Llista de monarques sobirans actuals

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Llista de monarques actuals)
L'emperador Naruhito
El rei Abd-Al·lah II
El rei Salman

Un monarca és el cap d'estat d'una monarquia, forma de govern segons la qual un estat és governat per un individu que normalment regeix de per vida o fins a l'abdicació i que típicament hereta el tron al naixement.[1] Els monarques poden ser autòcrates (com en totes les monarquies absolutes)[2] o bé figures cerimonials que exerceixen un poder moderador limitat (o fins i tot inexistent); l'autoritat real recau en el gabinet executiu i/o en la legislatura (com en moltes monarquies constitucionals).[3] En molts casos, un monarca també es troba relacionat amb la religió d'estat.[4] La majoria d'estats només tenen un sol monarca en un moment donat, encara que es pot donar el cas que governi un regent quan el monarca és menor d'edat, absent o incapaç de governar.[5] El cas en el qual dos monarques regeixen simultàniament sobre un sol estat —situació actual d'Andorra, per exemple— es coneix com a corregència.[6]

Els monarques es distingeixen pels seus títols i tractaments, que en la majoria de casos venen definits per la tradició i estan garantits per la constitució estatal. Els títols nobiliaris són diversos, tals com «rei» i «reina», «príncep» i «princesa», o «emperador» i «emperadriu». Tot i que en les llengües locals els títols siguin diferents, els noms de regnat i els títols nobiliaris de la llista de sota estan traduïts al català. També s'han aplicat els numerals romans quan pertoca per distingir diferents monarques amb el mateix nom.[7]

Segons estudis polítics i socioculturals, les monarquies se solen associar amb una regla hereditària. La majoria de monarques, tant en contextos històrics com contemporanis, han estat nascuts i criats dins del si d'una família reial.[6][8] L'ordre successori ve definit per una sèrie de fórmules diferents, tals com la proximitat de sang, la primogenitura o la senioritat agnativa. Tanmateix, algunes monarquies no són pas hereditàries, i el sobirà es tria per mitjà d'un procés electiu; un exemple modern n'és el tron de Malàisia.[9] Aquests models desafien el concepte del model de monarquia, però se solen considerar com a tals perquè retenen certes característiques que s'hi associen.[10] Molts sistemes utilitzen una combinació d'elements hereditàries i electius, en els quals l'elecció o nominació d'un successor és restringida a membres de la línia de sang reial.[11][12]

La llista de sota enumera els monarques al costat dels seus respectius dominis, els quals estan organitzats alfabèticament. Els monarques regnen com a cap d'estat en els seus respectius estats sobirans. Els monarques que regnen sobre una divisió constituent o en un sistema governamental tradicional o cultural es llisten a Llista de monarques actuals constituents. Per una llista de pretendents a trons abolits, vegeu Llista de pretendents actuals.

Monarques per estat[modifica]

Llegenda[modifica]

Llegenda
Clau Descripció
Monarca Nom del monarca, precedit pel títol, amb un enllaç a la llista de predecessors.
Inici Data d'ascens al tron; data de coronació llistada a les notes a peu de pàgina.
Casa Nom de la família reial, amb informació sobre la línia de sang.
Tipus Forma de monarquia, amb informació del rol del monarca dins del governt.
Successió Mètode o patró de successió, amb un enllaç a la línia actual de successió.
Estendard Heràldica atribuïda al monarca o monarquia rellevant.
N/A Denota que un camp específic no és aplicable.
Denota que no hi ha dades disponibles.

Llista[modifica]

Reialme / Regne Imatge Monarca
(naixement)
Inici Durada Casa Tipus Successió Estendard Ref(s)
 Principat d'Andorra Copríncep Emmanuel Macron[nota 1]
(n. 1977)
14 maig 2017 6 anys, 334 dies N/A Constitucional Ex officio [13][14]
Copríncep arquebisbe Joan-Enric Vives i Sicília[nota 1]
(n. 1949)
12 maig 2003 20 anys, 336 dies
 Regne de l'Aràbia Saudita Rei Salman bin Abdulaziz
(n. 1935)
23 gener 2015 9 anys, 80 dies Al Saud Teocràcia absoluta Mohammad bin Salman[nota 2]
(línia successòria)
Estendard reial de l'Aràbia Saudita [16]
 Antigua i Barbuda Rei Carles III[nota 3]
(n. 1948)
8 setembre 2022 1 any, 216 dies Windsor[nota 4] Constitucional Guillem de Cornualla i de Cambridge Estendard reial de la Commonwealth [17][18]
 Commonwealth d'Austràlia Rei Carles III[nota 3]
(n. 1948)
8 setembre 2022 1 any, 216 dies Constitucional - [17][19]
 Commonwealth de les Bahames Rei Carles III[nota 3]
(n. 1948)
8 setembre 2022 1 any, 216 dies Constitucional Estendard reial de la Commonwealth [17][20]
 Belize Rei Carles III[nota 3]
(n. 1948)
8 setembre 2022 1 any, 216 dies Constitucional Estendard reial de la Commonwealth [17][21]
 Canadà Rei Carles III[nota 3]
(n. 1948)
8 setembre 2022 1 any, 216 dies Constitucional Estendard reial del Canadà [17][22]
 Grenada Rei Carles III[nota 3]
(n. 1948)
8 setembre 2022 1 any, 216 dies Constitucional Estendard reial de la Commonwealth [17][23]
 Jamaica Rei Carles III[nota 3]
(n. 1948)
8 setembre 2022 1 any, 216 dies Constitucional - [17][24]
 Reialme de Nova Zelanda Rei Carles III[nota 3]
(n. 1948)
8 setembre 2022 1 any, 216 dies Constitucional - [17][25]
 Estat Independent de Papua Nova Guinea Rei Carles III[nota 3]
(n. 1948)
8 setembre 2022 1 any, 216 dies Constitucional Estendard reial de la Commonwealth [17][26]
 Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord Rei Carles III[nota 3]
(n. 1948)
8 setembre 2022 1 any, 216 dies Constitucional Estendard reial del Regne Unit
Estendard reial del Regne Unit a Escòcia[nota 5]
[17]
 Federació de Saint Kitts i Nevis Rei Carles III[nota 3]
(n. 1948)
8 setembre 2022 1 any, 216 dies Constitucional Estendard reial de la Commonwealth [17][27]
 Saint Lucia Rei Carles III[nota 3]
(n. 1948)
8 setembre 2022 1 any, 216 dies Constitucional Estendard reial de la Commonwealth [17][28]
 Saint Vincent i les Grenadines Rei Carles III[nota 3]
(n. 1948)
8 setembre 2022 1 any, 216 dies Constitucional Estendard reial de la Commonwealth [17][29]
 Illes Solomon Rei Carles III[nota 3]
(n. 1948)
8 setembre 2022 1 any, 216 dies Constitucional Estendard reial de la Commonwealth [17][30]
 Tuvalu Rei Carles III[nota 3]
(n. 1948)
8 setembre 2022 1 any, 216 dies Constitucional Estendard reial de la Commonwealth [17][31]
 Regne de Bahrain Rei Hamad bin Isa
(n. 1950)
6 març 1999[nota 6] 25 anys, 37 dies Al Khalifa[nota 7] Mixta Salman bin Hamad bin Isa Al Jalifa
(línia successòria)
Estendard reial de Bahrain [32]
 Regne de Bèlgica Rei Felip
(n. 1960)
21 juliol 2013 10 anys, 266 dies Saxònia-Coburg i Gotha[nota 4] Constitucional Elisabet de Brabant[nota 8]
(línia successòria)
Estendard personal de Felip, rei dels belgues [37]
 Regne de Bhutan Rei Jigme Khesar Namgyel
(n. 1980)
14 desembre 2006[nota 9] 17 anys, 119 dies Wangchuck Constitucional Jigme Namgyel
(línia successòria)
[39]
 Brunei Darussalam Sultà Hassanal Bolkiah
(n. 1946)
4 octubre 1967[nota 10] 56 anys, 191 dies Bolkiah Absoluta Al-Muhtadee Billah
(línia successòria)
Estendard reial del sultà de Brunei [40]
 Regne de Cambodja Rei Norodom Sihamoni
(n. 1953)
14 octubre 2004[nota 11] 19 anys, 181 dies Norodom[nota 12] Constitucional Hereditària i electiva[nota 13]
(línia successòria)
Estendard reial del rei de Cambodja [42]
 Estat de la Ciutat del Vaticà Papa Francesc[nota 14]
(n. 1936)
13 març 2013 11 anys, 30 dies N/A Teocràcia absoluta Electiva [45]
 Regne de Dinamarca Reina Margarida II
(n. 1940)
14 gener 1972 52 anys, 89 dies Glücksburg[nota 15] Constitucional Frederic de Dinamarca
(línia successòria)
Estendard reial de Dinamarca [47]
 Emirats Àrabs Units President Khalifa bin Zayed
(n. 1948)
3 novembre 2004 19 anys, 161 dies Al Nahyan[nota 16] Mixta[nota 17] Electiva i hereditària (presumiblement Mohammed bin Zayed)[nota 18]
(línia successòria)
Estendard del president dels Emirats Àrabs Units [51]
 Regne d'Espanya Rei Felip VI
(n. 1968)
19 juny 2014 9 anys, 298 dies Borbó Constitucional Elionor de Borbó
(línia successòria)
Estendard reial d'Espanya [52]
 Regne d'Eswatini Rei Mswati III
(n. 1968)
25 abril 1986 37 anys, 353 dies Dlamini Absoluta Hereditari i electiu[nota 19]
(línia successòria)
Estendard reial d'Eswatini [55]
 Japó Emperador Naruhito[nota 20]
(n. 1960)
1 maig 2019[nota 21] 4 anys, 347 dies Yamato[nota 22] Constitucional Fumihito
(línia successòria)
Estendard de l'emperador del Japó [61]
 Regne hashemita de Jordània Rei Abd-Al·lah II
(n. 1962)
7 febrer 1999[nota 23] 25 anys, 65 dies Hashim Constitucional Hereditari i electiu (presumiblement Hussein bin Abd-Al·lah)[nota 24]
(línia successòria)
Estendard reial de Jordània [64][65]
 Estat de Kuwait Emir Sabah al-Ahmad
(n. 1929)
29 gener 2006 18 anys, 74 dies Al Sabah[nota 7] Constitucional Hereditari i electiu[nota 25] [69]
 Regne de Lesotho Rei Letsie III
(n. 1963)
7 febrer 1996[nota 26] 33 anys, 152 dies Moshesh Constitucional Lerotholi Seeiso
(línia successòria)
Estendard reial de Lesotho [70][71]
 Principat de Liechtenstein Príncep regnant Hans-Adam II
(n. 1945)
(Regent: príncep hereditari Alois)
13 novembre 1989[nota 27] 34 anys, 151 dies Liechtenstein Constitucional Príncep hereditari Alois (actualment príncep regent)(línia successòria) Estendard reial del príncep de Liechtenstein [73]
 Gran ducat de Luxemburg Gran duc Enric
(n. 1955)
7 octubre 2000[nota 28] 23 anys, 188 dies Luxemburg-Nassau[nota 29] Constitucional Guillem de Luxemburg
(línia successòria)
[75]
 Malàisia Yang di-Pertuan Agong Abd-Al·lah[nota 30]
(n. 1959)
31 gener 2019[nota 31] 5 anys, 72 dies Pahang Constitucional Electiva (presumiblement el Timbalan Yang di-Pertuan Agong, Sultà Xa Nazrin Muizzuddin)[nota 32]
(línia successòria)
Estendard reial del Yang di-Pertuan Agong de Malàisia [81]
 Regne del Marroc Rei Mohammed VI
(n. 1963)
23 juliol 1999[nota 33] 24 anys, 264 dies Alauita Constitucional Moulay Hassan
(línia successòria)
Estendard reial del Marroc [83]
 Principat de Mònaco Príncep sobirà Albert II
(n. 1958)
6 abril 2005[nota 34] 19 anys, 6 dies Grimaldi Constitucional Jaume de Mònaco
(línia successòria)
Estendard personal del príncep Albert II de Mònaco [87]
 Regne de Noruega Rei Harald V
(n. 1937)
17 gener 1991[nota 35] 33 anys, 86 dies Glücksburg[nota 15] Constitucional Haakon de Noruega
(línia successòria)
Estendard reial de Noruega [88]
 Sultanat d'Oman Haitham bin Tariq Al Said

(n. 1955)

10 gener 2020 4 anys, 93 dies Al Bu Said Absoluta Desconegut, però hereditari Estendard del sultà d'Oman [89]
 Regne dels Països Baixos Rei Guillem Alexandre
(n. 1967)
30 abril 2013 10 anys, 348 dies Orange-Nassau[nota 36] Constitucional Catalina-Amàlia dels Països Baixos
(línia successòria)
Estendard reial dels Països Baixos [92]
 Estat de Qatar Emir Tamim bin Hamad
(n. 1980)
25 juny 2013 10 anys, 292 dies Al Thani Mixta[nota 37] Abdullah bin Hamad [94]
 Regne de Suècia Rei Carles XVI Gustau
(n. 1946)
15 setembre 1973[nota 38] 50 anys, 210 dies Bernadotte Constitucional Victòria de Suècia
(línia successòria)
Estendard reial de Suècia [96]
 Regne de Tailàndia Rei Vajiralongkorn[nota 39]
(n. 1952)
13 octubre 2016[nota 40] 7 anys, 182 dies Chakri Constitucional Dipangkorn Rasmijoti
(línia successòria)
Estendard del rei de Tailàndia [101]
 Regne de Tonga Rei Tupou VI
(n. 1959)
18 març 2012 12 anys, 25 dies Tupou[nota 41] Constitucional Tupoutoʻa ʻUlukalala
(línia successòria)
Estendard reial de Tonga [103]


Notes[modifica]

  1. 1,0 1,1 El president de França i el bisbe d'Urgell tenen ambdós la posició de copríncep d'Andorra, però no hi ha cap títol personal lligat a aquest rol.
  2. La successió és determinada pel consens dintre del si de la Casa de Saud sobre qui serà el príncep. Aquest consens pot canviar segons les accions del príncep de la corona.[15]
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 Carles III és actualment el rei regnant de quinze reialmes de la Commonwealth diferents (vegeu les entrades diferenciades de la llista).
  4. 4,0 4,1 La família reial de Bèlgica i la Casa de Windsor són totes dues línies de la Casa de Saxònia-Coburg i Gotha,[34][35] que és una branca de la Casa de Wettin.[36]
  5. La bandera inferior només s'usa en Escòcia; la superior s'usa a Anglaterra, Irlanda del Nord i Gal·les.
  6. Hamad bin Isa regnà com a emir de l'Estat de Bahrain fins al 14 de febrer de 2002, quan assumí el nou títol de Rei de Bahrain sota una nova constitució.[32]
  7. 7,0 7,1 Un clan de la tribu Utub tribe.[33]
  8. El monarca belga no assumeix automàticament el tron al moment de la mort o abdicació del seu predecessor; només esdevé monarca després de dur a terme un jurament constitucional.
  9. La coronació tingué lloc el 6 de novembre de 2008.[38]
  10. La coronació tingué lloc l'1 d'agost de 1968.[40]
  11. La coronació tingué lloc el 29 d'octubre de 2004.[41]
  12. Una branca de la dinastia Varman. El cognom "Norodom" és utilitzat pels descendents de Norodom I.[42][43]
  13. El rei és escollit de per vida pel Consell Reial del tron entre els descendents mascles dels reis Ang Duong, Norodom i Sisowath.[44]
  14. Com a sobirà de l'estat de la Ciutat del Vaticà, per virtut de ser bisbe de Roma.
  15. 15,0 15,1 Oficialment la Casa de Slesvig-Holstein-Sonderburg-Glücksburg, que és una branca de la Casa d'Oldenburg.[46]
  16. Els Al Nahyan són una branca d'Al Falahi, un clan de la tribu Yas.[48]
  17. El Primer ministre és el cap del govern. tanmateix, amb el consens del Consell Suprem, el càrrec és designat pel president, qui reté un poder considerable.[49]
  18. Segons la Constitució, el president és elegit pel Consell Suprem Federal d'entre els governants individuals dels set emirats.[49] Tanmateix, per un acord informal, la presidència sempre es passa al cap del clan Al Nahyan, l'emir d'Abu Dhabi, la qual cosa la converteix en una posició hereditària de facto. A més a més, el primer ministre sempre ha estat el cap del clan Al Maktoum clan i emir de Dubai.[50]
  19. La successió es troba subjecta al dret consuetudinari i no segueix la primogenitura. Un consell d'ancians escull quina d'entre les mullers del rei regnant serà la mare del següent rei. Aquesta dona succeeix com a Ndlovukati quan el seu fill ascendeix al tron, i governa al seu costat durant tota la durada del regnat. Les dues primeres mullers del rei es consideren ineligibles.[53][54]
  20. "Naruhito" és el nom propi de l'emperador actual, però no és el seu nom de regnat i en japonès ningú s'hi refereix així. L'era del regnat de Naruhito duu el nom de "Reiwa" i, segons la tradició, serà reanomenat pòstumament com a "emperador Reiwa".[56]
  21. La cerimònia formal de coronació tingué lloc el 22 d'octubre de 2019.[57]
  22. L'emperador japonès no té un nom de família.[58][59] L'ús del nom "Yamato" pel llinatge deriva de l'antiga cort Yamato.[60] S'utilitza sovint com a nom de la dinastia imperial, encara que sense base oficial.
  23. Entronitzat formalment el 9 de juny de 1999.[62]
  24. La successió es basa en la progenitura. Tanmateix, el rei regnant també pot escollir el seu successor d'entre els prínceps eligibles.[63]
  25. L'hereu és escollit per l'emir regnant, i la nominació també ha de ser aprovada per una majoria dels membres de l'Assemblea Nacional.[66] El tron tradicionalent s'alterna entre les dues branques principals de la família Al Sabah: l'Al Salem i l'Al Jaber.[67][68] L'emir actual és de la branca Al Jaber.
  26. La coronació tingué lloc el 31 d'octubre de 1997. Anteriorment havia regnat com a rei des del 12 de novembre de 1990 fins al 25 de gener de 1995.[70]
  27. Entronitzat formalment el 15 d'agost de 1990.[72] Abans d'accedir al tron, Hans-Adam havia servit com a príncep regent des del 26 d'agost de 1984.[73] El 15 d'agost de 2004, el príncep nomenà formalment el seu fill Alois com a regent, en preparació per la seva successió al tron, però romangué com a cap d'estat en acordança amb la constitució.[74]
  28. Abans de l'entronització formal, Enric havia servit com a príncep regent des del 4 de març de 1998.[75]
  29. La família reial de Luxemburg està composta per membres de la Casa de Nassau-Weilburg,[76] descendents de la Casa de Nassau ia la branca de Parma de la Casa de Borbó.
  30. Títol oficial: Yang di-Pertuan Agong. Es pot traduir aproximadament com a "Cap d'estat suprem", encara que se sol simplement anomenar "Rei".[77]
  31. Elegit el 24 de gener de 2019.[78] Term of office started on 31 January 2019.[79]
  32. El Yang di-Pertuan Agong és elegit per un període de cinc anys per i d'entre els nou governants hereditaris dels estats malais, que formen el Consell de Governants. Fins al moment, i per un acord informal, la posició ha estat rotada sistemàticament entre aquests nou; l'ordre es basà originalment en l'antiguitat.[80]
  33. La coronació tingué lloc el 30 de juliol de 1999.[82]
  34. Albert II fou formalment entronitzat com a príncep en una cerimònia de dues parts, d'acord amb la tradició, el 12 de juliol i el 19 de novembre de 2005.[84][85] Havia servit anteriorment com a regent des del 31 de març de 2005.[86]
  35. Formalment entronitzat el 21 de gener 1991 i consagrat el 23 de juny 1991. Abans d'accedir el tron havia servit com a príncep regent des de l'1 de juny de 1990.[88]
  36. La família reial neerlandesa és descendent de les cases de Nassau i Lippe. [90][91]
  37. La monarquia és constitucional per llei, però a la pràctica és absoluta.[93]
  38. Entronitzat formalment el 19 de setembre de 1973.[95]
  39. També escrit com a Mahawachiralongkon.[97] He is also styled Rama X.[98]
  40. Vajiralongkorn fou proclamat rei l'1 de desembre de 2016 amb efecte retroactiu fins a la data de mort del seu pare.[98] La coronació del monarca tailandès tingué lloc del 4 al 6 de maig de 2019.[99][100]
  41. Una línia de la dinastia Tuʻi Kanokupolu.[102][103]

Referències[modifica]

  1. «Monarch» (en anglès). CollinsDictionary.com. Collins English Dictionary - Complete & Unabridged 11th Edition..
  2. Herb, Michael. All in the family: absolutism, revolution, and democracy in the Middle East (en anglès). Nova York: SUNY Press, 1999, p. 235. ISBN 978-0-7914-4168-8. 
  3. Spellman, W. M.. Monarchies 1000–2000 (en anglès). Londes: Reaktion Books, 2001, p. 22–23. ISBN 978-1-86189-087-0. 
  4. Harris, Nathanial. Systems of Government: Monarchy (en anglès). Londres: Evans Brothers, 2009, p. 38. ISBN 978-0-237-53932-0. 
  5. «Regent» (en anglès). CollinsDictionary.com. Collins English Dictionary - Complete & Unabridged 11th Edition..
  6. 6,0 6,1 Hindley, Geoffrey. The Royal Families of Europe (en anglès). Londres: Constable & Robinson, 2000, p. 1–6. ISBN 978-0-7867-0828-4. 
  7. Merriam-Webster's manual for writers and editors (en anglès). Springfield, United States: Merriam-Webster, Inc, 1998, p. 94. ISBN 978-0-87779-622-0. 
  8. Forty, Sandra; Millidge, Judith; Riley, Ed. World Royal Families (en anglès). United States: Book Sales, Inc, 2009, p. 94. ISBN 978-0-7858-2530-2. 
  9. Constitució de Malàisia, Art. 32, Secc. 3.
  10. Bouvier, John; Rawle, Francis. Bouvier's Law Dictionary and Concise Encyclopedia (en anglès). 2. 3rd. Vernon Law Book Company, 1914, p. 2237–2238. 
  11. Shawcross, William. Cambodia's new deal: a report (en anglès). Carnegie Endowment for International Peace, 1994, p. 106. ISBN 978-0-87003-051-2. 
  12. Garner, James Wilford. Introduction to Political Science: A Treatise on the Origin, Nature, Functions, and Organization of the State (en anglès). American Book Company, 1910, p. 169–178. ISBN 978-1-115-59599-5. 
  13. Govern d'Andorra. «Recepció de Nadal del copríncep episcopal Joan-Enric Vives». Portal web del Govern d'Andorra. Govern d'Andorra, 23-12-2009. [Consulta: 7 desembre 2010].
  14. Constitution of Andorra, Ch. 3.
  15. Cordesman, Anthony H. Saudi Arabia: national security in a troubled region (en anglès). ABC-CLIO, 2009, p. 9. ISBN 978-0-313-38076-1. 
  16. «Saudi Arabia's King Abdullah dies» (en anglès). BBC News, 23-01-2015.
  17. 17,00 17,01 17,02 17,03 17,04 17,05 17,06 17,07 17,08 17,09 17,10 17,11 17,12 17,13 17,14 Government of the United Kingdom. «The Queen and the Commonwealth» (en anglès). Official website of the British Monarchy. The Royal Household.
  18. Constitució d'Antigua i Barbuda, Art. 68.
  19. Constitució d'Austràlia, Art. 61.
  20. Constitució de les Bahames, Art. 71.
  21. Constitució de Belize, Art. 36.
  22. Constitució del Canadà, Art. 9.
  23. Constitució de Grenada, Art. 57.
  24. Constitució de Jamaica, Art. 68.
  25. Constitution Act 1986: Part 1.
  26. Constitució de Papua Nova Guinea, Art. 82.
  27. Constitució de Saint Kitts i Nevis, Art. 51.
  28. Constitució de Saint Lucia, Art. 59.
  29. Constitució de Saint Vincent i les Grenadines, Art. 50.
  30. Constitució de les Illes Solomon, Art. 1.
  31. Constitució de Tuvalu, Art. 48.
  32. 32,0 32,1 «The Kingdom of Bahrain: The Constitutional Changes» (en anglès). The Estimate. The International Estimate, Inc., 22-02-2002. Arxivat de l'original el 3 octubre 2009 [Consulta: 12 novembre 2011].
  33. Alghanim, Salwa. The reign of Mubarak al-Sabah: Shaikh of Kuwait, 1896-1915 (en anglès). I.B.Tauris, 1998, p. 5. ISBN 978-1-86064-350-7. 
  34. «The Belgian Monarchy» (en anglès) p. 11. Government of Belgium, Chancellery of the Prime Minister. Arxivat de l'original el 9 març 2012. [Consulta: 28 desembre 2012].
  35. Government of the United Kingdom. «The House of Windsor». Official website of the British Monarchy. The Royal Household. [Consulta: 9 desembre 2010].
  36. Herzogliche Hauptverwaltung. «The House of Wettin» (en anglès). Das Herzogliche Haus Sachsen-Coburg und Gotha. The Duke of Saxe-Coburg and Gotha's Family Foundation. Arxivat de l'original el 14 desembre 2011. [Consulta: 9 desembre 2010].
  37. Government of Belgium. «King Philippe» (en anglès). The Belgian Monarchy. Federal Public Service; Chancery of the Prime Minister.
  38. Denyer, Simon «Bhutan's Dragon King shows he is man of the people» (en anglès). Reuters. Thomson Reuters, 07-11-2008. Arxivat 19 de març 2013 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-03-19. [Consulta: 31 octubre 2019].
  39. Staff writer «Bhutanese king steps down early» (en anglès). BBC News. British Broadcasting Corporation, 15-12-2006.
  40. 40,0 40,1 Government of Brunei. «Prime Minister» (en anglès). The Royal Ark. Office of the Prime Minister. Arxivat de l'original el 7 octubre 2011. [Consulta: 12 novembre 2011].
  41. Chandara, L., Samean, Y., Vachonn, M., Plaut, E., Botumroath, L. and Soenthrith, S. «King Norodom Sihamoni's coronation: a special supplement to the Cambodia Daily» (en anglès). The Cambodia Daily, octubre 2004 [Consulta: 15 novembre 2011].
  42. 42,0 42,1 Government of Cambodia. «The Monarchy» (en anglès). Royal Embassy of Cambodia in the United Kingdom. Arxivat de l'original el 11 de gener 2012. [Consulta: 3 desembre 2011].
  43. Corfield, Justin J.. The history of Cambodia (en anglès). ABC-CLIO, 2009, p. 38. ISBN 978-0-313-35722-0. 
  44. Constitució de Cambodja, Art. 14.
  45. «Argentina's Jorge Mario Bergoglio elected Pope» (en anglès). BBC News.
  46. Adams Woods, Frederick. Mental and Moral Heredity in Royalty (en anglès). BiblioBazaar, LLC, 2009, p. 225. ISBN 978-1-115-33425-9. 
  47. Government of Denmark. «Her Majesty The Queen of Denmark» (en anglès). The Danish Monarchy. Royal Court of Denmark. Arxivat de l'original el 25 juny 2010. [Consulta: 12 abril 2010].
  48. Shoup, John A; Maisel, Sebastian. Saudi Arabia and the Gulf Arab States Today: A-J (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2009, p. 323. ISBN 978-0-313-34444-2. 
  49. 49,0 49,1 Constitució dels Emirats Àrabs Units, Art. 51 & 54.
  50. Noack, Sascha. Doing Business in Dubai and the United Arab Emirates (en anglès). GRIN Verlag, 2007, p. 16. ISBN 978-3-638-79766-5. 
  51. Rosenthal, Laurie «Sheikh Khalifa bin Zayed Al Nahyan» (en anglès). The Nation. Katrina vanden Heuvel, 12-06-2006.
  52. The Royal Household of His Majesty the King. «His Majesty the King Juan Carlos» (en anglès). The Royal Household of His Majesty the King.
  53. Marwick, Brian Allan. The Swazi: an ethnographic account of the natives of the Swaziland Protectorate. Cambridge University Press, 1940, p. 5–75. 
  54. Rubin, N.N. «The Swazi Law of Succession: A Restatement» (en anglès). Journal of African Law. Cambridge University Press, 9, 2, 28-07-2009, pàg. 90–113. DOI: 10.1017/S0021855300001108.
  55. Simelane, H.S.. Encyclopedia of African history (en anglès). 3. Fitzroy Dearborn, 2005, p. 1528–30. 9781579584559. «Swaziland: Mswati III, Reign of» 
  56. Government of Japan (7 desembre 2007). "National Day of Japan to be celebrated" (en anglès). Nota de premsa. Consulta: 7 desembre 2010. Arxivat de l'original a data de 3 gener 2009. Arxivat 3 de gener 2009 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2008-02-02. [Consulta: 31 octubre 2019].
  57. «Naruhito: Japan's emperor proclaims enthronement in ancient ceremony» (en anglès). BBC News, 22-10-2019.
  58. Skya, Walter. Japan's holy war: the ideology of radical Shinto ultranationalism. Duke University Press, 2009, p. 291. ISBN 978-0-8223-4423-0. 
  59. National Committee of Japanese Historians. Historical studies in Japan. VII. Brill Publishers, 1990, p. 151. ISBN 978-4-634-65040-4. 
  60. Seagrave, Sterling; Seagrave, Peggy. The Yamato Dynasty: The Secret History of Japan's Imperial Family (en anglès). Broadway Books, 2001, p. 4–10. ISBN 978-0-7679-0497-1. 
  61. Government of Japan. «Their Majesties the Emperor and Empress» (en anglès). Imperial Household Agency.
  62. MEDEA Institute. «Abdullah II (Jordan)» (en anglès). Arxivat de l'original el 18 gener 2012. [Consulta: 12 novembre 2011].
  63. Constitució de Jordània, Art. 28.
  64. Government of Jordan. «His Majesty King Abdullah II». Abdullah II Official Website. The Royal Hashemite Court. [Consulta: 12 novembre 2011].
  65. Government of Jordan. «The Hashemites: Introduction» (en anglès). Office of King Hussein I. The Royal Hashemite Court.
  66. Constitució de Kuwait, Art. 4.
  67. Cordesman, Anthony H. Gulf military forces in an era of asymmetric wars (en anglès). 2. Greenwood Publishing Group, 2007, p. 111. ISBN 978-0-275-99250-7. 
  68. Political Risk Yearbook, 1998 (en anglès). Political Risk Services, 1998, p. 48. ISBN 978-1-85271-371-3. 
  69. Government of Kuwait. «H.H. Amir Sabah Al-Ahmad Al-Jaber Al-Sabah» (en anglès). Diwan of the Almiri Court. Arxivat de l'original el 2007-03-08. [Consulta: 31 octubre 2019].
  70. 70,0 70,1 Government of Lesotho. «His Majesty King Letsie III» (en anglès). The Lesotho Monarchy. Arxivat de l'original el 26 juny 2009. [Consulta: 28 abril 2010].
  71. Olivier, J. «Basotho in Lesotho» (en anglès). Sesotho Online. Sesotho Online.
  72. Leistra, Netty. «Furstentum Liechtenstein» (en anglès). Netty's Royalty Page. Arxivat de l'original el 30 abril 2003. [Consulta: 7 desembre 2010].
  73. 73,0 73,1 Government of Liechtenstein. «Prince Hans-Adam II» (en anglès). Portal of the Principality of Liechtenstein. Government Spokesperson's Office. Arxivat de l'original el 29 juny 2009. [Consulta: 7 desembre 2010].
  74. Image Liechtenstein. «The Principality of Liechtenstein» (en anglès). Portal of the Principality of Liechtenstein. Arxivat de l'original el 9 de juny 2011. [Consulta: 9 juliol 2011].
  75. 75,0 75,1 Government of Luxembourg. «Grand Duke Henri» (en anglès). Press and Information Service. [Consulta: 11 novembre 2010].
  76. «Droits de Succession: Ordre successoral» (en anglès). Grand Ducal Court of Luxembourg. [Consulta: 28 desembre 2012].
  77. Malaysian Administrative Modernisation and Management Planning Unit. «The Yang di-Pertuan Agong» (en anglès). myGovernment. Government of Malaysia. Arxivat de l'original el 21 desembre 2011. [Consulta: 4 desembre 2011].
  78. «Malaysia elects new king after unprecedented abdication». BBC News, 24-01-2019 [Consulta: 31 gener 2019].
  79. «Sultan of Pahang to ascend throne as new Malaysian king» (en anglès). Channel NewsAsia [Singapur], 31-01-2019 [Consulta: 31 gener 2019]. Arxivat 31 de gener 2019 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2019-01-31. [Consulta: 31 octubre 2019].
  80. National Library of Malaysia. «Election of the Yang di-Pertuan Agong and Timbalan Yang di-Pertuan Agong» (en anglès). Government of Malaysia. [Consulta: 4 desembre 2011].
  81. National Library of Malaysia. «Yang di-Pertuan Agong XIV» (en anglès). Government of Malaysia. [Consulta: 5 gener 2011].
  82. Staff writers «Mohammed VI takes Moroccan throne» (en anglès). BBC News. British Broadcasting Corporation, 24-07-1999.
  83. Laurenson, John «The most powerful man in Morocco» (en anglès). BBC News. British Broadcasting Corporation, 11-03-2006.
  84. Agence France-Presse «Prince Albert's Monaco enthronement complete» (en anglès). ABC News Online. Australian Broadcasting Corporation, 20-11-2005.
  85. «Biography» (en anglès). Prince's Palace of Monaco, 2011. Arxivat de l'original el 15 novembre 2013. [Consulta: 10 desembre 2011].
  86. Sector, Charlotte «Playboy Prince Fulfills His Destiny» (en anglès). ABC News. ABC News Internet Ventures, 06-04-2005.
  87. «The House of Grimaldi» (en anglès). Infinite Public Relations.
  88. 88,0 88,1 Government of Norway. «His Majesty King Harald» (en anglès). Official website of the Royal House of Norway. Royal Court of Norway.
  89. «The Al-Busaid Dynasty - Genealogy» (en anglès). Royal Ark. [Consulta: 20 desembre 2020].
  90. Government of the Netherlands. «Orange and Nassau» (en anglès). The Dutch Royal House. Government Information Service. Arxivat de l'original el 24 novembre 2010. [Consulta: 9 desembre 2010].
  91. Steinberg, Glenn A. «The Former Ruling House of Lippe, 1939-1945» (en anglès). European Royalty during World War II. The College of New Jersey. Arxivat de l'original el 15 juliol 2010. [Consulta: 9 desembre 2010].
  92. Government of the Netherlands. «Zijne Majesteit Koning Willem-Alexander» (en anglès). The Dutch Royal House. Government Information Service.
  93. World and Its Peoples: Arabian Peninsula (en anglès). Marshall Cavendish, 2006, p. 64. ISBN 978-0-7614-7571-2. 
  94. Government of Qatar. «H.H. The Amir's Biography» (en anglès). Amiri Diwan.
  95. Government of Sweden. «Kungl Maj:ts kungörelse (1973:702)» (en anglès). Department of Justice, 19-09-1973. Arxivat de l'original el 19 febrer 2012. [Consulta: 12 juny 2010].
  96. Government of Sweden. «H.M. King Carl XVI Gustaf» (en suec). Sveriges Kungahus. Information and Press Department. Arxivat de l'original el 18 de febrer 2010. [Consulta: 7 desembre 2010].
  97. «Thai Crown Prince Maha Vajiralongkorn proclaimed king». BBC News, 01-12-2016 [Consulta: 2 desembre 2016].
  98. 98,0 98,1 Charuvastra, Teeranai «Prince Vajiralongkorn Proclaimed King Rama X» (en anglès). Khao Sod [Bangkok], 29-11-2016.
  99. «Thailand's King Vajiralongkorn crowned». BBC News, 04-05-2019. [Consulta: 5 maig 2019].
  100. «Thai king coronation: Sacred water, royal regalia and a housewarming party» (en anglès). BBC News, 03-05-2019. [Consulta: 3 maig 2019].
  101. «The Illustrious Chakri Family» (en anglès). Mahidol University. Arxivat de l'original el 1 febrer 2009. [Consulta: 28 abril 2010].
  102. Government of Tonga. «Geneology of King Tupou VI» (en anglès). Office of the Lord Chamberlain, 28-07-2008. Arxivat de l'original el 24 agost 2010. [Consulta: 9 desembre 2010].
  103. 103,0 103,1 Government of Tonga. «Tu'i Kanokupolu» (en anglès). Palace Office. Arxivat de l'original el 30 novembre 2011. [Consulta: 12 novembre 2011].


Enllaços externs[modifica]