Vés al contingut

Llista de comtats de Nou Mèxic

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Mapa dels comtats de l'estat de Nou Mèxic.

L'estat nord-americà de Nou Mèxic s'organitza en trenta-tres comtats.[1]

El comtat més poblat de l'estat és el comtat de Bernalillo amb més de 670.000 habitants segons l'estimació del cens de 2024, mentre que el comtat de Harding és el menys poblat amb poc més de 635 habitants. Catron és el comtat més extens amb una superfície de 17.940 km² mentre que el de Los Alamos és el de menys extensió amb només 280 km² de superfície.[2]

L'abreviació postal de Nou Mèxic és NM i el seu codi FIPS d'estat és el 35.[3]

Història

[modifica]

El Territori de Nou Mèxic es va organitzar el setembre de 1850. El 1852 es van crear els primers nou comtats del territori: Bernalillo, Doña Ana, Rio Arriba, San Miguel, Santa Ana, Santa Fe, Socorro, Taos i Valencia. El comtat de Mora es va crear el 1860. Després de la compra de Gadsden de 1853-1854, la part més al nord-est del Territori de Nou Mèxic va ser cedida al nou Territori de Colorado el febrer de 1861, abans que la meitat occidental es reorganitzés com el Territori d'Arizona el febrer de 1863, establint els límits actuals de Nou Mèxic.

El comtat de Grant es va crear el 1868, seguit dels comtats de Colfax i Lincoln el 1869. El 1876, el comtat de Santa Ana va ser absorbit pel comtat de Bernalillo. Es van crear 14 comtats més entre 1884 i 1909, fet que va elevar el nombre total a 26.

Nou Mèxic va ser admès a la Unió com el 47è estat el 6 de gener de 1912. Els comtats de De Baca i Lea van ser creats el 1917, seguits del comtat d'Hidalgo el 1920 i els comtats de Catron i Harding el 1921. El comtat de Los Alamos va ser creat el 1949 i finalment el comtat de Cibola el 1981, fet que va elevar el nombre total de comtats als 33 actuals.

Comtats actuals

[modifica]
Nom del comtat[4] Seu del comtat[4] Data de creació[4] Origen[5][6] Etimologia del nom Població (2024)[2] Superfície[4] Mapa
Bernalillo Albuquerque 1852 Un dels nou comtats originals. Per la la ciutat de Bernalillo, que actualment ja no forma part del comtat.[7] 671.747 3.020 km² Comtat de Bernalillo
Catron Reserve 1921 A partir del comtat de Socorro. Per Thomas B. Catron, advocat de Santa Fe i el primer senador dels Estats Units de Nou Mèxic. 3.795 17.943 km² Comtat de Catron
Chaves Roswell 1889 A partir del comtat de Lincoln. Per José Francisco Chaves, coronel de l'exèrcit dels Estats Units a Nou Mèxic durant la Guerra civil. 63.697 15.724 km² Comtat de Chaves
Cibola Grants 1981 A partir dels comtats de Catron, McKinley, Socorro i Valencia. Per la ciutat llegendària de Cíbola. 26.686 11.759 km² Comtat de Cibola
Colfax Raton 1869 A partir del comtat de Mora. Per Schuyler Colfax, dissetè vicepresident dels Estats Units. 12.307 9.731 km² Comtat de Colfax
Curry Clovis 1909 A partir dels comtats de Quay i Roosevelt. Per George Curry, governador del Territori de Nou Mèxic. 47.156 3.642 km² Comtat de Curry
De Baca Fort Sumner 1917 A partir dels comtats de Chaves i Guadalupe. Per Ezequiel Cabeza De Baca, segon governador de l'estat. 1.657 6.022 km² Comtat de De Baca
Doña Ana Las Cruces 1852 Un dels nou comtats originals. Per Doña Ana Robledo, una dona espanyola del segle XVII coneguda per les seves donacions benèfiques a la població nadiua. 229.366 9.860 km² Comtat de Doña Ana
Eddy Carlsbad 1887 A partir del comtat de Lincoln. Per Charles Eddy, ramader i promotor immobiliari de la zona. 61.436 10.831 km² Comtat d'Eddy
Grant Silver City 1868 A partir del comtat de Doña Ana. Per Ulysses S. Grant, divuitè president dels Estats Units. 27.541 10.272 km² Comtat de Grant
Guadalupe Santa Rosa 1891 A partir del comtat de San Miguel. Per la Nostra Senyora de Guadalupe. 4.385 7.850 km² Comtat de Guadalupe
Harding Mosquero 1921 A partir dels comtats de Mora i Union. Per Warren G. Harding, 29è president dels Estats Units. 635 5.506 km² Comtat de Harding
Hidalgo Lordsburg 1920 A partir del comtat de Grant. Pel Tractat de Guadalupe-Hidalgo, tractat de pau que posà fi a la Guerra de Mèxic-Estats Units. 3.966 8.925 km² Comtat d'Hidalgo
Lea Lovington 1917 A partir dels comtats de Chaves i Eddy. Per Joseph Calloway Lea, fundador de l'Acadèmia Militar de Nou Mèxic. 75.151 11.378 km² Comtat de Lea
Lincoln Carrizozo 1869 A partir del comtat de Socorro. Per Abraham Lincoln, setzè president dels Estats Units. 20.025 12.512 km² Comtat de Lincoln
Los Alamos Los Alamos 1949 A partir dels comtats de Sandoval i Santa Fe. Per la població de Los Alamos, que al seu torn és el nom castellà que fa referència als pollancres o àlbers. Alternativament, "Los Alamos" podria referir-se als grans bosquets de Populus tremuloides que s'intercalen al bosc de coníferes als vessants de les muntanyes per sobre de la població. 19.675 282 km² Comtat de Los Alamos
Luna Deming 1901 A partir dels comtat de Doña Ana i Grant. Per Solomon Luna, el terratinent més gran del comtat en el moment de la seva creació. 25.878 7.679 km² Comtat de Luna
McKinley Gallup 1899 A partir del comtat de Bernalillo. Per William McKinley, 25è President dels Estats Units. 68.945 14.113 km² Comtat de McKinley
Mora Mora 1860 A partir del comtat de Taos. Per la ciutat de Mora, que al seu torn pren el nom del fruit de la morera, la mora. 4.096 5.001 km² Comtat de Mora
Otero Alamogordo 1899 A partir dels comtats de Doña Ana i Lincoln. Per Miguel Antonio Otero, delegat territorial al Congrés dels Estats Units o pel seu fill Miguel Antonio Otero II, 16è governador del Territori de Nou Mèxic. 69.711 17.164 km² Comtat d'Otero
Quay Tucumcari 1903 A partir del comtat de Guadalupe. Per Matthew Quay, sendor per Pennsilvània que va donar suport a la condició d'estat de Nou Mèxic. 8.403 7.394 km² Comtat de Quay
Rio Arriba Tierra Amarilla 1852 Un dels nou comtats originals. Per la seva ubicació a la part alta del Rio Grande. 39.955 15.172 km² Comtat de Rio Arriba
Roosevelt Portales 1903 A partir dels comtats de Chaves i Guadalupe. Per Theodore Roosevelt, sisè president dels Estats Units. 18.713 6.343 km² Comtat de Roosevelt
Sandoval Bernalillo 1903 A partir del comtat de Bernalillo. Per la família Sandoval, terratinents espanyols del segle XVII. 157.757 9.609 km² Comtat de Sandoval
San Juan Aztec 1887 A partir del comtat de Rio Arriba. Pel riu San Juan, tributari del riu Colorado. 120.817 14.281 km² Comtat de San Juan
San Miguel Las Vegas 1852 Un dels nou comtats originals. Per l'església San Miguel de Bado, primera de la zona. 26.428 12.217 km² Comtat de San Miguel
Santa Fe Santa Fe 1852 Un dels nou comtats originals. Per la ciutat de Santa Fe, el nom complet en castellà de la qual és "La Villa Real de la Santa Fe de San Francisco de Assis".[8][9] 157.765 4.944 km² Comtat de Santa Fe
Sierra Truth or Consequences 1884 A partir dels comtats de Doña Ana i Socorro. Possiblement per la Black Range, en castellà "range" és "sierra". 11.389 10.826 km² Comtat de Sierra
Socorro Socorro 1852 Un dels nou comtats originals. Probablement per Nuestra Señora de Perpetuo Socorro, primera missió catòlica de la zona. 15.967 17.216 km² Comtat de Socorro
Taos Taos 1852 Un dels nou comtats originals. Per la ciutat de Taos, i aquesta per la tribu ameríndia Pueblo de Taos. La paraula "taos" vol dir "salze vermell" en la llengua tiwa. 34.482 5.706 km² Comtat de Taos
Torrance Estancia 1903 A partir dels comtats de Bernalillo, Socorro i Valencia. Per Francis J. Torrance, instaurador del Ferrocarril Central de Nou Mèxic. 15.986 8.664 km² Comtat de Torrance
Union Clayton 1893 A partir dels comtats de Colfax, Mora i San Miguel. Anomenat així per la "unió" dels tres comtats que van cedir terres per formar el nou comtat. 3.926 9.920 km² Comtat de Union
Valencia Los Lunas 1852 Un dels nou comtats originaris. Per la població de Valencia del mateix comtat, i aquesta per la població de València. 80.813 2.766 km² Comtat de Valencia

Comtats proposats

[modifica]
  • Comtat de Santa Fe (1848–1850), mai organitzat, incloïa la part de Nou Mèxic a l'est del Rio Grande, excepte el sud-est de Nou Mèxic a l'est del riu Pecos i al sud del riu Prairie Dog Town Fork, així com la regió de Trans-Pecos i la major part de les regions Panhandle de Texas, l'Oklahoma Panhandle i parts de Colorado, Kansas i Wyoming. Abans que Texas cedís les seves terres occidentals al govern federal després del Compromís de 1850, els comtats d'El Paso i Worth es van crear breument a partir del comtat de Santa Fe al centre-sud de Nou Mèxic, entre el Rio Grande i el Pecos.

Comtats històrics

[modifica]

Durant la història de l'estat només s'ha eliminat un comtat:

  • Comtat de Santa Ana. Creat el 22 de setembre de 1846 a partir d'un antic partido del govern mexicà com un dels set comtats originals de Nou Mèxic segons el codi de lleis de Kearny per al territori mexicà ocupat.[10] el 9 de gener de 1852 es van redefinir tots els vomtats de Nou Mèxic i el comtat de Santa Ana es va estendre cap a l'oest fins a la frontera amb Califòrnia, incloent-hi terres a l'actual Arizona i Nevada.[11][12] El 29 de desembre de 1863 amb la creació de l'estat d'Arizona a partir de la meitat occidental del Territori de Nou Mèxic, el comtat de Santa Ana es va reduir de mida.[13] Finalment va ser absorbit pel comtat de Bernalillo el 13 de gener de 1876.[14]
  • El comtat d'Arizona (Territori de Nou Mèxic) s'esmenta al cens dels Estats Units de 1860.*[15]
  • El comtat de Mesilla apareix al mapa territorial de la dècada de 1860 que abasta l'àrea dels actuals Dona Aña, Grant, Hidalgo, Luna i Sierra a l'oest del Rio Grande.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Counties of New Mexico» (en anglès). White Oaks New Mexico Goldrush. [Consulta: 5 juliol 2025].
  2. 1 2 «QuickFacts New Mexico» (en anglès). US Census Bureau. [Consulta: 7 juliol 2025].
  3. ↑ «States and Counties FIPS codes». Federal Communications Commission. [Consulta: 7 juliol 2025].
  4. 1 2 3 4 «New Hampshire». NACo. Arxivat de l'original el 11 juliol 2007. [Consulta: 5 juliol 2025].
  5. ↑ Pearce, T. M.. New Mexico place names; a geographical dictionary. Albuquerque: University of New Mexico Press, 1975. ISBN 0-8263-0082-0 [Consulta: 7 juliol 2025].
  6. ↑ Julyan, Robert. The Place Names of New Mexico. Albuquerque: The University of New Mexico Press, 1996, p. 403. ISBN 978-0826316899 [Consulta: 7 juliol 2025].
  7. ↑ Briseno, Elaine D. «Which came first? The city or the county of Bernalillo?» (en anglès). Rio Rancho Observer, 2 març 2025 [Consulta: 6 juliol 2025].
  8. ↑ «Santa Fe» (en anglès). Enciclopaedia Britannica. [Consulta: 7 juliol 2025].
  9. ↑ «The Story Behind 54 American Cities Named After Catholic Saints». EpicPEW. Arxivat de l'original el 11 febrer 2018. [Consulta: 7 juliol 2025].
  10. ↑ «Laws For the Government of New Mexico» (en anglès). Arizona State Library, Archives and Public Records. [Consulta: 6 juliol 2025].
  11. ↑ «CHAPTER 1-8 CORPORATE SEAL AND EMBLEMS». American Legal Publishing Corporation. Arxivat de l'original el 29 juny 2015. [Consulta: 6 juliol 2025].
  12. ↑ «Map guide to the U.S. Federal censuses, 1790-1920/ William Thorndale and William Dollarhide» (en anglès). FamilySearch. [Consulta: 6 juliol 2025].
  13. ↑ Wagoner, Jay J. Arizona Territory, 1863-1912; a political history (en anglès). Tucson: University of Arizona Press, 1970. ISBN 0816501769 [Consulta: 6 juliol 2025].
  14. ↑ «New Mexico: Consolidated Chronology of State and County Boundaries» (en anglès). 2007. The Newberry Library. [Consulta: 6 juliol 2025].
  15. ↑ «TERRITORY OF NEW MEXICO.». 1860. United States Census Bureau. [Consulta: 7 juliol 2025].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_de_comtats_de_Nou_Mèxic&oldid=38341079»