Llista de comtats d'Arkansas

Mapa dels comtats de l'estat d'Arkansas.

L'estat nord-americà de Arkansas s'organitza en 75 comtats. Cal destacar la particularietat que hi ha deu comtats que tenen dues seus de comtat.

El comtat més poblat de l'estat és el comtat de Pulaski amb més de 400 mil habitants segons l'estimació del cens de 2024. Mentre que el comtat d'Arkansas és el de menys població amb 16.050 habitants. Union és el comtat més extens amb una superfície de 2.733 km², mentre que el comtat de Lafayette és el de menys extensió amb 1.412 km² de superfície.

L'abreviació postal de Arkansas és AR i el seu codi FIPS d'estat és el 05.

Comtats actuals

Nom del comtat	Seu del comtat	Data de creació	Origen	Etimologia del nom	Població (2024)	Superfície	Mapa
Arkansas	Stuttgart i DeWitt	1813	Comtat original.	Pel riu Arkansas.	16.050	2.678 km²
Ashley	Hamburg	1848	A partir dels comtats de Chicot, Drew i Union.	Per Chester Ashley, senador dels Estats Units d'Arkansas.	17.984	2.432 km²
Baxter	Mountain Home	1873	A partir dels comtats de Fulton, Izard, Marion i Searcy.	Per Elisha Baxter, governador d'Arkansas.	43.007	1.520 km²
Benton	Bentonville	1836	A partir del comtat de Washington.	Per Thomas Hart Benton, senador dels Estats Units de Missouri.	321.566	2.292 km²
Boone	Harrison	1869	A partir dels comtats de Carroll i Marion.	Per Daniel Boone, pioner, explorador i militar estatunidenc.	38.636	1.559 km²
Bradley	Warren	1840	A partir del comtat d'Union.	Per Hugh Bradley, un soldat a la guerra de 1812 i primer colon de la zona.	9.935	1.695 km²
Calhoun	Hampton	1850	A partir dels comtats de Dallas i Ouachita.	Per John C. Calhoun, setè vicepresident dels Estats Units i senador de Carolina del Sud.	4.690	1.638 km²
Carroll	Berryville i Eureka Springs	1833	A partir dels comtats d'Izard i al 1870 del de Madison.	Per Charles Carroll de Carrollton, signant de la Declaració d'Independència.	28.968	1.655 km²
Chicot	Lake Village	1823	A partir del comtat d'Arkansas.	Per Point Chicot al riu Mississipi.	9.272	1.789 km²
Clark	Arkadelphia	1818	A partir del comtat d'Arkansas.	Per William Clark, explorador i governador del Territori de Missouri.	20.920	2.286 km²
Clay	Piggott i Corning	1873	A partir dels comtats de Randolph i Greene, originalment anomenats Clayton abans de 1875.	Per John Clayton, politic estatal, escursat a Clay.	14.112	1.661 km²
Cleburne	Heber Springs	1883	A partir dels comtats d'Independence, Van Buren i White.	Per Patrick Cleburne, general confederat a la Guerra Civil dels Estats Units.	25.646	1.533 km²
Cleveland	Rison	1873	A partir dels comtats de Bradley, Dallas, Jefferson i anteriorment anomenat comtat de Dorsey (des de 1885).	Per Grover Cleveland, 22è i 24è president dels Estats Units. Anteriorment per Stephen Dorsey, senador d'Arkansas.	7.367	1.551 km²
Columbia	Magnolia	1852	A partir dels comtats de Lafayette, Hempstead i Ouachita.	Per Columbia, una personificació femenina dels Estats Units.	22.024	1.986 km²
Conway	Morrilton	1825	A partir del comtat de Pulaski.	Per Henry Wharton Conway, delegat territorial a la Cambra de Representants dels Estats Units.	21.422	1.468 km²
Craighead	Jonesboro i Lake City	1859	A partir dels comtats de Mississippi, Greene i Poinsett.	Per Thomas Craighead, un senador estatal que es va oposar, irònicament, a la creació del comtat.	115.852	1.847 km²
Crawford	Van Buren	1820	A partir del comtat de Pulaski.	Per William H. Crawford, polític que va exercir com a secretari del Tresor i secretari de Guerra.	62.258	1.565 km²
Crittenden	Marion	1825	A partir del comtat de Phillips.	Per Robert Crittenden, primer secretari del Territori d'Arkansas.	46.633	1.649 km²
Cross	Wynne	1862	A partir dels comtats de Crittenden, Poinsett i St. Francis.	Per David C. Cross, soldat confederat a la Guerra Civil i polític local.	16.194	1.612 km²
Dallas	Fordyce	1845	A partir dels comtats de Bradley i Clark.	Per George M. Dallas, onzè vicepresident dels Estats Units.	6.076	1.731 km²
Desha	Arkansas City	1838	A partir dels comtats d'Arkansas i Union, després del de Chicot (abans de 1880) i Lincoln (abans de 1930).	Per Benjamin Desha, un soldat a la guerra anglo-americana de 1812.	10.321	2.123 km²
Drew	Monticello	1846	A partir dels comtats de Bradley, Chicot, Desha i Union.	Per Thomas S. Drew, tercer governador d'Arkansas.	16.935	2.164 km²
Faulkner	Conway	1873	A partir dels comtats de Conway i Pulaski.	Per Sandford C. Faulkner, compositor i violinista conegut per la cançó Viatger d'Arkansas.	131.611	1.720 km²
Franklin	Ozark i Charleston	1837	A partir dels comtats de Crawford i Johnson.	Per Benjamin Franklin, considerat un dels Pares fundadors dels Estats Units.	17.586	1.605 km²
Fulton	Salem	1842	A partir del comtat d'Izard i després del de Lawrence (abans de 1850).	Per William S. Fulton, últim governador del Territori d'Arkansas abans d'esdevenir estat.	12.546	1.607 km²
Garland	Hot Springs	1873	A partir dels comtats de Hot Spring, Montgomery i Saline.	Per Augustus Hill Garlan (1832–1899), senador dels Estats Units i onzè governador d'Arkansas.	99.902	1.903 km²
Grand	Sheridan	1869	A partir dels comtats de Hot Spring, Jefferson i Saline.	Per Ulysses S. Grant, 18è president dels Estats Units.	18.546	1.639 km²
Greene	Paragould	1833	A partir dels comtats de Lawrence i més tard del de Randolph.	Per Nathanael Greene, general de la Guerra d'Independència.	46.928	1.501 km²
Hempstead	Hope	1818	A partir del comtat d'Arkansas.	Per Edward Hempstead, delegat a la Cambra de Representants dels Estats Units del Territori de Missouri.	19.105	1.920 km²
Hot Spring	Malvern	1829	A partir del comtats de Clark i més tard del de Montgomery (1880)	Per les fonts termals de la zona.	33.313	1.611 km²
Howard	Nashville	1873	A partir dels comtats de Hempstead, Pike, Polk i Sevier.	Per James H. Howard, senador estatal.	12.387	1.542 km²
Independence	Batesville	1820	A partir del comtat de Lawrence.	Per la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica.	38.345	1.998 km²
Izard	Melbourne	1825	A partir dels comtats de Crawford, Independence, i més tard del de Fulton (1880)	Per George Izard, governador del Territori d'Arkansas i general durant la guerra anglo-americana de 1812.	14.291	1.513 km²
Jackson	Newport	1829	A partir dels comtats de Lawrence i St. Francis.	Per Andrew Jackson, setè president dels Estats Units.	16.673	1.661 km²
Jefferson	Pine Bluff	1829	A partir dels comtats d'Arkansas i Pulaski.	Per Thomas Jefferson, tercer president dels Estats Units.	63.672	2.366 km²
Johnson	Clarksville	1833	A partir del comtat de Pope i d'una petita part del de Madison (1890)	Per Benjamin Johnson, primer jutge del tribunal de districte federal d'Arkansas.	26.172	1.768 km²
Lafayette	Lewisville	1827	A partir del comtat de Hempstead i més tard del de Columbia (1910)	Per Gilbert du Motier, marquès de La Fayette, general francès aristòcrata i militar francès que participà en la Guerra d'Independència.	6.015	1.412 km²
Lawrence	Walnut Ridge	1815	A partir dels comtats d'Arkansas i New Madrid (Missouri).	Per James Lawrence, oficial naval nord-americà durant la guerra anglo-americana de 1812.	16.305	1.534 km²
Lee	Marianna	1873	A partir dels comtats de Crittenden, Monroe, Phillips i St. Francis.	Per Robert E. Lee, general confederat durant la Guerra Civil.	8.104	1.604 km²
Lincoln	Star City	1871	A partir dels comtats d'Arkansas, Bradley, Desha, Drew i Jefferson.	Per Abraham Lincoln, setzè president dels Estats Units.	12.868	1.482 km²
Little River	Ashdown	1867	A partir del comtat de Sevier.	Pel riu Little River, un tributari del Red River.	11.626	1.463 km²
Logan	Booneville i Paris	1871	A partir dels comtats de Franklin, Johnson, Pope, Scott i Yell (anomenat formalment comtat de Sarber)	Per James Logan, un dels primers pobladors de l'oest d'Arkansas.	21.457	1.895 km²
Lonoke	Lonoke	1873	A partir dels comtats de Prairie i Pulaski.	Per un roure que s'aixecava al lloc de l'actual seu del comtat.	76.389	2.078 km²
Madison	Huntsville	1836	A partir del comtat de Washington.	Pel comtat de Madison, Alabama, origen d'alguns primers colons.	17.865	2.168 km²
Marion	Yellville	1835	A partir del comtat d'Izard.	Per Francis Marion, militar que serví a la Guerra franco-índia i a la Guerra d'Independència.	17.593	1.659 km²
Miller	Texarkana	1874	A partir del comtat de Lafayette.	Per James Miller, primer governador del Territori d'Arkansas.	41.958	1.651 km²
Mississippi	Blytheville i Osceola	1833	A partir del comtat de Crittenden.	Pel riu Mississipi.	38.095	2.382 km²
Monroe	Clarendon	1829	A partir dels comtats d'Arkansas i Phillips.	Per James Monroe, cinquè president dels Estats Units.	6.415	1.609 km²
Montgomery	Mount Ida	1842	A partir del comtat de Hot Spring	Per Richard Montgomery, general estatunidenc durant la Guerra d'Independència.	8.510	2.073 km²
Nevada	Prescott	1871	A partir dels comtats de Columbia, Hempstead i Ouachita.	Per l'estat de Nevada, que té un perímetre similar als límits del comtat.	8.004	1.608 km²
Newton	Jasper	1842	A partir del comtat de Carroll.	Per Thomas W. Newton, senador estatal i membre de la Cambra de Representants dels Estats Units per Arkansas.	7.026	2.132 km²
Ouachita	Camden	1842	A partir del comtat d'Union	Pel riu Ouachita.	21.684	1.916 km²
Perry	Perryville	1840	A partir del comtat de Conway.	Per Oliver Hazard Perry, un oficial naval de la guerra anglo-americana de 1812.	10.251	1.452 km²
Phillips	Helena	1820	A partir dels comtatd d'Arkansas i Lawrence.	Per Sylvanus Phillips, membre de la legislatura territorial.	14.661	1.884 km²
Pike	Murfreesboro	1833	A partir dels comtats de Clark i Hempstead.	Per Zebulon Montgomery Pike, militar i explorador conegut per haver dut a terme l'expedició Pike.	10.027	1.590 km²
Poinsett	Harrisburg	1838	A partir dels comtats de Greene i Lawrence.	Per Joel Roberts Poinsett, metge, botànic, polític i embaixador estatunidenc a Mèxic don introduí la ponsètia als EUA.	22.300	1.977 km²
Polk	Mena	1844	A partir del comtat de Sevier.	Per James Knox Polk, onzè president dels Estats Units.	19.434	2.234 km²
Pope	Russellville	1829	A partir del comtat de Crawford.	Per John Pope, governador del Territori d'Arkansas.	64.829	2.152 km²
Prairie	Des Arc i DeValls Bluff	1846	A partir dels comtats d'Arkansas i Pulaski.	Per la gran praderia que s'estén a l'est d'Arkansas.	7.935	1.750 km²
Pulaski	Little Rock	1818	A partir dels comtats d'Arkansas i Lawrence.	Pel comte polonès Kazimierz Pulaski, hereoi de la guerra d'Independència.	401.209	2.092 km²
Randolph	Pocahontas	1835	A partir del comtat de Lawrence.	Per John Randolph de Roanoke, propietari d'una plantació i polític de Virgínia a la Cambra de Representants dels Estats Units.	19.040	1.699 km²
Saint Francis	Forrest City	1827	A partir del comtat de Phillips.	Pel riu Saint Francis, tributari del riu Mississipi.	21.822	1.664 km²
Saline	Benton	1835	A partir dels comtats d'Independence i Pulaski.	Per les reserves de salt de la zona.	131.252	1.892 km²
Scott	Waldron	1833	A partir dels comtats de Crawford i Pope.	Per Andrew Scott, jutge del Tribunal Suprem del Territori d'Arkansas.	9.837	2.326 km²
Searcy	Marshall	1838	A partir del comtat de Marion.	Per Richard Searcy, jutge del comtat de Lawrence.	7.836	1.731 km²
Sebastian	Fort Smith i Greenwood	1851	A partir dels comtats de Crawford i Scott.	Per William K. Sebastian, advocat, judge i polític d'Helena (Arkansas).	130.035	1.414 km²
Sevier	De Queen	1828	A partir del comtat de Hempstead.	Per Ambrose Hundley Sevier, advocat i polític d'Arkansas.	15.735	1.506 km²
Sharp	Ash Flat	1868	A partir del comtat de Lawrence.	Per Ephraim Sharp, un primer colonitzador i legislador estatal.	18.130	1.570 km²
Stone	Mountain View	1873	A partir dels comtats d'Independence, Izard, Searcy i Van Buren.	Pel terreny accidentat i rocós de la zona.	12.785	1.578 km²
Union	El Dorado	1829	A partir dels comtats de Clark i Hempstead.	Petició dels ciutadans en l'esperit d'"Unió i Unitat".	37.008	2.733 km²
Van Buren	Clinton	1833	A partir dels comtats de Conway, Independence i Izard.	Per Martin Van Buren, vuitè president dels Estats Units.	16.152	1.876 km²
Washington	Fayetteville	1828	A partir del comtat de Lovely del Territori d'Arkansas.	Per George Washington, primer president dels Estats Units.	266.184	2.465 km²
White	Searcy	1835	A partir dels comtats d'Independence, Jackson i Pulaski.	Per Hugh L. White, senador de Tennessee i candidat a la presidència dels Estats Units el 1836 pel Partit Whig.	79.091	2.700 km²
Woodruff	Augusta	1862	A partir dels comtats de Jackson i Saint Francis.	Per William Woodruff, el primer editor de diaris d'Arkansas.	5.808	1.539 km²
Yell	Dardanelle i Danville	1840	A partir dels comtats de Hot Spring, Pope i Scott.	Per Archibald Yell, segon governador d'Arkansas.	20.134	2.457 km²

Antics comtats

• Comtat de Lovely: creat el 13 d'octubre de 1827 a partir del comtat de Crawford i abolit el 17 d'octubre de 1828. El Tractat de Washington de 1828 amb la nació Cherokee va cedir la major part del comtat per convertir-se en Territori Indi i la part restant es va convertir en el comtat de Washington.
• Comtat de Miller: creat a partir del comtat de Hempstead. La majoria de la seva part nord es trobava dins la nació Choctaw (ara part d'Oklahoma), la resta es va dissoldre dins el comtat de Sevier el 1828. Tota la part sud es trobava a Texas, i es va dissoldre nominalment dins el comtat de Lafayette el 1838. L'actual comtat de Miller es va crear el 1874 a partir d'una àrea que formava part del comtat de Lafayette abans que l'antic comtat de Miller fos dissolt.