Llista de cràters de Tritó

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
En aquest article només es mostra els noms oficials aprovats per la Unió Astronòmica Internacional (UAI).

Aquesta és una llista de cràters amb nom de Tritó,[1] un satèl·lit natural de Neptú descobert el 1846 per l'astrònom William Lassell (1799-1880). Les dades recollides durant els sobrevol de la Voyager 2 no va ser suficient per determinar les coordenades i les dimensions de les característiques de la superfície per a les quals la UAI identifica les característiques mitjançant mapes fotogràfics.[2] S'espera que altres missions proporcionin dades més precises.

El 2019, els 9 cràters amb nom de Tritó representava el 0,16% dels 5475 cràters amb nom del Sistema Solar. Altres cossos amb cràters amb nom són Ariel (17), Cal·listo (142), Caront (6), Ceres (115), Dàctil (2), Deimos (2), Dione (73), Encèlad (53), Epimeteu (2), Eros (37), Europa (41), Febe (24), Fobos (17), Ganímedes (132), Gaspra (31), Hiperió (4), Ida (21), Itokawa (10), Janus (4), Japet (58), Lluna (1624), Lutetia (19), Mart (1124), Mathilde (23), Mercuri (402), Mimas (35), Miranda (7), Oberó (9), Plutó (5), Proteu (1), Puck (3), Rea (128), Šteins (23), Tebe (1), Terra (190), Tetis (50), Tità (11), Titània (15), Umbriel (13), Venus (900), i Vesta (90).

A causa de l'esborrament i la modificació constant de la superfície degut l'activitat geològica en curs, els cràters d'impacte a la superfície de Tritó són relativament rars. En el cens dels cràters de Tritó realitzat a partir de les imatges rebudes de la sonda espacial Voyager 2 només es van trobar 179 que eren indiscutiblement d'origen per impacte, en comparació amb els 835 observats per a la lluna Miranda d'Urà, que només té el 3% de la superfície de Tritó.[3] El cràter més gran observat a Tritó que es creu haver estat creat per un impacte és una característica de 27 km de diàmetre anomenada Mazomba.[3][4] Tot i que s'han observat cràters més grans, generalment es creu que són de naturalesa criovolcànica.[3]

Els pocs cràters d'impacte sobre Tritó es concentren gairebé tots a l'hemisferi capdavanter (que mira cap a la direcció del moviment orbital) i la majoria es concentren al voltant de l'equador (entre 30 ° i 70 ° de longitud),[3] resultat del material escombrat de l'òrbita al voltant de Neptú.[5] Com que orbita amb un costat encarat permanentment al planeta, els astrònoms creuen que Triton ha rebut menys impactes en el seu hemisferi final, a causa dels impactes sobre l'hemisferi principal més freqüents i violents.[3] La Voyager 2 només va poder fotografiar el 40% de la superfície de Tritó, per la qual cosa encara no s'ha confirmat aquesta creença. Tanmateix, l'asimetria observada de la densitat de cràters supera el que es pot explicar a partir dels cràters observats, i implica una edat superficial més jove per a les regions lliures de cràters (≤ 6 milions d'anys) que per les regions amb més densitat de cràters (≤ 50 milions d'anys).[6]

Llista[modifica]

Els cràters de Tritó porten el nom de divinitats marines de diverses cultures i de llocs relacionats amb l'aigua, com fonts, illes, guèisers...[7]

Totes les coordenades són planetocèntriques (+ Est; 0-360).

Cràter Coordenades Diàmetre
(km)
Epònim Ref.
Amarum 26° 00′ N, 24° 30′ E / 26.0°N,24.5°E / 26.0; 24.5 n. d. Amarum - En la mitologia quítxua, un esperit semblant a una anaconda verda. WGPSN
Andvari 20° 30′ N, 34° 00′ E / 20.5°N,34.0°E / 20.5; 34.0 n. d. Andvari - En la mitologia nòrdica, un dels nans creats al començament dels temps, vivia en una cascada sota la disfressa d'un lluç de riu. WGPSN
Cay 12° 00′ S, 44° 00′ E / 12.0°S,44.0°E / -12.0; 44.0 n. d. Cay - Deïtat de la mitologia maia. WGPSN
Ilomba 14° 30′ S, 57° 00′ E / 14.5°S,57.0°E / -14.5; 57.0 n. d. Ilomba - En la mitologia dels Lozi (Zàmbia), una serp d'aigua relacionada amb el mite de la destrucció. WGPSN
Kurma 16° 30′ S, 61° 00′ E / 16.5°S,61.0°E / -16.5; 61.0 n. d. Kūrma - A l'hinduisme, el segon avatar de Vixnu en forma de tortuga. WGPSN
Mazomba 18° 30′ S, 63° 30′ E / 18.5°S,63.5°E / -18.5; 63.5 n. d. Mazomba - En la mitologia dels Chaga (Tanzània), un peix gegant. WGPSN
Ravgga 3° 00′ S, 71° 30′ E / 3.0°S,71.5°E / -3.0; 71.5 n. d. Ravgga - En la mitologia dels sami, peix daurat amb habilitats endevinatòries. WGPSN
Tangaroa 25° 00′ S, 65° 30′ E / 25.0°S,65.5°E / -25.0; 65.5 n. d. Tangaroa - En la mitologia dels māori, déu del mar i de la pesca. WGPSN
Vodyanoy 17° 00′ S, 28° 30′ E / 17.0°S,28.5°E / -17.0; 28.5 n. d. Vodyanoy - En la mitologia eslava, esperit de les aigües. WGPSN

Referències[modifica]

  1. Nomenclature Search Results: Triton > Crater, Craters. usgs.gov. Gazetteer of Planetary Nomenclature – International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN).
  2. «IAU Rules and Conventions» (en anglès). UAI.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Strom, Robert G; Croft, Steven K; Boyce, Joseph M «The Impact Cratering Record on Triton» (en anglès). Science, 250(4979), 1990, pàg. 437-439. DOI: 10.1126/science.250.4979.437. PMID: 17793023.
  4. Ingersoll, Andrew P; Tryka, Kimberly A «Triton's Plumes: The Dust Devil Hypothesis» (en anglès). Science, 250(4979), 1990, pàg. 435–437. DOI: 10.1126/science.250.4979.435. PMID: 17793022.
  5. Schenk, Paul M; Zahnle, Kevin «On the negligible surface age of Triton» (en anglès). Icarus, 192(1), desembre 2007, pàg. 135-149. Bibcode: 2007Icar..192..135S. DOI: 10.1016/j.icarus.2007.07.004.
  6. Mah, J; Brasser, R «The origin of the cratering asymmetry on Triton» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 486, 2019, pàg. 836-842. DOI: 10.1093/mnras/stz851.
  7. Categories for Naming Features on Planets and Satellites. usgs.gov. Gazetteer of Planetary Nomenclature – International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN).

Vegeu també[modifica]