Copríncep d'Andorra

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Llista de coprínceps d'Andorra)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Copríncep Episcopal del Principat d'Andorra
Coat of Arms of High Authorities of Andorra.svg
Tractament Sa Excel·lència, Excel·lentíssim Senyor
Residència Palau Episcopal de la Seu d'Urgell
Designat per Papa
Creació 1278
Primer titular Pere d'Urtx
Precedit per Joan Martí Alanis
Lloc web http://www.bisbaturgell.org/
Modifica dades a Wikidata
Copríncep Francès del Principat d'Andorra
Coat of Arms of High Authorities of Andorra.svg
Tractament Sa Excel·lència, Excel·lentíssim Senyor
Residència Palau de l'Elisi
Designat per República Francesa
Creació 1278
Primer titular Roger Bernat III de Foix
Precedit per Nicolas Sarkozy
Lloc web http://www.elysee.fr/
Modifica dades a Wikidata

El principat d'Andorra, als Pirineus entre França i Espanya, va ser creat el 1278 per un "Primer Pareatge" entre el bisbe d'Urgell i el comte de Foix. Aquest comtat passà als reis de Navarra 1479, i després als de França 1589. Els drets de copríncep han estat assumits pels presidents de les diferents Repúbliques de França.

Els tractats de pareatge són molt coneguts a la França medieval. Quasi sempre eren signats per una part laica i una eclesiàstica, i representaren, al sud de França, un mecanisme mitjançant el qual es va introduir la monarquia dels Capet dins els àmbits de l'Església.

Els Coprínceps a la Constitució de 1993: característiques, funcions i atribucions[modifica | modifica el codi]

Els Coprínceps, d’acord amb el Títol III de la Constitució de 1993[1] i la tradició institucional andorrana, són els Caps d’Estat del Principat d’Andorra, càrrec que exerceixen de forma conjunta i indivisa (art. 43.1). Com a institució sorgida dels Pareatges

Monument commemoratiu al primer Pareatge (1278-1978)

i de la seva evolució històrica, els Coprínceps són, a títol personal i exclusiu, el Bisbe d’Urgell i el President de la República Francesa (art. 43.2). Esdevenen símbol i garantia de la permanència i la continuïtat d’Andorra, així com de la seva independència i del manteniment de l’esperit paritari en les relacions amb els estats veïns, el Regne d’Espanya i la República Francesa (art. 44.1). Alhora, arbitren i moderen el funcionament dels poders públics i de les institucions (art. 44.2).

En cas de vacança d’un dels Coprínceps, la Constitució reconeix la validesa dels mecanismes de substitució previstos en els ordenaments respectius, a fi de què no s’interrompi el normal funcionament de les institucions del país (art. 49). Aquests mecanismes són, per part del Copríncep Episcopal, el nomenament canònic del Bisbe d’Urgell per part del Summe Pontífex,[2] i per part del Copríncep Francès, l’elecció mitjançant sufragi universal directe per part del poble francès al President de la República Francesa.[3]

En el moment en què són designats pels càrrecs anteriorment esmentats esdevenen Coprínceps d’Andorra i han de jurar o prometre exercir les seves funcions d’acord amb la Constitució (art. 43.2). Tot i que la norma fonamental no ho especifica, el jurament s’ha vingut efectuant en sessió de Consell General ja que expressa la representació mixta i paritària de la població nacional i de les set Parròquies i representa el poble andorrà (art. 50). L’Excm. Sr. Joan - Enric Vives, actual Copríncep Episcopal, va prestar el jurament personalment en sessió extraordinària celebrada el 10 de juliol del 2003.[4] L’Excm. Sr. François Hollande, actual Copríncep Francès, tal com ho havien fet els seus predecessors, va jurar a través de la seva Representant Personal al Principat, la M.I. Sra. Sylvie Hubac, que va donar lectura a la declaració en sessió ordinària celebrada el 7 de juny del 2012.[5]

Els poders d’ambdós Coprínceps són iguals i deriven de la Constitució i de les lleis (art. 43.2). Llevat dels casos previstos en la norma fonamental, els Coprínceps no estan subjectes a responsabilitat. De les seves accions se’n fan responsables els qui les contrasignen. Són el Cap de Govern, el Síndic General i els Ministres competents els que referenden els actes establerts en l’article 45.1 de la Constitució (art. 75).[6]

Com a Caps d’Estat assumeixen la més alta representació del Principat (art. 43.1) en les relacions amb la comunitat internacional, especialment amb els estats veïns. Aquesta funció s’ha exercit de diverses formes. N’és un exemple l’assistència de S.E. el Copríncep Episcopal, en nom d'Andorra, a la Santa Missa d’inici del ministeri petri del Bisbe de Roma Francesc el 19 de març de 2013.[7] A l’interior de les fronteres del Principat, destaca la rebuda oficial per part de S.E. el Copríncep Episcopal i el M.I. Representant Personal del Copríncep Francès al President de la República de Portugal, Excm. Sr. Aníbal Cavaco Silva, en la visita d’Estat que va efectuar els dies 5, 6 i 7 de març de 2010.[8]

Més enllà d’aquests esdeveniments extraordinàris, la màxima representació del país a l'exterior es porta a terme, en primer lloc, en la manifestació del consentiment de l’Estat per a obligar-se internacionalment (art. 44.1), en especial per mitjà dels tractats (art. 45.1.h). Aquesta atribució constitucional es va exercir per primera vegada amb el Tractat de bon veïnatge, d'amistat i de cooperació entre el Principat d'Andorra, la República Francesa i el Regne d'Espanya[9] i el Instrument d'acceptació de les obligacions de la Carta de les Nacions Unides,[10] ambdós de 4 de novembre de 1993.

Altrament, en relació als Tractats Internacionals, els Coprínceps seran informats de la seva conclusió (art. 64.2) i podran participar en la negociació dels que afectin les relacions amb els Estats veïns quan versin sobre les matèries enumerades en els apartats b), c) i g) de l'article 64.1 (art. 66.1).[11] En aquest supòsit, la representació andorrana que tingui per missió negociar els tractats comprendrà, a més dels membres nomenats pel Govern, un membre nomenat per cada Copríncep (art. 66.2) i per l’adopció del text caldrà l’aprovació de tots els membres negociadors (art. 66.3), inclosos els nomenats pels Coprínceps. També són informats dels altres projectes de tractats i d'acords internacionals i, a petició del Govern, poden ésser associats a la negociació si així ho exigeix el interès nacional d'Andorra, abans de la seva aprovació en seu parlamentària (art. 67).

En segon lloc, i amb una periodicitat de dos cops l’any, els Coprínceps reben les cartes credencials dels Ambaixadors que representaran les seves respectives nacions al Principat (art. 45.1.e). Cada nou Ambaixador ha de presentar les seves credencials a un i altre Copríncep en dues cerimònies celebrades a la Seu d’Urgell[12] i a París.[13] Al mateix temps, els Caps d’Estat acrediten els representants diplomàtics d’Andorra a l’estranger.

En assumptes interiors, els Coprínceps, segons la norma fonamental, els hi corresponen atribucions en cadascun dels tres poders de l’Estat, el legislatiu, l’executiu i el judicial.

En el poder legislatiu, les principals funcions són la convocatòria d’eleccions generals d’acord amb la carta magna (art. 45.1.a i 71), la convocatòria d’un referèndum d’acord amb els articles 76 i 100 de la Constitució (art. 45.1.b), la signatura del decret de dissolució del Consell General que estableix l’article 71 (art. 45.1.d) i la sanció i promulgació de les lleis entre els 8 i 15 dies posteriors a la seva aprovació per part del Consell General i l’ordre de la seva publicació al Butlletí Oficial del Principat (art. 45.1.g i 63). La sanció representa la signatura del instrument legal per la qual els Caps d’Estats assenteixen la Llei. La promulgació consisteix a definir que la norma s'ha perfeccionat i ha de ser acatada. D'aquesta manera, s'autentifica la llei aprovada i es formalitza la seva incorporació de forma definitiva a l'ordenament jurídic.[14]

No obstant, en el període que establert per la sanció, els Coprínceps, conjuntament o separadament, poden adreçar-se al Tribunal Constitucional amb missatge raonat a fi que aquest es pronunciï sobre la seva constitucionalitat. Si la resolució fos positiva, la norma pot ésser sancionada amb la signatura d’un sol Copríncep (art. 45.2). Aquesta circumstància es repeteix quan concorren circumstàncies que impedeixin per part d’un dels Coprínceps la formalització dels actes establerts a l’article 45.1. Dins del termini constitucionalment previst, el seu representant ho ha de notificar al Síndic General o al Cap de Govern. Així, els actes, normes o decisions en qüestió entraran en vigor transcorreguts els dits terminis amb la signatura de l’altre Copríncep (art. 45.3). En tota la història constitucional d’Andorra només en una ocasió una legislació ha estat sancionada per un únic Cap d’Estat, la Llei Qualificada del Matrimoni de 30 de juny de 1995.[15]

Pel que fa al poder executiu, la principal atribució dels Coprínceps és el nomenament del Cap de Govern un cop hagi estat escollit pel Consell General (art. 45.1.c i 73). Després de cada renovació de l'òrgan legislatiu, en la primera sessió, que es celebrarà en el termini de vuit dies després de la sessió constitutiva, es procedirà a l'elecció del Cap de Govern. Els candidats han d'ésser presentats per una cinquena part dels membres del Consell General. Els candidats han de presentar el seu programa i resultarà elegit aquell que, després d'un debat, en una primera votació pública i oral obtingui la majoria absoluta del Consell General. En el cas que fos necessària una segona votació tan sols poden presentar-se els dos candidats que hagin obtingut els millors resultats en la primera votació. Serà proclamat com a Cap de Govern el candidat que obtingui més vots. El Síndic General comunicarà als Coprínceps el resultat de la votació perquè el candidat elegit sigui nomenat Cap de Govern i en contrasignarà el nomenament (art. 68).

En desenvolupament de la funció d’arbitri i moderació del funcionament de les institucions, els Coprínceps, a iniciativa de cadascú d’ells, del Síndic General o del Cap de Govern, són informats regularment dels afers d’Estat (art. 44.2). N’és un exemple, la visita que el Síndic i el Cap de Govern varen fer als Coprínceps per informar-los, primer, del calendari electoral corresponent als comicis generals de l’any 2015 i, després, de la constitució de la nova legislatura. També es poden emmarcar en aquest apartat les audiències que els Caps d’Estat mantenen amb els presidents dels grups polítics amb representació parlamentària o amb els Cònsols majors i menors de les set parròquies després de les eleccions comunals.[16]

Probablement és en el poder judicial on els Coprínceps tenen més llibertat d’acció i conserven algunes de les prerrogatives anteriors a la Constitució. Cadascú d’ells, com a acte de lliure decisió, designen un dels cinc membres del Consell Superior de la Justícia (art. 46.1.c),[17] òrgan de representació, govern i administració de l’organització judicial, que vetlla per la independència i el bon funcionament de la Justícia (art. 89.1); i un dels quatre Magistrats del Tribunal Constitucional (art. 46.1.d),[18] institució intèrpret suprema de la Constitució, alhora que signen el decret de nomenament de la resta dels Magistrats.[19]

Els Coprínceps també els hi correspon com a acte de lliure decisió l’exercici conjunt de la prerrogativa de gràcia (art. 46.1.a). Tradicionalment, la concessió d’un indult s’ha decretat amb motiu de la trobada dels dos Caps d’Estat en sòl andorrà, normalment coincidint amb la visita de S.E. el Copríncep Francès al Principat. L’últim decret d’aquestes característiques es va expedir l’1 d’agost de 2014[20] acomplint un acord adoptat en la trobada entre els Excms. Srs. Joan - Enric Vives i François Hollande a Casa de la Vall el dia 12 de juny de 2014. Es va atorgar un indult de sis mesos per a les penes de presó, amb exclusió de qualsevol altra pena imposada o que pugui imposar-se pels tribunals penals andorrans, per raó de delictes o de contravencions penals comesos en data anterior al dia 12 de juny de 2014 (art. 1 de la Disposició de Gràcia del 1 d’agost del 2014).

Entre les disposicions de lliure decisió dels Coprínceps també es troben el requeriment de dictamen previ d’inconstitucionalitat de les lleis (art. 46.1.e), el requeriment del dictamen sobre la inconstitucionalitat dels tractats internacionals, previ a la seva ratificació (art. 45.1.f.), la interposició de conflicte davant del Tribunal Constitucional per raó d’afectació de llurs funcions institucionals (art. 46.1.g) i l’atorgament de l’acord per a l’adopció d’un text d’un tractat internacional abans de la seva aprovació en seu parlamentària (art. 46.1.h). Cal destacar que totes les atribucions dels Coprínceps establertes en els articles 45 i 46 de la Constitució han d’ésser exercides personalment pels Caps d’Estat, llevat les anteriorment mencionades que poden ésser realitzades per delegació expressa (art 46.2).

En darrera instancia, cal mencionar el que disposa el Títol IX de la norma fonamental, corresponent a la seva modificació. La iniciativa de reforma de la Constitució correspondrà als Coprínceps conjuntament o a una tercera part dels membres del Consell General (art. 105). La reforma de la Constitució requerirà l'aprovació del Consell General per una majoria de dues terceres parts dels membres de la Cambra. Immediatament després la proposta serà sotmesa a referèndum de ratificació (art. 106). Superats els tràmits esmentats, els Coprínceps sancionaran el nou text constitucional per a la seva promulgació i entrada en vigor (art. 107).

Per al correcte desenvolupament de les seves funcions constitucionals i institucionals com a Caps d’Estat, els Coprínceps tenen la potestat de crear i estructurar els serveis que considerin necessaris, nomenar els seus titulars i acreditar-los a tots els efectes (art. 46.1.b.). En concret, el S.E. el Copríncep Episcopal va reestructurar els seus serveis per Decret de 31 de juliol de 1993.[21] Aquest defineix els serveis com l'organisme, del qual el mateix Copríncep es serveix per a la realització de les seves funcions de Cap de l'Estat. Estan constituïts pel Representant Personal, que exerceix, en virtut de delegació permanent, tots els poders del Copríncep, llevat que la Constitució els reservi expressament a l'exercici personal; el Secretari General, que presta el seu suport administratiu a les Autoritats i al Consell de la Mitra, de les quals és, a l’ensems, òrgan de relació pública, sobretot amb els mitjans de comunicació; i el Consell de la Mitra, òrgan consultiu en tots aquells assumptes que el Copríncep o el seu representant sotmetin a la seva deliberació, format pel Representant Personal, el Secretari General i les persones, fins a un màxim de 9, elegides pel Copríncep per un termini de quatre anys.

La Constitució ja preveu el fet que els Coprínceps tenen altres responsabilitats al Bisbat d’Urgell i a la República Francesa i no resideixen al Principat i els hi permet nomenar un Representant Personal a Andorra (art. 48). Els poders conferits al Copríncep per la Constitució que no estiguin estrictament reservats per al seu exercici personal, poden ser delegats al Representant. Així mateix, en el marc de la negociació dels tractats previstos a l’article 66.1 de la Constitució, el Representant Personal és designat com a membre de la delegació andorrana que negociarà el tractat. Actualment, el Representant del Copríncep Episcopal és el M.I. Mons. Josep Maria Mauri Prior (2012-...),[22] i el Representant del Copríncep Francès el M.I. Sr. Jean-Pierre Hugues (2016-...).[23]

Finalment esmentar que per al sosteniment econòmic de llurs serveis, el Pressupost General del Principat ha d’assignar una quantitat igual a cada Copríncep, la qual poden disposar lliurement (art 47). Al llarg de tota l’etapa constitucional l’assignació econòmica als Caps d’Estat ha sofert lleugeres modificacions. El Pressupost General corresponent a l’exercici del 2016 l’estableix en 707.507’76 €, el que suposa una quantitat de 353.753’88 € per a cada Copríncep.[24]

Llista de Coprínceps d'Andorra[modifica | modifica el codi]

Copríncep Episcopal Període Copríncep Francès Període
Bisbes d'Urgell Comtes de Foix
Comtat de Foix Casal de Foix
Pere d'Urtx 1278-1293 Roger Bernat III 1278-1302
Guillem de Montcada 1295-1308
Casa de Foix-Bearn Casa de Foix-Bearn
Gastó I 1302-1315
Ramon Trebaylla 1309-1326
Gastó II 1315-1343
Arnau de Llordà 1326-1341
Pere de Narbona 1341-1347
Gastó III 1343-1391
Nicolau Capoci 1348-1351
Hugó Desbach 1351-1361
Guillem Arnau de Patau 1362-1364
Pere de Luna 1365-1370
Berenguer d'Erill i de Pallars 1371-1388
Galceran de Vilanova 1388-1396
Mateu I 1391-1396
Primera annexió a la Corona d'Aragó
Andorra va estar annexada a la Corona d'Aragó el 1396 arrel de la Invasió de Mateu I de Foix.[25]
Bisbes d'Urgell (restaurat) Comtes de Foix (restaurat)
Casa de Foix-Bearn Casal de Foix-Bearn (restaurat)
Galceran de Vilanova (restaurat) 1396-1415 Mateu I (restaurat) 1396-1398
Isabel I 1398-1413
Dinastia Grailly Dinastia Grailly
Joan I 1413-1436
Francesc de Tovia 1416-1436
Gastó IV 1436-1472
Arnau Roger de Pallars 1437-1461
Jaume de Cardona i de Gandia 1462-1466
Roderic de Borja i Escrivà 1467-1472
Pere de Cardona 1472-1512 Reis de Navarra
Francesc I 1472-1483
Caterina I 1483-1512
Segona annexió a la Corona d'Aragó
Andorra va estar annexada a la Corona d'Aragó entre el 1512 i el 1513.
Bisbes d'Urgell (restaurat) Reis de Navarra (restaurat)
Dinastia Grailly Dinastia Grailly (restaurat)
Pere de Cardona (restaurat) 1513-1515 Caterina I (restaurat) 1513-1517
Joan d'Espés 1515-1530
Dinastia Albret Dinastia Albret
Enric II 1517-1555
Pedro Jordà de Urríes 1532-1533
Françasc de Urríes 1534-1551
Miquel Despuig 1552-1556
Joana III 1555-1572
Joan Pérez García de Oliván 1556-1560
Pere de Castellet 1561-1571
Joan Dimas Loris 1572-1576 Dinastia Borbó Dinastia Borbó
Enric IV 1572-1610
Miquel Jeroni Morell 1577-1579
Hugó Ambrós de Montcada 1580-1586
Andreu Capella 1587-1609
Bernat de Salbà i de Salbà 1610-1620 Lluís XIII 1610-1620
Luís Díes Aux de Armendáriz 1621-1627 Reis de França
Lluís XIII 1620-1643
Antoni Pérez 1627-1633
Pau Duran 1634-1651
Lluís XIV 1643-1715
Joan Manuel de Espinosa 1655-1663
Melcior de Palau i Boscà 1664-1670
Pere de Copons i de Teixidor 1671-1681
Joan Desbach i Martorell 1682-1688
Oleguer de Montserrat Rufet 1689-1694
Julià Cano Thebar 1695-1714
Simeó de Guinda y Apeztegui 1714-1737
Lluís XV 1715-1774
Jordi Curado y Torreblanca 1738-1747
Sebastià de Victoria Emparán y Loyola 1747-1756
Francesc Josep Catalán de Ocón 1757-1762
Francesc Fernández de Xátiva y Contreras 1763-1771
Joaquín de Santiyán y Valdivielso 1772-1779
Lluís XVI 1774-1792
Juan de García y Montenegro 1780-1783
Josep de Boltas 1785-1795
Primera República Francesa
França renuncia al coprincipat.
Francesc Antoni de la Dueña y Cisneros 1797-1816
Emperadors de França
Dinastia Bonaparte Dinastia Bonaparte
Napoleó I 1806-1814
Reis de França (restaurat)
Dinastia Borbó (restaurat)
Lluís XVIII 1814-1815
Emperadors de França (restaurat)
Dinastia Bonaparte (restaurat)
Napoleó I (restaurat) 1815
Bernardo Francés y Caballero 1817-1824 Reis de França (restaurat)
Dinastia Borbó (restaurat)
Lluís XVIII (restaurat) 1817-1824
Bonifacio López y Pulido 1824-1827 Carles X 1824-1830
Simó de Guardiola i Hortoneda 1827-1851
Dinastia Orléans
Lluís Felip I 1830-1848
Segona República Francesa
Lluís Napoleó Bonaparte 1848-1852
Emperadors de França (restaurat)
Dinastia Bonaparte (restaurat)
Napoleó III 1852-1870
Josep Caixal i Estradé 1853-1879
Tercera República Francesa
Adolphe Thiers 1871-1873
Patrice de Mac Mahon 1873-1879
Salvador Casañas i Pagès 1879-1901 Jules Grévy 1879-1887
Sadi Carnot 1887-1894
Jean Casimir-Perier 1894-1895
Félix Faure 1895-1899
Émile Loubet 1899-1906
Ramon Riu i Cabanes 1901
Toribio Martín 1902
Joan Josep Laguarda i Fenollera 1902-1906
Josep Pujargimzú 1907 Armand Fallières 1906-1913
Joan Benlloch i Vivó 1907-1919
Raymond Poincaré 1913-1920
Jaume Viladrich i Gaspa 1919-1920
Justí Guitart i Vilardebò 1920-1940 Paul Deschanel 1920
Alexandre Millerand 1920-1924
Gaston Doumergue 1924-1931
Paul Doumer 1931-1932
Albert Lebrun 1932-1940
Ricard Fornesa i Puigdemasa 1940-1943 Règim de Vichy
Philippe Pétain 1940-1944
Ramon Iglesias i Navarri 1943-1969
Govern provisional de França
Charles de Gaulle 1944-1946
Félix Gouin 1946
Georges Bidault 1946-1947
Quarta República Francesa
Vincent Auriol 1947-1954
René Coty 1954-1959
Cinquena República Francesa
Charles de Gaulle 1959-1969
Ramón Malla Call 1969-1971 Georges Pompidou 1969-1974
Joan Martí Alanis 1971-2003
Valéry Giscard d'Estaing 1974-1981
François Mitterrand 1981-1995
Jacques Chirac 1995-2007
Joan Enric Vives Sicília 2003-
Nicolas Sarkozy 2007-2012
François Hollande 2012

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Font: http://tribunalconstitucional.ad/docs/legislacio/constitucio.pdf
  2. Cànon 377 § 1 del Codi de Dret Canònic: El Summe Pontífex nomena lliurement als Bisbes, o confirma als quals han estat legítimament elegits.
  3. Articles 6è i 7è de la Constitució Francesa: El President de la República serà elegit per un període de cinc anys per sufragi universal directe. [...] serà elegit per majoria absoluta de vots emesos. Si no s'obté aquesta majoria en primera volta, es procedirà, el catorzè dia següent, a una segona volta. Només podran presentar-se a aquesta els dos candidats que hagin obtingut la major suma de vots en la primera volta, després de la retirada si és el cas de candidats més afavorits.
  4. Diari de sessions del Consell General: http://www.consellgeneral.ad/ca/arxiu/diari-oficial-del-consell-general-1/any-2013/dcg-11-2003. El Copríncep Episcopal va emprar la següent formula: “Jo, Joan Enric Vives i Sicília, Bisbe d'Urgell per la gràcia de Déu i de la Seu Apostòlica juro exercir les funcions de Copríncep d'Andorra d'acord amb la Constitució del Principat. Que Déu m'hi ajudi!”.
  5. Diari de sessions del Consell General: http://www.consellgeneral.ad/ca/arxiu/diari-oficial-del-consell-general-1/any-2012/dcg-8-2012. El Copríncep Francès va emprar la següent formula: “Monsieur le Syndic Général, par le présent message je promets solennellement devant vous, d’exercer les fonctions de coprince d’Andorre conformément à la Constitution de la Principauté”.
  6. Aquests són la convocatòria d’eleccions generals, la convocatòria de referèndum, el nomenament del Cap de Govern, la dissolució del Consell General, l’acreditació de representants diplomàtics, el nomenament de les institucions de l’Estat, la sanció i promulgació de les lleis, el consentiment de l’estat per obligar-se internacionalment i altres actes que expressament els atribueix la Constitució.
  7. Font: http://forum.ad/wp-content/uploads/wp-post-to-pdf-cache/1/vives-assisteix-a-la-missa-dinici-del-pontificat-del-nou-papa.pdf.
  8. Font: https://www.govern.ad/altres/item/814-visita-del-president-de-la-rep%C3%BAblica-de-portugal-a-andorra.
  9. Text del Tractat de bon veïnatge, d'amistat i de cooperació entre el Principat d'Andorra, la República Francesa i el Regne d'Espanya: http://www.consellgeneral.ad/fitxers/documents/tractats-i-acords/any-1993/tractat-de-bon-veinatge-damistat-i-de-cooperacio-entre-el-principat-dandorra-la-republica-francesa-i-el-regne-despanya.
  10. Text del Instrument d'acceptació de les obligacions de la Carta de les Nacions Unides: http://www.consellgeneral.ad/fitxers/documents/tractats-i-acords/any-1993/instrument-dacceptacio-de-les-obligacions-de-la-carta-de-les-nacions-unides-de-4-11-93.
  11. Aquests són els Tractats relatius a la seguretat interior i a la defensa, els Tractats relatius al territori d'Andorra i els Tractats que versin sobre representació diplomàtica o funcions consulars, sobre cooperació judicial o penitenciària.
  12. Informació referida a la presentació de Cartes Credencials a S.E. el Copríncep Episcopal el passat 10 de juny de 2016: http://www.bisbaturgell.org/index.php/ca/mitjans-de-comunicacio/noticies/noticies-2016/8353-presentacio-i-lliurament-de-les-cartes-credencials-al-coprincep-d-andorra.
  13. Informació referida a la presentació de Cartes Credencials a S.E. el Copríncep Francès el passat 14 de juny de 2016: https://www.govern.ad/afers-exteriors/item/7121-8-ambaixadors-presenten-les-credencials-al-coprincep-hollande.
  14. Font: http://www.derechoconstitucional.es/2012/02/mecanismos-que-dan-forma-la-ley.html.
  15. Text de la Llei Qualificada del Matrimoni de 30 de juny de 1995: https://www.bopa.ad/bopa/007042/Pagines/C9DE.aspx.
  16. Informació sobre l’audiència de S.E. el Copríncep Francès als M.I. Cap de Govern i Síndic General de l'1 de març de 2016: http://www.consellgeneral.ad/ca/noticies/trobada-amb-el-coprincep-frances-francois-hollande-al-palau-de-lelisi. Informació sobre l’audiència de S.E. el Copríncep Episcopal amb els Cònsols majors i menors de les set parròquies del 8 de gener de 2016: http://www.bisbaturgell.org/index.php/ca/mitjans-de-comunicacio/noticies/noticies-2016/8015-recepcio-de-l-arquebisbe-d-urgell-i-coprincep-als-consols-de-les-set-parroquies.
  17. El Consell Superior de la Justícia es compon de cinc membres, un designat per cada Copríncep, un pel Síndic General, un pel Cap de Govern i un pels Magistrats i Batlles (Art 89.2).
  18. El Tribunal Constitucional es compon de quatre Magistrats, un designat per cada Copríncep i dos pel Consell General.
  19. Article 10.4 de la Llei Qualificada del Tribunal Constitucional de 3 de setembre de 1993: El nomenament dels magistrats constitucionals s’efectua pels Coprínceps i es publica en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra.
  20. Text de la Disposició de Gràcia del 1 d’agost del 2014: https://www.bopa.ad/bopa/026048/Pagines/pr26048001.aspx.
  21. Text del Decret de 31 de juliol de 1993 relatiu a la reestructuració dels serveis de S.E. el Copríncep Episcopal: https://www.bopa.ad/bopa/005040/Pagines/E3B2.aspx.
  22. Text del Decret del 20 de juliol de 2012 pel qual es nomena al M.I. Mons. Josep Maria Mauri Prior, per al càrrec de Representant Personal del Copríncep Episcopal: https://www.bopa.ad/bopa/024034/Pagines/7843E.aspx.
  23. Text del Decret del 15 de juny de 2016 pel qual es nomena al Sr. Jean-Pierre Hugues, per al càrrec de Representant Personal del Copríncep Francès: https://www.bopa.ad/bopa/028037/Pagines/PN20160616_09_28_50.aspx.
  24. Text de la Llei 2/2016, del 10 de març, del pressupost per a l'exercici del 2016: https://www.bopa.ad/bopa/028020/Pagines/CGL20160329_10_24_03.aspx.
  25. El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als decrets de nova planta: XVII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó. Edicions Universitat Barcelona, 2003, p. 304. ISBN 8447527417. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Copríncep d'Andorra Modifica l'enllaç a Wikidata