaki		ʔena-rika	kaia	hikkah	kepu-ná	nami	ké-n
59	saber	mati	mati		mai(ya)	kig	huʔneria	maci-ná	mačí	hitádere-n
60	dormir	koči	koči		kuci	kosia	koče	koci-ná	kočí	kocó-n
61	morir	miki	miki		mii(ya)	mukia	mūke	mugu-ná	mukú	mukú-n
62	matar	mik-tia	mik-tia		mie-riya	moaʔa	meʔa	meʔa-ní	miʔ-yá	méa-n
63	nedar		altia		hau-rika	komlihia	bahume	kaʔké-na	aké
64	volar	paƛāni	paƛ-		wi-ya	daʔia	nēʔe	niʔi-ná	iʔní-sa	meʔé-n
65	caminar		neʔnemi		yei(ya)	norgia	weye	simi-ná	simí-na
66	allitar-se
67	venir	wāla	wic, wala		na-mie	abhimia	aʔbo weye	ená	iná	weré-n
68	sentar-se	ƛālia	ƛalia		yeri(ya)	daha	yeste	yasipá	asiba	dasé-n
69	estar dempeus
70	dir	ilwiā	ilwia		haine	tihod	tewa	ca-ní	aní	teʔé-n
100	donar	māka	maka	maka	mi-yari	maki-a	mīka		nijá	maká-n

Altres[modifica]

	Català	Nàhuatl			Corachol	Tepiman	Taracahíta
	Català	Clàssic	Acaxo- chitlan	Mexic.	Huichol	Pima de Yepachi	Mayo de Capomos	Guarijío de Arechuyvo	Tarahumara de Samachique	Eudeve
91	nit	yowal-li	yowal	yuwál	tika-ri	tuahag	tukā-ri	tugaó	rokogó	cúk-ri
99	nom	tōcā-iƛ	-toka	(nombre)		tiʔiga	tewa	tewá	riwa	téwa-t

Cognats addicionals[modifica]

La següent llista inclou alguns cognats addicionals que no pertanyen a la llista de Swadesh:

	Català	Nàhuatl			Corachol	Tepiman	Taracahíta
	Català	Clàssic	Acaxo- chitlan	Mexic.	Huichol	Pima de Yepachi	Mayo de Capomos	Guarijío de Arechuyvo	Tarahumara de Samachique	Eudeve
__	agre	šōko-ƛ	šoko-k	šoko-k			čoʔko	coʔkó-ni	čokó	coko-
__	àguila	k^wawi-ƛ	(ágila)	(ágila)	k^wişi-ri	baʔag		paʔwí	aʔwé	páwe
__	calor/foc	ƛaƛa/ƛe-ƛ			tai	taʔi	taya	tahtá	ratá
__	coiot	koyō-ƛ	koyo-ƛ	koyo-ƛ	yāwi-şi	bāna	woʔi	woʔí	basačí	wói
__	donar	māka	maka	maka	mi-yari	maki-a	mīka	__	__	maká-n
__	flor	šōči-ƛ		šuči-t	__	__	sēwa	sewá	siwá-čari	sewá-t
__	gat	mis-ƛi	mis-ƛi	mistu	micu-ri	mihisa	misi	misí	mísi	místo
__	llavi/boca	tēn-ƛi	ten-		teta	tini	tēni	__	riní	ten-
__	moresc	sin-ƛi	__	__	__	hūka	__	sunú	sunú	sunú-t
__	melic	šīk-ƛi	-šik	__	şitemuci	hika	sīku	sikú	sukí	sīká-t
__	orina	šīš-ƛi	__	a-šiš-ti			sīsi	siʔí	isí	sísa-
__	pi/ocote	oko-ƛ	okō-ƛ	oko-t	ʔuci	__		__		wokó-t
__	riu	ā-tēn-ko		a-ten-ko	ha-tia	a-ki	βa-twe	pa-kó	ba-kočí	ba-cíwe

Referències[modifica]

↑ F. Karttunen, 1983
↑ Y. Lastra, 1980
↑ U. Canger, 2001
↑ P. Gómez, 1999
↑ Z. Estrada, 1998
↑ R. A. Freeze, 1989
↑ W. R. Miller, 1993
↑ A. Lionnet, 1986

Bibliografia[modifica]

F. Karttunen (1983): An analytical Dictionary of Nahuatl, Okhlahoma University Pres, ISBN 0-8061-2421-0.
Y. Lastra (1980): Náhuatl de Acaxotitlan, Hidalgo, Archivo de lenguas indígenas de México, Colegio de México.
Una Canger, (2001): Mexicanero de la Sierra Madre occidental, Archivo de lenguas indígenas de México, Colegio de México, ISBN 968-12-1041-7.
Paula Gómez, (1999): Huichol de San Andrés Cohamiata, Jalisco, Archivo de lenguas indígenas de México, Colegio de México, ISBN 968-12-0851-X.
Zarina Estrada, (1998): Pima bajo de Yepachi, Chihuahua, Archivo de lenguas indígenas de México, Colegio de México, ISBN 968-12-0817-X.
Ray A. Freeze (1989): Mayo de los capomos, Archivo de lenguas indígenas de México, Colegio de México, ISBN 968-12-0430-1.
Wick R. Miller (1993): Guarijío de Arechuyvo, Archivo de lenguas indígenas de México, Colegio de México, ISBN 968-12-0520-0.
Andrés Lionnet, (1986): Un idioma extinto de Sonora: El eudeve, Universidad Nacional Autonoma de México, México D.F., ISBN 968-837-915-8.

[1] F. Karttunen, 1983

[2] Y. Lastra, 1980

[3] U. Canger, 2001

[4] P. Gómez, 1999

[5] Z. Estrada, 1998

[6] R. A. Freeze, 1989

[7] W. R. Miller, 1993

[8] A. Lionnet, 1986

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]