Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física

El Premi Nobel de Física (en suec: Nobelpriset i fysik) és lliurat anualment per l'Acadèmia Sueca a «científics que sobresurten per les seves contribucions en el camp de la física». És un dels cinc premis Nobel establerts en el testament d'Alfred Nobel, el 1895, i que són donats a tots aquells individus que realitzen contribucions notables en la química, la física, la literatura, la pau i la fisiologia o medicina.[1]
Segons el que diu el testament de Nobel, aquest reconeixement és administrat directament per la Fundació Nobel i concedit per un comitè conformat per cinc membres que són triats per la Reial Acadèmia Sueca de Ciències.[2] El primer Premi Nobel de Física va ser atorgat el 1901 a Wilhelm Conrad Röntgen, d'Alemanya. Cada destinatari rep una medalla, un diploma i un premi econòmic que ha variat al llarg dels anys.[3] El 1901, Röntgen va rebre 150.782 corones sueques, equivalents a 7.731.004 corones de 2007; en comparació, el 2008 el premi va ser atorgat a Makoto Kobayashi, Toshihide Maskawa i Yoichiro Nambu, que van compartir la quantitat de 10.000.000 de corones sueques (una mica més d'1 milió d'euros, equivalent a 1,4 milions de dòlars).[4] Addicionalment, el guardó és presentat a Estocolm, Suècia, en una celebració anual que es realitza cada 10 de desembre, en commemoració de l'aniversari luctuós de Nobel.[5]
John Bardeen és l'únic guardonat que ha guanyat el Premi Nobel de Física en dues ocasions, el 1956 i el 1972. Marie Curie va guanyar dos Premis Nobel en dues disciplines, física el 1903 i química el 1911. William Lawrence Bragg és el guardonat més jove fins avui, ja que li va ser concedit el Premi en 1915, quan només comptava amb 25 anys.[6] Només dues dones han aconseguit el Premi: Marie Curie (1903) i Maria Goeppert-Mayer (1963), el que fa que el Nobel de Física sigui el Premi Nobel que menys dones hagin guanyat.[7] Fins al 2011, el Premi ha estat concedit a 191 individus. Durant sis anys (1916, 1931, 1934, 1940-1942) no va ser atorgat, en algunes ocasions, per declarar-se desert i, en altres, per la situació de guerra mundial i l'exili obligat de diversos membres del comitè.[8]
Guardonats
[modifica]| Any | Premiat | País | Notes | |
|---|---|---|---|---|
| 1901 | Wilhelm Conrad Röntgen | Pel descobriment dels remarcables raigs que porten el seu nom[9] | ||
| 1902 | Hendrik Lorentz | Per les seves investigacions realitzades sobre la influència del magnetisme en els fenòmens generats per radiació[10] | ||
| Pieter Zeeman | ||||
| 1903 | Antoine Henri Becquerel | Pel seu descobriment de la radioactivitat espontània[11] | ||
| Pierre Curie | Per les seves investigacions conjuntes sobre els fenòmens de la radiació descoberts pel professor Henri Becquerel[11] | |||
| Marie Curie | ||||
| 1904 | John William Strutt | Per les seves investigacions sobre la densitat dels gassos més importants i per la descoberta de l'argó amb relació a aquests estudis[12] | ||
| 1905 | Philipp Eduard Anton von Lenard | Pel seu treball sobre els raigs catòdics[13] | ||
| 1906 | Joseph John Thomson | Per les seves investigacions teòriques i experimentals sobre la conducció de la electricitat a través dels gassos[14] | ||
| 1907 | Albert Abraham Michelson | Pels seus instruments òptics de precisió i per les investigacions espectroscòpiques i metrològiques que van ser dutes a terme gràcies a la seva ajuda[15] | ||
| 1908 | Gabriel Lippmann | Pel seu mètode de reproduir colors fotogràficament sobre la base del fenomen de la interferència[16] | ||
| 1909 | Guglielmo Marconi | Per les seves contribucions al desenvolupament de la comunicació sense fils[17] | ||
| Karl Ferdinand Braun | ||||
| 1910 | Johannes Diderik van der Waals | Pel seu treball sobre l'equació de l'estat general dels sòlids i líquids[18] | ||
| 1911 | Wilhelm Wien | Pels seus descobriments sobre les lleis que regeixen la radiació del calor[19] | ||
| 1912 | Nils Gustaf Dalén | Per la invenció de vàlvules automàtiques dissenyades per ser usades en combinació amb acumuladors de gas a fars i boies[20] | ||
| 1913 | Heike Kamerlingh-Onnes | Per les seves investigacions sobre les propietats de la matèria a baixes temperatures, que el va portar entre altres coses, a produir heli líquid[21] | ||
| 1914 | Max von Laue | Pel seu descobriment de la difracció dels raigs X causada per vidres[22] i per un pas important en el desenvolupament de l'espectroscòpia dels raigs X | ||
| 1915 | William Henry Bragg | Pels seus estudis en l'anàlisi de la estructura cristal·lina per mitjà dels raigs X[23] i per un important pas en el desenvolupament de la cristal·lografia de raigs X | ||
| William Lawrence Bragg | ||||
| 1916 | Premi no atorgat | |||
| 1917 | Charles Glover Barkla | Pel seu descobriment sobre les característiques de la radiació de Röntgen exercida sobre els elements,[24] un altre pas important en el desenvolupament de la cristal·lografia de raigs X | ||
| 1918 | Max Planck | Per les aportacions que va realitzar a favor a l'avanç de la física, a causa dels seus descobriments sobre els quants d'energia[25] | ||
| 1919 | Johannes Stark | Pel seu descobriment de l'efecte Doppler en els rajos canals i pel desdoblament de les línies espectrals en camps elèctrics[26] | ||
| 1920 | Charles Édouard Guillaume | Per les aportacions que va prestar als mesuraments precisos de la física, pel seu descobriment sobre les anomalies que es presenten als aliatges d'acer-níquel[27] | ||
| 1921 | Albert Einstein | Per les seves aportacions a la física teòrica i, especialment, pel descobriment de la llei del efecte fotoelèctric[28] | ||
| 1922 | Niels Bohr | Pels seus serveis en la investigació de l'estructura dels àtoms i de la radiació que n'emana[29] | ||
| 1923 | Robert Andrews Millikan | Pel seu treball sobre la càrrega elemental de l'electricitat i sobre l'efecte fotoelèctric[30] | ||
| 1924 | Manne Siegbahn | Pels seus descobriments i la seva recerca en el camp de l'espectroscòpia de raigs X[31] | ||
| 1925 | James Franck | Pels seus descobriments sobre les lleis que regeixen l'impacte d'un electró sobre un àtom[32] | ||
| Gustav Hertz | ||||
| 1926 | Jean Baptiste Perrin | Pel seu treball sobre l'estructura discontínua de la matèria i, especialment, pel seu descobriment sobre l'equilibri de sedimentació[33] | ||
| 1927 | Arthur Holly Compton | Pel descobriment de l'efecte que porta el seu nom[34] | ||
| Charles Thomson Rees Wilson | Pel seu mètode per fer que les trajectòries de les partícules carregades elèctricament siguin visibles per mitjà de la condensació de vapor[34] | |||
| 1928 | Owen Willans Richardson | Pel seu treball sobre el fenomen termoiònic i, especialment, pel descobriment de la llei que porta el seu nom[35] | ||
| 1929 | Prince Louis-Victor Pierre Raymond de Broglie | Pel descobriment de la naturalesa ondulatòria dels electrons[36] | ||
| 1930 | Chandrasekhara Venkata Raman | Pel seu treball sobre la dispersió de la llum i pel descobriment de l'efecte que porta el seu nom[37] | ||
| 1931 | Premi no atorgat | |||
| 1932 | Werner Heisenberg | Per la creació de la mecànica quàntica, l'aplicació de la qual és, entre altres coses, l'estudi i descobriment de les formes al·lotròpiques de l'hidrogen[38] | ||
| 1933 | Erwin Schrödinger | Pel descobriment de noves formes per l'aplicació de la teoria atòmica[39] | ||
| Paul Dirac | ||||
| 1934 | Premi no atorgat | |||
| 1935 | James Chadwick | Pel descobriment del neutró».[40] | ||
| 1936 | Victor Francis Hess | Pel seu descobriment del la radiació cósmica».[41] | ||
| Carl David Anderson | Pel descobriment del positró».[41] | |||
| 1937 | Clinton Joseph Davisson | Pels seus descobriments experimentals de la difracció dels electrons causada per cristalls[42] | ||
| George Paget Thomson | ||||
| 1938 | Enrico Fermi | Per les seves demostracions sobre l'existència de nous elements radioactius produïts per la irradiació de neutrons i pel seu descobriment relacionat amb les reaccions nuclears produïdes per neutrons lents[43] | ||
| 1939 | Ernest Lawrence | Per la creació i el desenvolupament del ciclotró i pels resultats obtinguts d'ell, especialment, en relació amb elements radioactius artificials[44] | ||
| 1940 | Premi no atorgat | |||
| 1941 | Premi no atorgat | |||
| 1942 | Premi no atorgat | |||
| 1943 | Otto Stern | Per la seva contribució al desenvolupament del mètode de raigs moleculars i pel descobriment del moment magnètic del protó[45] | ||
| 1944 | Isidor Isaac Rabi | Pel seu mètode de ressonància per registrar les propietats magnètiques dels nuclis atòmics[46] | ||
| 1945 | Wolfgang Pauli | Pel descobriment del principi d'exclusió, també anomenat el principi de Pauli[47] | ||
| 1946 | Percy Williams Bridgman | Per la invenció d'un aparell per produir pressions extremadament altes i per les descobertes que va fer amb relació a això, en el camp de la física d'altes pressions[48] | ||
| 1947 | Edward Victor Appleton | Per les seves investigacions sobre la física de l'atmosfera superior, especialment, pel descobriment de l'anomenada capa de Appleton[49] | ||
| 1948 | Patrick Maynard Stuart Blackett | Pel seu desenvolupament del mètode de la càmera de boira feta per Wilson i pels seus descobriments en els camps de la física nuclear i sobre la radiació còsmica[50] | ||
| 1949 | Hideki Yukawa | Per la seva predicció sobre l'existència de les fondes amb base en els seus treballs teòrics sobre les forces nuclears[51] | ||
| 1950 | Cecil Frank Powell | Pel seu desenvolupament sobre el mètode fotogràfic per estudiar els processos nuclears i pels seus descobriments sobre les fondes realitzades mitjançant aquest mètode[52] | ||
| 1951 | John Douglas Cockcroft | Pel treball pioner que van realitzar sobre la transmutació dels nuclis atòmics accelerats artificialment per partícules subatòmiques[53] | ||
| Ernest Thomas Sinton Walton | ||||
| 1952 | Felix Bloch | Pel seu desenvolupament en nous mètodes sobre la precisió nuclear magnètica i pels seus descobriments relacionats amb aquesta[54] | ||
| Edward Mills Purcell | ||||
| 1953 | Frits Zernike | Per la seva demostració sobre el mètode de contrast de fases i sobretot per la seva invenció del microscopi de contrast de fase[55] | ||
| 1954 | Max Born | Per les seves investigacions fonamentals sobre la mecànica quàntica i, especialment, per la seva interpretació estadística sobre la funció d'ones[56] | ||
| Walther Bothe | Pel desenvolupament del mètode de coincidències i pels seus descobriments relacionats amb aquest[56] | |||
| 1955 | Willis Eugene Lamb | Pels seus descobriments sobre l'estructura fina de l'espectre d'hidrogen[57] | ||
| Polykarp Kusch | Per determinar amb precisió el moment magnètic de l'electró [57] | |||
| 1956 | John Bardeen | Per les seves investigacions sobre els semiconductors i pels seus descobriments sobre l'efecte transistor[58] | ||
| Walter Houser Brattain | ||||
| William Bradford Shockley | ||||
| 1957 | Tsung-Dao Lee | Per la seva penetrant investigació sobre les anomenades lleis de paritat, les quals han conduït a l'avanç d'importants descobriments sobre les partícules elementals[59] | ||
| Chen Ning Yang | ||||
| 1958 | Pàvel Txerenkov | Pel descobriment i interpretació de l'efecte Txerenkov[60] | ||
| Ilià Frank | ||||
| Ígor Tamm | ||||
| 1959 | Owen Chamberlain | Pel descobriment de l'antiprotó[61] | ||
| Emilio Gino Segrè | ||||
| 1960 | Donald Arthur Glaser | Per la invenció de la càmera de bombolles[62] | ||
| 1961 | Robert Hofstadter | Pels seus estudis pioners sobre la dispersió dels electrons en el nucli atòmic i pels seus descobriments aconseguits en relació amb l'estructura dels nucleons[63] | ||
| Rudolf Mößbauer | Per les seves investigacions sobre l'absorció de la ressonància a la radiació gamma i pel seu descobriment relacionat l'efecte que porta el seu nom[63] | |||
| 1962 | Lev Davídovitx Landau | Per les seves teories pioneres sobre la matèria condensada, en particular les relacionades amb l'Heli líquid[64] | ||
| 1963 | Eugene Paul Wigner | Per les seves contribucions a les teories del nucli atòmic i de les partícules elementals i, en particular, el descobriment i aplicació d'aquestes mitjançant els principis fonamentals de simetria[65] | ||
| Maria Goeppert-Mayer | Pels seus descobriments relacionats amb l'estructura nuclear de capes[65] | |||
| Johannes Hans Daniel Jensen | ||||
| 1964 | Nikolai Bàssov | Pels seus treballs fonamentals sobre l'electrònica quàntica, el que ha permès la construcció d'oscil·ladors i amplificadors basats en el principi màser-làser[66] | ||
| Aleksandr Mikhàilovitx Prókhorov | ||||
| Charles Hard Townes | ||||
| 1965 | Richard Phillips Feynman | Pel seu treball fonamental en electrodinàmica quàntica, generant conseqüències profundes per al desenvolupament de la física de partícules elementals[67] | ||
| Julian Schwinger | ||||
| Sin-Itiro Tomonaga | ||||
| 1966 | Alfred Kastler | Pel descobriment i desenvolupament de mètodes òptics utilitzats per a l'estudi de les ressonàncies hertzianes en els àtoms[68] | ||
| 1967 | Hans Albrecht Bethe | Per les seves contribucions sobre la teoria de les reaccions nuclears, especialment, sobre els seus descobriments sobre la producció d'energia en les estrelles[69] | ||
| 1968 | Luis Walter Alvarez | Per la seva decisiva contribució al camp de la física de partícules elementals, i en particular, al descobriment d'un gran nombre d'estats de ressonància, fets probablement a través del desenvolupament una tècnica que li va aplicar a la càmera de bombolles d'hidrogen, mitjançant l'anàlisi de dades[70] | ||
| 1969 | Murray Gell-Mann | Per les seves contribucions i descobriments sobre la classificació de les partícules elementals i sobre les interaccions entre elles[71] | ||
| 1970 | Hannes Olof Gösta Alfvén | Pels seus fonamentals treballs i descobriments en el camp de la magnetohidrodinàmica, que van donar com a resultat una fructífera aplicació a diferents parts a la física del plasma[72] | ||
| Louis Eugène Félix Néel | Pels seus treballs i descobriments fonamentals sobre l'antiferromagnetisme i del ferromagnetisme, que han permès importants aplicacions en la física de l'estat sòlid[72] | |||
| 1971 | Dennis Gabor | Per la invenció i el desenvolupament del mètode hologràfic[73] | ||
| 1972 | John Bardeen | Pel desenvolupament conjunt de la teoria de la superconductivitat, anomenada en general com teoria BCS[74] | ||
| Leon Cooper | ||||
![]() |
John Robert Schrieffer | |||
| 1973 | Leo Esaki | Pels seus descobriments experimentals pel que fa als fenòmens de túnel en semiconductors i superconductors, respectivament[75] | ||
| Ivar Giaever | ||||
| Brian David Josephson | Per les seves prediccions teòriques sobre les propietats dels superfluxos a través d'una barrera de túnel i, en particular, per aquells fenòmens que són generalment coneguts com efecte Josephson[75] | |||
| 1974 | Martin Ryle | Per les seves investigacions pioneres en l'astrofísica de ràdio: Ryle per les seves observacions i invencions, en particular per la tècnica de síntesi d'obertura, i Hewish pel seu paper decisiu en el descobriment dels púlsars[76] | ||
| Antony Hewish | ||||
| 1975 | Aage Bohr | Pel descobriment de la connexió entre el moviment col·lectiu i el moviment de partícules en el nucli atòmic i pel desenvolupament de la teoria de l'estructura del nucli atòmic basada en aquestes connexions[77] | ||
| Ben Roy Mottelson | ||||
| Leo James Rainwater | ||||
| 1976 | Burton Richter | Pel seu treball pioner en el descobriment d'una nova classe de partícules elementals pesades[78] | ||
| Samuel Chao Chung Ting | ||||
| 1977 | Philip Warren Anderson | Per les seves investigacions teòriques fonamentals sobre l'estructura electrònica de sistemes magnètics desordenats[79] | ||
| John Hasbrouck van Vleck | ||||
| Nevill Francis Mott | ||||
| 1978 | Piotr Leonídovitx Kapitsa | Per les seves invencions i descobriments bàsics en l'àrea de la física de baixes temperatures[80] | ||
| Arno Allan Penzias | Pel seu descobriment de la radiació del fons còsmic de microones[80] | |||
| Robert Woodrow Wilson | ||||
| 1979 | Sheldon Lee Glashow | Per les seves contribucions a la teoria de la interacció feble i electromagnètica unificada entre partícules elementals, incloent, entre altres coses, la predicció del corrent neutral feble[81] | ||
| Abdus Salam | ||||
| Steven Weinberg | ||||
| 1980 | James Watson Cronin | Pel descobriment de les violacions en els principis fonamentals de simetria en la desintegració de fondes K neutres[82] | ||
| Val Logsdon Fitch | ||||
| 1981 | Nicolaas Bloembergen | Per la seva contribució al desenvolupament de l'espectroscòpia làser[83] | ||
| Arthur Leonard Schawlow | ||||
| Kai Manne Börje Siegbahn | Per la seva contribució al desenvolupament de l'espectroscòpia electrònica d'alta resolució[83] | |||
| 1982 | Kenneth Geddes Wilson | Per la seva teoria sobre fenòmens crítics en relació amb les transicions de fase[84] | ||
| 1983 | Subrahmanyan Chandrasekhar | Pels seus estudis teòrics sobre els processos químics importants per a l'estructura i evolució de les estrelles[85] | ||
| William Alfred Fowler | Pels seus estudis teòrics i experimentals sobre les reaccions nuclears d'importància en la formació d'elements químics en l'univers[85] | |||
| 1984 | Carlo Rubbia | Per les seves decisives contribucions al gran projecte que va portar al descobriment de les partícules de camp W i Z, mediadores de la interacció feble[86] | ||
| Simon van der Meer | ||||
| 1985 | Klaus von Klitzing | pel descobriment de l'efecte Hall quàntic[87] | ||
| 1986 | Ernst Ruska | Pel seu fonamental treball en òptica d'electrons i pel seu disseny del primer microscopi electrònic[88] | ||
| Gerd Binnig | Pel seu disseny del microscopi d'efecte túnel[88] | |||
| Heinrich Rohrer | ||||
| 1987 | Johannes Georg Bednorz | Pel seu important avanç en el descobriment de la superconductivitat en materials ceràmics[89] | ||
| Karl Alexander Müller | ||||
| 1988 | Leon Max Lederman | Pel mètode de feixos de neutrins i la demostració de la doble estructura dels leptons a través del descobriment del muon[90] | ||
| Melvin Schwartz | ||||
| Jack Steinberger | ||||
| 1989 | Norman Foster Ramsey | Per la invenció del mètode de camps oscil·latoris separats i el seu ús en el màser d'hidrogen i altres rellotges atòmics[91] | ||
| Hans Georg Dehmelt | Pel desenvolupament de la tècnica de trampa d'ions[91] | |||
| Wolfgang Paul | ||||
| 1990 | Jerome I. Friedman | Per les seves investigacions pioneres sobre la dispersió inelàstica profunda d'electrons en protons i neutrons, que ha resultat d'importància essencial per al desenvolupament del model de quarks en física de partícules[92] | ||
| Henry Way Kendall | ||||
| Richard E. Taylor | ||||
| 1991 | Pierre-Gilles de Gennes | Per descobrir que els mètodes desenvolupats per a l'estudi de fenòmens d'ordre en sistemes simples pot ser generalitzat per a formes més complexes de matèria, en particular per cristalls líquids i polímers[93] | ||
| 1992 | Georges Charpak | Per la seva invenció i desenvolupament dels detectors de partícules, en particular, la càmera de fils[94] | ||
| 1993 | Russell Alan Hulse | Pel descobriment d'un nou tipus de púlsar, que ha obert noves possibilitats per a l'estudi de la gravitació[95] | ||
| Joseph Hooton Taylor | ||||
| 1994 | Bertram Brockhouse | Pel desenvolupament de l'espectroscòpia de neutrons i per les seves contribucions pioneres al desenvolupament de les tècniques de dispersió de neutrons per a l'estudi de la matèria condensada[96] | ||
| Clifford Glenwood Shull | Pel desenvolupament de l'espectroscòpia de neutrons i per les seves contribucions pioneres al desenvolupament de les tècniques de dispersió de neutrons per a l'estudi de la matèria condensada[96] | |||
| 1995 | Martin Lewis Perl | Pel descobriment del leptó tau i per les seves pioneres contribucions experimentals a la física dels leptons[97] | ||
| Frederick Reines | Per descobrir el neutrí i per les seves contribucions experimentals pioneres en la física dels leptons[97] | |||
| 1996 | David Morris Lee | Pel seu descobriment de la superfluïdesa de l'heli-3[98] | ||
| Douglas D. Osheroff | ||||
| Robert Coleman Richardson | ||||
| 1997 | Steven Chu | Pel desenvolupament de mètodes per refredar i atrapar àtoms amb llum làser[99] | ||
| Claude Cohen-Tannoudji | ||||
| William Daniel Phillips | ||||
| 1998 | Robert B. Laughlin | Pel seu descobriment d'una nova forma de fluid quàntic amb excitacions carregades fraccionalment[100] | ||
| Horst Ludwig Störmer | ||||
| Daniel Chee Tsui | ||||
| 1999 | Gerardus 't Hooft | Per elucidar l'estructura quàntica de la interacció electrofeble en física[101] | ||
| Martinus J.G. Veltman | ||||
| 2000 | Jorés Alfiórov | Per desenvolupar heteroestructures de semiconductors usats en la optoelectrònica i electrònica d'alta velocitat[102] | ||
| Herbert Kroemer | ||||
| Jack St. Clair Kilby | Per la seva contribució a la invenció del circuit integrat[102] | |||
| 2001 | Eric Allin Cornell | Per aconseguir la condensació de Bose-Einstein en gasos diluïts d'àtoms alcalins i pels seus primerencs i fonamentals estudis de les propietats dels condensats[103] | ||
| Carl Edwin Wieman | ||||
| Wolfgang Ketterle | ||||
| 2002 | Raymond Davis Jr. | Per les seves contribucions pioneres a l'astrofísica, en particular, per la detecció dels neutrins còsmics[104] | ||
| Masatoshi Koshiba | ||||
| Riccardo Giacconi | Per les seves contribucions pioneres a l'astrofísica, que han conduït al descobriment de les fonts de raigs X còsmics[104] | |||
| 2003 | Aleksei Alekséievitx Abrikóssov | Per les seves contribucions pioneres a la teoria dels superconductors i superfluids[105] | ||
| Vitaly Lazarevich Ginzburg | ||||
| Anthony James Leggett | ||||
| 2004 | David J. Gross | Pel descobriment de la llibertat asimptòtica en la teoria de la interacció forta[106] | ||
| David Politzer | ||||
| Frank Wilczek | ||||
| 2005 | Roy J. Glauber- | Per la seva contribució a la teoria quàntica de la coherència òptica[107] | ||
| John L. Hall | Per les seves contribucions al desenvolupament d'espectroscòpia de precisió basades en làsers, incloent la tècnica del pinta de freqüències òptiques[107] | |||
| Theodor W. Hänsch | ||||
| 2006 | John C. Mather | Pel descobriment de la forma del cos negre i l'anisotropia de la radiació de fons de microones[108] | ||
| George F. Smoot | ||||
| 2007 | Albert Fert | Pel descobriment de la magnetoresistència gegant[109] | ||
| Peter Grünberg | ||||
| 2008 | Makoto Kobayashi | Pel descobriment de l'origen del problema de simetria trencada, que prediu l'existència de, almenys, tres famílies de quarks en la naturalesa[110] | ||
| Toshihide Maskawa | ||||
| Yoichiro Nambu | Pel descobriment del mecanisme de la ruptura espontània de simetria electrofeble a la física subatòmica[110] | |||
| 2009 | Charles K. Kao | Pels seus èxits totalment nous respecte a la transmissió de la llum a través de les fibres òptiques per a la comunicació òptica[111] | ||
| Willard S. Boyle | Per la invenció d'un circuit semiconductor formador d'imatges, el sensor de càrrega acoblada.[111] | |||
| George E. Smith | ||||
| 2010 | Andre Geim | Pels seus nous experiments amb el grafè en dues dimensions[112] | ||
| Konstantin Novoselov | ||||
| 2011 | Saul Perlmutter | Pel descobriment de l'expansió accelerada de l'Univers per l'observació de supernoves distants[113] | ||
| Brian Schmidt | ||||
| Adam G. Riess | ||||
| 2012 | Serge Haroche | Per mètodes experimentals innovadors que permeten de mesurar i manipular sistemes quàntics individuals.[114] | ||
| David J. Wineland | ||||
| 2013 | François Englert | Pel descobriment teòric d'un mecanisme que contribueix a la nostra comprensió de l'origen de la massa de les partícules subatòmiques, i que recentment s'ha confirmat a través del descobriment de la partícula fonamental predita, fet pels experiments ATLAS i CMS al Gran Col·lisionador d'Hadrons del CERN.[115] | ||
| Peter Higgs | ||||
| 2015 | Takaaki Kajita | Pel descobriment de l'oscil·lació de neutrins, que demostra que els neutrins tenen massa.[116] | ||
| Arthur B. McDonald | ||||
| 2016 | David J. Thouless | Pels descobriments teòrics de les transaccions de fase topològica de nous estats de la matèria que obren les portes al descobriment de nous materials.[117][118] | ||
| Duncan Haldane | ||||
| J. Michael Kosterlitz | ||||
| 2017 | Rainer Weiss | Per les seves contribucions decisives al detector LIGO i per l'observació d'ones gravitacionals.[119] | ||
| Barry Barish | ||||
| Kip Thorne | ||||
| 2018 | Donna Strickland | Per les seves revolucionàries invencions en el camp de la física del làser.[120] | ||
| Gérard Mourou | ||||
| Arthur Ashkin | ||||
| 2019 | Philip James Edwin Peebles | Per les seves descobertes teòriques en cosmologia física.[121] | ||
| Michel Mayor | Per la descoberta d'un exoplaneta en orbita d'un estel de tipus solar.[121] | |||
| Didier Queloz | ||||
| 2020 | Roger Penrose | Per descobrir que es pot predir la formació de forats negres a partir de la teoria general de la relativitat.[122] | ||
| Reinhard Genzel | Pel descobriment d'un forat negre supermassiu al centre de la nostra galàxia.[122] | |||
| Andrea Mia Ghez | ||||
| 2021 | Syukuro Manabe | Pel modelat físic del clima terrestre, quantificant la variabilitat i predint de manera confiable el calfament global.[123] | ||
| Klaus Hasselmann | ||||
| Giorgio Parisi | Per al descobriment de la interacció del desordre i les fluctuacions en els sistemes físics des d'escales atòmiques fins a planetàries.[123] | |||
| 2022 | Anton Zeilinger | Pels experiments amb fotons entrellaçats, establint la violació de les desigualtats de Bell i sent pioner en la ciència de la informació quàntica.[124] | ||
| Alain Aspect | ||||
| John Clauser | ||||
| 2023 | Pierre Agostini | Pels mètodes experimentals que generen polsos de llum attosegons per a l'estudi de la dinàmica d'electrons en la matèria.[125] | ||
| Ferenc Krausz | ||||
| Anne L'Huiller | ||||
| 2024 | John Hopfield | Per descobriments fundacionals i invencions que han permés l'aprenentatge automàtic amb xarxes neuronals[126] | ||
| Geoffrey Hinton | ||||
Guardonats per país
[modifica]En la següent llista es calcula el nombre de guardonats atorgant un punt per guanyador i país i mig punt si té doble nacionalitat. Segons aquest barem, el país amb més guanyadors del Premi Nobel de Física és els Estats Units, seguit d'Alemanya (nota: dins Alemanya s'inclouen tots els guardons, des de l'Imperi Alemany fins a l'estat actual, d'igual forma dins de Rússia s'inclouen els guardonats durant la Unió Soviètica):
| Nació | Nombre de guardonats |
|---|---|
| 92 | |
| 27 | |
| 25 | |
| 14,5 | |
| 9 | |
| 8,5 | |
| 6 | |
| 5 | |
| 5 | |
| 5 | |
| 4,5 | |
| 4 | |
| 3 | |
| 3 | |
| 2 | |
| 1,5 | |
| 1 | |
| 1 | |
| 1 | |
| 1 | |
| 1 | |
| 1 | |
| 1 | |
Referències
[modifica]- ↑ «Alfred Nobel – The Man Behind the Nobel Prize» (en anglès). Fundación Nobel. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize Awarders» (en anglès). Fundación Nobel. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize» (en anglès). Nobelprize.org. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize Amounts». Nobelprize.org. Arxivat de l'original el 2008-07-31. [Consulta: 22 octubre 2010].
- ↑ «The Nobel Prize Award Ceremonies» (en anglès). Fundación Nobel. Arxivat de l'original el 2008-08-22. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «Nobel Laureates Facts» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «Women Nobel Laureates» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ Wilhelm, Peter. Springwood Books. The Nobel Prize, 1983. ISBN 9780862541118.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1901» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1902» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- 1 2 «The Nobel Prize in Physics 1903» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1904» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1905» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1906» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1907» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1908» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1909» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1910» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1911» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1912» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1913» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1914» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1915» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1917» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1918» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1919» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1920» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1921» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1922» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1923» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1924» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1925» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1926» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- 1 2 «The Nobel Prize in Physics 1927» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1928» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1929» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1930» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1932» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1933» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1935» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- 1 2 «The Nobel Prize in Physics 1936» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1937» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1938» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1939» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1943» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1944» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1945» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1946» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1947» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1948» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1949» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1950» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1951» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1952» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1953» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- 1 2 «The Nobel Prize in Physics 1954» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- 1 2 «The Nobel Prize in Physics 1955» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1956» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1957» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1958» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1959» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1960» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- 1 2 «The Nobel Prize in Physics 1961» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1962» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- 1 2 «The Nobel Prize in Physics 1963» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1964» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1965» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1966» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1967» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1968» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1969» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- 1 2 «The Nobel Prize in Physics 1970» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1971» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1972» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- 1 2 «The Nobel Prize in Physics 1973» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1974» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1975» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1976» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1977» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- 1 2 «The Nobel Prize in Physics 1978» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1979» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1980» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- 1 2 «The Nobel Prize in Physics 1981» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1982» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- 1 2 «The Nobel Prize in Physics 1983» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1984» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1985» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- 1 2 «The Nobel Prize in Physics 1986» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1987» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1988» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- 1 2 «The Nobel Prize in Physics 1989» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1990» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1991» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1992» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1993» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- 1 2 «The Nobel Prize in Physics 1994» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- 1 2 }«The Nobel Prize in Physics 1995» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1996» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1997» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1998» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1999» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- 1 2 «The Nobel Prize in Physics 2000» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2001» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- 1 2 «The Nobel Prize in Physics 2002» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2003» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2004» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- 1 2 «The Nobel Prize in Physics 2005» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2006» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2007» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- 1 2 «The Nobel Prize in Physics 2008» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- 1 2 «The Nobel Prize in Physics 2009» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2010» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2011» (en anglès). Nobel Foundation. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2012». Fundació Nobel. [Consulta: 9 octubre 2012].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2013». Fundació Nobel. [Consulta: 10 octubre 2013].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2015». Nobel Foundation. [Consulta: 5 octubre 2015].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2016». Nobel Foundation. [Consulta: 4 octubre 2016].
- ↑ «Els descobriments sobre materials innovadors dels britànics Thouless, Haldane i Kosterlitz, Nobel de Física». 324.cat. [Consulta: 4 octubre 2016].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2017». Nobel Foundation. [Consulta: 3 octubre 2017].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2018». Nobel Foundation.
- 1 2 «The Nobel Prize in Physics 2019». Nobel Foundation.
- 1 2 «Press release: The Nobel Prize in Physics 2020». Nobel Prize Foundation. [Consulta: 7 octubre 2020].
- 1 2 «The Nobel Prize in Physics 2021». nobelprize.org, 05-10-2021. [Consulta: 5 octubre 2021].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2022» (en anglès americà), 04-10-2022.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2023», 03-10-2023.
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 2024» (en anglès americà). [Consulta: 8 octubre 2024].
Enllaços externs
[modifica]- Web oficial dels Premis Nobel(anglès)
