Llista de Swadesh en llengües utoasteques

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca

La llista de Swadesh en llengües utoasteques permet una comparació del vocabulari bàsic d'aquesta família de llengües. Aquest article repeteix la llista Swadesh de 100 termes per a diferents llengües utoasteques classificades per camps semàntics (els nombres són el nombre en la llista de Swadesh).

Llista curta de Swadesh[modifica]

A continuació es reprodueix la llista de Swadesh, la seva transcripció fonològica s'ha adaptat lleugerament a partir de les fonts citades per fer més senzilla la comparació. Freqüentment s'usa l'alfabet llatí o l'alfabet fonètic internacional excepte en uns pocs casos on s'han introduït signes especials, que són:

Africades: alveolar /c/ (=AFI: /ʦ/), palatal /č/ (=AFI: /ʧ/), lateral alveolar /ƛ/ (=AFI: /t͡ɬ/)
Fricatives: palatal /š/ (=AFI: /ʃ/), retrofleja /ş/ (=AFI: /ʂ/)
Vocals llargues: /ā, ē, ī, ō, ū/ (=AFI: /aː, eː, iː, oː, uː/)

Pronoms i quantificadors[modifica]

Català Nàhuatl Corachol Tepiman Taracahíta
Clàssic[1] Acaxo-
chitlan[2]
Mexic.[3] Huichol[4] Pima de
Yepachi
[5]
Mayo de
Capomos
[6]
Guarijío d'
Arechuyvo
[7]
Tarahumara
de Samachique
Eudeve[8]
1 jo neʔwāƛ neʔwa newal ne aan(i) inapo neé nijé neʔe
2 tu teʔwāƛ teʔwa tewal ʔeki aapi empo muú mujé napide
3 nosaltres teʔwātin teʔwatin toʔwante tāme atim(a) itapo remé tamujé tamide
4 aquest inīn inin inin ʔiki igi ihí jeʔná i(wide)
5 aqueix/aquell inōn inon yelin ʔawie idi huʔ puú échi be(wide)
6 qui ākin akin ak kemiʔane iriga haβe aábu yepú, chigá
7 què tlein tlen ten hai puni hita ihtábu ču(čé) hai(ta)
8 no aʔmō aʔmo, -kā waiki, tixai (p)im eʔe kaʔí ke ka, ketá
9 tot(s) nočtīn nočti mošti nai-ti(me) viis siʔme yomá siʔneami haóna
10 molts miak miek(e) miak waikawa muʔid buʔru weiká warú weβa

Numerals[modifica]

Català Nàhuatl Corachol Tepiman Taracahíta
Clàssic Acaxo-
chitlan
Mexic. Huichol Pima de
Yepachi
Mayo de
Capomos
Guarijío de
Arechuyvo
Tarahumara
de Samachique
Eudeve
11 un sem se(ya) se şewi himak sēnu piré biré sé(i)
12 dos ōme ome ome huta goka wōyi woká okwá wodim
tres (y)ēyi yeyi eyi haika vaika βahi paiká bai- beidim
quatre nāwi nawi nawi nauka maakov naiki naó nawosa náwoi
cinc mākwīl-li makwile (sinko) ʔauşiwi maviis mamni marikí marí márki

Humans, animals i plantes[modifica]

Català Nàhuatl Corachol Tepiman Taracahíta
Clàssic Acaxo-
chitlan
Mexic. Huichol Pima de
Yepachi
Mayo de
Capomos
Guarijío de
Arechuyvo
Tarahumara
de Samachique
Eudeve
16 dona siwa-ƛ siwa-ƛ siwa-t ʔuka okosi namuči óorume mukí hói-t
17 home okič-ƛi ƛāka-ƛ taka-t ʔuki kili ōʔowi tihoé rijoy dór
18 persona ƛāka-ƛ ƛāka-ƛ taka-t tihoé rijoy
19 peix miči(n) mičin miči keci vatopa kuču soʔí musí kucu-t
20 ocell tōtō-ƛ totō-ƛ toto-t wīki uʔuhugi wīkiči
totori
cuʔrukí čutugí wikíc
21 gos čiči čiči (pelo) ciki gogosi čūʔu cuhcúri kočí cucí
22 poll atemi-ƛ atemi-ƛ (pyoho) ʔate aʔati ete ehté atét
23 arbre kwawi-ƛ kwawi-ƛ kwawi-t kiye uusi kuta kuú kusí kut
24 llavor šināč-ƛi šinač-ƛi (semiya) haci kaʔira βačia pahcí raka-rá subá-ta
25 fulla šiwi-ƛ -šiwi-yo iswa-t şama haagar sawa sawá sáwa
26 arrel nelwa-ƛ -nelwa-yo (řais) nana tatkar nawa nawá nawá náwa
27 escorça ēwa-yo-ƛ koʔka kalwa-ƛ (kaškar) kunieri komira βēwa kahé wikorí
28 pell ēwa-yo-ƛ (kwero) (kwero) tete hod(a) βēwa tehté wičí
29 carn naka(-yo)-ƛ naka-yo-ƛ naka-t wai gaʔi (wākasi) saʔpá sapá sába
30 sang (y)es-ƛi yes-ƛi es-ti şūriya iʔir ohβo elá lama-ri eerá-t
31 os omi-ƛ omi-ƛ (weso) ʔūme oʔor ota oʔá ochí hówa
32 greix čawak sawa-t wīya giʔo wiʔí
33 ou tōtōl-te-ƛ totōl-te-ƛ tawa-ri haakar kaβa kaʔwá kaʔwá-ra ákabo-ra
34 banya kwākwawi-ƛ awá húsiwa
35 cua kwiƛapil-li wari-ra
36 ploma īwi-ƛ (pluma) ʔana aʔana βowa maʔsá boʔwa-ra humsa
37 cabell conƛi conƛi conti kīpa moʔo čōni kupá kupá mó-ta
38 cap contekon- -conteko conteko -muʔu moʔo koβa moʔo moʔó čoní-t
39 orella nakas-ƛi -nakas nakas naka naka nala nahká naká naká-t
40 ull īšteloloʔ- -štololo ištololo hişi vuhi pūsi pusí busí busí-t
41 nas yaka-ƛi -yeka- curi aká
42 boca kamak-ƛi -kamak kamah teta tini tēni cuʔá riní tení-t
43 llengua nene-pil-li nene-pil (lengwa) neni ninir nini yení čamerowa nené-t
44 dent ƛam-ƛi -ƛan tankw tame tami tami tamé ramé támi-t
45 colze molik-ƛi tečo ciʔto- hicó-t
46 peu ikši-ƛ -kši -(k)šiwa ʔika tara woki tonó rara tará-t
47 genoll ƛankwā- ƛankwa ƛankwa şati tonkavirak tono cohkopó ronó tonó-t
48 mā- -ma mah- -mama novi mama seká siká mamá-t
49 ventre iʔte-ƛ -poš (bařiga) -huka voʔoka topa tohpá ropočí siwá-t
50 coll keč-ƛi -keč kič(i) kiipe baʔitik kutaʔnawa kuhtá kutá
51 pits čīčī-ƛ čiči-wal čiči-wal cici siʔi pipi- sula-cí čimura
52 cor yōl-li yoli (korasón) ʔiya-ri ibdaga hyepsi sulá surá híbes
53 fetge (y)ēl-li yeltapač (ígado) nema nimar hēma emá imá hemá-t

Objectes i fenòmens naturals[modifica]

Català Nàhuatl Corachol Tepiman Taracahíta
Clàssic Acaxo-
chitlan
Mexic. Huichol Pima de
Yepachi
Mayo de
Capomos
Guarijío de
Arechuyvo
Tarahumara
de Samachique
Eudeve
71 sol tōnal-li tona-li tona-ti tau tasa tahéna-ri rayéna-ri táwi
72 lluna mēc-ƛi mec-ƛi mes-ti meca masadi mēča mecá mičá mecá-t
73 estrella sīƛal-li siƛa-li sitál şurawe siavag
soʔopoli
čoki soʔoporí soporí síbora
74 aigua ā-ƛ a-ƛ a-ti ha sudagi βāʔa paʔwí baʔwí báa-t
75 pluja ki(y)awi-ƛ kiawi kyawi-t wiye-ri duuki yuku yuʔki ukuí dúku-
76 pedra te-ƛ te-ƛ teti tete hod(a) teta tehté rité tét
77 sorra šāl-li šāl-i šal
78 terra ƛāl-li ƛāl-i tal kwie divor bwiya weʔé wiʔyeé tebá-t
79 núvol miš-ƛi meš-ƛi ayawi-t hai tivagi nāmu tomóari norí mosít
80 fum pōk-ƛi pok-ƛi poh-ti kici kubisa bwičia moréwa morí bici
81 foc ƛe-ƛ ƛe-ƛ te-šuš-ti tai taʔi tahi nahí
82 cendra neš-ƛi ƛeko-neš-ƛi neš-ti naşi mahta naposa nahpisó napósta
83 cremar ƛaƛa ƛaƛa čihčino- tai-yari miihim taya kosó-na
84 camí oʔ-ƛi oʔ-ƛi oh-ti huye voi βōʔo poé buhué bowé-t
85 muntanya tepē-ƛ tepē-ƛ (seřo) yemuri kavlik kawí rabó kawí-t

Adjectius[modifica]

En la llista de Swadesh els termes 13-15 són adjectius de mida, i els termes 86-90 són adjectius variats referits al color i els termes 92-98 altres adjectius variats incloent forma, temperatura, etc.

Català Nàhuatl Corachol Tepiman Taracahíta
Clàssic Acaxo-
chitlan
Mexic. Huichol Pima de
Yepachi
Mayo de
Capomos
Guarijío de
Arechuyvo
Tarahumara
de Samachique
Eudeve
13 gran wē(y)i weyi wei giʔ bweʔuru werumá wuarú wéi
14 llarg, alt tepē-ƛ kwohtik weya-k e-tēwi tivit tēβe tehpekumá ripá tebéi
15 petit tepi-ton táa
86 roig čīčīl-tik čičil-tik čičil-tik şeta vigi(i) siki-li sehta-name siták-ami
87 verd selik selik (berde) ciira-iye tidig(i) siali sió-name siyó-nami sídei
88 groc kos-tik kos-tik kos-tik taşa-iye oam sawali sawʔtó-me sáwe-
89 blanc istā-k istā-k istak tuşa toha tosa-li tosá-name rosák-ami suté
90 negre ƛīl-tik ƛil-tik (prieto) yiwi tuko čuko-li ohcó-name čok-ami sóʔobei
92 calent tona- toton-tik toton- şika toni tata tahtá ratá-am suká-en
93 fred sēw- ic-tik is-tik haiti hīpi seβe tulamé utéʔ-en
94 ple/omplir tēmī-tiā temi-tia temi-ti- hiniya-rika sudag tapunea poci-ná buči-ami bodáwe-n
95 nou yankwi-k yankwi-k yankwi-k hekwa vitod βemela kawéruma bukuríw-ami hubári
96 bo kwal-li gará
97 rodó olol-tik şikira-ye sikirik sitúr-ami
98 sec wāki- wāki- waca- wacīşa- gaki(a) wāča wagité-na wakiče-ami wake-n

Verbs[modifica]

Català Nàhuatl Corachol Tepiman Taracahíta
Clàssico Acaxo-chitlan mexicanero Huichol Pima de
Yepachi
Mayo de
Capomos
Guarijío de
Arechuyvo
Tarahumara
de Samachique
Eudeve
54 menjar kwā kwa kwai(ya) hugia bwa?(ye) koʔa(ní) koʔwá hibaʔá(n)
55 beure (on)ī oni ʔi-ya iʔia heʔ(ye) iní(na) bají híi-
56 mossegar ikí keʔé-n
57 veure itta ita şeiya-rika niidia biča neʔné-na riwá bicá-n
58 sentir kaki kaki ʔena-rika kaia hikkah kepu-ná nami ké-n
59 saber mati mati mai(ya) kig huʔneria maci-ná mačí hitádere-n
60 dormir koči koči kuci kosia koče koci-ná kočí kocó-n
61 morir miki miki mii(ya) mukia mūke mugu-ná mukú mukú-n
62 matar mik-tia mik-tia mie-riya moaʔa meʔa meʔa-ní miʔ-yá méa-n
63 nedar altia hau-rika komlihia bahume kaʔké-na aké
64 volar paƛāni paƛ- wi-ya daʔia nēʔe niʔi-ná iʔní-sa meʔé-n
65 caminar neʔnemi yei(ya) norgia weye simi-ná simí-na
66 allitar-se
67 venir wāla wic, wala na-mie abhimia aʔbo weye ená iná weré-n
68 sentar-se ƛālia ƛalia yeri(ya) daha yeste yasipá asiba dasé-n
69 estar dempeus
70 dir ilwiā ilwia haine tihod tewa ca-ní aní teʔé-n
100 donar māka maka maka mi-yari maki-a mīka nijá maká-n

Altres[modifica]

Català Nàhuatl Corachol Tepiman Taracahíta
Clàssic Acaxo-
chitlan
Mexic. Huichol Pima de
Yepachi
Mayo de
Capomos
Guarijío de
Arechuyvo
Tarahumara
de Samachique
Eudeve
91 nit yowal-li yowal yuwál tika-ri tuahag tukā-ri tugaó rokogó cúk-ri
99 nom tōcā-iƛ -toka (nombre) tiʔiga tewa tewá riwa téwa-t

Cognats addicionals[modifica]

La següent llista inclou alguns cognats addicionals que no pertanyen a la llista de Swadesh:

Català Nàhuatl Corachol Tepiman Taracahíta
Clàssic Acaxo-
chitlan
Mexic. Huichol Pima de
Yepachi
Mayo de
Capomos
Guarijío de
Arechuyvo
Tarahumara
de Samachique
Eudeve
__ agre šōko-ƛ šoko-k šoko-k čoʔko coʔkó-ni čokó coko-
__ àguila kwawi-ƛ (ágila) (ágila) kwişi-ri baʔag paʔwí aʔwé páwe
__ calor/foc ƛaƛa/ƛe-ƛ tai taʔi taya tahtá ratá
__ coiot koyō-ƛ koyo-ƛ koyo-ƛ yāwi-şi bāna woʔi woʔí basačí wói
__ donar māka maka maka mi-yari maki-a mīka __ __ maká-n
__ flor šōči-ƛ šuči-t __ __ sēwa sewá siwá-čari sewá-t
__ gat mis-ƛi mis-ƛi mistu micu-ri mihisa misi misí mísi místo
__ llavi/boca tēn-ƛi ten- teta tini tēni __ riní ten-
__ moresc sin-ƛi __ __ __ hūka __ sunú sunú sunú-t
__ melic šīk-ƛi -šik __ şitemuci hika sīku sikú sukí sīká-t
__ orina šīš-ƛi __ a-šiš-ti sīsi siʔí isí sísa-
__ pi/ocote oko-ƛ okō-ƛ oko-t ʔuci __ __ wokó-t
__ riu ā-tēn-ko a-ten-ko ha-tia a-ki βa-twe pa-kó ba-kočí ba-cíwe

Referències[modifica]

  1. F. Karttunen, 1983
  2. Y. Lastra, 1980
  3. U. Canger, 2001
  4. P. Gómez, 1999
  5. Z. Estrada, 1998
  6. R. A. Freeze, 1989
  7. W. R. Miller, 1993
  8. A. Lionnet, 1986

Bibliografia[modifica]

  • F. Karttunen (1983): An analytical Dictionary of Nahuatl, Okhlahoma University Pres, ISBN 0-8061-2421-0.
  • Y. Lastra (1980): Náhuatl de Acaxotitlan, Hidalgo, Archivo de lenguas indígenas de México, Colegio de México.
  • Una Canger, (2001): Mexicanero de la Sierra Madre occidental, Archivo de lenguas indígenas de México, Colegio de México, ISBN 968-12-1041-7.
  • Paula Gómez, (1999): Huichol de San Andrés Cohamiata, Jalisco, Archivo de lenguas indígenas de México, Colegio de México, ISBN 968-12-0851-X.
  • Zarina Estrada, (1998): Pima bajo de Yepachi, Chihuahua, Archivo de lenguas indígenas de México, Colegio de México, ISBN 968-12-0817-X.
  • Ray A. Freeze (1989): Mayo de los capomos, Archivo de lenguas indígenas de México, Colegio de México, ISBN 968-12-0430-1.
  • Wick R. Miller (1993): Guarijío de Arechuyvo, Archivo de lenguas indígenas de México, Colegio de México, ISBN 968-12-0520-0.
  • Andrés Lionnet, (1986): Un idioma extinto de Sonora: El eudeve, Universidad Nacional Autonoma de México, México D.F., ISBN 968-837-915-8.