Governador de les Filipines

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Llista de governadors de Filipines)
Jump to navigation Jump to search
Les illes Filipines en 1764.

Aquesta és una 'llista dels governadors generals de les illes Filipines durant la seva ocupació colonial, des dels primers assentaments espanyols dirigits per Miguel López de Legazpi en 1565, passant per la seva transferència als Estats Units en 1898, fins a la formació de la Mancomunitat de Filipines en 1935, que deu anys després desembocaria en la independència de l'arxipèlag.

Període espanyol[modifica]

Entre 1565 i 1821, la Capitania General de les Filipines va estar subordinada al virregnat de Nova Espanya; durant aquest període, el governador general tenia també el càrrec de capità general i president de la Reial Audiència de Manila; el seu mandat estava previst per a vuit anys;[1] en períodes d'absència o manca del governador, el govern polític quedava en mans de la Reial Audiència, mentre la direcció militar era assignada a algun dels seus oïdors, segons estava disposat en la Recopilació de Lleis de les Índies.[2]

A partir de 1821, amb la independència de Filipines del virregnat de Nova Espanya, tots els governadors van ser militars; en absència del governador, el govern quedava en mans del segon en la cadena de comandament militar.

Es ressalten en color els governadors interins i els períodes en els quals la Reial Audiència va assumir provisionalment el govern.

Governador Període de govern Notes
Miguel López de Legazpi 27 d'abril de 156520 d'agost de 1572 Conquistador.
Guido de Lavezaris 20 d'agost de 1572 – 25 d'agost de 1575 Tresorer de l'expedició de conquesta.
Francisco de Sande 25 d'agost de 1575 – abril de 1580
Gonzalo Ronquillo de Peñalosa abril 1580 – 10 de març de 1583 Nomenat governador vitalici.
Diego Ronquillo 10 de març de 1583 – 16 de maig de 1584 Nebot de l'anterior.
Santiago de Vera 16 de maig de 1584 – maig de 1590 En 1584 s'establí la Reial Audiència. En 1590 Vera la abolió.[3]
Gómez Pérez das Mariñas maig de 1590 – 25 d'octubre de 1593 Morí assassinat.
Pedro de Rojas 25 d'octubre 1593 – 3 de desembre de 1593 Interií. Oïdor de la Reial Audiència.
Luis Pérez Dasmariñas 3 de desembre 1593 – 14 de juliol de 1596 Interí. Fill de Gómez Pérez das Mariñas.
Francisco Tello de Guzmán 14 de juliol de 1596 – maig de 1602 Es rehabilità la Reial Audiència per decret reial.[3]
Pedro Bravo de Acuña maig de 1602 – 24 de juny de 1606 Va morir en el càrrec.
Reial Audiència 24 de juny de 1606 – 15 de juny de 1608 Cristóbal Téllez de Almansa assumí el govern militar.
Rodrigo de Vivero y Aberrucia 15 de juny de 1608 – abril de 1609
Juan de Silva abril de 1609 – 19 d'abril de 1616 Va morir en el càrrec.
Reial Audiència 19 d'abril de 1616 – 18 de juny de 1618 Andrés de Alcaraz assumí el govern militar.
Alonso Fajardo de Tenza 18 de juny de 1618 – julio de 1624 Va morir en el càrrec.
Reial Audiència julio de 1624 – juny de 1625 Jerónimo de Silva assumí el comandament militar. Durant el seu mandat, l'oïdor Jerónimo de Legazpi s'autoanomenà governador general.
Fernando de Silva juny de 1625 – 29 de juny 1626
Juan Niño de Tabora 29 de juny de 1626 – 22 de juliol de 1632 Va morir en el càrrec.
Reial Audiència 22 de juliol de 1632 – 1633 Lorenzo de Olaza y Lecubarri assumí el govern militar.
Juan Cerezo de Salamanca 1633 – 25 de juny de 1635
Sebastián Hurtado de Corcuera 25 de juny de 1635 – 11 d'agost de 1644
Diego Fajardo Chacón 11 d'agost de 1644 – 1 d'abril de 1654
Francisco Tabili 1 d'abril de 1654 – 25 de juliol de 1654
Sabiniano Manrique de Lara 25 de juliol de 1654 – 8 de setembre de 1663
Diego de Salcedo 8 de setembre de 1663 – 28 de setembre de 1668 Arrestat i deposat per la Inquisició.
Juan Manuel de la Peña Bonifaz 28 de setembre de 1668 – 24 de setembre de 1669 Oïdor de la Reial Audiència, assumí el govern en solitari.
Manuel de León 24 de setembre de 1669 – 11 d'abril de 1677 Va morir en el càrrec.
Reial Audiència 11 d'abril de 1677 – 21 de setembre de 1677 Francisco Coloma assumí el govern militar. Va morir.
21 de setembre de 1677 – 28 de setembre de 1678 Francisco de Sotomayor y Mansilla assumí el govern militar.
Juan de Vargas y Hurtado 28 de setembre de 1678 – 24 d'agost de 1684
Gabriel de Curuzealegui y Arriola 24 d'agost de 1684 – abril de 1689
Reial Audiència abril de 1689 – juliol de 1690 Alonso de Avila Fuertes assumí el govern militar.
Fausto Cruzat y Góngora juliol de 1690 – 8 de desembre de 1701
Domingo Zabálburu de Echevarri 8 de desembre de 1701 – 25 d'agost de 1709
Martín de Urzúa y Arizmendi 25 d'agost de 1709 – 4 de febrer de 1715 Va morir en el càrrec.
Reial Audiència 4 de febrer de 1715 – 9 d'agost de 1717 Jose Torralba assumí el comandament militar.
Fernando Manuel de Bustillo 9 d'agost de 1717 – 11 d'octubre de 1719 Assassinat.
Francisco de la Cuesta 11 d'octubre de 1719 – 6 d'agost de 1721 Arquebisbe de Manila.
Toribio José Cosio y Campo 6 d'agost de 1721 – 14 d'agost de 1729
Fernando Valdés y Tamón 14 d'agost de 1729 – juliol de 1739
Gaspar de la Torre juliol de 1739 – 21 de setembre de 1745 Va morir en el càrrec.
Juan Arrechederra 21 de setembre de 1745 – 20 de juliol de 1750 Arquebisbe de Manila.
Francisco José de Ovando y Solís 20 de juliol de 1750 – juliol de 1754
Pedro Manuel de Arandía Santisteban de juliol de 1754 – 31 de maig de 1761 Va morir en el càrrec.
Miguel Lino de Ezpeleta juny de 1759 – julio de 1761
Manuel Antonio Rojo del Río julio de 1761 – 6 d'octubre de 1762 Durant l'ocupació britànica de Manila en la guerra dels Set Anys, Rojo va ser capturat i Dawsonne Drake va governar la part britànica. Anda s'autoanomenà governador en Bacolor.
Simón de Anda y Salazar 6 d'octubre de 1762 – 10 de febrer de 1764
Francisco Javier de la Torre 10 de febrer de 1764 – 6 de juliol de 1765 Interí.
José Antonio Raón Gutiérrez 6 de juliol de 1765 – julio de 1770
Simón de Anda y Salazar julio de 1770 – 30 d'octubre de 1776 Va morir en el càrrec.
Pedro de Sarrio 30 d'octubre 1776 – julio de 1778 1r cop. Interí.
José Basco y Vargas juliol de 1778 – 22 de novembre de 1787
Pedro de Sarrio 22 de novembre de 1787 – 1 de juliol de 1788 2n cop. Interí.
Félix Berenguer de Marquina 1 de juliol de 1788 – 1 de setembre de 1793
Rafael María de Aguilar y Ponce de León 1 de setembre de 1793 – 7 d'agost de 1806 Va morir en el càrrec.
Mariano Fernández de Folgueras 7 d'agost de 1806 – 4 de març de 1810 1r cop.
Manuel Gonzalez de Aguilar 4 de març de 1810 – 4 de setembre de 1813
José Ramón de Gardoqui y Jaraveitia 4 de setembre de 1813 – 9 de desembre de 1816 Va morir en el càrrec.
Mariano Fernández de Folgueras 9 de desembre de 1816 – 30 d'octubre de 1822 2n cop.
Juan Antonio Martínez 30 d'octubre de 1822 – 15 d'octubre de 1825
Mariano Ricafort Palacín y Abarca 15 d'octubre de 1825 – 23 de desembre de 1830
Pascual Enrile y Alcedo 23 de desembre de 1830 – 1 de març de 1835 Interí como segundo en el mando militar.
Gabriel de Torres 1 de març de 1835 – 23 d'abril de 1835 Interí.
Joaquín de Crámer 23 d'abril de 1835 – 9 de setembre de 1835 Interí.
Pedro Antonio Salazar Castillo y Varona 9 de setembre de 1835 – 27 d'agost de 1837
Andrés García Camba 27 d'agost de 1837 – 29 de desembre de 1838
Luis Lardizábal 29 de desembre de 1838 – 14 de febrer de 1841
Marcelino Oraá Lecumberri 14 de febrer de 1841 – 17 de juny de 1843
Francisco de Paula Alcalá de la Torre 17 de juny de 1843 – 16 de juliol de 1844
Narcís Claveria i Zaldua 16 de juliol de 1844 – 26 de desembre de 1849
Antonio María Blanco 26 de desembre de 1849 – 29 de juliol de 1850 Interí.
Antonio de Urbistondo y Eguía 29 de juliol de 1850 – 20 de desembre de 1853
Ramón Montero Blandino 20 de desembre de 1853 – 2 de febrer de 1854 1r cop. Interí.
Manuel Pavía y Lacy 2 de febrer de 1854 – 28 d'octubre de 1854
Ramón Montero Blandino 28 d'octubre de 1854 – 20 de novembre de 1854 2n cop. Interí.
Manuel Crespo y Cebrián 20 de novembre de 1854 – 5 de desembre de 1856 Dimitió.
Ramón Montero y Blandino 5 de desembre de 1856 – 9 de març de 1857 3ª vez. Interí.
Fernando Norzagaray y Escudero 9 de març de 1857 – 12 de gener de 1860
Ramón María Solano Llanderal 12 de gener de 1860 – 29 d'agost de 1860 Va morir en el càrrec.
José MacCrohon y Blake Va morri quan viatjava des d'Espanya a ocupar el càrrec.
Juan Herrera Dávila 29 d'agost de 1860 – 2 de febrer de 1861 Inicià el seu mandat com a interí.
José Lemery e Ibarrola 2 de febrer de 1861 – 7 de juliol de 1862
Salvador Valdés 7 de juliol de 1862 – 9 de juliol de 1862 Interí.
Rafael Echagüe y Bermingham 9 de juliol de 1862 – 24 de març de 1865
Joaquín del Solar e Ibáñez 24 de març de 1865 – 25 d'abril de 1865 1r cop. Interí.
Juan de Lara e Irigoyen 25 d'abril de 1865 – 9 de gener de 1866
Manuel Rodríguez-Fito y Bueno 9 de gener de 1866 – 19 de novembre de 1867
José de la Gándara y Navarro 19 de novembre de 1867 – 7 de juny de 1869
Manuel Maldonado 7 de juny de 1869 – 23 de juny de 1869 Interí.
Carlos María de la Torre y Navacerrada 23 de juny de 1869 – 4 d'abril de 1871
Rafael Izquierdo Gutiérrez 4 d'abril de 1871 – 8 de gener de 1873 Dimití per motius de salut.
Manuel MacCrohon 8 de gener de 1873 – 24 de gener de 1873 Interí.
Juan Alaminos y Vivar 24 de gener de 1873 – 17 de març de 1874
Manuel Blanco Valderrama 17 de març de 1874 – 18 de juny de 1874 Inicià el seu mandat com a interí.
José Malcampo y Monge 18 de juny de 1874 – 28 de febrer de 1877
Domingo Moriones i Murillo 28 de febrer de 1877 – 20 de març de 1880
Rafael Rodríguez Arias 20 de març de 1880 – 15 d'abril de 1880 Interí.
Fernando Primo de Rivera 15 d'abril de 1880 – 10 de març de 1883 1r cop
Emilio Molíns 10 de març de 1883 – 7 d'abril de 1883 Interí, 1r cop.
Joaquim Jovellar i Soler 7 d'abril de 1883 – 1 d'abril de 1885
Emilio Molíns 1 d'abril de 1885 – 4 d'abril de 1885 Interí, 2n cop.
Emilio Terrero y Perinat 4 d'abril de 1885 – 1888
Antonio Molto 1888 – 1888 Interí.
Federico Lobatón 1888 – 1888 Interí.
Valerià Weyler i Nicolau 1888 – 1891
Eulogio Despujol y Dusay 1891 – 1893
Federico Ochando 1893 – 1893 Interí.
Ramón Blanco y Erenas 1893 – 13 de desembre de 1896
Camilo García de Polavieja 13 de desembre de 1896 – 15 d'abril de 1897
José de Lachambre 15 d'abril de 1897 – 23 d'abril de 1897 Interí.
Fernando Primo de Rivera 23 d'abril de 1897 – 11 d'abril de 1898 2n cop.
Basilio Augustín y Dávila 11 d'abril de 1898 – 24 de juliol de 1898
Fermín Jáudenes y Álvarez 24 de juliol de 1898 – 13 d'agost de 1898 Interí.
Francisco Rizzo 13 d'agost de 1898 – 13 d'agost de 1898 Interí.
Diego de los Ríos 13 d'agost de 1898 – 10 de desembre de 1898 Interí.

Període estatunidenc[modifica]

En 1898, després de la derrota espanyola en la Guerra hispano-estatunidenca, Filipines va passar als Estats Units segons el que es disposà en el tractat de París; els EUA van establir a Filipines un govern militar provisional fins a 1901. A partir d'aquesta data, els governadors van ser civils, designats pel President dels Estats Units amb l'aprovació del Senat dels Estats Units.

Governador Període de govern Notes
Wesley Merritt 14 d'agost de 1898 – 28 d'agost de 1898 Gobernadores militares.
Elwell Stephen Otis 28 d'agost de 1898 – 5 de maig de 1900
Arthur MacArthur, Jr. 25 de maig de 1900 – 4 de juliol de 1901
William Howard Taft 4 de juliol de 1901 – 23 de desembre de 1903
Luke Edward Wright 1 de febrer de 1904 – 30 de març de 1906
Henry Clay Ide 1 d'abril de 1906 – 19 de setembre de 1906
James Francis Smith 20 de setembre de 1906 – 11 de novembre de 1909
William Cameron Forbes 11 de novembre de 1909 – 1 de setembre de 1913
Newton W. Gilbert 1 de setembre de 1913 – 6 d'octubre de 1913 Interí
Francis Burton Harrison 6 d'octubre de 1913 – 5 de març de 1921
Charles Yeater 5 de març de 1921 – 14 d'octubre de 1921 Interí
Leonard Wood 14 d'octubre de 1921 – 7 d'agost de 1927
Eugene Allen Gilmore 7 d'agost de 1927 – 27 de desembre de 1927 Interí
Henry L. Stimson 27 de desembre de 1927 – 23 de febrer de 1929
Eugene Allen Gilmore 23 de febrer de 1929 – 8 de juliol de 1929 Interí
Dwight Davis 8 de juliol de 1929 – 9 de gener de 1932
George C. Butte 9 de gener de 1932 – 29 de febrer de 1932 Interí
Theodore Roosevelt, Jr. 29 de febrer de 1932 – 15 de juliol de 1933
Frank Murphy 15 de juliol de 1933 – 15 de novembre de 1935

Notes[modifica]

  1. Recopilación de leyes de los reynos de las Indias, llibre V, títol II, llei ij.
  2. Biblioteca de legislación ultramarina, compilada per José María Zamora y Coronado, 1844.
  3. 3,0 3,1 Sinibaldo de Mas: Estado de las islas Filipinas en 1842, págs. 70–71.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Governador de les Filipines Modifica l'enllaç a Wikidata