Locució llatina

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Llista de locucions llatines)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«Errar és humà».

Les locucions llatines són expressions en llatí que s'utilitzen en català amb un significat més o menys pròxim a l'original. En l'ús popular aquestes locucions es coneixen com a «llatinades». Atès que el llatí va ser la llengua d'expressió cultural i científica a Europa fins al segle XVIII, moltes locucions han perviscut en el llenguatge jurídic, filosòfic, tècnic, religiós, mèdic i científic. N'hi ha moltes, també, que formen part del lèxic quotidià i operen un enllaç entre les llengües modernes i el llatí, el qual manté una actualitat tot i que oficialment és una llengua morta.[1]

En l'ús de les locucions llatines hi ha a més a més una actitud mixta, pel fet que, de vegades, són usades per persones que no coneixen bé la llengua llatina, i això és motiu d'errors freqüents. Així s'entén de vegades la dita de motu proprio quan l'ús correcte és sense preposició, ja que es tracta d'un ablatiu, i cal dir motu proprio. El mateix passa amb a grosso modo, que no admet la preposició pel mateix motiu (cal dir grosso modo).

El mal ús del llatí és satiritzat en Fray Gerundio de Campazas, novel·la castellana del segle XVIII escrita pel pare Isla.

Pronunciació llatina[modifica | modifica el codi]

Facta non verba a Cerdanyola del Vallès

La pronunciació del llatí és un assumpte debatut entre filòlegs, lingüistes i historiadors, encara que és un problema que afecta la parla popular, no a l'ús culte. Una explicació suggereix que, per als parlants natius, la relació entre la ortografia llatina i la seva pronunciació va poder ser semblant a la que avui existeix entre l'ortografia francesa o anglesa i les seves respectives pronunciacions. La derivació de les llengües romàniques a partir del llatí vulgar (dialecte llatí que es parlava després de l'època clàssica i que parlava el poble menys culte), fa probable la hipòtesi anterior. Donada aquesta manca de certesa, les normes de pronunciació que s'ofereixen a continuació són només hipotètiques. Responen a una convenció entre filòlegs i estudiosos per facilitar la lectura, l'estudi i l'aprenentatge del llatí, i el coneixement dels textos escrits en aquesta llengua.

Grosso modo, aquestes són les principals normes fonètiques acordades de pronunciació clàssica del llatí:

  • c es pronuncia /k/, com en casa (oclusiva, velar, sorda). Així: cetera es pronuncia /Ketera/.
  • ph es pronuncia /f/, com en amfibi (fricatiu, interdental, sorda). Així: Amphibia es pronuncia /amfíbia/.
  • g es pronuncia /g/, com en gat (oclusiva, velar, sonora), o com en àguila (fricativa, velar, sonora). Per exemple: genus-generis es pronuncia /guénus-guéneris/.
  • j no existeix en llatí clàssic. En llatí vulgar representa i. Per exemple: Justitia en lloc de iustitia. Ambdós casos poden pronunciar /iustitia/ o /yustítia/ (respectivament, amb valor vocàlic de i davant vocal, i valor consonàntic de i davant vocal).
  • qu es pronuncia /ku/. Per exemple: que es pronuncia /Kue/.
  • v es pronuncia /u/. Per exemple: veni es pronuncia /uéni/. Però també s'admeten les pronunciacions/b/(billavial fricativa explosiva) i/v/(llavi-dental, fricativa, sonora), això dependrà de l'origen del qui parli. Així, un català pronunciarà /Béni/ i un italià pronunciarà /veni/
  • ll es pronuncia com la ela geminada del català o de l'italià a Rafaello, /ll/. Per exemple: bellum belli es pronuncia /bél·lum bél·li/.
  • Els diftongs æ i œ es pronuncien /ai/ i /o/ respectivament. VG: aquæ →/ákuai/, œconomia →/oikonómia/. Hi ha excepcions, com ara en el cas de poeta, que es pronuncia com en català: /poeta/.

Llista de locucions llatines[modifica | modifica el codi]

Llista de les locucions llatines més usades en català actualment, conjuntament amb algunes frases en llatí que han esdevingut part de la cultura general.

Índex A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

A[modifica | modifica el codi]

A posteriori
«A partir del que ve després», es diu de l'argumentació que es fa amb una experiència prèvia.
A priori
«A partir del que ve abans», es diu de l'argumentació que es fa sense experiència prèvia.
Ab illo tempore
«Des d'aquell temps».
Ab imo pectore
«De tot cor».
Ab initio
«Des del començament».
Ab intestato
Situació jurídica que es dóna quan algú mor sense haver fet testament.
Ab ovo
«Des de l'ou», més concretament «des del començament», expressió extreta d'un poema d'Horaci on parla d'Homer que a la Ilíada relata la guerra de Troia, no des de l'ou d'on va néixer Helena, sinó in media res, és a dir enmig de l'assumpte (vid.).
Ab uno discent omnes
«D'un sol aprenen tots», fa referència a la funció de generalitzar la saviesa que té la docència.
Ab urbe condita
«Des de la fundació de la ciutat», títol amb què es coneix la història de Roma de l'historiador romà Titus Livi, que anava des dels temps de Ròmul, fundador de l'urbs, fins al segle I aC.
Accessit
Literalment «s'hi ha acostat», tercera persona del preterit del verb accedere, es diu del premi que en un certamen s'entrega a aquell oponent que ha demostrat mèrits per ser premiat, però no suficient per merèixer el primer guardó. La paraula s'ha catalanitzat i pren aleshores l'accent accèssit i ja no es considera com una locució llatina
(Reductio) ad absurdum
«Reducció a l'absurd», es diu de l'argumentació que prova la falsedat d'una altra a partir de la seva negació.
Ad hoc
«(Expressament) per a això».
Ad hominem
«Contra l'home», es diu de l'argumentació que prova de refutar-ne una altra dirigint-se contra la persona que la defensa, i no contra la mateixa idea de l'argumentació.
Ad (o in) infinitum
«Fins a l'infinit», «eternament».
Ad kalendas graecas
Literalment vol dir «a les calendes gregues», les calendes eren el nom que rebia el primer dia de cada mes del calendari romà, però no en el grec, per tant l'expressió té un significat semblant a dir en català el trenta de febrer. Suetoni (II.87) l'atribueix a August.
Ad libitum
«A plaer», «al gust de cadascú». L'autor d'una obra preveu que l'intèrpet actuï lliurement en un passatge determinat.
Addenda
Literalment «allò que s'ha d'afegir», conjunt de notes addicionals que es posen a final d'un escrit, el qual complementen.
Adeste fideles
«Veniu, fidels», títol i primers mots d'un himne litúrgic anònim que hom canta el dia de Nadal.
Agenda
«Allò que s'ha de realitzar», llibreta on hom apuntes els compromisos que té cada dia.
Alea iacta est
«El dau ha esra llançat», frase dita per Juli Cèsar en creuar el riu Rubicó (49 aC) i iniciar així la segona guerra civil romana.
Alias
«D'una altra manera», es diu del mot amb què es coneix una persona.
Alma mater
Literalment «mare nodridora», abreviació del nom Alma Mater studiorum Università di Bologna («Mare nodridora d'estudiants, Universitat de Bolonya»), usada avui per a referir-se al centre universitari on hom ha cursat estudis.
Alter ego
«Altre jo», es diu de la persona amb la que hom comparteix moltes afinitats.
Altius, citius, fortius
«Més alt, més ràpid, més fort», lema oficial del moviment olímpic internacional.
Amor vincit omnia
«L'amor ho venç tot», frase extreta de les Bucòliques (X.69) de Virgili.
Anno Domini
«En l'any del Senyor», equivalent a «després de Crist.
Ante meridiem
«Abans del migdia».
Ars longa, vita brevis
«L'art és llarga, la vida és breu», traducció de Sèneca d'un aforisme d'Hipòcrates que significa que els coneixements humans són massa nombrosos com per arribar a ser apresos per un sol home en la vida.
Audaces fortuna iuvat
«La fortuna ajuda els audaços».
Ave Caesar, morituri te salutant
«Ave Cèsar, els que han de morir et saluden», salutació tradicional que exclamaven els gladiadors abans de començar un combat al Colosseu de Roma.
Aurea mediocritas
«La daurada moderació», tòpic literari extret d'una oda d'Horaci en què es lloa la vida moderada, a mig camí entre la pobresa i la riquesa, i lliure dels problemes que ambdues comporten.

B[modifica | modifica el codi]

Beatus ille
«Feliç aquell», tòpic literari extret de l'Epodes d'Horaci en què s'ensalcen les virtuts de viure i treballar el camp, oposades als tràfecs de la vida urbana.
Bis
«Dues vegades» o «per segona vegada», es diu de la repetició d'un tema musical en un concert o dels números dels portals de les cases quan han d'ocupar l'espai que abans ocupava un sol edifici
Bonus pater familias,

un terme del dret romà, bon pare de família

C[modifica | modifica el codi]

Campus
«Camp», referit al lloc on hi ha les facultats d'una universitat.
Captatio benevolentiae
«Captació de la benvolença», es diu de les paraules que hom diu abans d'un espectacle o presentació, amb les quals s'espera posar l'ànim dels oients de la seva part.
(Dominica ante) carnes tollendas
«(Diumenge abans d')apartar les carns» o «carnestoltes», festivitat del calendari cristià en què es deixa de menjar carn per preparar-se per Pasqua.
Carpe diem
Literalment «cull el dia», però traduït normalment com «viu el moment», expressió extreta d'una oda d'Horaci que incita a viure el present.
Carthago delenda est
«Cartago ha de ser destruïda», frase pronunciada per Cató i destinada a decantar Roma contra la capital dels cartaginesos.
Casus belli
«Motiu de guerra».
Cave canem
«Vés amb compte amb el gos», frase que apareixia inscrita en les entrades d'algunes cases romanes.
Cedant arma togae
«Que les armes deixin pas a les togues», frase de Ciceró que defensa la superioritat del poder civil davant del militar.
Ceteris paribus
«Mantenint-se tota la resta constant»
Circa
Circa és un adverbi sinònim d'al voltant de. Prové del llatí i s'utilitza habitualment de forma abreujada com «ca.» per descriure dates quan només se'n coneix la data aproximada.
Civis romanus sum
«sóc ciutadà romà», l'ús de la frase proclamava a qui l'esmentava com a ciutadà lliure de l'Imperi romà.
Cogito ergo sum
«Penso, així existeixo», frase de Descartes.
Coitus interruptus
«Coit interromput», mètode pof finale de prevenció de l'embaràs.
Collige, virgo, rosas
«Cull roses, donzella», començament d'un epigrama d'Ausoni que ha donat nom a un tòpic literari que invita les noies a estimar mentre encara són joves i belles.
Confer
«Compara», formula usada en manuals per citar altres autors.
Consensus
«Consens».
Consumatum est
«Tot s'ha acabat», últimes paraules que els evangelis atribueixen a Jesús en la creu.
Corpore insepulto
«Amb el cos insepult», es diu de la missa que se celebra amb el cos del difunt present.
Corpus
«Cos», es diu del conjunt d'obres escrites per un autor.
Cui prodest
«A qui aprofita?»
Cum laude
«Amb una lloança», es diu de la qualificació intermèdia en un examen, vegeu també maxima cum laude.
Curriculum vitae
«La carrera de la vida», informe que hom fa de la seva vida laboral.

D[modifica | modifica el codi]

De facto
«De fet» o «en la pràctica», oposat a de iure.
De incognito
«D'incògnit».
De iure
«Per dret».
Deficit
Literalment «manca» o «falta», es diu en economia quan les despeses d'una empresa superen els beneficis.
Delirium tremens
Literalment «deliri tremolós», malaltia consistent en al·lucinacions i tremolors, provocada per l'abús de begudes alcohòliques.
Deo gratias
«Gràcies a déu»
Desiderata
plural de desideratum «allò desitjat», demanda feta a una biblioteca perquè adquireixi un determinat llibre.[2]
Deus ex machina
«el déu que baixa de la grua», l'expressió significa «solució improvisa, d'últim moment», i té el seu origen en la tècnica d'alguns tràgics grecs que remataven les seves obres amb l'aparició d'un déu (un actor caracteritzat que penjava d'una grua) que resolia tots els conflictes.
De visu
«De vista».
Dies irae
dia de la ira, primers mots i títol de la seqüència gregoriana sovint executada durant les cerimònies per les morts
Dixi
«He dit», expressió amb la qual hom dóna per acabat el discurs que ha fet.
Dixit
«Ha dit», es diu quan hom vol citar algú altre.
Doctor honoris causa
doctor per causa de l'honor, títol acadèmic honorífic
Do (tibi) ut des
«(Et) dono perquè em donis», es diu en favors recíprocs.
Dura lex, sed lex
«La llei és dura, però és la llei», frase que expressa la idea que la llei és inflexible per a tothom.

E[modifica | modifica el codi]

Ecce homo
«Heus aquí l'home», paraules de Ponç Pilat en presentar Jesús després de ser flagel·lat i coronat amb espines. Tot junt (eccehomo) significa persona malferida, colpejada.
Ego te absolvo
«Jo et disculpo», fórmula màgica utilitzada pel sacerdot a la fí del sagrament de la penitència dins de la religió catòlica per a confirmar que tots els pecats han sigut perdonats.
Errare humanum est et confiteri errorem prudentis
«Errar és humà, confessar l'error és de savis», una de les múltiples variants a la versió sàvia de Qui té boca, s'équivoca.
Et alii
«I altres» (abreviat et al.). Expressió que s'utilitza per abreviar la llista d'autors d'una obra col·laborativa i s'afegeix després del primer o primers autors.
Et cetera
«I altres coses» (abreviat etc.).
Et tu, Brute?
«Tu també, Brutus?», darreres paraules de Juli Cèsar al seu assassí Brutus en la tragèdia homònima de Shakespeare. Vegeu Tu quoque, fili mi?.
Ex abrupto
«D'una manera brusca», ha donat el substantiu exabrupte.
Ex absurdo
quan la prova d'un teorema consisteix en provar que totes les alternatives són absurds, es parla d'una prova ex absurdo
Ex aequo
«Per igual», «pels mateixos mèrits», es diu quan en una competició o certmanen dos o més participants han quedat empatats en la primera posició.
Ex cathedra
Literalment «des de la càtedra», es diu principalment del Papa quan parla de les veritats relatives a la fe cristiana, o d'algú que parla amb to d'autoritat.
Ex libris
«Dels llibres de», marca estampada en un llibre que n'identifica el propietari.
Ex nihilo
«Del no-res», es diu de l'ésser o cosa creat sense matèria preexistent.
Ex novo
«De nou», es diu quan una empresa o investigació s'ha de començar de nou.
Ex officio
«Per ofici», es diu quan una persona ocupa un càrrec perquè n'exercix un altre de relacionat. Per exemple el President de França és ex officio co-Príncep d'Andorra.
Ex professo
«Expressament»
Ex voto
«Per vot (a una divinitat)», es diu de l'ofrena feta a un déu pel compliment d'un favor, catalanitzat com exvot.
Excusatio non petita, accusatio manifesta
«L'excusa no demanada manifesta l'acusació», es diu quan algú s'excusa d'alguna cosa de la qual no ha estat acusat, palesant així la seva culpabilitat.
Exempla docent
«Els exemples ensenyen»
Exempli gratia
«Per exemple».
Extra muros
«Fora de les muralles», és a dir «als afores».

F[modifica | modifica el codi]

Facile est inventis addere
És fàcil millorar coses, després que algú les ha inventades.
Facilius inter philosophos quam inter horologia conveniet
És més fàcil que hi hagi acord entre els filòsofs que entre els rellotges. Sèneca ironitza i fa befa de la divergència perpètua dels filòsofs, a una època a la qual els rellotges indicaven l'hora molt aproximativament.
Fac simil o facsímil
Literalment «fes-ho igual»; reproducció d'un text per facilitar-ne l'estudi.
Fac totum o Factòtum
Literalment «fes-ho tot»; es diu de la persona que en una empresa realitza totes les feines.
Facta, non verba
«Fets, no paraules».
Festina lente
«Afanya't lentament»: traducció d'una frase d'Eurípides que August solia dir per prevenir els generals contra la temeritat i la pressa.
Fiat iustitia et pereat mundus
«Que es faci la justícia i que s'enfonsi el món», lema de l'emperador romanogermànic Ferran I. Existeix la variant Fiat iustitia ruat caelum, «Que es faci la justícia i que s'enfonsi el cel», atribuïda erròniament a un polític romà de nom Luci Calpurni Pisó.
Fiat iustitia ne pereat mundus
«Que es faci la justícia perquè el món no s'enfonsi», frase del filòsof Hegel que corregeix l'expressió Fiat iustitia et pereat mundus.
Fugit irreparabile tempus
«El temps fuig irremeiablement», frase extreta de les Geòrgiques de Virgili sobre la fugacitat del temps.

G[modifica | modifica el codi]

Gaudeamus igitur, iuvenes dum sumus
«Gaudim doncs, mentre som joves», primers versos de De brevitate vitae o Gaudeamus igitur, himne dels estudiants universitaris compost al s.XIII.
Gens una sumus
«Som una família»; lema de la Federació Internacional d'Escacs.
Graecia capta ferum victorem cepit
«Grècia, sotmesa, va sotmetre el brau vencedor», vers d'Horaci que parla de la introducció de la cultura grega a Roma després de la conquesta de Grècia al segle II aC.
Gratia Dei
«Per la gràcia de Déu».
Gratia gratiam parit
«Un favor engendra un altre favor», traducció d'un vers d'una tragèdia de Sòfocles.
Gratis et amore
«De franc i per amor»
Grosso modo
«De manera barroera», «a grans trets»
Gravamen
«Càrrega», es diu de la càrrega que afecta un bé immoble i, per extensió, els béns mobles, en benefici d'un tercer.

H[modifica | modifica el codi]

Habeas corpus (ad subjiciendum)
«Tingues el cos present (per a sotmetre'l al jutge)», institució processal - creada pel parlament anglès el 1679 - segons la qual tota persona detinguda ha de ser posada a disposició de l'autoritat judicial competent que decideixi si ha de ser engarjolat o posat en llibertat.
Habeas data
Habitat
Literalment «ell habita», conjunt de condicions ambientals en què es desenvolupa un ésser viu.
Hic et nunc
«Aquí i ara»
Hic sunt dracones
«Aquí hi ha dracs».
Homo homini lupus
«L'home és un llop per a l'home», frase extreta d'una obra de Plaute que va esdevenir un lema de la filosofia moral de Thomas Hobbes
Homo sapiens
«L'home intel·ligent», denominació que Linné va donar en la seva obra a l'ésser humà modern.
Homo unius libri
Tem un home d'un sol llibre
honoris causa
«per honor», es diu del guardó que s'entrega a persones que han destacat en un camp determinat, però que no van escriure una tesi de doctorat o per extensió a persones que reben un guardó per honor, i no perquè omplen la funció. Per exemple: president honoris causa
Horror vacui
«Por al buit», necessitat artística de cobrir un espai buit o una superfície blanca amb una obra o pintura, present sobretot al barroc. En la física, Natura abhorret vacuum sovint abreujat com a horror vacui, principi formulat per Aristòtil que en la natura no hi hauria cap buit possible.

I[modifica | modifica el codi]

Ibídem
«Al mateix lloc», utilitzat principalment en referències bibliogràfiques per a indicar que la informació prové de la mateixa font, ja citat in extenso més alt[3]
Id est
«Això és», equival a «és a dir».
Idem
«Això mateix».
Im malam partem
És l'aplicació d'una norma a supòsits no regulats expressament en la seva lletra però que són similars als contemplats per ella, perjudicant al reu.
In absentia
«En absència (de)»
In albis
«En blanc»
In articulo mortis
«En el moment de la mort», es diu de la benedicció que un capellà dóna a un moribund. També s'utilitza en el dret per indicar altres decisions i accions preses en el trànsit final de l'individu cap a la mort, com ara un matrimoni celebrat quan un dels cònjuges està en perill de mort.
In crescendo
«En el moment de créixer», es diu de l'augment d'intensitat dels sons en un concert musical.
In dubio abstine
«En cas de dubte val més abstenir-se».
In dubio libertas
«En cas de dubte tens la llibertat».
In dubio pro reo
«En cas de dubte, a favor de l'acusat», fórmula jurídica que recorda el principi que ningú por ser acusat sense proves.
In extenso
«en tota la seva extensió, no abreujat»[4]
In extremis
«En els últims moments».
In fraganti (delicto)
«Mentre (el delicte) crema», es diu quan un delinqüent és descobert en el moment de cometre el delicte.
In infinitum
Vegeu ad infinitum.
In medias res
'«Enmig de l'assumpte» expressió extreta d'Horaci que parla d'Homer, el qual a la Ilíada narra la guerra de Troia no des del començament, sinó a partir del desè any. Vegeu ab ovo.
In memoriam
«En record (d'una persona morta)».[5]
In mente
«En la ment», «en la intenció».
In pectore
«En el pit», «en el cor», es diu quan hom ha pres una decisió però la manté en secret fins al moment de fer-la oficial.
In persona episcopi
«En la persona del bisbe», dit en l'església catòlica, d'una unió personal de dos (o més) bisbats gobernats per un sol bisbe.
In situ
«Al (mateix) lloc»
In vitro
«En un vidre», es diu dels experiments biològics - principalment de la fecundació - que es realitza en un laboratori, amb instruments especials.
In vivo
«En viu»
Infra
«Avall», «més avall», adverbi usat en llibres per citar fragments posteriors del mateix. Oposat a supra, sol aparèixer combinat amb confer (vegeu).
INRI
Sigles de «Iesus Nazarenus Rex Iudaeorum» («Jesús de Natzaret, rei del jueus») que solen escriure's a les imatges de Crist crucificat.
Intelligenti pauca
«A l'intel·ligent poques» (paraules basten).
Inter nos
«Entre nosaltres», «amb confiança».
Interim
«Entretant», moment intermedi entre dos fets.
Ipso facto
«En el mateix acte», «pel fet mateix», «immediatament».
Ira furor brevis est
«La ira és una bogeria momentània», frase extreta d'un epode d'Horaci.
Ite, missa est
«Aneu-vos-en, [la comunitat] és acomiada», en el catolicisme, la frase amb què l'oficiant dóna per acabada la celebració de l'eucaristia.
Item
«Igualment», «també», com a adverbi es diu com a introducció dels apartats en un escrit o enumeració, com a nom fa referència a una paraula clau que identifica un escrit, llibre, document, etc.
Iunior o Junior
«Més jove», oposat a senior (vegeu).

L[modifica | modifica el codi]

Lapsus calami
«Error del càlem», es diu de l'error d'inadvertència que hom comet en escriure.
Lapsus linguae
«Error de la llengua», es diu de l'error d'inadvertència que hom comet en parlar.
Lapsus memoriae
«Error de memòria», es diu de l'error d'inadvertència que hom comet en no recordar correctament un determinat fet.
Lato sensu
«En sentit ampli», oposat a stricto sensu.
Laudatio
«lloança», discurs pronunciat a la cerimònia d'una promoció d'un doctor o Doctor honoris causa, a l'entrada a una acadèmia o un altre societat honorable
Locus amoenus
«lloc agradable», tòpic que evoca un paisatge constituït, generalment per un prat, uns arbres, aigua que brolla o corre, cant d'ocells, brisa agradable... És un tòpic abundant en la poesia, un exemple el trobem a la Bucòlica I de Virgili.

M[modifica | modifica el codi]

Magister dixit
«El mestre ho ha dit», frase amb què els escoliastes medieval citaven arguments d'Aristòtil, ara es fa servir entre membres d'una organització per a referir-se al cap de la mateixa.
Magna cum laude
«amb magna lloança», grau acadèmic.
Magnum opus
«Obra major, obra mestra».
Manu militari
«Per mà militar», «per la força de les armes».
Mare magnum
«Mar gran», «maregassa», confusió, daltabaix, desgavell enorme de persones. També el títol d'una butlla del papa Alexandre IV, promulgada el 1258
Mare nostrum
«El nostre mar», nom que donaven els romans al mar Mediterrani.
Maxima cum laude
«amb magna lloança», grau acadèmic.
Maxime
«Sobretot»
Mea culpa
«Per culpa meva»
Memento
Literalment «recorda (tu)», part de la missa en què es fa una pregària pels fidels, nota destinada a fer recordar algunes coses.
Memorandum
Literalment «allò que s'ha de recordar», nota destinada a recordar algunes coses, relació de fet referents a un tema.
Mens sana in corpore sano
«Una ment sana en un cos sa», frase de Juvenal, extreta d'una de les seves sàtires, on dia què han de demanar els homes als déus.
Miles gloriosus
«Soldat gloriós», figura literària popularitzada per Plaute
Mirabile dictu
«Meravellós a dir»
Mirabile visu
«Meravellós a veure»
Miserere (mei, Deus)
«Compadiu-vos (de mi, Déu)», psalm 50 de la Bíblia, resat principalment davant una mort imminent.
Modus operandi
«manera d'obrar», «manera de fer"
Modus ponens
"manera de situar-se», nom d'un tipus de raonament en lògica, vegeu també Modus tollens
Modus vivendi
«manera de viure», referida a com es guanya hom la vida o en un conflicte d'interessos, un compromís més o menys informal que permet a ambdós partits de conviure.
Mors certa, hora incerta
«La mort és certa, la seva hora, incerta».
Motu proprio
«Per propi moviment», «per pròpia iniciativa». En l'Església Catòlica un document redactata pel papa per la seva pròpia iniciativa
Multa docet fames
«La fam ensenya molt».
Mundus vult decepi
«El món vol ser enguanyat».
Mutatis mutandis
«Canviant les coses que s'han de canviar, però sense alterar l'essencial» o «salvant les distàncies».

N[modifica | modifica el codi]

Nihil est in intellectu quod non antea fuerit in sensu
«No hi ha res al nostre coneixement que no ha sigut abans als nostres sentits», principi antic de base del sensualisme, ravifat per Tomàs d'Aquino i John Locke
Nihil novum sub sole
«No hi ha res nou sota el sol», mai no hi ha res realment nou.
Nil satis, nisi optimum
«Res és prou bo, tret del millor».
Nil volentibus arduum
«pels que ho volen, res no és ardu o molt difícil a realitzar»
Noli me tangere
«No em toquis», frase pronunciada per Jesús a Maria Magdalena després de ressuscitar (Joan 20,17).
Nolo contendere
«No vulc disputar», utilitzat al dret penal dels Estats Units.
Nomina
«noms», plural de nomen, llista dels empleats que treballen en una empresa.
Nomina sacra
«noms sagrats », plural de nomen sacrum utilitzats per als noms de déus en la tradició cristiana
Non bis in idem
«No dues vegades pel mateix», principi processal que impedeix que un mateix fet delictiu pugui ser jutjat dues vegades.
Non olet
«No fa olor», referit als doblers, significa que no importa la seva provinença.
Non plus ultra
«No més enllà» és una inscripció que Hèrcules va gravar a les dues columnes que va aixecar a l'estret de Gibraltar per commemorar la més occidental de les seves gestes.
Non scholae, sed vitae
«(Hem d'aprendre) no per a l'escola, sinó per a la vida», sentència de Sèneca.
Non semper Saturnalia erunt
«No sempre seran les saturnals», festes romanes en honor al déu Saturn, no tots els dies són festa.
Nosce te ipsum
«Coneix-te tu mateix», traducció d'una inscripció grega al santuari d'Apol·lo a Delfos que va esdevenir un dels lemes de Sòcrates
Nota bene
Literalment «observa bé», aclariment que es posa al final d'un text per part de l'autor (abreujat NB, a diferència de NT, nota del traductor)
Nullus agenti dies longus est
«Cap dia és llarg per a l'home actiu», cita de Sèneca.
Nullus sucumbere vel superari possit qui illum in bello detulerit
«Ningú que va portar-la (= l'Espasa de Vilardell) pot perdre o guanyar una batalla» de Jaume I
Numerus clausus
«Nombre tancat», quantitat límit de persones que es poden matricular en un determinat curs.
Numquam duo, semper tres
«mai a dos, sempre tres». Precepte monàstic per tal d'evitar relacions homosexuals massa íntimes
Nunc est bibendum
«Ara s'ha de beure», començament d'una oda d'Horaci en què celebra la victòria d'August a la batalla d'Àccium i que s'usa com a exhortació a festejar un esdeveniment.

O[modifica | modifica el codi]

O tempora! O mores!
«Oh temps, oh costums!», exclamació de les Catilinàries de Ciceró.
Obiit
«Va morir», formula usada en inscripcions funeràries.
Odi et amo
«Odio i estimo», començament d'un poema curt de Catul usat per a destacar la curta distància que separa els sentiments d'amor i d'odi.
Omnia mors aequat
«La mort tot ho iguala», fragment d'un vers de Claudi Claudià
Omnia vincit amor
vegeu Amor vincit omnia.
Opera minora
«Obres menors», es diu dels treballs menys importants d'un autor.
Opera prima
«Primer treball».
Opus Dei
«Obra de Déu», actualment una prelatura religiosa en l'església catòlica
Ora et labora
«Resa i treballa», lema de la Regla de sant Benet
Ora pro nobis
«Resa per nosaltres», formula que es repeteix després de la invocació a la Lletania dels sants en la liturgia catòlica
Otium sine litteris, mors est et hominis vivi sepultura
«L'oci sense estudi és la mort i l'enterrament d'un home viu», sentència de Sèneca.

P[modifica | modifica el codi]

Panem et circenses
«Pa i jocs de circ», cita d'una Sàtira de Juvenal on critica que el poble romà ja només demani menjar i diversions.
Pascendi Dominici Gregis
«En pasturar el folc del senyor», títol de l'encíclica antimodernista de Pius X
Pater familias
«Cap de família», a Roma, home que ostentava la màxima autoritat en una casa.
Pater Patriae
«Pare de la Pàtria», títol honorífic que el Senat atorgava a aquelles personalitats que havien destacat en la defensa de l'Estat.
Patria potestas
«Pàtria potestat», poder de pater familias sobre tota la família.
Peccata minuta
«Pecats menors».
Per capita
«Per caps», s'usa en la locució renda per capita.
Pereant (illi) qui ante nos nostra dixerunt (pensaverunt) (atribuït a Eli Donat)
«Que pereixin els que van dir les mateixes coses que nosaltres abans de nosaltres.» Es diu quan algú formula una idea que pensa nova, i que descobreix després que ja hi ha hagut algú que va dir (o pensar) la mateixa cosa.
Per saecula saeculorum
«Pels segles dels segles», per sempre
Per se
«Per ell mateix»
Persona non grata
«Persona no desitjable»
Placebo

«plauré, agradaré», medicament que alleuja el malalt per suggestió, independentment de la presència o no d'un principi actiu.

Placet
Literalment «plau, agrada», permís.
Plus
«Més», quantitat que es dóna de més en una paga.
Post coitum omne animal triste
«Després de fornicar, cada ésser viu és trist», atribuït a Galè
Post data
«després de la data», nota que s'afegeix al final d'una carta ja signada i datada.
Post festum pestum, post coitum tedium

«Després de la festa la fortor, després del coit el tedi»

Post hoc, ergo propter hoc o postquam ergo propter quam
«Després de la cosa, per tant degut a la cosa», fa referència una error lògica freqüent de concloure a una relació de causa a efecte entre dos fenòmens, només perquè es succedeixen al temps
Post meridiem
«Després del migdia», abreujat PM i usat per precisar les hores, sobretot en l'àmbit anglosaxó (al mediterrani se solen donar en format de 24 hores per evitar ambigüitats)
Post mortem
«Després de la mort»
Post scriptum
«Escrit després», nota que s'afegeix al final d'un escrit.
Prima facie
«A primera vista»
Prima luce
«Amb la primera llum», «a trenc d'alba»
Prima non datur et ultima dispensatur
«La primera no és donada i l'última és perdonada». Proverbi utilitzat pels estudiants, demanant no haver de fer la primera i última classe del curs.
Primum vivere, deinde philosophari
«Primer, viure, després, filosofar», cita atribuïda a Hobbes que explica que poder fer filosofar, s'han d'ompler abans les necessitats bàsiques (alimentació, habitació…).
Primus inter pares
«El primer entre iguals»
Pro indiviso
«Sense dividir», situació jurídica que es dóna quan hom mor sense haver establert la repartició de l'herència, Indivisió.
Prosit
«Que aprofiti», es diu abans de fer un brindis.

Q[modifica | modifica el codi]

Quae nocent, docent
«Allò que fa mal, ensenya».
Qualis artifex pereo
«Moro com un artista», darreres paraules atribuïdes a Neró en el moment del seu suïcidi.
Qui non zelat, non amat
«Qui no sent gelosia, no estima», sentència de Sant Agustí
Quid
«El què», punt essencial d'una qüestió.
Quid pro quo
Tot i que el diccionari defineix aquesta locució com «error que consisteix a prendre una cosa per altra», s'utilitza sovint per a indicar que una cosa es dóna a canvi d'una altra. Un exemple prou conegut es troba a la pel·lícula «El silenci dels anyells» (1991), en què el Dr. Hannibal Lecter (Anthony Hopkins) ofereix un quid pro quo a l'agent Clarice Starling (Jodie Foster): ell li donarà informació sobre un assassí si ella, a canvi, li explica detalls de la seva infantesa.
Quis custodiet ipsos custodes?
«Qui vigilarà als vigilants?"
Quod erat demonstrandum (Q.E.D.)
«Que és el que volíem demostrar», expressió amb què, en matemàtiques, es dóna per acabada una demostració i per extensió frase de conclusió d'un discurs.
Quod natura non dat, reddere cura potest
«Allò que la naturalesa no dóna, l'esforç ho pot proporcionar».
Quod natura non dat, Salmantica non praestat
«Allò que la naturalesa no dóna, (la universitat de) Salamanca no ho concedeix», si no es tenen aptituds naturals per estudiar, de res serveix anar a un bon centre.
Quo vadis, Domine
«On vas, Senyor?», paraules que alguns escrit apòcrifs atribueixen a Sant Pere quan, en fugir de Roma durant la primera persecució, se li va aparèixer Jesús.
Quorum
Nombre mínim d'assistents a una reunió per què les decisions que s'hi prenguin tinguin validesa, abreviació de quorum praesentia sufficit «la presència dels quals és suficient».
Quousque tandem abutere, Catilina, patientia nostra?
«Fins quan, Catilina, abusaràs de la nostra paciència?», paraules pronunciades al Senat de Roma per Ciceró, en la primera Catilinària.

R[modifica | modifica el codi]

Rara avis
«Au rar», animal o persona de característiques costums singulars, poc habituals.
Referendum
«Literalment «allò que ha de ser consultat», consulta popular.
Requiem
Abreviació de Requiem aeternam dona eis, Domine «Dóna'ls els descans etern, Senyor», pregària que hom resa pels difunts en la liturgia catòlica.
Requiescat in pacem (R.I.P.)
«Descansi en pau», gravat a les làpides dels cementiris
Rictus
«Obertura de la boca».
Rigor mortis
«Rigidesa de la mort», estat de rigidesa que sobrevé a un cadàver al cap de poc de morir.
Rosa de spinis floret
«(També) una rosa floreix d'entre les espines», cita de Sant Jeroni referida a Sant Hilaró, de pares pagans.

S[modifica | modifica el codi]

Sancta sanctorum
«El més sagrat del sagrat», nom amb què es designava l'habitació del Temple de Jerusalem a la qual només hi podien accedir els sacerdots. Actualment s'usa per a referir-se a un lloc privat i personal al qual només hi poden accedir uns pocs elegits.
Sapere aude
«gosa-te, aventura-te a saber», lema de la Il·lustració
Senior
«Més vell» (vegeu Junior).
Si vis amari, ama
«Si vols ser estimat, estima», sentència de Sèneca presa del filòsof Hecató.
Si vis pacem para bellum
«Si vols la pau, prepara la guerra.
Sic
«Així». Utilitzat en una citació, entre parèntesis, després d'una paraula amb una falta d'ortografia en el texte original. També s'usa per expressar distància entre l'autor del text i el contingut d'una cita literal.
Sic transit gloria mundi
literalment «així passa la glòria del món» fent referència a com en són d'efímeres les vanitats humanes
Sine die
Literalment «sense dia», «sense data determinada».
Sine ira et studio
Literalment «sense rancúnia ni parcialitat». Frase de l'historiador Tàcit a la introducció als seus «Annals», per donar a entendre la seva neutralitat enfront dels fets que narra.
(Conditio) sine qua non
«(Condició) sense la qual», es diu de la condició necessària perquè es faci una cosa.
Sol omnibus lucet
«El sol brilla per a tothom», cita de Petroni.
Species inquirenda
«Espècie per investigar» en classificació biològica
Statu quo
«En l'estat en què», en diplomàcia fa referència a l'estat de coses anterior a un conflicte bèl·lic.
Status quaestionis
es refereix a les aportacions que altres autors han fet prèviament, i que s'han de conèixer per comprendre la qüestió a ser tractada.
Stricto sensu
«En sentit estricte»
Sub conditione
«Sota condició (que)»
Sub iudice
«Sota el jutge» o «en mans del jutge», es diu de la qüestió que es troba en ple procés judicial.
Sui generis
«Del seu propi gènere», sinònim de singular, particular, inclassificacle.
Suo tempore
«Al seu temps»
Superavit
Literalment «ha superat», es diu en economia quan els beneficis d'una empresa superen les despeses.
Supra
«Més amunt», adverbi usat en llibres per citar fragments anteriors del mateix. Oposat a infra, sol aparèixer combinat amb confer (vegeu).
Sursum corda
«Amunt els cors», fórmula litúrgica catòlica amb què es donen ànims als fidels.
Syllabus Errorum
o amb el seu nom complet Syllabus complectens praecipuos nostrae aetatis errores (Síl·labus general dels principals errors de la nostra època) és una recapitulació de 80 idees que el papa Pius IX va desabonar vehementment com a heterodòxies. Generalment és considerat com un libel contra la modernitat.

T[modifica | modifica el codi]

Tabula rasa
«tauleta de cera esborrada, sense inscripcions», refereix a les tauletes que s'utilitzen per escriure i que podien esborrar-se amb un moviment ràpid per tornar a ser blancs.
Tam in onere, quam in honore
«Tant en les càrregues i obligacions, com en els honors», citada a l'Arxiu de la Catedral de Barcelona, llibre de la visita al Deganat del Vallès, efectuada el 1682, full 22.
Tempus fugit
«El temps s'escola», tòpic literari sobre la brevetat de la vida
Terminus ante quem
«Terme abans del qual», en història, data abans de la qual se situa un esdeveniment de cronologia desconeguda.
Terminus post quem
«Terme després del qual», en història, data després de la qual se situa un esdeveniment de cronologia desconeguda.
Tertium non datur
«No es dóna un tercer», «no hi ha una tercera possibilitat», cita de Ciceró.
Testes habet et bene pendentes
«testicles i ben penjants»
Timeo danaos et dona ferentes
«temo els grecs fins i tot si porten obsequis», citació de Virgili, al·lusió al Cavall de Troia.
Timeo hominem unius libri
«tem un home d'un sol llibre»
Totum revolutum
«Tot regirat», confusió, desordre.
Transfert
«traspassa» o «transfereix». Traspàs d'un jugador a un altre equip.
Translatio imperii
«traspàs de l'imperi» teoria segons la qual el poder cultural i polític es transfereix «naturalement» d'Orient a Occident.
Tres faciunt collegium
«Tres fan un col·legi», sentència de Justinià I segons la qual fan falta tres persones per formar una societat.
Tu quoque, fili mi
«Tu també, fill meu», traducció al llatí de les paraules en grec que, segons algunes fonts, va dir Juli Cèsar al seu assassí Brutus.

U[modifica | modifica el codi]

Ubi amici, ibi opes
«On hi ha amics, allí hi ha riqueses», cita de Plaute.
Ubi amor, ibi dolor
«On hi ha amor, allí hi ha dolor»
Ubi bene, ibi patria
«On estem bé, allí tenim la pàtria», cita de Ciceró.
Ubi sunt
«On són?», tòpic literari que parla del pas de la vida dels homes, famós sobretot per l'obra de Jorge Manrique
Ultima ratio regum
«L'últim argument dels reis"
Una voce
«Amb una sola veu, unànimement»
Unus flos non facit ver
«Una flor no fa primavera»
Urbi et orbi
«A la ciutat i al món». Formula utilitzada per les congregacions romanes o en les benediccions solemnes del Papa per a indicar que s'adrecen no solament a la ciutat de Roma, d'on el Papa és bisbe, sinó a tot el món catòlic.

V[modifica | modifica el codi]

Vade retro
«Torna enrere»
Vae victis!
«Ai dels vençuts», paraules atribuïdes al cabdill gal Brennus, quan el seu poble va assaltar Roma (390 aC).
Varium et mutabile semper femina
«La dona és quelcom variant i canviant», vers de l'Eneida de Virgili.
Veni, vidi, vici
«He arribat, he vist, he vençut», frase amb què Juli Cèsar va anunciar la seva victòria sobre Farnaces II del Pont (47 aC).
Verba volant, scripta manent 
«Les paraules volen, els escrits romanen.»
Vixerunt!
«Han viscut», paraules atribuïdes a Ciceró en sortir de la presó on havien mort alguns dels principals conjurats en la Conspiració de Catilina.
Vox populi vox dei
«Veu del poble, veu de déu», rumor popular. Usat per fer referència que s'ha de respectar - o no - una cosa que està en boca de tothom.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gómez i Llauger, Núria; Serra i Casals, Enric. 100 llatinismes més vius que mai. Valls: Cosetània Edicions, 2014, p. 223 (Col·lecció de cent en cent). ISBN 978-84-9034-229-1. 

Referències[modifica | modifica el codi]