Llista de castells dels Països Catalans

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

La llista dels castells de la zona oriental de la península Ibèrica és una llista de les fortificacions intactes, significants, famoses o documentades als territoris destacats a sota.

Els vuit segles que durà la Conquesta (711-1492) duta a terme pels regnes cristians del nord de la península Ibèrica per recuperar les terres del sud dels musulmans suposaren una llarga època de guerres. Si s'hi afegeix les tensions internes entre els nobles i entre la noblesa i la monarquia, freqüents durant la baixa edat mitjana i que arribaren de vegades a autèntiques guerres civils, es comprèn fàcilment el paper que hi jugaren els castells i el perquè de la seua abundància a la península. Tal és així que el nom mateix dels catalans, com també dels castellans, és, segons una de les teories que el volen explicar, derivat de castlà, o siga casteller.

Entès que la frontera amb els regnes i taifes musulmans es movia cap al sud no d'un cop, sinó al llarg dels segles, es creava una sèrie de fortificacions noves amb cada avanç. Pel que fa als àrabs, ells també construïren els seus castells defensius que sovint foren reutilitzats pels cristians: el castell de Santa Bàrbara a Alacant fou construït pels àrabs, conquerit pels castellans, i per fi passà a mans de la Corona d'Aragó qui el reforçà.

Es construïen castells també com a palaus, per exemple el Palau dels Reis de Mallorca. De vegades la vila sencera es fortificà, i esdevingué una ciutadella com és el cas de Vilafranca de Conflent, Montblanc o València. Moltes poblacions tenen, a més, l'origen en un castell, que acollia dins de les seues muralles les cases dels seus pobladors (poble castral), o s'unia al poble que s'originà al costat seu, el qual adoptava també forma de castell, de vegades amb muralles, d'altres amb les mateixes cases formant un reducte tancat, amb portals per accedir a l'interior que es tancaven quan convenia (poble clos o vila closa). Algunes d'aquestes poblacions tancaven els portals a la nit fins ben avançat el segle XX.

A Rosselló, les guerres entre la Corona d'Aragó i la Corona francesa, tant abans com després del Tractat dels Pirineus, donaria motiu per construir-hi castells o enfortir aquells que ja existien. El cèlebre arquitecte militar Sébastien Le Prestre, el marquès de Vauban fou responsable del disseny de moltes ciutadelles i castells de la zona, com la de Montlluís, la de Vilafranca o el de Salses - les dues primeres enregistrades com a Patrimoni de la Humanitat des del 2008.

També hi hauria els castells d'ocupació, aquells que foren construïts després de la Guerra de Successió pel rei Felip V i successors per assegurar la lleialtat dels territoris rebels. Tal és el cas del Castell de Montjuïc i de la desapareguda Ciutadella de Barcelona. Per altra banda, castells com el de Xàtiva foren reaprofitats per a acomplir la funció de presons estatals durant segles.

A continuació hi ha un llistat dels castells presents a la zona oriental de la península Ibèrica, per vegueria, illa o província:

Catalunya Nord[modifica | modifica el codi]

Façana occidental del Palau dels Reis de Mallorca, amb la torre mestra

Alta Cerdanya[modifica | modifica el codi]

Conflent[modifica | modifica el codi]

Rosselló[modifica | modifica el codi]

Castells existents[modifica | modifica el codi]

Forts i bateries d'època moderna[modifica | modifica el codi]

Torres[modifica | modifica el codi]

Viles i pobles amb recinte fortificat[modifica | modifica el codi]

Castells desapareguts[modifica | modifica el codi]

Vallespir[modifica | modifica el codi]


Andorra[modifica | modifica el codi]


Principat de Catalunya[modifica | modifica el codi]

Girona[modifica | modifica el codi]

Alt Empordà

Baix Empordà

Garrotxa

Gironès

Pla de l'Estany

Selva

Ripollès

Catalunya Central[modifica | modifica el codi]

Anoia

Bages

Berguedà

Moianès

Osona

Solsonès

Àmbit Metropolità de Barcelona[modifica | modifica el codi]

Baix Llobregat

Barcelonès

Garraf

Maresme

Vallès Occidental

Vallès Oriental

Alt Pirineu[modifica | modifica el codi]

Alta Ribagorça

Alt Urgell

Baixa Cerdanya

Pallars Jussà

Torre Ginebrell, a Vilamolat de Mur, Pallars Jussà
El castell de Llordà des del nord-oest, al Pallars Jussà

Pallars Sobirà

Vall d'Aran

Terres de Ponent[modifica | modifica el codi]

Garrigues

Noguera

Pla d'Urgell

Segarra

Segrià

Urgell

Tarragona[modifica | modifica el codi]

Alt Camp

Alt Penedès

Baix Camp

Baix Penedès

El Castell de Pilat o Pretori, a Tarragona

Conca de Barberà

Priorat

Tarragonès

Terres de l'Ebre[modifica | modifica el codi]

Baix Ebre

Montsià

Ribera d'Ebre

Illes Balears[modifica | modifica el codi]

Formentera

Eivissa

Mallorca

Menorca

l'Alguer[modifica | modifica el codi]

Muralles de la vila de l'Alguer


Franja de Ponent[modifica | modifica el codi]

Baix Cinca

Llitera

Matarranya

Baixa Ribagorça

Baix Aragó-Casp

País Valencià[modifica | modifica el codi]

Alacant[modifica | modifica el codi]

Alcoià

Alacantí

Alt Vinalopó

Baix Segura

Baix Vinalopó

Comtat

Marina Alta

Marina Baixa

Vinalopó Mitjà

Castelló[modifica | modifica el codi]

Alcalatén

Alt Millars

Alt Maestrat

Alt Palància

Baix Maestrat

Plana Alta

Plana Baixa

Ports

València[modifica | modifica el codi]

Vista del Castell de Moixent i la torre de Coloms, a la Costera.

Camp de Túria

Camp de Morvedre

Canal de Navarrés

Costera

Foia de Bunyol

Horta

Plana d'Utiel

Racó

Ribera Alta

Ribera Baixa

Safor

Serrans

Vall d'Albaida

Vall de Cofrents

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Sant Vicenç de Montclar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Montclar». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Calassanç». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. «la Móra». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. Romànic Aragonés, Calbera
  6. «Calladrons». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. «Casserres del Castell». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. «castell de Castre». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. «Entença». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. «Falç». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. Romànic Aragonés, Castell de Finestres
  12. «Fontova». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  13. «Jusseu». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  14. «Llaguarres». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  15. Romànic aragonés, Castell de Llaguarres
  16. «Lluçars». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  17. Romànic aragonés, Castell de Monesma
  18. «Pilzà». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  19. «Purroi». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  20. «Viacamp». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  21. «Alcosser». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  22. «Planes de la Baronia». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  23. «castellet dels Alcalanets». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  24. «Benimeixís». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  25. «Serra». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  26. «Tous». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]