Llista de déus grecs

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Déus olímpics

Deïtat Descripció
NAMA Aphrodite Syracuse.jpg Afrodita (Ἀφροδίτη)

Deessa de l'amor, la bellesa, el desig, el sexe i el plaer. Tot i que estava casada amb Hefest, tingué molts amants, sobretot Ares, Adonis i Anquises. Era representada com una dona bella i és l'única deessa que apareix nua o semi-nua. Els poetes lloaven la lluïssor del seu somriure. Els seus símbols són les roses i les altres flors, la petxina de pelegrí i la corona de myrtus. Els seus animals sagrats són els coloms i els pardals. El seu equivalent romà era Venus.[1]

Apollo, lira, dan angsa.jpg Apol·lo (Ἀπόλλων)

Déu de la música, les arts, el coneixement, la cura, la pesta, les profecies, la poesia, la bellesa masculina, el tir amb arc i el sol. És fill de Zeus i Leto, i el germà bessó d'Àrtemis. Com germà i germana, que s'identificaren amb el sol i la lluna, tots dos utilitzen l'arc i una fletxa. En els primers mites, Apol·lo lluita contra el seu mig germà Hermes. En l'escultura, Apol·lo era representat com un home molt formós, un jove amb cabells llargs i un físic ideal. Tot i que era la realització del perfeccionisme, podia ser cruel i destructiu, i els seus amors eren rarament feliços, un exemple fou el seu intent de captura de la nimfa Dafne, qui es transformà en llorer. Els seus atributs inclouen la corona de llorer i la lira. Apareix sovint en companyia de les Muses. Els animals sagrats d'Apol·lo són els cabirols, els cignes, les cigales, els falcons, els corbs, les guineus, els ratolins i les serps. No tenia equivalent romà.[1]

Ares Canope Villa Adriana b.jpg Ares (Ἄρης)

Déu de la guerra, la sang i la violència. És fill de Zeus i Hera. Fou representat com un jove, semi-nu amb un casc, llança o espasa, i escut. Homer el retrata com de mal humor i poc confiable, i generalment representa el caos de la guerra en contrast amb Atena, deessa de l'estratègia militar i l'habilitat bèl·lica. Era l'amant d'Afrodita. Els animals sagrats d'Ares són el voltor, les serps verinoses, els gossos i els porcs senglars. El seu equivalent romà era Mart.[1]

Diane de Versailles Leochares.jpg Àrtemis (Ἄρτεμις)

Deessa verge de la caça, el desert, els animals, les noies joves, el part, la pesta i la lluna. En temps posteriors s'arribà a associar amb els arcs i les fletxes. Era filla de Zeus i Leto, i germana bessona d'Apol·lo. Sovint era representada en l'art com una dona jove, vestida amb un quitó curt fins als genolls i equipada amb un arc de caça i un cartutx de fletxes. Els seus atributs inclouen llances de caça, pells d'animals, el cérvol i altres animals salvatges. Els seus animals sagrats són els cérvols, els óssos i els porcs senglars. El seu equivalent romà era Diana.[1]

7348 - Piraeus Arch. Museum, Athens - Athena - Photo by Giovanni Dall'Orto, Nov 14 2009.jpg Atena (Ἀθηνᾶ)

Deessa de la intel·ligència, l'habilitat, la pau, la guerra, l'estratègia bèl·lica, l'artesania i la saviesa. Segons la majoria de les tradicions, va néixer del cap de Zeus completament formada. Era representada coronada amb un casc amb cresta, armada amb un escut i una llança i emprant una ègida sobre el vestit. Els poetes la descriuen com "d'ulls grisos" o de tenir uns ulls penetrants. Era la patrona de la ciutat d'Atenes (que duu el seu nom). El seu símbol és l'olivera i el seu animal sagrat, que sovint l'acompanya, és el mussol. El seu equivalent romà era Minerva.[1]

Diosa Ceres siglo I d.C.jpg Demèter (Δημήτηρ)

Deessa dels cereals, l'agricultura i la collita, el creixement i la nutrició. Demèter és filla de Cronos i Rea i germana de Zeus, amb qui tingué la seva filla: Persèfone. Era una de les principals deïtats dels misteris d'Eleusis, en els quals el seu poder sobre el cicle de la vida de les plantes simbolitzava el pas de l'ànima humana a través de la vida fins a l'altre món. Era representada com una dona madura, sovint amb corona i portant garbons de blat. Els seus animals sagrats eren els porcs i les serps. El seu equivalent romà era Ceres.[1]

Dionysos Louvre Ma87 n2.jpg Dionís (Διόνυσος) / Bacus (Βάκχος)

Déu del vi, la verema, les festes, la bogeria, el caos, els borratxos, les drogues i l'èxtasi. Era representat en l'art tant com un déu amb barba de certa edat com un jove efeminat de cabells llargs. Els seus atributs inclouen el tirs (un bastó folrat de cep amb una pinya de pí), una tassa per beure, cep de raïm i una corona d'heura. Sovint estava en companyia del thiasos, un seguici de sàtirs, mènades i el seu tutor Silè. Els seus animals sagrats eren els dofins, les serps, els tigres i els ases. El seu equivalent romà era Liber Pater.[1]

Hades-et-Cerberus-III.jpg Hades (ᾍδης) / Plutó (Πλούτων)

Déu i rei de l'inframón i dels morts, déu del penediment. La seva esposa era Persèfone. Els seus atributs són la cornucòpia, les claus, el ceptre i el gos de tres caps Cèrber. L'òliba era el seu animal sagrat. Era un dels tres fills de Cronos i Rea, i per tant sobirà sobre un dels tres regnes de l'univers: l'inframón. Estava casat amb Persèfone. Com que era un déu ctònic, el seu lloc entre els déus olímpics és ambigu. En les religions mistèriques i en la literatura atenenca es fa referència a ell amb el nom de Plutó, i es referien a Hades als inferns pròpiament. Els romans traduïren Plutó com Dis Pater (Pare ric), o simplement prengueren el nom grec de Plutó.[1]

Vulcan Coustou Louvre MR1814.jpg Hefest (Ἥφαιστος)

Déu del foc, la metal·lúrgia i l'artesania. Segons els mites, era fill de Zeus i Hera o només fill d'Hera. Era el ferrer dels déus i el marit d'Afrodita. Era representat normalment com un home amb barba amb un martell, pinces i una enclusa, les eines d'un ferrer i sovint sobre un ase. Els seus animals sagrats eren l'ase, el gos de guàrdia i la grua. Entre les seves creacions principals hi ha l'armadura d'Aquil·les. El seu equivalent romà era Vulcà.[1]

Hera Campana Louvre Ma2283.jpg Hera (Ἥρα)

Deessa del cel i del matrimoni, de les dones, el part, els hereters, els reis i imperis. Era la dona i germana de Zeus i filla de Cronos i Rea. Generalment era representada com una dona en la flor del a vida, portant una diadema i un vel sostenint un bastó amb punta de lotus. Com que era la deessa del matrimoni, les infidelitats de Zeus la portaren als gels i a la venjança. Els seus animals sagrats eren la vaca, el paó i el cucut. El seu equivalent romà era Juno.[1]

Hermes Ingenui Pio-Clementino Inv544.jpg Hermes (Ἑρμῆς)

Déu de les fronteres, els viatges, la comunicació, el comerç, el llenguatge i l'escriptura. Era fill de Zeus i Maia. Hermes és el missatger dels déus i un psicopomp que conduïa les ànimes dels morts al més enllà. Era representat com un jove atractiu i atlètic, o també com un home gran amb barba. Els seus atributs inclouen el caduceu, les sandàlies alades i un barret de viatger. Els seus animals sagrats eren la tortuga, el carner i el falcó. El seu equivalent romà era Mercuri.[1]

Hestia - Wellesley College - DSC09634.JPG Hestia (Ἑστία)

Deessa verge de la llar, el foc i la castedat. Era una de les filles de Cronos i Rea i germana de Zeus. En l'art grec apareix simplement com una dona amb vel. El seu símbol és el foc de la llar. En algunes versions renuncià al seu lloc com un dels Olímpics a favor de Dionís, i juga un paper molt petit en els mites grecs. El seu equivalent romà era Vesta, que a diferent de la seva homòloga, sí era una important deïtat en el món romà.[1]

0035MAN Poseidon.jpg Posidó (Ποσειδῶν)

Déu del mar, els rius, les inundacions, les sequeres i els terratrèmols. És un dels fills de Cronos i Rea i germà de Zeus i Hades. Governa en un dels tres regnes de l'univers com a rei del mar i de les aigües. En l'art clàssic se'l representa com un home madur de complexitat robusta amb una barba sovint exuberant, portant un trident. Els seus animals sagrats eren el cavall i el dofí. Estava casat amb Amfitrite. El seu equivalent romà era Neptú.[1]

Jupiter Smyrna Louvre Ma13.jpg Zeus (Ζεύς)

Déu rei i pare dels déus, el governant de l'Olimp i déu dels cels, el temps, els trons, els llamps, la llei, l'ordre i la justícia. Era el fill petit de Cronos i Rea. Derrocà el seu pare Cronos i guanyà la sobirania dels cels per a si mateix. En l'art fou representat com un home reial, madur, amb una figura robusta i una barba fosca. Els seus atributs habituals són el ceptre reial i el raig, i els seus animals sagrats eren l'àguila i el bou. El seu equivalent romà era Júpiter.[1]

Deïtats primordials

Nom en grec Nom en català Descripció
Αἰθήρ Èter El déu de l'atmosfera i de la llum.
Ἀνάγκη Ananke La deessa de la necessitat, de l'obligació. Era mare de les Moires.
Χάος Caos El no-res del que va sorgir tot. És descrit com un buit.
Χρόνος Chronos El déu del temps. No se l'ha de confondre amb el tità Cronos, pare de Zeus, Posidó i Hades.
Ἔρεβος Èreb El déu de la foscor i de l'ombra.
Ἔρως Eros El déu de l'amor i de l'atracció.
Ὕπνος Hipnos El déu dels somnis.
Nῆσοι les Nesoi Les deesses de les illes i del mar.
Οὐρανός Úranos El déu dels cels, pare dels titans.
Γαῖα Gea Personificació de la terra, mare dels titans.
Οὔρεα els Ourea Els déus de les muntanyes.
Φάνης Fanes El déu de la procreació en els misteris orfistes.
Πόντος Pontos El déu del mar, pare dels peixos i de les altres criatures marines.
Τάρταρος Tàrtar El déu de la part més profunda i fosca de l'inframón.
Θάλασσα Thalassa Personificació del mar i dona de Pontos.
Θάνατος Tànatos Déu de la mort. Germà d'Hipnos.
Ἡμέρα Hèmera La deessa del dia.
Νύξ Nix La deessa de la nit.
Νέμεσις Nèmesi La deessa de la venjança, la justícia i els càstigs.

Déus del món subterrani

  1. Hades: germà de Zeus, déu del món dels morts (identificat amb el romà Dis Pater).
  2. Persèfone: filla de Zeus, esposa d'Hades (anomenada Prosèrpina pels romans).

Déus menors

  1. Eros: déu de l'amor (anomenat Cupido pels romans).
  2. Hèlios: déu del Sol.
  3. Selene: deessa de la Lluna.
  4. Eos: deessa de l'aurora.
  5. Pan: déu dels pastors. (Anomenat Faune pels romans).
  6. Hècate: deessa de la bruixeria.
  7. Príap: déu dels jardins i de la fertilitat.
  8. Hebe: deessa de la joventut.
  9. Il·lítia: deessa dels parts.
  10. Les muses:, filles de zeus, encarregades de cantar la victòria del seu pare sobre els titans i els gegants, i protectora d'un art o d'una ciència cadascuna.
  11. Les càrites: deesses de la bellesa.
  12. Les hores:, que vigilaven les portes de l'Olimp i representen el curs regular de la naturalesa i la successió que hi ha a la natura.
  13. Les Nimfes:divinitats menors que apareix sovint al voltant de Dionís i representen de forma capriciosa l'activitat de la natura,, defugien la presència dels éssers humans i es refugien de la presència dels éssers humans en la solitud del bosc.
  14. Les Nàiades
  15. Els Sàtirs o faunes encarnen la presència masculina de les nimfes

Herois divinitzats

  1. Hèracles: déu dels herois i protectors dels homes.
  2. Orfeu: déu de la música i inventor de la cítara.

Vegeu també


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista de déus grecs Modifica l'enllaç a Wikidata


Referències

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 Sechi Mestica, Giuseppina. Diccionario Akal de Mitología Universal (en espanyol). Akal, 1993, p. 16,29,31,34,37,73,76,123,126,128,131,132,223,284. ISBN 9788446002185.