Llista de bisbes de Mende

De Viquipèdia
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 11:28, 22 ago 2016 amb l'última edició de Wieralee (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Salta a la navegació Salta a la cerca

La llista de bibes de Mende és la següent:

Abans del segle VI

La llista de bisbes dels primers segles del cristianisme és incompleta. Els aproximadament trenta anys que va durar el domini visigot, que eren arrians, fin l'arribada dels francs després del 507, s'accepta que la diòcesi va quedar vacantt.[1]

Dates Nom Comentari Imatge
segle III Sant Severià Existència dubtosa. La llegende diu que fou enviat al país gabale (Gavaldà) per sant Marcial .[2] -
vers 258 Sant Privat Patró del bisbat de Mende, martiritzat en una incursió dels alamans dirigits per Croc (Chrocus). Hauria estat enviat al Gavaldà per sant Austremoni. representació artística del martiri de Privat
vers 314 Genialis Representant del Gavaldà al Concili d'Arle del 314, quan era un simple diaca -
vers 402 sant Fermí No hi ha proves de que el centre del seu bisbat fos a Mende; ell vivia a Banassac on hauria estat enterrat.[3] Segons les fonts podria haver estat el successor directe de Privat. Firmí podria ser la mateix persona que Fermí d'Amiens[4] -
vers 451 Valeri Va signar amb altres bisbes una carta dirigida al papa Lleó I. -

À l'època dels merovingis

Dates Nom Comentari Imatge
vers 506 Lleònic El nom del bisbe l'esmenta el seu diaca Optim quan va signar les actes del concili d'Arle del 506. -
515-535 sant Hilari va combatre als francs des del seu castell de Castel-Merlet a les gorges del Tarn. Podria ser el mateix que el sant Ilari que apareix a la llegenda de santa Enímia. -
vers 541 Evanti A vegades considerat sant, és conegut per haver signat les actes del concili d'Orleans del 541. -
vers 561 - vers 584 Parteni conegut pels seus conflictes amb el comte de Gavaldà Pal·ladi.[5] És el primer que es va anomenar bisbe del Gavaldà -
614-627 Agrícola Conegut només per la seva presència al concili de Reims, on va acompanyar al seu metropolità de Bourges sant Sulpici. -
vers 628 Sant Ilari Potser el mateix personatge que sant Hilari (515-535), però amb la grafia canviada (francès Ilère)
apareix a la vida de santa Enímia
-

À l'època dels carolingis

Dates Nom Comentari Imatge
vers 804 Joan I -
vers 811 Hermon -
abans de 828 Sant Frézal hauria estat assassinat el 828 pel seu nebot Bucilinus que volia ocupar el seu lloc. Estaria enterrat a La Canourgue. Estàtua de Sant Frézal a la col·legial de la Canourgue
875-879 Agenulf a vegades Guido Agenulphus, apareix als conciclis de Chalon de 875 i de Pontyon el 876. El papa Joan VIII li va escriure una crata. -
vers 908 Guillem I podira haver estat present a la fundació del monestir de Sant Pere del Pui de Velay. -
vers 951 Esteve El primer a portar el títol de bisbe de Mende (abans bisbe de Gavaldà o de les Gabales. Va restablir el monestir de Santa Enímia i el va posar sota direcció del de Saint-Chaffre. -

A l'Èpoque deLs Capets

Dates Nom Comentari Imatge Blasó
vers 998 Matafred Present a la fundació del monestir de Langogne. - -
1027-1050 Ramon Va signar les actes dels concilis de Llemotges i de Bourges del 1031. Mort el 1050 - -
1054-1095 Aldebert I de Peyre Fundador amb el seu germà Astorg del monestir de Saint-Sauveur-de-Chirac, on s'hauria retirat al acabar el seu episcopat[6] - Blasó episcopal dels Peyre
1095-1098 Guillem II Present a la consagració de la catedral de Saint-Flour pel papa Urbà II - -
1098-1098 Robert El seu episcopat podria ser degut a haver anat a la croada on va morir. - -
1099-1123 Aldebert II de Peyre Nebot d'Aldebert I. Mort el 1123. - Blasó episcopal dels Peyre
1123-1150 Guillem III Possible membre de la família de Châteauneuf-Randon o de Peyre. - -
1153-1187 Aldebert III del Tournel jurà fidelitat al rei Lluís VII de França i va rebre a canvi els drets de regalia de la diòcesi per l'acta coneguda com « la Bula d'or » el 1161.[7] - Blasó episcopal dels Tournel
1187-1223 Guillem IV de Peyre Cosí per la seva mare del rei català Jaume I[8]},[9] va consolidar el poder temporal dels bisbes sobre el Gavaldà. Va abdicar el març de 1223. - Blasó episcopal dels Peyre
1223-1247 Esteve II de Brioude primer canonge de Brioude, quan fou bisbe va entrar en conflicte amb els senyors del Gavaldà. - -
1247-1274 Odiló de Mercœur Nebot d'Odiló de Mercœur, bisbe del Pui (avui Le Puy-en-Velay, mort el 1198. El 1269 va iniciar un procés al parlament de París a cause dels abusos del senescal de Beaucaire que va acabar amb el pariatge de 1307. - Blasó episcopal dels Mercœur
1274-1275 : a la mort d'Odiló de Mercœur, els canonges van tardar un any a posar-se d'acord pel successor.
1275-1284 Esteve III d'Auriac Va assistir al concili d'Aurillac de 1278. - -
1285-1296 Guillem V Durand conegut com "el Especulador", autor de divereses obres considerades de referència al seu temps. retrat de Guillem Durand Blasó episcopal dels Durand
1296-1330 Guillem VI Durand nebot del anterior. Va signar el pariatge que va descompondre Gavaldpa en tres parts: la terra del rei, la terra del bisbe i la terra comuna sota jurisdicció d'una cort comuna on els jutges eren nomenats pel rei i el bisbe.[10] Retrat de Guillem Durand Blasó episcopal dels Durand

Després del pariatge de 1307

Després del pariatge entre el rei Felip el Bell i Guillem VI Durand, els bisbes van veure reconeguda i el Gavaldà fou governat per comtes-bisbes fins a la Revolució francesa de 1789.

Dates Nom Comentari Imatge Blasó
1330-1331 Joan II d'Arcy fou bisbe un any i després transferit a Autun. - Blasó de Joan d'Arcy
1331-1361 Albert Lordet d'una família noble de Chirac al Gavaldà, era bisbe durant la pesta de 1348. - -
1362-1366 Guillem VII Lordet Nebot del anterior, primer canonge a Mende i després vicari del bisbe. Va succeir al seu oncle després de quasi un any de vacant. - -
1366-1368 Pere II d'Aigrefeuille Abans bisbe de Tulles, Vabres, Clermont i Usès on va tenir com a vicari a Guillem de Grimoard després papa Urbà V; fou bisbe d'Avinyó nomenat per aquest papa. Pere II d'Aigrefeuille Blasó de Pere d'Aigrefeuille
1368-1370 : el papa Urbà V es reserva l'església de Mende, i la fa governar per vicaris, per emprar els ingressos en magnificar la catedral de Mende.[11] Retrat imaginari del papa Urbà V Blasó del papa Urbà V
1371-1372 Guillem VIII de Chanac Abans bisbe de Chartres, creat cardenal poc després d'arribar a Mende, conegut llavors com el "cardemal de Mende". - Blasó del cardenal Guillem de Chanac
1372-1375 Bompar Virgile De la noblesa de Mende, abans bisbe d'Usès. - Blasó de Bompar Virgile
1376-1387 Pons de La Garde Nebot de Gaucelí de la Garde, bisbe de Lodeva i després Magalona. Era comte-bisbe durant les incursions angleses i de les grans companyies al país. - Blasó episcopal dels la Garde de Chabonas
1387-1390 Joan III d'Armanyac Fill bastard del comte d'Armanyac, fou després bisbe d'Auch. - Joan III d'Armanyac[12]
1390-1408 Robert del Bosc monjo de la Chaise-Dieu, primer bisbe d'Alet i després de Coserans. - -
Joan da Costa fou bisbe el 1408, però el seu nom fou suprimit pel canonge de Montgros en 1941.[13]
1408-1409 Guillem IX de Boisratier Nadiu de Bourges, hi va retornar com arquebisbe metropolità després d'un any de ser bisbe de Mende. - -
1410-1412 Pere de Saluzzo Fill del marquès Frederic II de Saluzzo, i germà del cardenal Amadeu de Saluzzo, fou primer canonge d'Amiens i després de Lió. - Blasó de Pere de Saluzzo
1413-1413 Geraud del Puy Abans bisbe de Montauban, després de Saint-Flour i finalment de Carcassonna. Fou també ambaicador francès a Castella i a Anglaterra - Blasó de Geraud del Puy
1413-1426 Joan IV de Corbie Emparentat a sante Fleur i nebot del canceller Arnaud de Corbie va ser bisbe tres anys abans de ser traslladat a Auxerre - -
1427-1441 Ranulf de Pérusse d'Escars Designat bisbe de Llemotges pels canonges de la diòcesi, aquest bisbat fou concedit a Pierre d'Ailly i després a Nicolas Viaud per l'antipapa Joan XXIII. El papa Martí V va nomenar llavors a Hug de Roffignac i va transferir a Ranulf a Mende. - Blasó de Ranulf de Péruse d'Escars
1441-1443 Aldebert IV de Peyre Ardiaca de la diòcesi desde 1421, i després vicari general, fou elegit pels canonges el 1441, i va morir dos anys després - Blasó episcopal dels Peyre
1443-1468 Guiu de La Panouse Canonge i després vicari general de Rodès, fou escollit a Mende per unanimitat. Traslladat a Cahors el 1444, el trasllat fou finalment anul·lat. Va abdicar en favor del seu nebot i nomenat bisbe de Damasc. - Blasó épiscopal dels La Panouse
1468-1473 Antoine de La Panouse En conflit avec le Roi Louis XI, il perd l'autorité sur la ville de Mende. Les évêques ne la recouvrent qu'en 1478.[14] Neveu du précédent - Blason épiscopal des La Panouse
1473-1474 Pere Riario Nebot del Papa Sixte IV, creat cardenal el 1471. Fou llavors bisbe de Florència, de Valence i Die, i després patriarca de Constantinoble, abans de ser bisbe de Mende. Pere Riario Blasó cardenalici dels della Rovère
1474-1478 Joan V de Petit No va residir a la diòcesi. - -
1478-1483 Julià della Rovere Futur papa Juli II, mai va estar al Gavaldà que fou administrada per vicaris, entre els quals François Alamand a partir de 1480. Retrat de Juli II Blasó papal dels della Rovere
1483-1503 Climent della Rovere Nebot o cosí segon del anterior, designat per Juli II. No va arribar a Mende fins dos anys després de ser nomenat. Creat cardenal, va abdicar en favor del seu germà. Retrat de Climent della Rovere Blasó cardenalici dels della Rovere

Època moderna

Dates Nom Comentari Imatge Blasó
1504-1524 Francesc della Rovere Germà del anterior, va cabar la basílica-catedral de Notre-Dame-et-Saint-Privat de Mende. Retrat de Francesc della Rovere Blasó episcopal dels della Rovere
1524-1532 Claude Duprat Primer abat comanditari de l'abadia de Mozac de 1516 à 1524, sent nomenat bisbe per Francesc I de França. Retrat de Claude Duprat Blasó de Claude Duprat
1533-1538 Joan VI de la Rochefoucauld Abans senyor de Cellefrouin i abat de Saint-Amant-de-Boixe Retrat de Joan de la Rochefoucauld Blasó episcopal dels la Rochefoucauld
1538-1544 (ou 45) Carles de Pisseleu Germà de la favorita del rei Anna de Pisseleu, fou el primer bisbe comanditari de Bourgueil. transferit tot seguit a Condom. Retrat de Carles de Pisseleu Blasó de Carles de Pisseleu
1545-1567 Nicolau Dangu Fill natural, però legítim del canceller Antoine Duprat.[15] Fou primer bisbe de de Séez. Fou canceller del rei de Navarra. -
1568-1585 Renaud de Beaune Fou després bisbe de Bourges (lloc que va compaginar amb el de bisbe de Mende de 1581 a 1585). Després fou arquebisbe de Sens. retrat de Renaud de Beaune Blasó de Renaud de Beaune
1585-1608 Adam de Heurtelou Va restaurar la catedral de Mende destruïda per les tropes de Mathieu Merle. Retrat d'Adam de Heurtelou -
1608-1623 Carles de Rousseau Nebot del anterior, del que fou vicari general. Va consagrar la catedral restaurada. - -
1623-1625 : sede vacante
1625-1628 Daniel de La Mothe Duplessis-Houdancourt no va estar mai a la diòcesi, administrada pel vicari Jacques Dumas, mort al setge de la Rochelle Retrat de Daniel de la Mothe Duplessis-Houdancourt -
1628-1659 Silvestre de Crusy de Marcillac Va restaurar el castell episcopal de Chanac i va donar un orgue a la catedral de Mende. La població de Mende estava dividida en dos faccions rivals, els Marmaux i els Catharinaux. - -
1661-1676 Jacint Serroni Italià. Primer bisbe d'Orange, després traslladat a Albi on fou el primer arquebisbe (1676-1687). Retrat de Hyacinthe Serroni -
1677-1707 Francesc Plàcid de Baudry de Piencourt Va fer un hospital a Mende . Retrat de Francesc Plàcid de Piencourt Blasó de Francesc Plàcid de Piencourt
1707-1723 Pere de Baglion de La Salle Va viure la pesta de 1721. Va morir de verola el 1723. Retrat de Pere de Baglion de la Salle Blasó de Pere de Baglion de la Salle
1723-1767 Gabriel-Florent de Choiseul Beaupré Cèlebre per les pregàries per a posar final als atacs de la Bèstia del Gavaldà, un animal no identificat que va atacar i matar a un centenar de persones; havia estat abans bisbe de Saint-Papoul Retrat de Gabriel-Florent de Choiseul-Beaupré Blasó de Gabriel-Florent de Choiseul-Beaupré
1767-1792 Jean-Arnaud de Castellane Durant la Revolució un cisma va establir un cap espirirual alternatiu en la persona d'Esteve Nogaret però Arnaud de Catellane no va abdicar; exiliat a Suïssa fou capturat i executat el 9 de setembre de 1792. Retrat de Jean-Arnaud de Castellane -Blasó de Jean-Arnaud de Castellane
1791-1794 : Esteve Nogaret designat bisbe constitucional
1794-1802 : desconegut o vacant ?

Després del concordat

Nombroses ciutats van perdre la condició de bisbat durant la revolució francesa, però Mende fou ratificada en el concordat del 1801.

Dates Nom Comentari Retrat Blasó
1802-1805 Jean-Baptiste de Chabot Bisbe de Saint-Claude durant la revolució, va abdicar, i fou nomenat pel primer cònsol com a bisbe de Mende. Bisbe emerit de 1805 a la seva mort el 1819 - Blasó de Jean-Baptiste de Chabot
1805-1821 Esteve Perfecte Martí Maurel de Mons Durant la Revolució francesa era canonge d'Ais de Provença i vicari general del Vivarais. Després fou bisbe d'Avinyó. Retrat d'Esteve Perfecte Martí Maurel de Mons Blasó d'Esteve Maurel de Mons
administrador Charles-Louis Salmon du Chatellier el 1821
1821-1848 Claude-Jean-Joseph Brulley de La Brunière Vicari general d'Usès, es va refugiar a Roma durant la revolució francesa. El1817 fou bisbe de Pamier abans de ser nomenat a Mende Retrat de Claude Brulley de la Brunière Blasó de Claude Brulley de la Brunière
1849-1873 Jean-Antoine-Marie Foulquier Ordenat sacerdot a Rodès el 1822; es va retirar el 1873 resntant bisbe emerit fins a morir el 1882. - -
1873-1876 Joseph-Frédéric Saivet Després transferit a Perpinyà-Elna, on va morir amb 48 anys. - -
1876-1889 Julien Costes Ordenat a Rodès el 1844. Va abdicar el 1889 i fou bisbe emerit fins a la seva mort el 1890 - -
1889-1900 François-Narcisse Baptifolier Sacerdot durant 50 anys, bisbe als 70 anys, va morir al cap d'onze anys retrat de François-Narcisse Baptifolier -
1901-1906 Henri-Louis Bouquet Fou després bisbe de Chartres de 1906 a la seva mort el 1926 - -
1906-1929 Jacques-Jean Gély Consagrat pel papa Pius X - -
1929-1937 Jules-Alexandre Cusin Mestre a Portugal, consagrat bisbe titular de Nysse i coadjutor de Mende, on finalment fou bisbe el 1929. - -
1937-1945 François-Louis Auvity Bisbe auxiliar de Bourges, i després bisne de Sarepta. Va abdicar i fou bisbe titular de Dionysania, resntant bisbe emerit de Mende fins a la mort mort el 1964 -
1945-1950 Maurice Rousseau Primer bisbe auxiliar de Blois, després bisbe titular d'Isba. Després de 5 anys a Mende, fou bisbe de Laval, on va restar com bisbe emerit fins a la mort el 1967. - -
1951-1957 Émile Pirolley Abans vicari general a Vesoul, després de 6 anys a Mende fou bisbe de Nancy - -
1957-1983 René Boudon Nadiu de la Losera, ordenat a Nancy. Fou bisbe emerit del 1983 a la seva mort el 1994 - Blasó de René Boudon
1983-1989 Roger Meindre Professor de filosofia als seminaris de Saint-Flour i després de Clermont-Ferrand, bisbe el 1983. Després fou arquebisbe d'Albi el 1989. Mort el 1999. - -
1989-2002 Paul Bertrand Bisbe auxiliar de Lió, va succeir a Roger Meindre el 1989. Retirat l'octubre de 2001 i després fou bisbe emerit. - -
2002-2006 Robert Le Gall Monjo benedictí, després fou arquebisbe de Tolosa. Foto de Robert Le Gall Blasó de Robert Le Gall
Depuis 2007 François Jacolin Retrat de François Jacolin -

Fonts i referències

  1. Félix Buffière, Ce tant rude Gévaudan, volum I, cap. 8
  2. Pascal, Jean-Baptiste Étienne, Gabalum christianum ou Recherches historico-critiques sur l'Église de Mende, ancien Gévaudan, aujourd'hui département de la Lozère, Paris, Dumoulin, 1853, p. 152 (francès) a Google Books
  3. (francès) Banassac.fr
  4. Pascal, Jean-Baptiste Étienne, Gabalum christianum ou Recherches historico-critiques sur l'Église de Mende, ancien Gévaudan, aujourd'hui département de la Lozère, Paris, Dumoulin, 1853, (francès) a Google Books
  5. Gregori de Tours a la Histoire des Francs, Llibre IV
  6. Lozère, encyclopédie Bonneton, pp. 21-22, disponible en (francès) a sur Google Books
  7. Documents historiques sur la province de Gévaudan, éd. Gustave de Burdin, Toulouse, 1846, t. 1, p. 355-356.
  8. Félix Buffière, Ce tant rude Gévaudan, volum I, cap. 13, pàg.371
  9. Charles Porée, Les évêques-comtes de Gévaudan, bulletin du Gévaudan
  10. Feuda Gabalorum : t. 1, les domaines, t. 2, les fiefs, éd. Henri Boullier de Branche, Nîmes, Conseil général, 1938.
  11. Dictionnaire général et complet des persécutions souffertes par l'Église, Paul Belouino, p.132, disponible (francès) sur google books
  12. Fasti Ecclesiae Gallicanae, volume 8, le diocèse de Mende, Philippe Maurice, Brepols Publishers, Turnhout, 2004, ISBN 978-2-503-52159-6
  13. Philippe Maurice, Hélène Duthu, et Anne-Sabine Delrieu, Fasti Ecclesiae Gallicanae, volume 8, le diocèse de Mende, Philippe Maurice, Brepols Publishers, Turnhout, 2004, ISBN 978-2-503-52159-6
  14. Félix Buffière, Ce tant rude Gévaudan, volum II, pàg. 1046
  15. Dictionnaire de la noblesse, contenant les généalogies, l'histoire & la chronologie des familles nobles de la France, l'explication de leurs armes, & l'état des grandes terres du royaume, par Badier, 1776, p. 492

Enllaços externs