Llista de cràters de (4) Vesta

En aquest article només es mostra els noms oficials aprovats per la Unió Astronòmica Internacional (UAI).

Aquesta és una llista de cràters amb nom de (4) Vesta, el tercer major asteroide del cinturó d'asteroides, descobert el 29 de març de 1807 pel metge i físic alemany Heinrich Wilhelm Olbers.^[1] Tots els cràters han estat identificats durant la missió de la sonda espacial Dawn, l'única que ha arribat fins a (4) Vesta fins ara.

El 2019, els 90 cràters amb nom de Vesta representaven el 1,64% dels 5475 cràters amb nom del Sistema Solar. Altres cossos amb cràters amb nom són Amaltea (2), Ariel (17), Cal·listo (142), Caront (6), Ceres (115), Dàctil (2), Deimos (2), Dione (73), Encèlad (53), Epimeteu (2), Eros (37), Europa (41), Febe (24), Fobos (17), Ganímedes (132), Gaspra (31), Hiperió (4), Ida (21), Itokawa (10), Janus (4), Japet (58), Lluna (1624), Lutècia (19), Mart (1124), Mathilde (23), Mercuri (402), Mimas (35), Miranda (7), Oberó (9), Plutó (5), Proteu (1), Puck (3), Rea (128), Šteins (23), Tebe (1), Terra (190), Tetis (50), Tità (11), Titània (15), Tritó (9), Umbriel (13) i Venus (900).

Imatge de (4) Vesta
Mapa topogràfic de (4) Vesta

Els cràters més destacats són el cràter Rheasilvia (450 km), centrat a prop del pol sud, i el cràter de Veneneia (400 km).

Els cràters «ninot de neu» és un nom informal que es dona a un grup de tres cràters adjacents a l'hemisferi nord de Vesta. Els seus noms oficials de més gran a més petit (d'oest a est) són Marcia, Calpurnia i Minucia.

Cràter Rheasilvia
Imatge dels cràters «ninot de neu» realitzada per la sonda espacial Dawn, 2011

Llista

Els cràters de (4) Vesta porten el nom de dones de l'antiga Roma o figures associades a la deessa Vesta.^[2] L'única excepció és el cràter Angioletta.

Cràter	Coordenades	Diàmetre (km)	Epònim	Ref.
Aconia	7° 32′ N, 151° 22′ E / 7.54°N,151.37°E / 7.54; 151.37	19,00	Acònia Fàbia Paulina (fl. 384), noble romana.	WGPSN
Aelia	14° 16′ S, 290° 48′ E / 14.26°S,290.8°E / -14.26; 290.8	4,34	Aelia Oculata (fl. 83), verge vestal romana.	WGPSN
Africana	68° 59′ N, 345° 52′ E / 68.99°N,345.87°E / 68.99; 345.87	25,43	Cornèlia Africana (c. 190-100 aC), noble romana.	WGPSN
Albana	76° 37′ N, 200° 41′ E / 76.61°N,200.69°E / 76.61; 200.69	90,86	Albana, verge vestal romana.	WGPSN
Albia	27° 51′ S, 78° 51′ E / 27.85°S,78.85°E / -27.85; 78.85	5,79	Albia Dominica (c. 337-378), augusta romana.	WGPSN
Alypia	70° 13′ S, 139° 13′ E / 70.22°S,139.22°E / -70.22; 139.22	15,17	Alipia (fl. 467-472), noble romana.	WGPSN
Angioletta	40° 10′ S, 179° 15′ E / 40.16°S,179.25°E / -40.16; 179.25	18,42	Angioletta Coradini (1946-2011), científica planetària italiana.	WGPSN
Antonia	58° 42′ S, 350° 47′ E / 58.7°S,350.78°E / -58.7; 350.78	16,75	Antònia Menor (36 aC - 37), noble romana.	WGPSN
Aquilia	49° 25′ S, 190° 53′ E / 49.41°S,190.88°E / -49.41; 190.88	36,82	Aquília Severa (fl. 218), verge vestal romana.	WGPSN
Arruntia	39° 26′ N, 221° 35′ E / 39.44°N,221.59°E / 39.44; 221.59	10,49	Arruntia (fl. 70 aC), verge vestal romana.	WGPSN
Bellicia	37° 44′ N, 197° 46′ E / 37.73°N,197.76°E / 37.73; 197.76	41,68	Bellicia (fl. segle iii), verge vestal romana.	WGPSN
Bruttia	63° 49′ N, 237° 05′ E / 63.81°N,237.09°E / 63.81; 237.09	20,68	Brúcia Crispina (164-191), augusta romana.	WGPSN
Caesonia	31° 12′ N, 249° 56′ E / 31.2°N,249.93°E / 31.2; 249.93	104,23	Atia Balba Caesonia (85-43 aC), noble romana.	WGPSN
Calpurnia	16° 43′ N, 349° 06′ E / 16.72°N,349.1°E / 16.72; 349.1	50,19	Calpúrnia (fl. segle iii), verge vestal romana.	WGPSN
Cannutia	58° 56′ S, 214° 44′ E / 58.93°S,214.73°E / -58.93; 214.73	17,97	Cannutia (fl. 213), verge vestal romana.	WGPSN
Canuleia	33° 37′ S, 84° 31′ E / 33.62°S,84.52°E / -33.62; 84.52	11,32	Canuleia, una de les primeres verges vestals romanes.	WGPSN
Caparronia	35° 43′ N, 317° 02′ E / 35.71°N,317.03°E / 35.71; 317.03	53,20	Caparronia (fl 266 aC), verge vestal romana.	WGPSN
Charito	44° 48′ S, 90° 43′ E / 44.8°S,90.71°E / -44.8; 90.71	6,55	Charito (fl. segle iv), augusta romana.	WGPSN
Claudia	1° 39′ S, 146° 00′ E / 1.65°S,146°E / -1.65; 146	0,57	Clàudia (fl. 143 aC), verge vestal romana. Aquest cràter s'utilitza per definir el primer meridià de (4) Vesta.^{[Nota 1]}	WGPSN
Coelia	1° 08′ S, 239° 49′ E / 1.14°S,239.82°E / -1.14; 239.82	14,06	Coelia Concordia (fl. 406), última verge vestal i última Vestalis Maxima, quan el Temple de Vesta va ser tancat el 391.	WGPSN
Cornelia	9° 22′ S, 15° 34′ E / 9.37°S,15.57°E / -9.37; 15.57	14,90	Cornelia (fl. 23), verge vestal romana.	WGPSN
Cossinia	0° 38′ N, 178° 58′ E / 0.63°N,178.96°E / 0.63; 178.96	15,72	Cossinia, verge vestal romana.	WGPSN
Domitia	37° 37′ N, 337° 58′ E / 37.62°N,337.96°E / 37.62; 337.96	32,99	Domitia (fl. 1019), verge vestal romana.	WGPSN
Domna	11° 07′ S, 225° 56′ E / 11.11°S,225.93°E / -11.11; 225.93	13,53	Júlia Domna (c. 170-217), augusta romana.	WGPSN
Drusilla	15° 03′ S, 51° 13′ E / 15.05°S,51.22°E / -15.05; 51.22	20,34	Júlia Drusil·la (16-38), noble romana.	WGPSN
Eumachia	0° 08′ N, 317° 04′ E / 0.14°N,317.06°E / 0.14; 317.06	25,78	Eumàquia (fl. segle I), sacerdotessa i gran empresària de Pompeia.	WGPSN
Eusebia	42° 02′ S, 354° 19′ E / 42.04°S,354.31°E / -42.04; 354.31	23,44	Eusèbia, augusta romana.	WGPSN
Eutropia	22° 24′ N, 255° 01′ E / 22.4°N,255.01°E / 22.4; 255.01	21,09	Eutròpia (fl. 324), augusta romana.	WGPSN
Fabia	15° 32′ N, 55° 46′ E / 15.53°N,55.76°E / 15.53; 55.76	11,62	Fabia (fl. 73-58 aC), verge vestal romana.	WGPSN
Fausta	25° 26′ S, 99° 46′ E / 25.44°S,99.76°E / -25.44; 99.76	3,14	Flàvia Maximiana Fausta (289-326), augusta romana.	WGPSN
Flavola	9° 10′ S, 329° 34′ E / 9.16°S,329.56°E / -9.16; 329.56	2,87	Flavola (fl. 215), verge vestal romana.	WGPSN
Floronia	36° 14′ N, 94° 04′ E / 36.23°N,94.06°E / 36.23; 94.06	18,54	Floronia (fl. 216), verge vestal romana.	WGPSN
Fonteia	53° 15′ S, 291° 25′ E / 53.25°S,291.41°E / -53.25; 291.41	20,61	Fonteia (fl. 69 aC), verge vestal romana.	WGPSN
Fulvia	26° 08′ S, 292° 39′ E / 26.13°S,292.65°E / -26.13; 292.65	16,73	Fúlvia (77-40 aC), noble romana.	WGPSN
Fundania	57° 37′ N, 285° 01′ E / 57.62°N,285.02°E / 57.62; 285.02	29,23	Annia Fundania Faustina (fl. 192), noble romana.	WGPSN
Galeria	29° 49′ S, 18° 23′ E / 29.82°S,18.38°E / -29.82; 18.38	21,77	Gal·lèria Fundana (40-69), augusta romana.	WGPSN
Gegania	4° 03′ N, 210° 46′ E / 4.05°N,210.77°E / 4.05; 210.77	22,33	Gegania, verge vestal romana.	WGPSN
Graecina	37° 27′ S, 237° 01′ E / 37.45°S,237.01°E / -37.45; 237.01	11,93	Pompònia Grecina (c. 20 - c. 100), noble romana.	WGPSN
Helena	41° 31′ S, 272° 33′ E / 41.51°S,272.55°E / -41.51; 272.55	22,06	Flàvia Iulia Helena, augusta romana.	WGPSN
Herennia	72° 25′ S, 10° 20′ E / 72.42°S,10.33°E / -72.42; 10.33	22,33	Herènnia Etruscil·la (fl 250), augusta romana.	WGPSN
Hortensia	46° 51′ S, 165° 23′ E / 46.85°S,165.38°E / -46.85; 165.38	29,45	Hortensia (fl. 50 aC), noble romana, coneguda per ser una excel·lent oradora.	WGPSN
Iuinia	35° 35′ S, 238° 13′ E / 35.58°S,238.22°E / -35.58; 238.22	3,03	Iuinia (fl 107), verge vestal romana.	WGPSN
Justina	34° 25′ S, 107° 53′ E / 34.41°S,107.88°E / -34.41; 107.88	7,62	Justina (c. 340 - c. 391), augusta romana.	WGPSN
Laelia	46° 49′ S, 290° 27′ E / 46.82°S,290.45°E / -46.82; 290.45	8,89	Laelia (fl. 62), verge vestal romana.	WGPSN
Laeta	14° 54′ N, 329° 54′ E / 14.9°N,329.9°E / 14.9; 329.9	1,37	Clodia Laeta (fl. 213), verge vestal romana.	WGPSN
Laurentia	28° 09′ S, 92° 48′ E / 28.15°S,92.8°E / -28.15; 92.8	11,48	Acca Laurèntia, dona romana llegendària, mare adoptiva de Ròmul i Rem.	WGPSN
Lepida	16° 44′ N, 96° 46′ E / 16.74°N,96.76°E / 16.74; 96.76	42,9	Lepida (fl. 25), verge vestal romana.	WGPSN
Licinia	23° 20′ N, 167° 21′ E / 23.34°N,167.35°E / 23.34; 167.35	24,05	Licínia (c. 140-113 aC), verge vestal romana.	WGPSN
Lollia	37° 22′ S, 242° 20′ E / 37.36°S,242.33°E / -37.36; 242.33	4,90	Lòl·lia Paulina (15-49), augusta romana.	WGPSN
Longina	36° 58′ N, 20° 39′ E / 36.96°N,20.65°E / 36.96; 20.65	17,65	Domícia Longina (c. 51-130), augusta romana.	WGPSN
Lucilla	75° 58′ S, 299° 07′ E / 75.96°S,299.12°E / -75.96; 299.12	19,30	Ànnia Lucil·la (c. 150-182), augusta romana.	WGPSN
Mamilia	48° 23′ N, 82° 05′ E / 48.39°N,82.09°E / 48.39; 82.09	35,67	Mamilia (fl. 240), verge vestal romana.	WGPSN
Marcia	8° 59′ N, 339° 33′ E / 8.98°N,339.55°E / 8.98; 339.55	67,60	Marcia (fl. 113 aC), verge vestal romana.	WGPSN
Mariamne	68° 26′ S, 350° 44′ E / 68.44°S,350.73°E / -68.44; 350.73	30,33	Mariamne (c. 60-29 aC), reina de Judea, coneguda per la seva gran bellesa.	WGPSN
Metrodora	59° 26′ S, 100° 32′ E / 59.43°S,100.54°E / -59.43; 100.54	23,99	Claudia Metrodora (fl. segle i aC), dona grega amb ciutadania romana, gran benefactora pública.	WGPSN
Minervina	16° 51′ N, 199° 17′ E / 16.85°N,199.29°E / 16.85; 199.29	18,34	Minervina (fl. segle iv), augusta romana.	WGPSN
Minucia	20° 12′ N, 357° 12′ E / 20.2°N,357.2°E / 20.2; 357.2	23,15	Minucia (fl. 337 aC), verge vestal romana.	WGPSN
Myia	50° 32′ S, 256° 20′ E / 50.53°S,256.34°E / -50.53; 256.34	2,59	Mia, filòsofa pitagòrica grega, filla de Pitàgoras i de Teano.	WGPSN
Numisia	7° 29′ S, 37° 15′ E / 7.48°S,37.25°E / -7.48; 37.25	29,94	Numisia (fl. 204), verge vestal romana.	WGPSN
Occia	15° 28′ S, 168° 29′ E / 15.47°S,168.48°E / -15.47; 168.48	7,34	Òccia (fl. 40 aC - 19), verge vestal romana.	WGPSN
Octavia	3° 18′ S, 297° 13′ E / 3.3°S,297.21°E / -3.3; 297.21	30,62	Octàvia (fl. segle iii, verge vestal romana.	WGPSN
Oppia	7° 53′ S, 99° 05′ E / 7.89°S,99.08°E / -7.89; 99.08	36,67	Oppia (fl. 483 aC), verge vestal romana.	WGPSN
Paculla	64° 13′ S, 151° 09′ E / 64.22°S,151.15°E / -64.22; 151.15	22,34	Pacul·la Annia (fl. 188 aC), sacerdotessa de Bacus.	WGPSN
Paulina	10° 55′ N, 133° 07′ E / 10.92°N,133.11°E / 10.92; 133.11	18,13	Aurèlia Paulina, sacerdotessa d'Artemis Pergaia.	WGPSN
Perpennia	23° 02′ S, 258° 45′ E / 23.03°S,258.75°E / -23.03; 258.75	21,36	Perpennia (c. 100 - 70 aC), verge vestal romana.	WGPSN
Pinaria	29° 32′ S, 181° 38′ E / 29.54°S,181.63°E / -29.54; 181.63	41,76	Pinaria (fl. 600 aC), verge vestal romana.	WGPSN
Placidia	19° 14′ N, 281° 23′ E / 19.24°N,281.38°E / 19.24; 281.38	14.75	Gal·la Placídia (388-450), noble romana.	WGPSN
Plancia	61° 34′ N, 343° 55′ E / 61.56°N,343.91°E / 61.56; 343.91	18,48	Plancia Magna (fl. segle i-segle ii), esposa de Tertul·li, benefactora i patrona de Perga.	WGPSN
Pomponia	70° 12′ N, 262° 35′ E / 70.2°N,262.58°E / 70.2; 262.58	59,07	Pomponia (c. 213), verge vestal romana.	WGPSN
Portia	0° 55′ N, 191° 10′ E / 0.91°N,191.17°E / 0.91; 191.17	11,44	Pòrcia Cató (c. 70-43/42 aC), noble romana.	WGPSN
Postumia	33° 50′ N, 33° 46′ E / 33.84°N,33.77°E / 33.84; 33.77	195,89	Postumia (fl. 420 aC), verge vestal romana.	WGPSN
Publicia	14° 32′ N, 234° 22′ E / 14.53°N,234.36°E / 14.53; 234.36	15,79	Flavia Publicia (fl. 213), verge vestal romana.	WGPSN
Rheasilvia	71° 57′ S, 86° 18′ E / 71.95°S,86.3°E / -71.95; 86.3	450,00	Rea Sílvia (fl. 770 aC), verge vestal romana, mare de Ròmul i Rem.	WGPSN
Rubria	7° 19′ S, 168° 20′ E / 7.32°S,168.34°E / -7.32; 168.34	10,27	Rubria (fl. 54), verge vestal romana.	WGPSN
Rufillia	12° 55′ S, 288° 43′ E / 12.92°S,288.71°E / -12.92; 288.71	15,79	Rufillia (c. 250-301), verge vestal romana.	WGPSN
Scantia	29° 38′ N, 64° 39′ E / 29.63°N,64.65°E / 29.63; 64.65	18,61	Scantia (c. 40 aC-23), verge vestal romana.	WGPSN
Sentia	38° 23′ S, 170° 45′ E / 38.39°S,170.75°E / -38.39; 170.75	16,54	Amaesia Sentia, dona romana citada per Valeri Màxim per haver defensat el seu cas davant els magistrats.	WGPSN
Serena	20° 26′ S, 270° 43′ E / 20.43°S,270.71°E / -20.43; 270.71	18,47	Flàvia Serena (fl. 400), noble romana.	WGPSN
Severina	75° 25′ S, 271° 33′ E / 75.41°S,271.55°E / -75.41; 271.55	34.74	Severina (fl. 240), verge vestal romana.	WGPSN
Sextilia	39° 00′ S, 295° 56′ E / 39°S,295.93°E / -39; 295.93	19,48	Sextilia (fl. 274 aC), verge vestal romana.	WGPSN
Sossia	36° 47′ S, 75° 46′ E / 36.78°S,75.76°E / -36.78; 75.76	8,11	Sossia, verge vestal romana.	WGPSN
Tarpeia	69° 28′ N, 179° 18′ E / 69.47°N,179.3°E / 69.47; 179.3	40,29	Tarpeia, personatge llegendari romà.	WGPSN
Teia	3° 26′ S, 61° 04′ E / 3.44°S,61.06°E / -3.44; 61.06	6,69	Teia Euphrosyne Ruffina (fl. 200), verge vestal romana.	WGPSN
Torquata	46° 27′ N, 143° 47′ E / 46.45°N,143.78°E / 46.45; 143.78	34,73	Torquata (fl. 48), verge vestal romana.	WGPSN
Tuccia	39° 52′ S, 346° 49′ E / 39.86°S,346.81°E / -39.86; 346.81	11,65	Túccia, verge vestal romana.	WGPSN
Urbinia	29° 53′ S, 66° 16′ E / 29.88°S,66.26°E / -29.88; 66.26	24,25	Urbinia, verge vestal romana.	WGPSN
Varronilla	29° 37′ N, 179° 35′ E / 29.62°N,179.58°E / 29.62; 179.58	158,45	Varronilla (c. 10-83), verge vestal romana.	WGPSN
Veneneia	47° 56′ S, 305° 41′ E / 47.93°S,305.68°E / -47.93; 305.68	400,00	Veneneia, una de les primeres verges vestals romanes.	WGPSN
Vettenia	4° 48′ N, 229° 19′ E / 4.8°N,229.31°E / 4.8; 229.31	18,89	Vettenia (fl. 200), verge vestal romana.	WGPSN
Vibidia	26° 58′ S, 10° 18′ E / 26.96°S,10.3°E / -26.96; 10.3	7,10	Vibidia (fl. 48), verge vestal romana.	WGPSN

Notes

↑ Coexisteixen dos sistemes de coordenades en ús per (4) Vesta, amb els seus respectius meridians de referència separats per 150°. La Unió Astronòmica Internacional va establir un sistema de coordenades el 1997 basat en les fotografies del Hubble, amb el meridià principal passant pel centre d'Olbers Regio, una zona fosca de 200 km de diàmetre. Quan la sonda Dawn va arribar a (4) Vesta, els científics de la missió van trobar que la ubicació del pol assumida per la UAI estava desplaçada 10°, de manera que el sistema de coordenades de la UAI es desplaçava a través de la superfície de (4) Vesta a raó de 0'06° per any. Olbers Regio no és discernible de prop i, per tant, no era adequada per definir el meridià principal amb la precisió necessària. Es va corregir el pol, però també es va establir un nou meridià principal a 4° graus des del centre de Clàudia, un cràter de 700 metres de diàmetre nítidament definit, que permet millorar els resultats de la presa de dades cartogràfiques.^[3] Totes les publicacions de la NASA, incloent imatges i mapes de Vesta, utilitzen el meridià Claudià, que no ha estat acceptat per la UAI. Al seu torn, el Grup de Treball de la UAI sobre Coordenades Cartogràfiques i Elements Rotacionals va recomanar un sistema de coordenades propi, corregint el pol però girant la longitud Claudiana a 150° per fer coincidir el meridià de referència amb Olbers Regio.^[4] Aquest sistema va ser acceptat per la UAI, tot i que interromp els mapes preparats per l'equip del Dawn, que s'havien configurat de manera que cap de les principals característiques de la superfície de (4) Vesta quedés en plans diferents.^[3]^[5]

Referències

↑ Vesta > Crater, Craters. usgs.gov. Gazetteer of Planetary Nomenclature – International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN).
↑ Categories for Naming Features on Planets and Satellites. usgs.gov. Gazetteer of Planetary Nomenclature – International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN).
1 2 Hand, Eric «Space missions trigger map wars» (en anglès). Nature, 488, 2012, p. 442-443. Bibcode: 2012Natur.488..442H. DOI: 10.1038/488442a. PMID: 22914145.
↑ «IAU WGCCRE Coordinate System for Vesta | USGS Astrogeology Science Center» ( PDF) (en anglès). Astrogeology.usgs.gov, 15-11-2013. Arxivat de l'original el 2015-09-04. [Consulta: 9 agost 2019].
↑ «Vesta coordinates» ( PDF) (en anglès).

[6] Coexisteixen dos sistemes de coordenades en ús per (4) Vesta, amb els seus respectius meridians de referència separats per 150°. La Unió Astronòmica Internacional va establir un sistema de coordenades el 1997 basat en les fotografies del Hubble, amb el meridià principal passant pel centre d'Olbers Regio, una zona fosca de 200 km de diàmetre. Quan la sonda Dawn va arribar a (4) Vesta, els científics de la missió van trobar que la ubicació del pol assumida per la UAI estava desplaçada 10°, de manera que el sistema de coordenades de la UAI es desplaçava a través de la superfície de (4) Vesta a raó de 0'06° per any. Olbers Regio no és discernible de prop i, per tant, no era adequada per definir el meridià principal amb la precisió necessària. Es va corregir el pol, però també es va establir un nou meridià principal a 4° graus des del centre de Clàudia, un cràter de 700 metres de diàmetre nítidament definit, que permet millorar els resultats de la presa de dades cartogràfiques.^[3] Totes les publicacions de la NASA, incloent imatges i mapes de Vesta, utilitzen el meridià Claudià, que no ha estat acceptat per la UAI. Al seu torn, el Grup de Treball de la UAI sobre Coordenades Cartogràfiques i Elements Rotacionals va recomanar un sistema de coordenades propi, corregint el pol però girant la longitud Claudiana a 150° per fer coincidir el meridià de referència amb Olbers Regio.^[4] Aquest sistema va ser acceptat per la UAI, tot i que interromp els mapes preparats per l'equip del Dawn, que s'havien configurat de manera que cap de les principals característiques de la superfície de (4) Vesta quedés en plans diferents.^[3]^[5]

[Gazetteer-Vesta-Craterlist-1] Vesta > Crater, Craters. usgs.gov. Gazetteer of Planetary Nomenclature – International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN).

[2] Categories for Naming Features on Planets and Satellites. usgs.gov. Gazetteer of Planetary Nomenclature – International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN).

[Claudian-3] 1 2 Hand, Eric «Space missions trigger map wars» (en anglès). Nature, 488, 2012, p. 442-443. Bibcode: 2012Natur.488..442H. DOI: 10.1038/488442a. PMID: 22914145.

[IAUcoordinates-4] «IAU WGCCRE Coordinate System for Vesta | USGS Astrogeology Science Center» ( PDF) (en anglès). Astrogeology.usgs.gov, 15-11-2013. Arxivat de l'original el 2015-09-04. [Consulta: 9 agost 2019].

[Dawncoordinates-5] «Vesta coordinates» ( PDF) (en anglès).

[1]

[2]

[Nota 1]

[3]

[4]

[5]